Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 20 de setembre del 2016

ELS PAÏSOS SOCARRATS



“[…] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país” (“Catalunya, nou Estat europeu”, Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional).
Recuperar la memòria històrica.

“Quan el mal ve d’Almansa…” (Dita popular valenciana).

Els Països Socarrats 01
Eixe és “el mal” que vingué d’Almansa:
Algunes dates del genocidi:

Relació per escrit:

En total 18 poblacions valencianes afectades per incendis o matances: 7 a la Marina Alta, 2 a la Plana Baixa, 2 a la Ribera Alta, 1 a la Costera l’Alt Maestrat, Alt Millars, Serrans, L’Horta, El Comtat i el Baix Vinalopó, Dues a Matarranya (la Franja). La resta al Principat, fins a 49.

Tinc entès que també calaren foc a Gandia, Eivissa i d’altres viles, però no en tinc més dades.
Algunes com Ares del Maestrat foren cremades dues vegades.
  • 9 setembre 1705: Crema de Verger, Xaló, Ondara, Benissa, Pedreguer i Alcalalí (Marina Alta).
  • 11 setembre 1705: Crema del Raval de Dénia (Marina Alta).
  • 16 desembre 1705: Mont-roig de Tastavins (Matarranya).
  • Principis 1706: Destrucció de Pedralba (Serrans).
  • 9 de gener de 1706, en alçar el setge de Sant Mateu i retirar-se des del Baix Maestrat cap a la Plana, el Comte de las Torres provoca diversos incendis.
  • 12 de gener de 1706, incendi i saqueig de Vila-real (Plana Baixa). Nombrosos morts entre els atacants. Saqueig dels convents i 250 vila-realencs són duts presoners a Requena.
  • 17 gener 1706, incendi de Quart de Poblet (L’Horta).
  • 24-25 de gener de 1706: Les tropes borbòniques calen foc a Calaceit (Matarranya, la Franja) perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Calaceit fou incendiada, lluità contra les tropes castellanes, però no pogueren contenir l’atac i en la defensa de les nostres llibertats moriren 150 calaceitans.
  • Febrer 1706: Destrucció de Montserrat (Ribera Alta).
  • 17 abril de 1706: Incendi de Manuel (Ribera Alta)
  • Abril de 1706: Incendidel Raval d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat).
  • 21 octubre 1706: Massacre d’Elx (Baix Vinalopó).
  • Des del 17 ó 19 de juny de 1707, dies després del setge de Xàtiva (la Costera), comença l’incendi i extermini de Xàtiva, capital de la Governació “dellà de Xúquer”, i segona ciutat del Regne de València, a la qual se li canviara el nom per Nueva Colonia de San Felipe.
  • 14-15 agost 1707: Massacre d’Agres (El Comtat).
  • Estiu (?) 1707: Crema de Suera (Serra d’Espadà, Plana Baixa).
  • Final d’estiu o tardor 1707: Crema de Villahermosa del Río / Vilafermosa del Riu (Alt Millars)
    12 octubre 1707: Massacre del Roser, Lleida.
  • 12 de novembre de 1707, acaba el setge de Lleida durant el qual es crema part de la ciutat.
  • 27 de novembre de 1707, incendi i saqueig sistemàtic d’Ares del Maestrat.
  • 9 de gener 1708: Les tropes borbòniques, després d’un setge amb bombardeig, entren i saquegen Alcoi.
  • 16 juliol 1713: Delme de forca a Torredembarra.
  • 17 juliol 1713: Delme de forca a Tarragona.
  • 3 d’agost de 1713, incendi de Sallent.
  • Agost 1713: Crema de Teià.
  • 13 agost o 3 de setembre 1713: Incendi de Manresa.
  • 20 Agost 1713: Crema de Vilassar de Dalt.
  • 29 d’agost i 3-4 setembre de 1713, incendi de Terrassa (dues vegades).
  • Agost-setembre 1713: Crema de Castellterçol.
  • 3 de setembre de 1713, incendi de Les Salelles.
  • 10 ó 14 de gener 1714, incendi i mata-degolla de Sant Quintí de Mediona.
  • 13-14 de gener de 1714 incendi i saqueig de Caldes de Montbui.
  • Gener 1714: Incendi de Balsareny i de la Pobla de Claramunt.
  • 14 de gener de 1714, incendi d’Oristà, de Sallent, de Torelló, de Sentmenat i de Sant Feliu Sasserra.
  • 14 de gener o 5 febrer i 1 o 30 juliol de 1714, incendi de Prats de Lluçanès (dues vegades).
  • 25 gener (o Febrer-març) de 1714, incendi de Peramola.
  • 1714, incendi i saqueig de Vilanova.
  • 12 febrer 1714, incendi de Sant Hipòlit de Voltregà.
  • 14 febrer 1714, massacre els fets e la Gleva.
  • 15 febrer 1714, Crema de St. Pol del Mar.
  • Mitjans febrer 1714: Crema de Vilaplana (Baix Camp) i de Moià.
  • Febrer-març de 1714, incendi de Sitges.
  • 1 abril 1714: Crema d’Arbúcies, Espinelves i Viladrau.
  • 9-10 maig: Crema d’Esparreguera.
  • Juny 1714: Crema de Monistrol de Montserrat.
Els Països Socarrats 02
  • “Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas” (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
  • “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà).
– Com podrem reclamar el que desconeixem?  
Els estudiants israelians dediquen un curs sencer a estudiar la Xoà (l’Holocaust), amb viatges als camps de concentració de Polònia. Ells saben com reclamar els crims que patiren.
Els idiotes (mot que prové del grec clàssic i que hi té el sentit d’egoistes, ignorants i despolititzats) de nosaltres no sols desconeixen exactament en què van consistir els genocidis espanyols (neteja ètnica contra població civil) a costa de la nostra nació (especialment durant la Guerra dels Segadors i la de Successió), sinó que ni tan sols els historiadors o els partits pomposament autoconsiderats nacionalistes o independentistes s’hi han interessat massa, tot col·laborant a esborrar la història i la memòria dels nostres màrtirs.

– Com podem donar a conèixer la nostra causa amb semblant ineptitud, mandra i curtesa de mires?

– Com gosem queixar-nos d’ells si els ho posem tan fàcil?
Per això els nostres planys han estat, sovint, victimisme barat: ens planyem del que ens fan però no diem que els deixem la casa oberta, que som uns ineptes i uns mandrosos, que realment no estimem les nostres coses, perquè si ens les estimàssim, en lloc de fer de ploramiques ridículs, treballaríem en els punts que estratègicament hem de menester per a sobreviure.

ENLLAÇOS RELACIONATS

Font: Els Països Socarrats | Braços Oberts