Els escriptors catalans donen suport al raper Valtonyc

27.02.2017  

Coralí Pagès. Barcelona.

’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català ha manifestat el suport al raper Valtonyc, condemnat per l’Audiència Nacional a 3 anys i 6 mesos de presó per injúries a la Casa Reial i enaltiment del terrorisme per la lletra de la seva cançó “No al Borbó”. Consideren que es tracta d’una condemna injusta, desproporcionada i que no només aempta contra la llibertat d’expressió, sinó que s’hi observa un perillós biaix que obeeix a qüestions ideològiques i de llengua.

Josep Miquel Arenas, àlies Valtonyc

L’any passat va ser la poeta Dolors Miquel, també l’escriptor Albert Sánchez Piñol, la periodista i escriptora Empar Moliner i, abans, els titellaires de “Títeres desde abajo”. Ara ha estat el torn del raper Valtonyc, les rimes del qual s’haurien d’entendre dins del marc dels recursos del gènere, que són també els propis de la literatura, que passen per l’ús de metàfores i hipèrboles, opina l’associació d’escriptors. A més a més, s’hi veu un agreujant en el fet que la fiscalia ha recordat 17 vegades durant el judici que Josep Miquel Arenas (Valtonyc) és d’esquerres; i en 9 ocasions ha insistit que és un raper que canta en català, una discriminació directa per ideologia política així com per la llengua.

Aquests dies els escriptors celebren l’arxivament de la causa contra la poeta Dolors Miquel per la lectura del poema “Mare nostra” en el marc de l’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona 2016. Consideren que la reescriptura d’un text religiós des d’una òptica feminista no pot ser mai presa com un atemptat contra l’església ni contra certes ideologies i encara menys ser tractada com un delicte.

Des del PEN Català i l’AELC recorden que la llibertat d’expressió és un dret humà fonamental i consideren que no es pot portar ningú a judici i molt menys ser perseguit i penat per la llei pel fet d’exercir un dret. Els artistes i escriptors tenen el dret de crear i expressar-se lliurement i per això consideren que aquest tipus de condemnes deterioren la qualitat democràtica d’un estat.

Ahir van ser els esmentats, ara Valtonyc, qui pot ser demà? “La Llei Mordassa ens fa a tots sospitosos. La democràcia i la llibertat d’expressió són sempre innegociables”, opina l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català; és per això que han manifestat la seva adhesió al grup de suport a Valtonyc creat aquest passat dijous. Aquí oferim l’enllaç per a totes aquelles persones interessades a adherir s’hi.

Font: Els escriptors catalans donen suport al raper Valtonyc | Coralí Pagès

CAL QUE ENVIEM POSTALS DELS PAÏSOS CATALANS!

Bon dia, vegeu aquí una carta col·lectiva escrita pels meus alumnes de català de 6è, al col·legi La Garrigola de Perpinyà. Com ja sabeu, a Catalunya Nord existeix la filera bilingüe en les escoles i instituts públics : una línia a paritat horària que va des de preescolar fins la selectivitat. 

La majoria dels meus alumnes no tenen el català com a llengua materna, però això no els impedeix ser molt motivats i avançar a passes de gegant en la llengua pròpia del país. Els encanta participar en les classes i en les activitats organitzades per les profes de català! 

Aquesta vegada, després d'aprendre quins són els territoris de parla catalana, van decidir escriure aquesta carta per conèixer una mica més sobre els pobles i ciutats que conformen els Països Catalans.

Envieu les postals a:

Col·legi La Garrigola

74 carrer Pascal Marie Agasse

66000 Perpinyà

Gràcies"

Font: Bon dia, veieu aquí una carta col·lectiva... - Estela Rodriguez Godoy

Alumnes d'una escola de Perpinyà demanen postals de la resta de Països Catalans

«Bon dia, nosaltres sem una classe bilingüe del col·legi La Garrigola. Sem de 6ena i tenim tots entre 11 i 12 anys, vivim tots a Perpinyà. Volem fer un viatge amb la nostra imaginació pels Països Catalans. Ens agradaria rebre cartes postals. Envieu-les a Col·legi La Garrigola. 74 carrer Pascal Marie Agasse. 66000 Perpinyà. Gràcies». Aquest és el missatge llançat per alumnes del Col·legi La Garrigola de Perpinyà dirigit a estudiants de totes les terres de parla catalana.

A Catalunya Nord existeix una línia d'ensenyament bilingüe en les escoles i instituts públics que va des de preescolar fins la selectivitat.

«La majoria dels meus alumnes no tenen el català com a llengua materna, però això no els impedeix ser molt motivats i avançar a passes de gegant en la llengua pròpia del país. Els encanta participar en les classes i en les activitats organitzades per les profes de català» explica el professor.

La idea és que els estudiants del País Valencià, el Principat i les Illes Balears enviïn postals dels seus respectius pobles o ciutats i els alumnes de l'escola de Perpinyà els aniran situant al mapa que han elaborat.

http://dbalears.cat/horitzons/2016/12/01/296398/alumnes-escola-perpinya-demanen-postals-resta-paisos-catalans.html

Manifest: ‘Catalunya necessita recuperar les estructures d’Estat que li foren arrebassades fa 300 anys’

Manifest: ‘Catalunya necessita recuperar les estructures d’Estat que li foren arrebassades fa 300 anys’ - Racó Català

Aquest dimecres s’ha presentat el Manifest per la Dignitat, impulsat i signat per la Comissió de la Dignitat juntament amb membres destacats dels governs i institucions de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys. El manifest, en paraules del president de la Comissió, Pep Cruanyes, defensa “la voluntat majoritària de la societat civil catalana per a decidir el seu futur d’una manera democràtica i pacífica”.

 “Catalunya fa tres-cents anys que és una nació i necessita recuperar les estructures d’Estat que llavors li foren arrabassades” afirmen els signants del manifest que subratllen la voluntat de Catalunya de ser un “subjecte polític” i amb “capacitat per a exercir el dret a l’autodeterminació i a l’autogovern”.

L’objectiu, diuen no és altre que el “de buscar solucions modernes, positives i duradores a una situació de bloqueig i menyspreu polític permanent”, com ara les “comparacions intolerables amb els mateixos nazis que van donar suport a Franco en l’assassinat del President Companys”.

Els signants animen al poble català “a continuar lluitant per la seva dignitat, que a hores d’ara només podrà garantir el model d’estat que decideixi lliurement el Parlament de Catalunya, que serà l’espai des d’on tots els catalans i catalanes podran exercir plenament i democràtica llurs drets civils, en un àmbit de tolerància i respecte, per a la millora dels drets econòmics, socials i culturals de la nostra ciutadania”.

Entre els signants del manifest hi ha Núria de Gispert, Joan Rigol i Ernest Benach, tots ells en algun moment presidents del Parlament, els consellers de Manuel Balcells, Josep Bargalló, Carme Capdevila, Marta Cid o Antoni Comas o el vicepresident del govern en l’època del primer tripartit, Josep-Lluís Carod Rovira.

Comissió de la Dignitat

Manifest per la dignitat

Nosaltres, catalanes i catalans, davant l’enorme transcendència dels esdeveniments que s’estan produint al si del nostre país i que marcaran el seu futur immediat, ens sentim cridats a definir-nos-hi, des de la dignitat, amb claredat, voluntat de servei públic i esperit inclusiu.

En primer lloc, afirmem que res del que està passant al nostre país no obeeix a la frivolitat ni a la improvisació, com alguns mitjans i agents polítics ens voldrien fer creure, sinó a la voluntat majoritària de la societat civil de decidir solemnement el nostre futur d’una manera democràtica i pacífica. Rebutgem de ple que el Procés polític sobiranista obeeixi a la voluntat d’unes elits socials i polítiques o a interessos partidistes. Ho avalen plenament les impressionants mobilitzacions que ha protagonitzat la societat civil catalana en els darrers anys i la gran acollida internacional, política i mediàtica que aquestes han merescut. El que hi ha és una necessitat de buscar solucions modernes, positives i duradores a una situació de bloqueig i menyspreu polític permanent que ens impedeix d’atendre les més bàsiques necessitats polítiques, socials i econòmiques de la ciutadania catalana, entesa com a comunitat nacional validada internacionalment com a subjecte polític capacitat per a exercir el dret a l’autodeterminació i a l’autogovern.

En segon lloc, afirmem que Catalunya és una nació que fa tres-cents anys que lluita per recuperar les estructures d’estat que li foren arrabassades amb violència i per anihilar la repressió política constant que culminà en el franquisme, que té la seva continuïtat avui en els intolerables atacs i les acusacions de tot ordre que rep. Aquests atacs es tradueixen en la negació sistemàtica del nostre caràcter nacional, en el continuat menyspreu a la figura de Lluís Companys —que cap president espanyol no ha volgut honorar— i en les intolerables comparacions del nostre país amb els mateixos nazis que van donar suport a Franco en l’assassinat del nostre president, la supressió de les nostres institucions i la persecució de la nostra cultura.

En aquest sentit, cal afirmar que els principis que proclamen les Nacions Unides ens legitimen plenament en la necessitat històrica de trobar alternatives a aquesta obstaculització persistent que significa pertànyer a l’Estat espanyol. Igualment ens legitimen per decidir lliurement dins d’Europa la nostra forma de govern amb l’opció de convertir-nos en un estat independent. Avala aquesta facultat una trajectòria històrica nacional que només la intolerància, la imposició nacionalista unitarista i el desconeixement dels fets poden voler ignorar. En aquest aspecte, animem el nostre poble a continuar lluitant per la seva dignitat, que a hores d’ara només podrà garantir el model d’estat que decideixi lliurement el Parlament de Catalunya, que serà l’espai des d’on tots els catalans i catalanes podran exercir plenament i democràtica llurs drets civils, en un àmbit de tolerància i respecte, per a la millora dels drets econòmics, socials i culturals de la nostra ciutadania.

Barcelona, el 7 de setembre de 2015

LA MARXA DE LA SAL DE CATALUNYA

Josep Pinyol, Opinió, Política Catalana

FONT: http://www.tribuna.cat/opinio/politica-catalana/la-marxa-de-la-sal-de-catalunya--30-07-2015.html

El març de 1930 Mahatma Gandhi va emprendre una marxa a peu de 300 Km, fins l'oceà Índic, va endinsar-se a les ones i va agafar aigua salada amb un vol per extreure'n la sal. Aquest gest tant simple va acabat fent trontollar l'Imperi britànic; va desobeir la llei que prohibia aconseguir la sal del mar i obligava a comprar-la

Barcelona · gravada amb un fort impost, al monopoli britànic. Gandhi era un advocat amb una consciència escrupolosa de complir amb els seus deures legals. Aquesta exigència íntima el va portar a legitimar el seu desacatament d'una llei injusta, fonamentant la seva decisió en el dret innat dels seus compatriotes a disposar dels seus recursos naturals. També formava part d'una nova estratègia política, la desobediència civil, després que les autoritats ocupants no haguessin fet cas de les vagues, boicots, vagues de fam i altres protestes que havia organitzat. L'acte de desobediència de Gandhi va desestabilitzar la potència més poderosa de l'època perquè va descobrir a milions de compatriotes, sobretot pobres, que el domini britànic només era possible pel seu consentiment rutinari i passiu de la legalitat.

El proper mes de setembre la majoria per la independència de Catalunya s'endinsarà en el camí de la desobediència civil respecte a una legalitat que nega el seu dret inalienable a l'autodeterminació. De fet aquest desacatament ja va començar amb els 2.300.000 votants de la consulta del 9 de novembre. Les entitats i partits sobiranistes ja han anunciat el seu pla per trencar amb la legalitat constitucional, obrir un procés constituent i proclamar la República catalana si obtenen la majoria a les urnes. Es tracta d'una desobediència institucional, feta per un Parlament elegit democràticament, que es fonamenta en aquesta legitimitat per desacatar una Constitució que ens nega un dret, el de la lliure determinació dels pobles, reconegut al Pacte Internacional pel Drets Polítics i Civils. Seguim els passos que van fer el Congrés Nacional de l'Índia, que el gener de 1930 havia fet la seva Declaració d'Independència i el mateix Gandhi va comunicar al virrei la seva estratègia per aconseguir-la, infringint les lleis injustes que atemptaven contra els drets naturals dels hindús.

El proper mes de setembre la majoria per la independència de Catalunya s'endinsarà en el camí de la desobediència civil respecte a una legalitat que nega el seu dret inalienable a l'autodeterminació"

El Govern i el Parlament espanyols han reaccionat com va fer l'Imperi britànic d'aleshores. El President de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament ja estan processats pel seu paper en la consulta del 9-N. Acaben d'aprovar la "Ley de Seguridad Nacional" per poder reprimir per la via administrativa els infractors i per suspendre l'autonomia de facto sense haver de debatre al Senat. També han amenaçat d'aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola per suspendre l'autonomia de Catalunya. El futur President de la Generalitat i altres parlamentaris electes que portin a terme el mandat dels electors per aconseguir la independència poden acabar empresonats, seguint l'estela del President Companys i els seus col·laboradors, l'any 1934. Davant "la marxa de la sal" el virrei de l'Índia va considerar de "lladres de sal" les persones que agafaven i va empresonar a Gandhi i a més de 80.000 seguidors. Però, al cap de pocs mesos es va demostrar que  era impossible dominar tot un poble sense el seu consentiment tàcit: no hi havia prou policies, ni prou jutges, ni prou presons. Finalment el virrei va haver de cedir, va alliberar Gandhi i el va cridar al seu palau per negociar l'anul·lació del monopoli i l'impost sobre la sal i la celebració d'eleccions a l'Índia.

Els partidaris de la República Catalana hem d'afrontar el procés que començara el proper 27 de setembre amb la mateixa actitud amb que Gandhi plantejava la desobediència civil. No es tractava de "colar un gol" a un Estat, que, d'altra banda, té molta experiència, força i l'arbitre comprat per evitar-los. Tampoc es tractava d'usar una fona i una pedra com David contra Goliat. El líder independentista hindú insistia en la no-violència i els practicants de la "satyagraha" havien d'estar disposats a acceptar les conseqüències punitives que es derivaven de la infracció de la llei. L'evangèlica actitud de posar l'altra galta quan et peguen. Gandhi estava convençut que aquesta resposta, d'alta dignitat i profund pacifisme, acabaria  desarmant moralment els seus enemics, per més endurits que tinguessin el cor. Per aquesta raó usava la paraula "satyagraha" que es pot traduir com "insistència en la veritat": tots els humans són sensibles als patiments dels altres i assumir les conseqüències penals d'infringir la llei ajuda de manera decisiva a prendre consciència del mal que fa una legalitat injusta.

En la nova fase de desobediència civil centrada en el camp polític que la majoria per la independència ha iniciat setembre és molt important adoptar amb sinceritat aquesta actitud de fermesa indòmita en la defensa del nostre dret inalienable a la independència, però sense fatxenderies que no ens corresponen. No hem d'oblidar que som la part feble del conflicte i que el Regne d'Espanya té tota la força. Hem de demostrar als dirigents espanyols que el desacatament que iniciem s'assenta sobre un profund i sentit imperatiu moral, sobre la reclamació d'un dret inalienable, el de l'autodeterminació. A més d'oferir sòlides propostes de futur.

És molt important adoptar amb sinceritat aquesta actitud de fermesa indòmita en la defensa del nostre dret inalienable a la independència"

Evidentment la nostra posició serà tergiversada com ja ho ha estat la llista de Junts pel Si. Fins el 27 de setembre i després les nostres intencions seran analitzades de manera esbiaixada; els nostres passos i els nostres representants seran ridiculitzats. Tot i així, segur que la Brunete mediàtica no arribarà al nivell del més gran contrincant de Gandhi que va ser Winston Churchill. Quan finalment el virrei de l'Índia va rebre Gandhi i aquest es va presentar al seu palau amb l'embolcall blanc dels pobres hindús va dir al parlament britànic: "el fastigós i humiliant espectacle d'aquest vell advocat del col·legi d'advocats de Londres, avui fakir sediciós, trepant per les escales del palau del Virrei, per discutir i negociar d'igual a igual amb el representant de l'Emperador, mentre posa en marxa una insolent campanya de desobediència civil".

Tanmateix la força de la desobediència civil va vèncer l'imperi més gran de l'època i l'Índia va assolir la independència. L'any 1946, el gran vencedor de la II Guerra Mundial, Winston Churchill va perdre les eleccions davant del partit laborista. El conflicte de l'Índia va tenir un paper important en els resultats electorals perquè la no-violència de Gandhi havia incidit en les classes populars angleses i el líder laborista Clement Atllee s'havia compromès a reconèixer la independència de l'Índia. De la mateixa manera podem estar segurs que el camí de la desobediència civil que hem iniciat ens portarà també al reconeixement de l'autodeterminació per part del Regne d'Espanya. Encara que potser haurem de passar de la fase actual de la desobediència institucional a una fase de desobediència generalitzada de les lleis. 

Lletra de Convit per a celebrar la VI Festa Estellés

Alginet, 16 de juliol de 2015

Estimats amics i amigues:

        

         Com fem ja d'habitud per aquestes dates del mes de juliol, us escrivim per a animar-vos a organitzar i celebrar, una vegada més, la Festa Estellés, que dediquem al nostre gran poeta, festa que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d'aquell home de Burjassot que feia versos. .

         La Festa va començar el 2010 i enguany complirà la seua sisena edició. Des de l'inici de la seua trajectòria, el nombre de gent que la celebra no ha deixat de créixer. Segons les nostres dades, si en el 2013 tingué lloc a 59 llocs diferents, en el 2014 ho féu en 66 pobles i ciutats, 7 més que en el 2013; per ordre alfabètic són els següents:

AGRES, ALACANT, ALAQUÀS, ALBALAT DE LA RIBERA, ALBUIXEC, ALCÀNTERA DE XÚQUER, ALCOI, L'ALCÚDIA, ALDAIA, ALFARB, ALGINET, ANTELLA, ALZIRA, BENIMACLET, BARCELONA, BENAGUASIL,  BENIFAIÓ, BENIGÀNIM, BENIMACLET, BENISSA, BÉTERA, BONREPÒS I MIRAMBELL, BORRIANA, BURJASSOT, CARLET, CASTELLÓ DE LA RIBERA, CORBERA, CORK (Irlanda), DÉNIA, EIVISSA, ELX, FOIOS, El FORCALL, GANDIA, MELIANA, MONTSERRAT, OLIVA, PAIPORTA, PATERNA, PEDREGUER, PICANYA, POBLA DE VALLBONA, PUÇOL, EL PUIG, QUART DE POBLET, REAL, ROCAFORT, SAGUNT, SANT JOAN D'ALACANT, SANT VICENT DEL RASPEIG, SEDAVI, SILLA, SIMAT DE LA VALLDIGNA, SOLLANA, TAVERNES BLANQUES, TAVERNES DE LA VALLDIGNA, TORRENT, TORRELLÓ, VALÈNCIA (Societat Coral el Micalet), VALÈNCIA (Ca Revolta), LA VILA JOIOSA, XÀBIA, XALÓ, XÀTIVA, XIRIVELLA, XIXONA.

         Sembla que enguany estem de bon any, perquè els resultats de les eleccions celebrades el 24 de maig passat ens auguren la merescuda esperança en un futur millor per al País Valencià, en què molts de nosaltres haurem de col·laborar, des de l'acció o des de la crítica eficaç; perquè hi ha molt a fer.

         També voldríem repetir-vos el suggeriment que ja us vam fer l'any passat. I és que per tal de donar més diversitat a l’acte podríeu, en la primera part, llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona i última dedicar-la a Vicent Andrés Estellés. Com també demanar-vos que ens envieu les dates de celebració —per tindre’n constància— i els cartells i les imatges de la 6a FESTA 2015 en format jpg, a:

 jlozanolerma@gmail.com

Així, publicarem tot allò que ens arribe a blog Festa Estellés

http://festaestelles.blogspot.com.es

Afectuosament,

Josep Lozano i Àlan Greus

ADA COLAU: Feta la llei, feta la trampa.

Soc jurista, i per tant se de sobres les martingales que a vegades, ens obliguen a fer les normes carents de sentit comu, per buscar la justicia o justificació de determinada activitat que no s'hi havè prou bé. 

Pero una cosa es mirar de forçar la interpretacio de la llei en defensa del nostres interessos legítims i altre jugar a ser un ventatgiste espanilat per treure'n profit en benefici propi i en perjufici de tercers. 

Ahir la senyora Ada Colau a tv3 es va encarregar de repetir que ella no era ICV-EUA, defugint de totes les preguntes, per altra banda capciosos, que li feia un pepero Fernández que no va aconseguir ni per un moment desestabilitzar a la ventatgista Colau. A la senyora que fa un any assegurava que mai entraria en politica, sense que ningu li ho preguntes, unicanent li interessava un cara a cara amb el segon alcalde de Barcelona, mes ben valorat de la democracia, conscient que qui podia passar-li per l'esquerra, i a mes, amb un discurs molt mes coherent i nacional, no hi era, per que ella, que no es ICV, sino Guanyem Barcelona, sabia ben veque alli no hi era cap representant de les CUP; la llei electoral prohibeix, atemptan als principis democràtics, mes elementals, que qui no tingui representacio anterior en l'òrgan al que ara es presenta candidatura, no pot intervenir en les campanyes electorals en curs. Es una norma absurda, ilegal i adhuc l'inconstitucional, pero aixo ahir a ningu li importava. En quatre anys canvien moltes coses, canvia el cos electoral, canvien les opinions de les persones, pero la llei electoral es fa un retorn al passat, com si volgués fer-nos oblidar per que estem enfadats amb els nostres representants si no ho han fet com varen dir que ho farien, i tapa la boca a les veus noves que ens poden donar una sortida nova. Ada Colau es va aprofitar ahir d'una interpretacio mesquina de la norma, ha que ella, sense tenir cap representacio a l'Ajuntament actualment parlava per boca d'ICV-EUA, amb qui esta coaligada en aquesta aventura que va jurar i repetir que mai iniciaria. Ho va fer, a consciencia, amb un ventatgisme digne de la mes miserable conducta, saben que ella tan poc dret de ser-hi com Maria Jose Lecha, cap de llista de les CUP a Barcelona, que efectivament no hi era, perque les CUP no van voler acceptar a Barcelona el xantatge de la senyora que mai s'havia de presentar a unes eleccions i que espera ser la llista mes votada, i qui sap si alcaldessa, si no ho impedim amb els nostres vots. No te cap projecte clar per Barcelona, no te ni idea de que ha de fer amb la capital de Catalunya, ja que ni tan sols sap si vol que sigui capital d'una Comunitat Autònoma o Capital de un estat independent. Maria Jose Lecha aixo ho te clar.

Que consti que no soc militant de les CUP, pero em resulta indignant que la interpretacio de les normes absurdes, ilegals i inconstitucionals, provoqui ventatgisme i discriminació que es l'espectacle que varem veure ahir per televisió, per TV3 a Barcelona.

Si per un vot s'ha de decidir qui es el proper alcalde de Barcelona, cal que tinguin ben clar tots els participants en la paròdia d'ahir, que no sera pel meu vot. Votare les CUP, per que durant els últims anys, han estat coherents en el deu discurs social i nacional, votare les CUP per que em resulta indignant que estigui sotmesa a un silenci vergonyós a la que ha de ser la capital de la Republica independent de Catalunya, votare les CUP, per que lluny de queixar-se d'una llei electoral ilegitima, fan el seu cami sense insultar a cap altre partit, votare les CUP, per que m'han donat confiança en que compleixen el que diuen. Res hauria impedit al David Fernandez, al Quim Arrufat o a la Isabel Vallet anar en llocs rellevants a la llista per Barcelona, per que una interpretacio estricta del seus estatuts els hi ho permet, pero no forcen maliciosament la interpretacio dels mateixos i compleixen mes enllà del que els hi es exigible, el que la seva consciencia social i nacional els hi permet. Per aixo, i per molt mes votare CUP diumenge que ve. Per que estic segur que no em defraudaran, estic segur que no permetran, si d'ells depen, que un o una botifler/a indefinit/ida o neolerrouxista governi Catalunya.

Josep A Faiges Morales

TU FAS PREMI. TU FAS EL TEMPIR

Visita el web del projecte i participa-hi!

Descripció del projecte

El Tempir, l'Associació Cívica per la Llengua a Elx, fidel al seu esperit de lluitar per mantenir viva la llengua dels valencians a Elx, al migjorn valencià i, per extensió, al conjunt del País Valencià, llança el projecte «Tu fas Premi. Tu fas El Tempir» amb un doble objectiu: 1. Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» i 2. Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià».

1. Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» per mantenir viva la memòria històrica

El Premi de Narrativa «Antoni Bru» ha format part dels premis literaris «Ciutat d'Elx», organitzats per l'Ajuntament d'Elx des que aquests es van crear l'any 1984. Aquest premi de narrativa ha sigut des d'aleshores un referent entre els premis literaris més reconeguts al País Valencià, i una convocatòria anual a la qual han concorregut prestigiosos escriptors de tot l'àmbit lingüístic, i que han guanyat autors com Màrius Serra, Melcior Comes, Vicent Escartí, Lliris Picó, Joaquim Espinós, Núria Cadenes o Joaquim G. Caturla, per triar-ne alguns (pots consultar la llista de tots els premiats enaquesta pàgina web).

Després de 26 edicions, el govern municipal del Partit Popular, constituït després de les eleccions del 2011, decidí modificar el nom del premi (que passà a ser Café Marfil, reprenent el nom dels premis literaris dels anys 70) i adaptar-lo a un nou model provincià i descafeïnat, un canvi al qual El Tempir ja va mostrar la seua oposició. En la convocatòria de 2012 es demostrà que el canvi tenia la finalitat d'eliminar el reconeixement a la memòria d'Antoni Bru i, de retop, manipular la convocatòria per premiar el mateix que la coordinava, fet que també va denunciar El Tempir.

La voluntat d'El Tempir és recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» perquè Elx es mereix poder continuar premiant dignament els nostres escriptors, ja que el manteniment del premi potencia els nostres narradors, però també promociona el nom de la nostra ciutat en els cercles culturals.

Però recuperar el premi és recuperar també l'homenatge que Elx dedicava a Antoni Bru, i que l'actual Ajuntament ha volgut esborrar, amb una mostra més de la intenció que té el PP d'eliminar la memòria històrica d'Elx. L'advocat Antoni Bru i Gómez (València, 1917 - Elx, 1981) fou un referent en la defensa de la recuperació del valencià i de la dignificació de la nostra llengua, com també un lluitador per les llibertats a Elx. Com bé deixà escrit l'insigne fotògraf i il·lustrador Andreu Castillejos en l'«Aproximació a Antoni Bru» que publicà el 1984 en La Rella: «Que la memòria de tot i de tots, de les persones com Antoni Bru, ens acompanyen per sempre més».

El nou Premi de Narrativa «Antoni Bru» serà guardonat amb 3.000 € i amb la publicació de l'obra per l'editorial Bromera. Volem agrair a Bromera la implicació en el projecte, ja que, d'una banda, col·labora en l'aportació de recompenses i, de l'altra, assegura al premi una difusió (per mitjans de comunicació, per autors i per llibreries de tots els territoris de parla catalana) i una professionalitat en l’edició que van en la línia de superar la visió provinciana i reduïda que té del premi l'actual govern municipal del PP.

2. Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià»

La campanya «M’agrada el valencià» té com a objectiu fonamental que les persones expressen el seu suport individual al procés de normalització lingüística mitjançant fotos en què apareixen amb eslògans sobre el foment de l’ús social del valencià en diversos àmbits o situacions.

Pots veure el vídeo de la campanya en aquest enllaç.

Quins són els objectius de la campanya?

1. Visibilitzar i difondre el suport individual al procés de normalització lingüística.
2. Afavorir que persones de totes les edats s’impliquen i es posicionen a favor del foment del valencià.
3. Provocar una reflexió encara que siga mínima en tot tipus de persones sobre la necessitat del foment del valencià en tots els àmbits i situacions.
4. Fer arribar a tantes persones i espais públics es puga, com també a mitjans de comunicació, missatges favorables al procés de normalització en tots els àmbits a través de les persones que ixen en les fotos.

Com funciona «M'agrada el valencià»?

El Tempir munta durant una jornada o mitja jornada (les hores que s’acorden) elphotocall en un lloc adequat (amb bona il·luminació) perquè hi puguen participar totes les persones que ho desitgen d’un barri, poble o ciutat, institut d’ensenyament secundari, facultat, etc.

Les persones que volen participar trien un dels diversos lemes de la campanya i donen el permís corresponent per a ser fotografiats i perquè siguen difoses les imatges en les xarxes socials Facebook i Twitter.

El photocall de la campanya «M'agrada el valencià» ha visitat ja més de 30 llocs, entre els quals cal destacar diversos IES de Torrevella, Alcoi, Biar, Benidorm, Callosa del Segura, Monòver, Xixona, Mutxamel, el Pinós, Elx, Almoradí, Crevillent, el Pilar de la Foradada, l'EOI de Benidorm, la UMH i la UA. Es tracta d’una campanya vírica que té un ressò excepcional en les xarxes socials (amb més de 7.000 M’agrada en Facebook), amb un missatge en positiu i que genera molt bones expectatives allà on va.

A què destinarem les teues aportacions?

Els beneficis de la campanya (després de descomptar-ne els costos de les recompenses, els percentatges corresponents a les transaccions, els enviaments, etc.) s'invertiran en:

1. Organització del Premi de Narrativa «Antoni Bru»: dotació del premi per al guanyador/a (3.000 €), edició del llibre guardonat, pagament del jurat, disseny i difusió de les bases, guardó i organització del lliurament.
2. Extensió de la iniciativa «M'agrada el valencià»: presència de la campanya en la resta de comarques valencianes i organització d'un concurs de creació de lemes per a la campanya que comporte premis a les millors propostes.

Sobre les recompenses

De les 7 recompenses que hem pensat per a aquesta campanya de micomecenatge, volem destacar-ne 4, perquè pensem que seran les que més interés poden despertar en els nostres mecenes, entre els quals esperem que et trobes.

Recompensa aportant 15 € (M'agrada El Tempir!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ participació en el sorteig de 5 làmines seriades d'Andreu Castillejos
+ participació en el sorteig de 25 carpetes amb 7 làmines d'Enric Solbes
(les despeses d'enviament seran a càrrec del mecenes)

Recompensa aportant 20 € (M'agrada el valencià!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià».
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».

Recompensa aportant 30 € (Tu fas valencià!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ 1 exemplar del llibre Cosins germans, de l'editorial Bromera, l'obra que, seguint les petjades de Cosins germans, el programa de Televisió de Catalunya, et convida a viatjar per Catalunya i el País Valencià en companyia dels escriptors Ferran Torrent i Empar Moliner.
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià».
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».

Recompensa aportant 40 € (Tu fas premi!)
Llibre guardonat amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru», on apareix el nom del mecenes, i dedicat per l'autor/a guanyador/a del concurs literari.
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià»
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».

Calendari previst

Aquesta és la previsió del calendari del projecte:

• Segona quinzena de març: publicació de les bases del Premi de Narrativa «Antoni Bru».
• Segona quinzena d'abril: inici de l'extensió de la campanya «M'agrada el valencià» a altres comarques del País Valencià.
• Segona quinzena d'abril: enviament de les recompenses als col·laboradors del Verkami (excepte els que rebran la recompensa de l'obra guardonada amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru»).
• Primera quinzena de juliol: comunicació del guanyador del Premi de Narrativa «Antoni Bru».
• Al voltant del 9 d'octubre: presentació de l'obra guanyadora amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru».
• Segona quinzena d'octubre: enviament de la recompensa de l'obra guardonada amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru».

Quines altres institucions hi col·laboren?

Edicions Bromera
La Veu del País Valencià
Enllaçats per la Llengua
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

+ Info

Vols conéixer El Tempir?

L'Associació Cívica per la Llengua El Tempir és una entitat fundada el 1993 per a promoure i potenciar l'ús social del valencià a Elx, al migjorn i a tot el PV.

El Tempir ha estat guardonat recentment amb el premi Carme Serrallonga a la Qualitat Lingüística (2013), organitzat per la Universitat de Barcelona, i el Premi a la Difusió de la Literatura Catalana dins la XXIV edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2014), convocats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Arran de la concessió d'aquest últim premi, el Taller d'Imatge de la Universitat d'Alacant va gravar aquest vídeo, que resumeix molt bé què és El Tempir i quines activitats desenvolupa.

Perfils d'El Tempir

Web
Facebook
Twitter
Youtube

Et recomanem tres vídeos significatius sobre les activitats d'El Tempir:

• Resum de les imatges de les activitats principals realitzades durant el 2014.
• «Llums pel valencià, junts pel valencià!», encesa de més de 1.500 espelmes amb el lema «A Elx, en valencià» que va tenir lloc el 14 de desembre de 2013 al pàrquing de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
• Convocatòria al Muralmob que vam organitzar el 2012 i vídeo de l'acte.

Perfils de la campanya «M'agrada el valencià»

Facebook
Twitter

Altres formes de fer la teua aportació econòmica

En el cas que no et siga possible fer una aportació amb targeta bancària o PayPal i vulgues contribuir a dur endavant les iniciatives que organitza El Tempir, pots fer una transferència al número de compte bancari de Triodos Bank especificant en el concepte TU FAS PREMI, TU FAS EL TEMPIR:

Núm. de compte: 1491 0001 212077569925

INFORMACIÓ COMPLERTA PER A AUTO-INCULPAR-NOS

Drets ofereix un formulari d'autoinculpació

Un cop s’ha conegut la decisió de la Fiscalia General de l’Estat de presentar una querella contra diversos membres del Govern de la Generalitat, des de Drets ens sumem a les auto-inculpacions i hem preparat un formulari perquè cadascú pugui emplenar-lo amb les seves dades i presentar-lo al jutjat d'instrucció. 

Un cop omplert el formulari d'autoinculpació, tothom qui ho vulgui pot acudir al jutjat d’instrucció per denunciar la seva pròpia implicació al procés participatiu del dia 9 de novembre. Al formulari es comunica al jutjat d’instrucció: “juntament amb més de dos milions de persones he promogut l’exercici del dret de participació en el 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes; i finalment HE VOTAT”. I se li demana al jutge que adopti la resolució judicial oportuna.

Amb aquesta acció volem posar en evidència l’absurditat jurídica de les diferents investigacions penals posades en marxa arran del procés participatiu del 9 de novembre. Creiem que una multitudinària presentació d'escrit d'autoinculpació davant els Jutjats de Catalunya és una manera efectiva de protestar fent servir les eines jurídiques que l'estat de dret ens ofereix.

La denúncia l’ha de presentar individualment qui es vulgui autoinculpar a seu jutjat de referència, i els advocats de Drets assessorarem jurídicament aquelles persones que ho requereixin. El President de Drets, Sergi Blázquez, serà el primer de presentar la seva pròpia autoinculpació, juntament amb altres advocats membres de l'associació.

Què és drets?

L'associació Drets –integrada per professionals del dret que es proposen actuar davant els "atacs sistemàtics" en forma d'"odi i insults" a la societat catalana– ha difós la proposta de formulari, que es pot descarregar perquè qui ho vulgui l'empleni i l'entregui al jutjat que li correspon en funció d'on va participar el 9-N.

Aquí podeu trobar el jutjat de guàrdia que us queda més a prop.

Aquí us podeu descarregar el formulari:

CULTURA EN ACCIÓ (VERKAMI DE SUPORT A ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ)

Acció Cultural necessita la nostra ajuda!

Enllaç per col·laborar en el Verkami Cultura en Acció!

En un moment que l’entitat començava a estabilitzar-se, el Govern valencià ha instat el Govern espanyol per a que li impose una nova multa de 45.000 € per les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià que ACPV haurà de pagar abans de Nadal. Per això, ACPV ha activat el Verkami “Cultura en Acció!” per a recollir els diners necessaris per a fer front a la multa i evitar l’embargament dels seus comptes.

En un curs que pot significar un canvi de cicle social i polític al País Valencià, els Governs espanyol i valencià intenten ofegar una entitat i evitar que continue fent el seu treball per la llengua i la cultura, i contribuint a la mobilització social.

Ara és el moment d’ajudar a qui ho necessita i activar la nostra solidaritat: cal col·laborar en el Verkami “Cultura en Acció!”, evitar l’ofec d’ACPV, garantir que l’entitat puga fer el seu treball i, entre tots, fer possible un País Valencià de futur.

Comptem amb tu per a fer-ho possible!
Per què aquest projecte

• Fer possible que Acció Cultural puga continuar treballant per la cultura i la llengua
• Fer front a la censura i a la persecució política
• Garantir que puguem aconseguir una ràdio i televisió públiques i en valencià, i la reciprocitat amb TV3 i Catalunya Ràdio
• Garantir la continuïtat de l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) i la seua programació cultural
• Donar un fort impuls a la mobilització ciutadana en un curs clau per al futur del País Valencià
• Ajudar a que es puga fer un programa de llengua i cultura per a una nova majoria parlamentària, per tal que puguem fer un pas endavant
• Enfortir l'associació amb més socis, implantació territorial i capacitat d'interlocució i, amb ella, la participació i la fortalesa de la societat

A què destinarem les vostres aportacions

La raó d'aquesta campanya és garantir la continuïtat d'Acció Cultural davant la persecució econòmica i política d'un govern autoritari que vol eliminar una veu crítica que s’ha enfrontat sistemàticament a les seues polítiques antivalencianes.

I sobretot és l’instrument per a fer possible que una associació que té més de 4.000 socis i una creixent implantació territorial i capacitat d’interlocució política i social, puga, en un curs clau per al futur dels valencians, fer el seu paper perquè la llengua i la cultura siguen elements clau en el futur Govern valencià.

Senyera TV, un nou projecte televisiu al País Valencià

Publicat a Racó català diumenge 21 de setembre del 2014

http://www.racocatala.cat:80/noticia/34662/senyera-tv-nou-projecte-televisiu-pais-valencia?id_butlleti_enviar=98&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=senyera-tv-nou-projecte-televisiu-pais-valencia

Han engegat una campanya a la plataforma totSuma per titrar endavant la nova televisió

SOCIETAT 21.09.2014 12.00 h

• 825
 
•  0
 
• 21
 
• 18
 
• 1

La plataforma de micromecentage totSuma ha engegat una campanya per tirar endavant un nou canal de televisió al País Valencià. Senyera Televisió, el nom d'aquest projecte televisiu web, vol recaptar 10.000 euros per pagar les principals despeses inicials que els permetin començar a emetre.  

Els impulsors expliquen que a través d'aquesta televisió volen "transmetre al món la nostra llengua i la nostra cultura". Aquest projecte neix de la iniciativa d'un grup de joves valencians d'entre 14 i 23 anys. 

En la campanya de totSuma, els impulsors expliquen que es comprometen a construir una televisió amb "professionalitat, culturització, en valencià, amb criteri, plural, feta per al País Valencià, amb llibertat d'expressió, realitat i diversitat".  

Encara queden uns 30 dies per finalitzar la campanya i recollir el total de 10.000 euros que es necessiten per finalitzar-la amb èxit. 

 
• campanya micromecenatge
 
• país valencià
 
• Senyera Televisió
 
• totSuma
•