Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 22 de febrer de 2019

Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga | Josep Casulleras Nualart

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La matusseria de la fiscalia respon, en part, a la fase inicial del judici, i la carta de la violència i la rebel·lió la jugaran més endavant


Josep Casulleras Nualart

Avui la fiscal Consuelo Madrigal ha criminalitzat la discrepància política i la mobilització social i ha comès uns quants errors inexplicables en algú que ha estat fiscal general de l’estat i que porta l’acusació d’un judici de la transcendència d’aquest. Per exemple, no sap distingir el full de ruta dels partits que formen govern del que publica l’ANC; no sap qui hi ha en les reunions de la mesa del parlament i fa una manipulació flagrant d’unes declaracions de Josep Rull en una entrevista sobre la determinació de tirar endavant l’1-O amb el propòsit de criminalitzar-lo. Això que hem vist avui amb Madrigal ja ho vam veure ahir amb el fiscal Jaime Moreno i la setmana passada amb Fidel Cadena. La desorientació que origina veure una acusació, aparentment tan poc preparada, que entra en terrenys que no li són propis, equivocant-se constantment, negant l’exercici de drets fonamentals, és equiparable al paper que fa l’advocada de l’estat; a Rosa María Seoane li costa de fer entendre a tothom, des de Marchena fins al públic, què vol demanar; mira de ser incisiva amb l’acusació de malversació, però no sap per on agafar ni sostenir la de sedició, i sembla que ni ella mateixa no es cregui allò de què vol acusar. I Vox no hi és: un zero a la dreta… fins la setmana que ve. Però realment les acusacions són tan destraleres? Podem pensar que les defenses guanyen? De cap manera. La fiscalia sap què fa, perquè juga a casa i l’àrbitre va amb ells.
Qui és l’àrbitre?
L’àrbitre és Manuel Marchena, però no tan sol. El gran àrbitre és Felipe VI. És un àrbitre parcial que ha pres una decisió gravíssima, a l’altura del discurs del 3-O. El rei espanyol ha sortit a fer unes declaracions avui, el cinquè dia de judici, en què ha atacat un dels principals arguments que les defenses han exposat des de bon començament: que el mandat democràtic s’havia de poder conciliar amb les lleis espanyoles i les resolucions judicials, que ells com a governants havien de ponderar la conveniència de les seves decisions d’acord amb aquests factors. Felipe VI ha dit: ‘No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, perquè sense el respecte a les lleis no hi ha ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, fallida dels principis morals i cívics de la societat.’ Ha atacat el discurs contundent i vehement d’ahir de Jordi Turull, però també el de Dolors Bassa d’avui, quan deia que havien de prendre decisions valorant que per d’una banda tenien una resolució del Tribunal Constitucional i d’una altra el 80% de la població i un mandat democràtic. L’atac contra aquest argument l’ha fet avui el rei espanyol, el cap de l’estat, prenent part en el judici.

Aquesta interferència és la demostració més clara d’on som. Hi ha una causa contra els dirigents independentistes que cada dia que passa s’enfonsa una mica més, perquè tots els arguments que despleguen la fiscalia i l’advocacia de l’estat menen l’acusació a un fangar. On és la violència? On és la rebel·lió? On és la sedició? I com pretenen demostrar la malversació amb pagaments que no han existit? Cada dia anem veient això, i el contrast amb l’energia i l’enteresa amb què declaren els presos pot ajudar a guaitar les coses amb optimisme, fins i tot amb un punt d’eufòria. Però entre els observadors internacionals que poden entrar al Tribunal Suprem i entre les defenses el sentiment que hi ha no és pas aquest. Perquè és una falsa eufòria. La fiscalia fa el seu paper i l’evident falta de tensió i de cura amb els detalls només l’explica la tranquil·litat, o la manca de pressió. Potser també una desídia o falta de preparació. Però van tranquils, no tan solament perquè l’àrbitre va amb ells, sinó perquè també pensen més a mitjà i a llarg termini, amb una estratègia i amb unes cartes que no juguen pas ara, sinó que jugaran més endavant.
Atents a la fase de testimonis
Els presos en general han abocat tots els arguments durant el temps de què han disposat en els interrogatoris. Feia un any que no podien parlar, tancats a la presó, i tenien ganes d’explicar-se, després d’haver-se preparat molt (‘si una cosa tens a la presó és temps’, deia ahir amb sornegueria Jordi Turull al fiscal), de poder desplegar tot el seu discurs o bé de replicar de manera detallada les acusacions. Però aquests primers dies hem vist com els fiscals han passat força de puntetes sobre l’acusació de rebel·lió i s’han concentrat molt més en la desobediència i en la malversació. Poden semblar perduts a l’hora de sostenir el relat de la violència, perquè els acusats el rebaten constantment, i reivindiquen contínuament el caràcter pacífic i no violent de les manifestacions que hi va haver. La fiscalia sap que no és en l’interrogatori dels acusats on pot mirar de reforçar el seu relat, sinó en el dels testimonis. Aquest pot ser el seu punt fort. I més encara amb un fet molt contundent: Joe Brew evidenciava en aquesta anàlisi el desequilibri, quant a testimonis acceptats pel tribunal, entre la llista que va proposar la defensa i la de les acusacions.

Desfilaran pel Suprem espanyol un munt de comandaments i d’agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola que declararan haver estat ferits i haver estat víctimes de ‘l’hostilitat’ de la gent que anava a votar als col·legis. Serà aleshores que la fiscalia jugarà amb força la carta de la rebel·lió i de la violència. I ho podrà fer fonamentant-ho en informes de la Guàrdia Civil esbiaixats però que són presos com a neutrals, i amb els agents que els van elaborar com a testimonis. En canvi, no hi podrà haver en aquest judici la principal prova de descàrrec per als acusats i alhora la demostració tècnica més contundent d’acusació contra la policia espanyola per la brutalitat del dia del referèndum: l’informe d’intel·ligència d’experts reconeguts de policia del Regne Unit que examina amb detall la manifestació del 20-S i en demostra el caràcter pacífic; i examina també l’actuació dels policies espanyols l’1-O, demostrant que van emprar tècniques i mètodes que no són propis d’una policia d’un estat democràtic. Aquesta prova, Marchena l’ha desestimada. La carta de la rebel·lió en forma de testimoni i de prova no podrà tenir la seva contraprova més sòlida i contundent d’un punt de vista tècnic.
L’elasticitat de la violència
El tribunal vol anar per feina, però el judici serà llarg igualment. La carta de la rebel·lió sortirà. Avui la fiscal Consuelo Madrigal ha apuntat algun aspecte sobre el qual voldran incidir, a part la violència que volen atribuir als votants: el fet que hi hagués una estratègia de mobilització per a llançar les masses contra les institucions de l’estat. Per això Madrigal insistia tant en els adjectiu de les manifestacions –’multitudinàries’, ‘espectaculars’– que l’ANC preveia en el seu full de ruta abans del referèndum del 2017. Ha quedat força malament perquè s’ha equivocat de papers: ha dit que aquestes expressions constaven en el full de ruta de Junts pel Sí. No era així i, a més, incidint-hi, contribuïa a criminalitzar el dret de manifestació, una vegada més. Ha girat full i s’ha tornat a concentrar en la malversació. Però hi tornaran.

Després d’una fase d’instrucció tan dura, completament arrenglerada amb les acusacions de la fiscalia i fins i tot de Vox en relació amb la rebel·lió i la violència, serà difícil que el tribunal que presideix Marchena no vulgui seguir una línia semblant en les seves conclusions, en la sentència. Perquè fer-ho seria desautoritzar el jutge Llarena i la jutgessa Carmen Lamela, magistrada ara també de la sala segona del Tribunal Suprem. Hi pot haver uns certs marges, perquè tant la rebel·lió com sobretot la sedició són delictes que tenen una definició prou vaga al codi penal. Alçament violent? Tumult? Els set magistrats ho tindran damunt la taula, i cercaran la unanimitat en la sentència, movent-se en l’ambigüitat d’aquests termes acusatoris. Una ambigüitat que els servirà per a moure’s, segons com els convingui, entre la rebel·lió, la sedició, la conspiració per la rebel·lió… El problema és la perspectiva, l’eix que mou aquest judici: els drets fonamentals no són al centre, perquè són vulnerats de fa temps. Perquè el delicte es dóna per fet. Per això va tan tranquil·la la fiscalia.
VIST I SENTIT
El calendari de sessions del març: un abús per aals presos i per a les famílies
Avui ja hem pogut veure com Manuel Marchena pensa ajustar un judici d’aquesta magnitud a un calendari electoral, a un ritme que serveixi per a  deixar-lo vist per a sentència abans del mes de maig. Les defenses temien això, per les conseqüències que té per als presos. I avui ja les han hagudes de suportar, amb una jornada interminable d’interrogatoris: a primera hora del matí la Guàrdia Civil els trasllada amb furgoneta de les presons de Soto del Real i d’Alcalá Meco i a les vuit del matí tocades arriben als calabossos de l’Audiència espanyola. Després la policia espanyola els porta fins al Tribunal Suprem. A les deu comença la sessió, i d’entrada es va proposar d’acabar a les sis. I de dimarts a dijous, perquè les defenses tinguessin prou temps d’estar amb els presos i preparar-se amb condicions. I també perquè les famílies poguessin fer ús dels dos vis-a-vis mensuals, si més no el dilluns. Però avui ja no ha estat així.

La sessió s’ha allargat força més, per la pretensió de Marchena d’accelerar el ritme i d’enllestir els interrogatoris de tots els acusats abans no comenci, dimarts, la declaració dels testimonis. Es reserva la possibilitat d’habilitar el dilluns per a acabar els interrogatoris dels acusats. Avui hauran arribat a sopar a la presó molt tard. I demà hi tornaran. Marchena ja ha anunciat també el calendari de sessions del mes de març, en què ha habilitat el dilluns de les dues primeres setmanes; la tercera setmana, de dimarts a dijous, i la darrera setmana de dilluns a divendres. Les famílies, mitjançant l’Associació Catalana pels Drets Civils, ho han denunciat públicament:




Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial








dimecres, 20 de febrer de 2019

La CUP fa una crida a participar a la Vaga General del 21F

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«La lluita pels drets laborals i socials està intrínsecament relacionada amb la lluita pels drets civils i polítics, inclòs, per suposat, el dret a l’autodeterminació i el seu exercici»

Resultat d'imatges de La CUP fa una crida a participar a la Vaga General

19/02/2019

La CUP Crida Constituent fa una crida a participar a la Vaga General convocada pels sindicats I-CSC i Ustec aquest proper dijous 21 de febrer i anima a totes les treballadores a sumar-se de manera intensiva als comitès de vaga convocats als barris, ciutats i centres de treball d’arreu del territori. 

El diputat de la CUP Crida Constituent, Vidal Aragonés, ha recordat que la Vaga General està legalment convocada i que avui s’ha fet pública l’Ordre de serveis mínims del Departament de Treball, que determina els serveis mínims de tots els departaments, organismes o entitats de la Generalitat i també el serveis mínims de tots els serveis que es consideren essencials. El fet que hi hagi firmat el Decret de serveis mínims per part de l’òrgan competent “és una prova més que la vaga està legalment convocada” i “interpel·la a totes les treballadores, malgrat alguns sindicats i algunes empreses intentin desmobilitzar argumentant que com que no hi ha representació del sindicat convocat a l’empresa no es pot fer vaga”.

En aquest sentit, Aragonés ha reiterat que la CUP defensa que la lluita pels drets laborals i socials està intrínsecament relacionada amb la lluita pels drets civils i polítics, inclòs, per suposat, el dret a l’autodeterminació i el seu exercici. En la mesura que l’Estat utilitza la repressió per negar aquests drets civils i polítics, està negant les eines a la classe treballadora i la resta de classes populars per poder defensar i exercir tots els seus drets. ”L’estat espanyol és un estat que prioritza la dictadura del capital i de la Troika als interessos de la classe treballadora. Cal que sortim els carrers per fer prevaldre els nostres drets polítics, socials i laborals”, ha assegurat Aragonés. 


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 19 de febrer de 2019

Mapa de les mobilitzacions de la vaga del 21F

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Consulta on es faran els comitès de vaga, piquets informatius, manifestacions i marxes lentes durant la jornada de vaga general convocada per aquest dijous 21F.


La Intersindical-CSC ha convocat una jornada de vaga general pel dijous 21 de febrer. La convocatòria està secundada per tots els partits i entitats independentistes. Aquests dies s’estan formant i reunint arre del territori els comitès de vaga per preparar les accions, piquets informatius i manifestacions.
Després de la demostració de força a la Gran Via d’aquest dissabte s’espera que l’independentisme arribi a aturar el país tal com ho va arribar a fer el 21D amb motiu de la celebració del Consell de Ministres a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Des de l’Alerta donarem cobertura informativa de tots els talls, manifestacions i accions que passin durant el dia.
Els sindicats majoritaris, CCCOO i UGT, han donat l’esquena a la jornada perquè, segons ells, s’exclou una part de la societat catalana. És sabut que el motiu extraoficial de la vaga, i pel qual es va canviar de dia, és pel judici als presos polítics.

Mapa de les mobilitzacions del 21F

Una breu llegenda del mapa:
  • Els punts grocs són Comitès de Vaga que es reuniran durant aquesta setmana.
  • Els punts vermells són manifestacions, accions i piquets informatius durant el dia de la vaga.
  • Els punts blaus són de marxes lentes de vehicles.
Última actualització del mapa dilluns 18 de febrer a les 15:33

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 18 de febrer de 2019

Els sindicats de la vaga del 21-F criden a aturar el país pels drets i les llibertats

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Intersindical-CSC denuncia l’“empobriment general” i l’“ofensiva generalitzada de la dreta més reaccionària”

USTEC-STEs alerta dela judicialització de la docència i assegura que hi ha “motius de sobre” per a l’aturada general                     


Redacció El Punt Avui

Els sindicats Intersindical-CSC i USTEC-STEs, han animat la ciutadania a aturar el país amb la vaga general del proper dijous 21 de febrer per recuperar drets, aturar “la dreta més reaccionària” i assolir una “república dels treballadors”.
Els portaveus d’Intersindical-CSC –el sindicat que ha convocat la vaga–, Anna Masip, i d’USTEC-STEs, Ramon Font, han estat els encarregats de tancar els parlaments de la manifestació amb el lema El dret a l’autodeterminació no és delicte que s’ha fet aquest dissabte a la tarda a Barcelona.
Masip ha alertat que “sense drets no hi ha llibertat per a ningú, i per això hem convocat vaga general”. La sindicalista ha precisat que la vaga s’ha convocat per recuperar el poder adquisitiu que s’ha perdut amb les retallades i perquè. “Estem farts de l’empobriment general, la precarització, un salari mínim que cal adequar i les pensions insuficients”, ha denunciat.
Però també ha cridat a mobilitzar-se davant “l’ofensiva generalitzada de la dreta més reaccionària, demòfoba i lliberticida”. “Per una república de les treballadores i els treballadors, el 21 de febrer, vaga general”, ha reblat.

De la seva banda, Font, representant del sindicat majoritari de l’ensenyament, ha defensat que “hi ha motius de sobra perquè el 21 de febrer deixem les aules buides i omplim els carrers!”.

Font ha denunciat la judicialització en l’àmbit docent: “Ens han acusat d’adoctrinament, però tots sabem que el que volen és que adoctrinem de la manera que ells volen”. A més, ha lamentat que “s’han volgut carregar la immersió lingüística” i s’ha volgut impedir per la via judicial que a les aules es parlés del que va passar l’1-O. “El que vol l’Estat és que els mestres ens autocensurem”, ha conclós.

El sindicalista ha demanat que dijous s’aturi i tot i “ens sentin des de les presons”.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 17 de febrer de 2019

La Federació Sindical Mundial condemna l’autoritarisme de l’estat espanyol i defensa l’autodeterminació de Catalunya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El sindicat fa costat als presos polítics i critica els atacs contra els drets fonamentals dels catalans

Federació Sindical Mundial autodeterminacio


La Federació Sindical Mundial (FSM) ha condemnat a través d’un comunicat l’autoritarisme de l’estat espanyol, ha donat suport als presos polítics i ha criticat els atacs de l’estat espanyol contra ‘els drets fonamentals dels catalans, com el de l’autodeterminació’. A la missiva del seu secretariat internacional, ha denunciat que ‘es manifesta un cop més l’autoritarisme de l’estat burgès i la repressió contra els pobles de la Unió Europea que es torna cada cop més reaccionària i repressiva’. A més, la FSM reitera ‘el seu suport al dret inalienable dels pobles a decidir per si sols, lliurement i democràticament sobre el seu propi present i futur’. Per això, insisteix que ‘ningú ha de ser perseguit per les seves idees polítiques’ i insta a l’organització de la classe treballadora per a reivindicar els seus drets.

La FSM és la segona organització sindical internacional i representa 95 milions de treballadors i treballadores de 130 països d’arreu del món i té la Intersindical-CSC com el principal sindicat de referència a Catalunya, que és qui l’ha instat a reiterar aquest posicionament. Aquesta organització ha defensat reiteradament el dret de l’autodeterminació dels catalans i les catalanes i, en aquest cas, ‘condemna la repressió de l’estat espanyol de cara al judici’ contra el procés.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 16 de febrer de 2019

Parlar (d’autodeterminació) és obligatori | Adam Majó

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de dialeg
Adam Majó 

Un partit polític pot parlar o deixar de parlar del que vulgui. Un govern, en canvi, està lligat per les obligacions pròpies de les seves funcions i pels compromisos subscrits per la institució que representa. Així, per exemple, el govern espanyol no té, entre les seves legítimes opcions, la de negar-se a parlar d’autodeterminació. Per tres raons, com a mínim.
La primera, perquè així li ho demanen més de 2 milions de ciutadans catalans amb DNI espanyol i uns quants milions de persones més si comptem els votants de la resta de partits de l’Estat que, d’una manera o altra, defensen la necessitat de resoldre via referèndum les demandes independentistes. Si, a més, hi afegim el fet que els partidaris d’exercir el dret a l’autodeterminació han obtingut majories successives a les eleccions al Parlament de Catalunya, la possibilitat de, com a mínim, asseure’s i parlar-ne esdevé una obligació.
La segona raó apel·la directament al sentit comú democràtic. "Si tu no vols ser part d’una família i decideixes marxar-ne i no pots marxar perquè no trobes la porta per fer-ho, no estaràs gaire content si t’obliguen a quedar-te", explicava l’actual ministre d’Exteriors espanyol en una televisió francesa referint-se al Brexit. Els estats, igual que les organitzacions supraestatals, són construccions jurídiques creades, no per cap déu, sinó per persones de carn i ossos i són, per tant, susceptibles de ser modificades o eliminades. Només cal que ens assegurem, això sí, que aquesta evolució és fruit de la voluntat democràtica i no, com tantes vegades al llarg de la història, de la llei del més fort. Un sentit comú, aquest que fa servir el ministre, que també cal utilitzar a l'hora d'identificar el subjecte que pot exercir aquest dret i que, lluny de complicats debats historicistes, el reconeixerem a partir de la voluntat, manifestada al llarg del temps, d’esdevenir aquest subjecte. Fer el contrari, tal com també encertadament ens adverteix el pobletà, és obligar a algú a formar part d’un club al qual no vol pertànyer. I això, ens ho mirem com ens ho mirem, és un error a evitar.
Els estats són construccions jurídiques creades per persones de carn i ossos i són, per tant, susceptibles de ser modificades o eliminades
Per últim, hi ha una raó de caràcter més estrictament jurídic. L’any 1977 el Regne d’Espanya va subscriure el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. Un text de 1966 que en el seu article primer diu textualment: "Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació" i que "els estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, han de promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació i han de respectar aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides". Més clar, aigua. Ni circumscriu aquest dret als dominis colonials ni eximeix de la seva observació a cap estat del món. És raonable, per tant, afirmar que, en virtut d’aquest compromís, cap govern espanyol pot negar-se a parlar d’autodeterminació. Pot, en tot cas, proposar condicions i requisits a l’exercici d’aquest dret, com l’existència de determinades majories, d’una participació mínima, d’uns terminis més o menys llargs o de la necessitat d’unes condicions de sortida pactades (per evitar embolics com el del Brexit). Pot, fins i tot, preveure una modificació de la constitució prèvia o posterior al referèndum, si així ho creuen necessari.
Però no pot de cap manera, per respecte a la gent que així ho demana, per sentit comú democràtic i perquè així els ho exigeixen els compromisos internacionals adquirits, negar-se a parlar del dret a l’autodeterminació. Per això el govern català fa molt bé a insistir en la necessitat de dialogar i de fer-ho amb aquest dret sobre la taula.
Adam Majó és el director de l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial