Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 27 de juny de 2017

El DOGV oficialitza el canvi dels carrers franquistes de València: aquests són els nous 51 noms

El canvi de denominació es realitza en aplicació de la Llei de Memòria Històrica

DANIEL GARCÍA-SALA

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica, aquest dimarts, l'acord de l'Ajuntament de València pel qual es procedeix al canvi de la denominació de diverses vies públiques amb noms relacionats amb la dictadura franquista en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

El primer dels expedients canvia la denominació de l'avinguda del Baró de Càrcer, que passarà a ser avinguda de l'Oest. No obstant això, durant els primers dotze mesos des de l'aprovació del canvi conviuran en la placa identificativa del carrer les dues denominacions. També es permetrà l'ús transitori de l'antiga denominació a efectes fiscals fins al 31 de desembre.

En aquest i en la resta de casos, l'acord de l'equip de govern proposa elaborar un protocol informatiu per al veïnat, comerços i professionals en els quals incideix el canvi per a facilitar les gestions d'actualització de dades amb tercers.

El segon expedient correspon al canvi de nom de l'avinguda del General Urrutia, que passarà a ser avinguda d'Amado Granell Mesado (militar). L'actual carrer d'Amado Granell Mesado serà substituït pel carrer de Manuela Solís Claràs (ginecòloga).

El tercer preveu la modificació del carrer del Comandant Franco per Castelló de l'Albufera; el quart, el canvi del carrer del Doctor Marco Merenciano per Félix del Rio (activista veïnal), i el cinqué, el canvi del carrer d'Alfonso Peña pel carrer de Marie Curie.

Així mateix, es publica l'expedient per a modificar els carrers en virtut de l'informe de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València. El canvis són els següents:

Carrer de la Cultura en substitució de la raconada de Federico García Sanchiz.

Carrer de Baix de Massarrojos en substitució del carrer del General Ibáñez Alonso.

Plaça de la Llotgeta en substitució de la plaça d'Els Màrtirs.

Plaça de l'Equip Crònica en substitució de la plaça de Francisco Bosch i Ariño, catedràtic.

Carrer Els Jurats en substitució del carrer de l'Àngel de l'Alcázar (Antonio Rivera Ramírez).

Plaça de Francisco Javier Goerlich Lleó (arquitecte) en substitució de la plaça de Federico Mayo.

Carrer d'Olimpia Arozena Torres (professora) en substitució del carrer de Salvador Ferrandis Luna.

Carrer d'Higinio Noja (professor) en substitució del carrer de Samuel Ros.

Carrer d'Alejandra Soler (mestra) en substitució del carrer del Doctor Beltrán Bigorra.

Carrer de Just Ramírez (arquitecte) en substitució del carrer de l'Economista Gay.

Carrer de Jerónima Galés en substitució del carrer del General Barroso.

Carrer d'Agustí Centelles Ossó (fotògraf) en substitució del carrer de Gual Villalbí.

Plaça de Pere Maria Orts i Bosch (historiador) en substitució de la plaça d'Eduard Marquina.

Carrer d'Andreu Alfaro (escultor) en substitució del carrer de Francisco Morote Greus.

Carrer de la Democràcia en substitució del carrer de Castán Tobeñas.

Plaça de les Tretze Roses en substitució de la plaça de Zumalacárregui (José María Zumalacárregui i Prats).

Carrer de Glòria Fuertes (escriptora) en substitució del carrer de Ramón Contreras Mongrell.

Plaça del Grup Parpalló en substitució de la plaça del Professor López Ibor.

Carrer de María Zambrano (filòsofa) en substitució del carrer de Vicente Maroto.

Carrer de Simone de Beauvoir (filòsofa) en substitució del carrer de Luciano Vilatela.

Carrer de la Poesia en substitució del carrer de Damián Adalid.

Carrer de la Literatura en substitució del carrer de José María Osset.

Carrer del Cine en substitució del carrer de Casilda Castellví.

Calle de la Fotografia en substitució del carrer de Carmen Tronchoni.

Carrer d'Emilia Pardo Bazán (escriptora) en substitució del carrer de Sabas Arias.

Carrer de Pilar Soler Miguel (política) en substitució del carrer de José Muñoz.

Carrer de Frederica Montseny (política) en substitució del carrer de Francisco Llobell.

Carrer de Virginia Woolf (escriptora) en substitució del carrer de Juan José Gómez.

Carrer de Norman Bethune (metge) en substitució del carrer d'Alfredo Culla.

Carrer de Maria Montessori (pedagoga) en substitució del carrer de Francisco Alegre.

Carrer de Joan Reixach (pintor) en substitució del carrer de José María Corbín Ferrer.

Carrer d'Antonio Ballester Vilaseca Tonico (escultor) en substitució del carrer de Juan Antonio Valero de Palma.

Carrer de Joan Fuster (escriptor) en substitució del carrer de Francisco Dolz.

Carrer de María Cambrils Sendra (escriptora) en substitució del carrer de Servando Conejero.

Carrer d'Elena Just Castillo (política) en substitució del carrer de Vicente Agustí.

Carrer de Konrad Rudolf (arquitecte) en substitució del carrer de Juan Romero.

Carrer d'Empar Navarro i Giner (mestra) en substitució del carrer de José Pelufo.

Carrer de María de Maeztu (pedagoga) en substitució del carrer de Mario Aristoy.

Carrer de Rosa Estruch Espinós (política) en substitució del carrer d'Arturo Fosar.

Carrer de Mariano Carsí Pascual (metge) en substitució del carrer de Salvador Cortils.

Carrer d'Olympe de Gouges (filòsofa) en substitució del carrer de Manuel Grifoll.

Carrer d'Enriqueta Agut Armer (mestra) en substitució del carrer de Tomás Ribes.

Carrer de Concepció Aleixandre Ballester (ginecòloga) en substitució del carrer de Federico Iranzo.

Carrer d'Ada Lovelace (matemàtica) en substitució del carrer de Luis Sanjuán.

Carrer de Presen Sáez de Descatllar (professora) en substitució del carrer de Jerónimo Luzzati.

Carrer de la Il·lustració en substitució del carrer del Matrimoni Alcántara-Ríos.

Així mateix, es va acordar "resignificar", d'acord amb l'informe de la UV, els motius que van atorgar, en el seu moment, la denominació de la plaça d'Amèrica, el carrer de Belchite, la plaça de Galícia i l'avinguda de Portugal i s'insta els organismes públics corresponents a modificar la denominació del grup d'habitatges Antonio Rueda en compliment de l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

diumenge, 25 de juny de 2017

SEMPRE PLANTARÉ CARA - Carles Capdevila


Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,  i casualment també ho és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear  problemes amb les llengües.

Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila

'A les Illes Balears, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid'

Tomeu Martí Periodista, director del diari dBalears i fundador de la ràdio Ona Mediterrània


Entrevistar Tomeu Martí és com observar el sector sobiranista illenc a través d'un espiell privilegiat, amb les seves virtuts i les seves incoherències. 
Aquest palmesà és director del diari dBalears i, fins fa pocs dies, també ho era de l'emissora Ona Mediterrània. Fa uns anys, també va coordinar l'Obra Cultural Balear i més entitats que fan per la llengua. No hi ha projecte, que hibridi llengua i periodisme, que se li resisteixi. 
"Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït; i aquesta és la paraula: traït"
Palma - Barcelona. Barcelona - Palma. Tomeu Martí és d'aquells illencs que sobrevola el Mediterrani com qui esmorza, es renta les dents o va al metge. El dia que vam fer aquesta entrevista, el vam enxampar a la ciutat comtal, sortint d'un debat impulsat per la Plataforma per la Llengua, de la qual també n'és membre. Les porxades del passeig de Picasso van ser testimoni -i refrigeri- d'una conversa sobre la història recent del català a les Illes.
Resumint: si un dia Martí va estar eufòric per la resposta ciutadana contra les polítiques del Partit Popular, avui està profundament decepcionat: "nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït; i aquesta és la paraula: traït". 

Les inscripcions als cursos de català a les Illes han crescut un 41% el darrer any, segons l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua. És una bona notícia, no? 
Sí, però això es dóna cada vegada que hi ha un govern mínimament sensible a la llengua catalana i la ciutadania percep que el català serà necessari. Ja portem tres canvis polítics en aquesta línia des de la Transició i sempre ha estat així. Quan el català és requisit per accedir a la funció pública o per pujar escalafons, la demanda de cursos creix molt. Sobretot entre els funcionaris i les persones nouvingudes, que perceben que el govern potencia la llengua catalana. 

"El que va demostrar la legislatura [de Bauzá] és que hi ha una majoria social a favor del català a les Illes Balears"
Creu, doncs, que l’actual govern del Pacte no està fent prou per la llengua pròpia? 
A l’anterior legislatura, amb José Ramón Bauzá de president, es va polaritzar molt la situació. Va ser un govern absolutament bel·ligerant amb la llengua catalana, va intentar exterminar-la i reduir-la a la mínima expressió en els àmbits on sí que havia aconseguit un cert reconeixement. Per exemple, als mitjans de comunicació públics, l’ensenyament, i l’administració pública. 
 
Però hi va haver una resposta social sense precedents!
Inaudita. I molt.. Molt potent. Hi va haver manifestacions multitudinàries, vagues de fam, els pares van mobilitzar-se, va néixer l’Assemblea de Docents, el professorat va fer tres setmanes de vaga.. El que va demostrar aquella legislatura és que hi ha una majoria social a favor del català a les Illes Balears. 

"Crec que tothom comparteix que aquests dos primers anys són absolutament decebedors en quant a polítiques lingüístiques"
Que empeny les esquerres al poder, no? 
Exacte, i llavors és quan comença, per a mi, una etapa incomprensible en què no s’interpreta aquest desig de la majoria social i es retorna a polítiques molt toves, molt contemporitzadores, molt poc proactives a favor del català. 
 
Quina valoració en fa d’aquests dos anys de govern?  
A mitjans de legislatura, que es compleixen ara, s’ha recuperat la situació anterior al Bauzá més o menys, però no s’ha anat més enllà. Des de la societat civil s’ha esperat, s’ha estat a l’expectativa, però crec que tothom comparteix que aquests dos primers anys són absolutament decebedors en quant a polítiques lingüístiques. Decebedors i desaprofitats. Òbviament que estem molt millor que fa dos anys, però tots enteníem que era el gran moment d’avançar i no s’ha avançat. Els pressupost dedicats a polítiques lingüístiques són ridículs. El govern de les Illes Balears, d’un total de 4.000 milions, en dedica 2,5 a polítiques lingüístiques. 

"És una qüestió de pressupostos ridículs i d’un compromís pobríssim dels principals líders polítics de les institucions"
Què reclamen els sectors més sensibles amb la llengua? 
No hi ha hagut encara cap campanya per donar prestigi o afavorir l’ús social del català. Sí que s’ha anat responent a la demanda de cursos de català, però poca cosa més. Una de les demandes que fèiem era que la presidenta del govern fes una crida perquè la població que sap català l’usi habitualment i la que no en sap l’aprengui. I no s’ha fet. 
 
I a nivell pràctic? 
La política lingüística s’ha situat, sense cap ambició, a un departament de Cultura. I no faig cap crítica a les persones que ocupen la direcció general, que fan tot el que poden. És una qüestió de pressupostos ridículs i d’un compromís pobríssim dels principals líders polítics de les institucions.

"Quan algú fa declaracions en anglès o alemany, les subtitulen; ara bé, quan algú fa declaracions en català, se li demana que després les faci en castellà"
Aquest any, se'n compleixen 30 de la primera Llei de normalització lingüística a les Illes Balears. Quins articles encara no s’han desenvolupat? 
En l'àmbit de la comunicació, per exemple, s’hauria de veure què passa amb tots els mitjans que vénen des de Madrid i que, tot i operar a les Illes Balears, no tenen el més mínim respecte al català. No el tracten ni com una llengua estrangera, sinó com una llengua inexistent. Per exemple, quan algú fa declaracions en anglès o alemany, les subtitulen; ara bé, quan algú fa declaracions en català, se li demana que després les faci en castellà. 
 
És una situació de trinxera la dels mitjans en català a les Illes?
Sí, nosaltres, a Ona Mediterrània, per exemple, vivim una situació consolidada, però des de la precarietat. Treballem voluntàriament en alguns casos. És difícil.. Perquè se suposa que l’administració de les Illes Balears és favorable als mitjans de comunicació en català, però és evident que l’administració de l’estat espanyol -que és qui controla les llicències- ha afavorit sempre les emissores en castellà. 

"Des del Departament de Comunicació del govern, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid"
De quina manera?
Per exemple, els mitjans escrits en català, com el dBalears i l’arabalears, tenim accés a alguns ajuts de la Direcció General de Política Lingüística per fer periodisme en català; cosa que em sembla justificada perquè els mitjans en català tenim dificultats per moure’ns al mercat i hem de competir amb mitjans que treballen en castellà.  
 
On és el problema, aleshores? 
Doncs que, en canvi, des del Departament de Comunicació del govern, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid. I d’ignorància. Moltes vegades actuen criteris partidistes i les ajudes públiques de l’àrea de comunicació se’n van més cap als mitjans d’òrbita socialista, que cap als mitjans en català. És a dir, que els mitjans en català ens trobem amb la paradoxa i l’insult que per al Departament de Comunicació no comptem. 

"Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït. Aquesta és la paraula. Traït"
Quin ambient es respira entre els professionals dels mitjans en català a les Illes? 
Vivim un moment de decepció total. L’eufòria, la vam tenir quan vam veure que la societat responia a les agressions d’un govern bel·ligerant contra el català. Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït. Aquesta és la paraula. Traït. 
 
Teníeu massa expectatives?
Vistos els resultats, segur. Nosaltres podem entendre que el Govern tingui altres prioritats en un moment de crisi econòmica; però, com a mínim, ens hauria agradat que haguessin especificat quin és el pla de futur i quins són els objectius - i saber que els compartim!- encara que, pels motius que sigui, s’hagi d’alentir el procés. La conclusió és que no hi ha una voluntat expressada fermament de culminar el procés de normalització lingüística quan, cal recordar-ho, abans de les eleccions, els tres partits progressistes van signar el decàleg de compromís amb la llengua impulsat per l’Obra Cultural Balear.  

"Si a les Illes Balears avui hi ha autonomia, és perquè en el seu moment Catalunya i el País Basc la volien. Hauríem d’estar més vigilants del que succeeix"
Amb aquest panorama, amb quins ulls es mira el procés cap al referèndum de Catalunya?  
A mi em sorprèn el desinterès que mostren algunes formacions polítiques quan, si a les Illes Balears avui hi ha autonomia, és perquè en el seu moment Catalunya i el País Basc la volien. Hauríem d’estar més vigilants del que succeeix. 
 
Parla de MÉS?
De MÉS per Mallorca, especialment. Però també d’altres formacions polítiques perquè, per sort o per desgràcia, som subsidiàries de Madrid, però també de Barcelona. No s’està fent prou cas del que està passant. 
 
I als sectors sobiranistes?
Als sectors sobiranistes, en general, s’està molt pendent i amb il·lusió. La lectura que en fem és: “si el Principat s’ensurt, estem convençuts que serà un Estat modèlic i que, en poc temps, moltíssima gent de les Illes Balears girarà la seva mirada cap allà i aleshores s’enrecordaran de les seves arrels catalanes”. 
 
Oportunisme?
Totalment legítim. 

Tomeu Martí ha ocupat gairebé tots els càrrecs que tenen a veure amb la comunicació i la llengua disponibles a les Illes Balears. Però té una assignatura pendent. Dotar de referents periodístics en català el públic més jove de l'Arxipèlag. A jutjar per la capacitat que ha demostrat per tirar endavant projectes des de la trinxera, apostem que la durà endavant un dia o altre. 

dissabte, 24 de juny de 2017

‘Vida i mort d’un arquitecte’: homofòbia, turistització i corrupció


Tribuna Mallorca | 22 de juny de 2017
Mosaic Producciones estrena el seu darrer documental el proper dimarts 27 de juny a la gala inaugural de l’Atlàntida Film Fest que tendrà lloc al Castell de Bellver. ‘Vida i mort d’un arquitecte’ és una producció de Mosaic Producciones en coproducció amb IB3 i amb el suport del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, l’Illes Balears Film Commission i l’Agència Balear de Turisme.
El documental ha estat seleccionat al Roma Cinema Doc, a l’Atlàntida Film Fest i a l’Ibiza Cine Fest i actualment segueix fent el seu recorregut per altres festivals estatals i internacionals. I compta amb distribució internacional de la mà de Upside Distribution (França). A més s’emetrà aquesta tardor a TV.
Sinopsis
El mes de febrer de 1968, José Ferragut, l’arquitecte més important i controvertit de Mallorcaapareix mort a un descampat. Tot i que els cos presentava clars signes de violència i els dos presumptes assassins varen ser detinguts, el cas es va tancar per falta de proves. Per què varen matar José Ferragut?

A la dècada dels 50 i 60 el turisme de masses va canviar la realitat dels països del Mediterrani i el paisatge va ser transformat per explotar la indústria turística. L’arquitecte José Ferragut va lluitar en contra d’aquest desenvolupament descontrolat de la costa de Mallorca i de la corrupció que s’anava generant. Amb tot això es va guanyar molts enemics poderosos.
D’altra banda, Ferragut era homosexual en una època i en una societat conservadora i homòfoba en que l’homosexualitat era perseguida i estava penada. Duia una doble vida, perillosa, que el va dur a ser un home introvertit i depressiu. 50 anys més tard, el documental Vida i mort d’un arquitecte aborda un dels casos més sòrdids de la nostra història. Un assassinat marcat pels silencis, la doble moral, l’homofòbia, el boom turístic i la corrupció.
Amb ‘Vida i mort d’un arquitecte’ ens acostem a Ferragut sense mites, ni prejudicis; una mirada contemporània a través de diversos testimonis i recreacions dels moments clau de la seva vida.

divendres, 23 de juny de 2017

Només el 28% de la ciutadania parla sempre valencià

Un sondeig de la Generalitat assenyala que el 60% dels enquestats se senten tan espanyols com valencians

 Per a més d'un 65% dels valencians el seu territori és dels més importants del conjunt de l'Estat.. Ulisses Ortiz
Per a més d'un 65% dels valencians el seu territori és dels més importants del conjunt de l'Estat. © Ulisses Ortiz
L'"Enquesta de valors de la Comunitat Valenciana" que ha realitzat l'empresa Emer GFK per a la Generalitat ha donat a conéixer, entre d'altres dades de caràcter sociològic, que el nombre de valencians que empra la llengua pròpia en el seu dia a dia supera lleugerament un quart de la població. Exactament, un 27,6% dels enquestats parlen valencià sempre o quasi sempre. En l'altre extrem, un 19,8% de la població només parla castellà, mentre que entre els qui empren la llengua pròpia en "ocasions" o no el parlen però l'entenen se situa més de la meitat de la ciutadania del País Valencià.
L'estudi, que es va presentar aquest dilluns a La Nau de la Universitat de València, pren una mostra de 2.018 valencians majors de díhuit anys als quals se'ls va fer una entrevista presencial. El mostreig està repartit al llarg del territori –a la demarcació d'Alacant, 685; a la de Castelló de la Plana, 405; a la de València (excepte la capital), 635 i, al cap i casal, 293– i les dades del treball daten d'entre el 20 de febrer i el 10 de març d'aquest any.
L'enquesta contempla fins a 28 preguntes sobre valors socials i educatius, vincles i fílies, consum i nivell d'informació, sobre opinions al voltant de la situació econòmica, la igualtat, el món laboral i sobre preocupacions i situacions socioeconòmiques, així com unes altres 10 qüestions per a crear el perfil sociodemogràfic de l'estudi. A més, d'entre aquestes, algunes centren el seu interés en la percepció que té l'individu del seu territori: en el seu lligam territorial, la percepció de la corrupció, la importància i riquesa del País Valencià respecte al conjunt de l'Estat, la imatge del territori, l'ús de la llengua, el sentiment de pertinença i l'organització territorial.
Identificats amb la humanitat
La majoria de valencians es defineixen políticament centristes (un 33,4%). Paradoxalment, aquells que es reconeixen d'esquerra i els qui no s'identifiquen amb cap pol polític són quasi la mateixa quantitat de gent (un 10% són d'esquerres i un 10,6% no ho saben o no contesten). Crida l'atenció que segons l'estudi d'Emer G.F.K, la gent de dretes seria quasi residual, amb un 3,2%.
La filiació religiosa guanya amb un 54,3% i d'aquest percentatge són indiscutiblement cristians un 90,7%. A més, el 8,7% de la població valenciana se sent identificada amb la humanitat. Per davall d'aquest lligam universal, la identificació dels valencians amb Espanya és el segon vincle més fort, amb un 8,6%, mentre que un 8,1% se senten identificats amb el País Valencià o amb el seu poble. Tan sols un 7,3% se senten identificats amb Europa i, un 6,5%, amb els països de parla hispana. Per últim, la identificació dels valencians amb els territoris de llengua catalana és el més baix amb un 3,1%. Una dada: el 42% dels enquestats afirma no sentir-se gens identificat amb altres territoris de parla catalana.
Llengua i sentiments
La majoria de valencians afirmen que o parlen en ocasions la llengua pròpia, o parlen castellà però són capaços d'entendre-la. Només un 27,6% de la ciutadania parla valencià sempre o quasi sempre, mentre que un 25,8% és castellanoparlant però empra el valencià ocasionalment. La majoria dels valencians són castellanoparlants, un 32,8%, ara bé, poden entendre la llengua del territori on viuen. El 13,8% només parlen castellà.
Aquestes dades disten de les que oferia l'"Enquesta d'ús i coneixement del valencià de 2015", que indicava una situació més optimista envers la llengua pròpia del territori. Amb una mostra que recollia aquesta qüestió entre ciutadans de com a mínim quinze anys, l'estudi impulsat per la Conselleria d'Educació indicava que un 40% dels enquestats creien que el valencià en aquell moment s'usava molt (un 28%, bastant, i un 21%, normal).
Només un 1,5% dels preguntats per l'actual enquesta de valors se senten únicament valencià. Els sentiments de pertinença són, majoritàriament, amb un 55,9%, de persones que se senten tan espanyols com valencians. Entre aquesta quantitat de xifres, hi ha un 16,1% de la població que se sent únicament espanyola i un 10,8% que se sent més valenciana que espanyola, així com un 9,5% que se sent un poc més espanyola que valenciana.
Corruptes, importants i rics
Quasi un 58% dels enquestats estan molt d'acord o d'acord que al territori valencià hi ha la mateixa corrupció que a la resta de l'Estat. Ara bé, un 72% estan convençuts (molt d'acord o d'acord) que la imatge que tenen a l'Estat del País Valencià és que la corrupció està generalitzada. Per a més d'un 65% dels valencians, el seu territori és dels més importants del conjunt de l'Estat i per a més del 57% dels valencians el seu territori és ric.
Continuisme
Per a gran part del enquestats, és a dir, un 41%, la imatge del País Valencià és igual que fa un any. Ha millorat segons un 27,7% i un 26,9% creuen que ha empitjorat. Amb aquesta percepció continuista de les coses s'enfoca l'organització territorial de l'Estat. Per a un 39%, l'organització autonòmica actual és correcta. Entre els qui demanen més centralisme i més autonomisme hi ha poca diferència: un 17,8% volen un govern central únic, mentre que el 17,3% aposten per més autonomia de la que hi ha actualment. Un 10,3% veuen que caldria restar-li competència a les autonomies, encara que el format els convenç. Finalment, un 6,1% atorguen la possibilitat que les autonomies, en un moment donat, puguen convertir-se en un estat independent.
Font: Només el 28% de la ciutadania parla sempre valencià - Diari La Veu

dijous, 22 de juny de 2017

Pel dret de decidir, per la voluntat lliure dels Pobles

COMUNICAT

Més per Menorca es vol manifestar sobre el procés sobiranista que ha emprès des de fa uns anys el poble de Catalunya. Avui, el Govern de la Generalitat ha fet públic la data i la pregunta en la que citarà a referèndum la ciutadania. Serà el proper 1 d’octubre quan seran cridats a les urnes els catalans i catalanes per preguntar-los: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? I els catalans i catalanes que hi vulguin participar respondran i, per tant, decidiran. És així de senzill. Els catalans i catalanes elegiran el seu futur en un acte de democràcia plena i radical i sobre un dret fonamental dels pobles que és internacionalment reconegut: el Dret a l’Autodeterminació.
El Govern català, el legítim representant democràtic dels seus habitants, ha donat avui una passa més en el procés. Un procés que sorgeix, amb força, de la societat civil després de reiterades manifestacions multitudinàries, clarament pacífiques i democràtiques, que han vindicat el dret a decidir com a Poble. Aquella constatable voluntat social es va traduir, més tard, en unes eleccions autonòmiques que alhora esdevenien un plebiscit per calcular la força de la demanda popular i poder abastar així la llibertat d’elecció sobre dependències i independències.
El legítim Govern català assumí el mandat de la ciutadania per encetar un procés governamental encaminat a la celebració d’un referèndum, perquè, així, amb total llibertat i normalitat, el poble català votàs allò què vol ser en el seu futur immediat. Voluntat de ser i d’exercir, lliure, l’autodeterminació, tot i els inconvenients i dificultats de l’Estat espanyol per coartar aquest dret fonamental dels ciutadans i pobles. Un Estat i Govern espanyols que han mostrat i mostren una praxis autoritària i en contra de la democràcia plena. Un Govern espanyol que dista molt de les actituds respectuoses que sí han tingut estats com el de Canadà vers el cas de Quebec o més recentment el govern britànic davant la voluntat d’expressar-se de la nació d’Escòcia. La mentalitat absolutista dels governs del PP palesen que la ‘seva’ democràcia no és altra cosa que un llop amb pell de be.
És per tot plegat que des de Més per Menorca celebram la consolidació exemplar d’un procés que s’ha gestat des de les premisses democràtiques, pacífiques i cíviques que exigeixen les societats del segle XXI. Iniciatives que emanen de la voluntat popular i que representen un exemple fefaent dins el marc d’una Europa moderna. La d’una Europa que ha de saber escoltar els seus habitants i canalitzar políticament les seves voluntats.
Catalunya ens ha mostrat com poden ser d’interessants les lluites per les llibertats i ens ha fet veure també que potser, un dia, nosaltres, els menorquins i menorquines, convençuts i amb prou consciència cívica i democràtica, podrem també elegir lliurament el nostre futur i decidir què volem ser i cap a on volem anar. Però ens cal consciència de voler ser, talment com ho diuen els versos que escrivia el poeta Vicent Andrés Estellés:
“...Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble”.
Més per Menorca

Font: Pel dret a decidir, per la voluntat lliure dels Pobles

dimecres, 21 de juny de 2017

BALEARS: DEMANDA DE SOBIRANIA FISCAL



L’ASM es congratula per la moció a favor de la Sobirania Fiscal de la nostra terra, aprovada a l’Ajuntament de Manacor


L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) es congratula de la moció presentada i aprovada el passat dilluns dia 12 de juny, la qual no només denuncia l’espoli de recursos continuat que pateix la nostra terra per part de Madrid, governi qui governi, sinó que a més insta a que tots els tributs que es recaptin aquí, quedin en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) com a única administració responsable.
La moció, presentada per la coalició MES-Esquerra i aprovada amb els vots d’aquesta mateixa formació i amb el suport del PI, AIPC i Volem Manacor, és la següent:
1. LAjuntament de Manacor manifesta que l’actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori.
2. L‘Ajuntament de Manacor manifesta que cap millora d’un sistema que deixi en mans de l’Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l’acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans.
3L‘Ajuntament de Manacor insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l’Estat les despeses que el Govern central tengui a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a més d’una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.
Sense cap dubte, com demostra l’aprovació d’aquesta moció i si entenem que els partits polítics són el reflex dels ciutadans que els voten, el maltracte fiscal que patim és ja àmpliament reconegut dins la nostra societat i ni tan sols els més incoherents són capaços de negar-ho.
Des de l’ASM també volem manifestar el nostre suport a les paraules dels diferents regidors que feren costat a aquesta moció i destacar-ne algunes d’elles
  • Catlina Riera (PI) “Està clar que l’única manera d’arreglar aquesta situació és que nosaltres recaptem els nostres imposts
  • Joan Gomila (AIPC): “Està clar que no ens queda més remei que aprovar aquesta moció, ja que està demostrat que parlar d’aquest tema amb els partits estatals és fer retxes dins l’aigua”
  • Carles Grimalt (Volem Manacor) “amb els nostres imposts, primer hem e cubrir les nostres necessitats i després ja li pagarem a l’estat el que li haguem de pagar“. L’ASM també coincideix plenament amb el regidor de Volem quan diu  que aquesta moció s’hauria d’aprovar no només a l’ajuntament de Manacor sinó que també als altres ajuntaments de Mallorca per fer un front comú.

dilluns, 19 de juny de 2017

DECLARACIÓ DE SUECA PER LA UNITAT DE LA LLENGUA

Els consellers de cultura dels Països Catalans reivindicant la vigència del pensament de Joan Fuster




Aquest dilluns des de l'Espai Joan Fuster, a la mateixa casa on va viure i morir l'intel·lectual de Sueca, la ràdio pública catalana Catalunya Ràdio, ha emèsaquest un especial dedicat a l'escriptor i assagista suecà, la mateixa setmana que es commemoren els 25 anys de la seva mort. El Matí de Catalunya Ràdio, conduït per Mònica Terribas, ha fet coincidir en aquest programa especial al conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana Vicent Marzà; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i la consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, per parlar de cultura, de política i de llengua.
Sense abandonar mai el rerefons del llegat de Joan Fuster, els responsables polítics han mantengut una conversa distesa, al llarg d'aproximadament una hora, en la que s'endevinava una gran complicitat entre ells.
Marzà ha tornat a destacar la figura de l'escriptor de Sueca com un dels intel·lectuals valencians més destacats de tots els temps: «Estam treballant per dignificar la nostra llengua i la nostra cultura i les persones que des de la intel·lectualitat, com Joan Fuster, ens van situar en el mapa. Volem que se'ns conega per Fuster, pels nostres intel·lectuals i per la capacitat d'aquest poble de seguir treballant». Els seus homòlegs als governs català i balear han coincidit plenament amb ell destacant l'actualitat del discurs de Fuster, el respecte i l'admiració que es sent vers la seva figura més enllà de Sueca i del territori valencià i reprenent i recollint l'esperit fusterià en la recerca de la normalitat en tots els sentits.
Els tres consellers han coincidit en la necessitat de reclamar un major pressupost
Tots tres han coincidit en un aspecte fonamental, la necessitat d'exigir un major pressupost per invertir als respectius projectes i polítiques culturals, una reivindicació comuna que han batejat com la ‘Declaració de Sueca’. «El percentatge de pressupost que es destina a la cultura diu molt d'un país» ha reblat la consellera balear amb el ple suport dels responsables de Cultura a la Generalitat Valenciana i a la Generalitat de Catalunya, que han recordat que el pressupost de la seua àrea no correspon ni a l'1% del total dels respectius pressupostos.
Les tres conselleries subscrigueren recentment la ‘Declaració de Palma’, un acord històric que aposta per la creació d'un corredor mediterrani cultural. El pacte, per enfortir els lligams històrics, lingüístics i culturals, pretén impulsar una dinàmica de treball compartit que ajuda a crear teixit cultural i a reforçar el sector al llarg de tot el territori.
Taula rodona sobre el llegat de Fuster: perfil acadèmic, cívic i institucional
El programa ha continuat amb una taula rodona sobre el llegat de Fuster, que ha comptat amb la visió de tres perfils diferents: l'acadèmic, el cívic i l'institucional. En ella han participat Antoni Furió, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de València; Carme Gregori, professora de Literatura Catalana Contemporània per la Universitat de València; Salvador Ortells, director de l'Espai Joan Fuster, i Maria Isona, coordinadora del col·lectiu Reconstruint Fuster.
Al debat s'ha reivindicat la figura de Fuster com un dels pensadors més lúcids del territori, un intel·lectual que ha depassat les nostres fronteres des del número 10 del carrer Sant Josep de Sueca. Els participants han ressenyat el seu pas per la Universitat de València, han conversat també sobre l'actualitat de la seva paraula, dels adeptes i els detractors de la seua figura, del context en què va produir tota la seva obra i s'han ocupat també del seu estil, caracteritzat per la persuasió i la provocació.
El programa ha conclòs amb una tercera taula que ha tingut com a convidada especial a Empar Marco, directora general de la nova radiotelevisió valenciana i en la qual han participat també artistes i membres de destacats grups del panorama musical valencià com ara Zoo, Aspencat o el Diluvi.

Fonts:

Guillem Balboa, el primer batle negre dels Països Catalans, és independentista

La família de Guillem Balboa va arribar a Palma fugint de la repressió de l’ètnia fang, originària de l’àrea continental, contra els bubis, de l’illa de Bioko, d’on eren ells. La seva família lluitava contra la colonització espanyola i també per la independència de l’illa del continent.

33926
Guillem Balboa, el primer batle negre dels Països Catalans, és independentista

Guillem Balboa Buika serà investit batle d'Alaró aquest dissabte. Després de dos anys de batlia d'Aina Munar (PSOE), ara és el torn del candidat de MÉS.

Guillem Balboa fa feina al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. Aquest dissabte esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca i dels Països Catalans.

En una entrevista a VilaWeb publicada el 17 de juny de 2015, Balboa afirmava: «Jo em consider més independentista que no nacionalista. M'hi sent més còmode. Almanco si ens referim a la manera com s'ha interpretat el nacionalisme, d'una manera clàssica.»

La família de Guillem Balboa va arribar a Palma fugint de la repressió de l’ètnia fang, originària de l’àrea continental, contra els bubis, de l’illa de Bioko, d’on eren ells. La seva família lluitava contra la colonització espanyola i també per la independència de l’illa del continent.

Com la seva família, Balboa sempre ha estat implicat en els moviments socials de forma activa. A les darreres eleccions municipals va ser el candidat de MÉS per Alaró, el seu municipi, amb uns resultats que faran que sigui batle des de juny del 2017 fins a final de la legislatura.


Font:
Guillem Balboa, el primer batle negre dels Països Catalans, és independentista https://www.llibertat.cat/2017/06/guillem-balboa-el-primer-batle-negre-dels-paisos-catalans-es-independentista-39028

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA