Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 16 de desembre de 2017

La teva pàtria - Jordi Borràs

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

FOTO Jordi Borràs

La teva pàtria són dos robocops uniformats resguardant un camió a les portes d’un museu amb un esclaridor VIV ESPAÑA de fons. La teva pàtria és la que portes a Lleida manu militari, però oblides passejar-la pels museus de Madrid, Toledo i Saragossa, on també hi ha obres de Sixena. Catalanofòbia? Oi tant que sí, a doll, pel broc gros i des de fa segles: és l’odi invisible que ara galopa en forma de l’article 155.
La teva pàtria és la que prohibeix als avis de Reus manifestar-se pels presos polítics. És la pàtria que, folla de despotisme, també censura el groc, els llaços a TV3 i les pancartes pels presos. Però aquesta mateixa pàtria és la que permet que els feixistes de Democracia Nacional vomitin la seva violència davant de la seu de la CUP. És l'extrema dreta rebentant cares dia sí, i dia també, i que aquí no passi res. Sabeu per què? Perquè ho fan en nom de la teva sagrada pàtria, hòstia.
La teva pàtria va amb placa, porra i escopeta del calibre 12 per disparar bales de goma contra la gent que vol votar. La teva pàtria és l'ull rebentat de Roger Español, els 1066 ferits de l'u d'octubre i un policia saltant sobre una dona. Però la teva pàtria també són els 800 alcaldes imputats, les dues-centes webs tancades i les revistes d'Òmnium segrestades. Això és la teva pàtria. La que truca de matinada a registrar pisos i naus buscant ordinadors, urnes i paperetes. La que punxa telèfons i fa seguiments a parelles, pares i fills de polítics independentistes. La teva pàtria és la que empresona mig Govern i n'envia l'altre mig a l'exili. És la que segresta els dirigents d'Òmnium i l'ANC. La mateixa pàtria que impedeix al petit Amat, que no té ni un any de vida, que son pare, Jordi Cuixart, li besi la galtona abans d'anar a dormir. Aquesta és la teva maleïda pàtria.
La teva pàtria és la que dicta odi en forma de titular de premsa. I després en diuen periodisme, els desgraciats. La teva pàtria és «The Nota» i «El separatismo pasea su odio a España por las calles de Bruselas». És la de la propaganda de Paco Marhuenda, David Alandete, Susana Griso i Enric Hernàndez, totes les cares d'una mateixa cosa: el Todo por la Pátria del front mediàtic. La teva pàtria és OK Diario, Libertad Digital i la borratxera nacionalista dels Alberts Boadella, Rivera i de l'Alejo Vidal-Quadras. La teva pàtria és la mentida del «no nacionalisme» reivindicada a unes manifestacions amb més banderes que persones. Aquesta és, la teva miserable pàtria.
La teva pàtria és la que diu que el feixisme no se l'ha de despertar, que si ho fa, és per culpa de l'independentisme, no pas per l'enganyifa de la transició i la teva merda de nacionalisme, que ha de trepitjar als altres per poder sobreviure. És la mateixa pàtria per la qual es recullen 30.000 signatures en un sol dia a la Puerta del Sol de Madrid. Per acabar amb la corrupció? No, per eliminar el català de les escoles dels meus fills. Aquesta és la teva pàtria i em repugna. Em repugna perquè vol vèncer, no convèncer, perquè té set de venjança, d'odi i de matança. La teva pàtria parla de cosir ferides a la societat, quan l'únic que ha calgut cosir han estat els caps dels nostres avis que vau rebentar durant l'u d'octubre. Confita't tu la teva pàtria, però no tornis a dir-me que també és la meva. La meva pàtria no imposa, no segresta i no odia, la meva pàtria, senzillament, només és de qui la tria. Només és de qui l'estima.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 15 de desembre de 2017

La (falsa) roda de l’hàmster | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Arrimadas pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP»



Hi ha dies que em demane si acabem de ser prou conscients d’on som o no. Ho dic per la polèmica sobre l’hàmster.

Aquestes darreres hores, hi ha gent que ha començat a fer circular una imatge que simbolitza que els polítics catalans es fan enrere en tot allò que havien promès, i que ja no parlen d’unilateralitat ni de procés constituent, que s’han oblidat de la República. És una imatge que s’exemplificaria amb allò de la roda de l’hàmster: moure’s i fer veure que corres, per acabar restant al mateix lloc.

Ahir vam publicar una entrevista amb Marta Rovira i avui en publiquem una altra amb el conseller Josep Rull. En totes dues ix aquesta qüestió i tots dos aporten una clau de la qual tothom hauria de ser conscient: els partits independentistes no s’hi presenten lliures, en aquestes eleccions. I si no entenem això no entendrem res.

El vice-president Junqueras, el conseller Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Junqueras encapçala la llista d’ERC i Forn i Sànchez formen part de la llista de Junts per Catalunya. Els qui són fora, tothom és conscient que segons què diguen pot causar-los un greu problema. A ells.

I encara més: els consellers que hi ha en llibertat després d’haver passat per la presó han estat advertits que no poden parlar de segons quines coses, com explica el conseller Rull en l’entrevista d’avui. Tant advertits que ni tan sols poden dir quines són aquestes coses, per bé que tothom s’ho pot imaginar ben fàcilment.

En aquest context, crec que fer acusacions fàcils i criticar els partits independentistes dient que no parlen clar és injust. És veritat que no parlen clar; fins i tot que de vegades emeten missatges confusos. Però criticar això sense tenir en compte la repressió que pesa sobre ells és poc seriós.

Sobretot perquè implica normalitzar la presó, l’exili, la repressió. És com si entre tots preferíssem negligir uns condicionants que no solament existeixen sinó que són molt forts. Ahir el Síndic de Greuges denunciava al congrés espanyol que en aquestes eleccions no es permet que els candidats hi concórreguen en igualtat d’eleccions. I això és una enorme veritat. Iceta pot ballar als platós de televisió, però Quim Forn no. Arrimadas pot defensar el seu programa electoral en una tertúlia, però Junqueras, no. Ni Puigdemont. De fet, ni la gent de la CUP.

Els candidats de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP participen en unes eleccions dissenyades per a fer-los la victòria impossible. Això és així. El govern espanyol sap, perquè té prou dades per a saber-ho, que els monàrquics no poden derrotar els republicans en condicions normals. I, per tant, fa ús de totes les armes imaginables per aconseguir-ho. Una d’aquestes armes, imprescindible, és escampar la decepció entre els independentistes: sense una forta abstenció en el camp sobiranista, la victòria dels unionistes és literalment impossible.

Quan penseu en l’hàmster, doncs, tingueu en compte això i també que cada vot és necessari per a continuar avançant en la República, però sobretot per a fer més difícil que després continuen a la presó els qui encara hi són, a l’exili els qui encara hi són i tots nosaltres en aquesta llibertat pertorbada que ens obliguen a viure.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 13 de desembre de 2017

Justícia comença a elaborar el mapa de les fosses comunes valencianes

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La conselleria preveu l'elaboració d'un cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista

A hores d'ara hi ha localitzades més de 299 fosses en territori valencià. © Diputació de València
La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques ha començat a elaborar el mapa de fosses comunes del País Valencià seguint les indicacions de la llei de la memòria democràtica i per la convivència. Aquesta llei ha entrat en vigor aquest dimecres, vint dies després de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 
El mapa de les 184 fosses localitzades a la demarcació de València es va completar l'any 2011 i es va enviar al Ministeri de Justícia. En l'actualitat no existeix la possibilitat de consultar aquest material, així que la Conselleria demanarà al departament que dirigeix Rafael Catalá que siga accessible per a la ciutadania. 
En el cas de la demarcació de Castelló, el projecte el realitza un equip coordinat per dues associacions: el Grup de la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i el Grup per a Recuperació de la Memòria Històrica de València. També hi participen experts de l'Associació Científica ArqueoAntro. Tècnics de la Direcció General de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia estudien aquest treball, que ha permés catalogar 86 enterraments i localitzar-ne altres 66 pendents encara de catalogació. 
Pel que fa a la província d'Alacant, els tècnics de la Conselleria encara han de verificar el mapa de fosses elaborat pels arqueòlegs de l'Associació Científica ArqueoAntro, que han localitzat fins a 90 enterraments susceptibles de contenir restes de víctimes no identificades. Una vegada tancats els tres plànols provincials, la conselleria cedirà aquesta informació a l'Institut Cartogràfic Valencià, que estudiarà la incorporació d'aquestes dades a la seua cartografia oficial. 
La norma també preveu l'elaboració d'un cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista i, si escau, la recuperació de les restes que jauen en les més de 299 fosses localitzades fins al moment en sòl valencià. En aquest punt treballa la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica, impulsada per la Conselleria de Justícia i en la qual participen la Universitat de València, la Universitat d'Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló. Aquest dijous presenta la seua primera memòria d'activitats, que permetrà conéixer els passos donats per a l'elaboració del cens de víctimes. 
A més, es treballa en la creació de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, que tindrà la seu a la ciutat d'Alacant. Aquest organisme autònom de la Generalitat serà l'encarregat de realitzar les labors d'estudi, recerca i impuls de les mesures establides en la llei una vegada les Corts hagen aprovat el pressupost de 2018. Mentrestant, els tècnics de la Direcció General de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia treballen en l'elaboració dels reglaments que regularan tant l'activitat de l'Institut com la mateixa execució de la llei que aquest dimecres ha entrat en vigor.
Subscriu-te al butlletí de La Veu per rebre les últimes novetats al teu correu.
Font: Justícia comença a elaborar el mapa de les fosses comunes valencianes - Diari La Veu:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Destruir la Revolució dels Somriures?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«El creixement dels partidaris de la República s'ha basat, sobretot, en una capacitat descomunal d'atraure nova gent en favor d'un projecte engrescador. Socialment engrescador, políticament engrescador, culturalment engrescador i fins i tot personalment engrescador»



El colp d’estat contra les institucions catalanes que començà el 20 de setembre té diversos objectius. El més obvi és desmantellar la tasca del govern i impedir que la proclamació de la República siga efectiva, de moment. El segon, també molt clar, és aprofitar l’avinentesa per fer coses com el saqueig d’ahir al Museu de Lleida. Però hi ha un tercer objectiu que si triomfàs seria més durador i molt més preocupant encara: volen destruir el tarannà de la Revolució dels Somriures.

Durant els vuit anys d’aquest procés cap a la independència, el creixement dels partidaris de la República ha estat immens i s’ha basat, sobretot, en una capacitat descomunal d’atraure nova gent en favor d’un projecte que és engrescador. Socialment engrescador, políticament engrescador, culturalment engrescador i fins i tot personalment engrescador. La facilitat amb què àmplies capes de la societat catalana han esdevingut independentistes s’explica pels fets que es volen contrarestar, com és evident. Però en bona part també per la dinàmica social extraordinàriament positiva i afirmativa que l’independentisme ha sabut crear. Sempre a favor, sempre constructiu, sempre plural, sempre obert.

El colp d’estat emparat en el 155 és una agressió brutal, única. Les detencions, els empresonaments, l’exili, les amenaces, la violència uniformada i civil, la persecució judicial, la censura, tot s’ha dissenyat per aniquilar l’independentisme. L’estat ha posat tota la maquinària en marxa i amb la màxima intensitat. I tanmateix…

I tanmateix no aconsegueix resultats tangibles. Ni fent servir les eines més potents que té i que fan perillar la seua imatge i la seua credibilitat. Les eleccions són una incògnita, és cert, però, amb totes les dades que anem acumulant, ara ja, res no indica que hi haja d’haver un enfonsament de l’independentisme, un canvi radical de tendència. L’independentisme pot guanyar la majoria en escons o pot quedar-se a la porta d’aconseguir-ho. Però cap dada no fa preveure que els unionistes s’acosten ni tan sols a la possibilitat de capgirar la tendència, de guanyar ells, de poder formar govern. Els blocs es mantenen amb variacions mínimes i, en tot cas, es reparteixen els escons de manera diferent entre els partits que els integren. Poca cosa més. I això, amb tots els esforços que han fet per destruir-nos, ja és, d’entrada, impressionant. La resistència del mur independentista és molt més que remarcable.

A més, perquè enmig de l’atac continu i per tots els fronts imaginables l’independentisme continua demostrant una força i una empenta incomparables amb les que pot arribar a tenir el bloc del 155. Al carrer de la Marina de Barcelona, creant un riu de llum pels presos, o a Brussel·les, fent una manifestació a 1.300 quilòmetres de distància que causa admiració a tot el món, per esmentar només els dos casos més evidents. Objectivament, amb la campanya ja tan avançada i les tendències estabilitzant-se, els independentistes haurien de mantenir una calma i una serenitat plenes. A Mariano Rajoy no li facilitem gens les coses. Ens pot jutjar a tots si vol, ens pot amenaçar a tots si vol, pot mantenir a la presó mig govern i deixar a l’exili l’altra meitat, però la seua fórmula per a resoldre la crisi catalana no fa pas la sensació que funcione gens ni miqueta.

I ací és on em preocupa que, malgrat això, puga fer forat el 155. Perquè veig molta gent massa encrespada, nerviosa i excitada. Més que no s’havia vist fins ara. I detecte un canvi de mentalitat que em preocupa profundament. Veig una tensió i una inestabilitat emocional que no considere justificada i que es fa visible en l’èxit que aconsegueixen les polèmiques sense cap sentit que no paren d’aflorar, l’una darrere l’altra. Qualsevol rumor conspiratiu de WhatsApp, qualsevol teoria absurda que algú fa circular, troba un ressò avui en amplis sectors independentistes que abans no trobava. Per exemple, ja pots explicar mil vegades que és pràcticament impossible el frau electoral, que la gent s’obsessiona i converteix fets anecdòtics en autèntiques categories. I hi fa voltes i més voltes, sense voler escoltar. És com si de sobte haguéssem deixat de creure en les nostres forces i ens pensàssem que cal un miracle, al qual hem d’agafar-nos com un clau roent. Però no: no ens en cal cap, de miracle, a nosaltres. Si de cas són ells que el necessiten.

No vull frivolitzar: entenc que les escenes de violència, sobretot les viscudes el primer d’octubre, crispen. Entenc que la impotència de veure amb quin cinisme actua el govern espanyol pot posar la gent nerviosa. Entenc que el menysteniment constant del bloc del 155 enutge. Entenc que el bombardament mediàtic puga arribar a l’extrem de fer dubtar sobre què som i què representem realment. Però no sé si som conscients que això té un preu alt. Molt alt. I que només l’evitarem si no caiem en la seua trampa.

Si els independentistes quedem atrapats en la dinàmica del malestar i la desconfiança perdrem el somriure, perdrem la capacitat d’acostar més gent encara, de guanyar més espai. I no únicament això: si perdem el somriure ja no ens diferenciarem d’ells i la batalla els serà, per tant, més favorable, perquè jugarem en el seu terreny, allà on ells se senten còmodes. I últimament em trobe massa gent que ja no vol convèncer sinó guanyar siga com siga, que ja no vol fer un país diferent sinó només anar-se’n com siga, que està disposada a deixar de ser crítica per sentir-se segura… I això és un canvi molt gran respecte de la dinàmica dels últims anys. Un empitjorament.

Per això recomane que respireu intensament i calmeu, si us plau, aquest neguit que ens pot arrossegar si ens deixem anar en comptes d’actuar reflexivament. És més perillós canviar el tarannà de la nostra revolució, tornar-nos com ells, que no pas qualsevol cosa que puga passar en aquestes eleccions. No deixeu de vigilar, no deixeu de lluitar, no deixeu d’organitzar-vos, no deixeu de treballar. Però feu-ho somrient i sobretot feu-ho recordant que si hem arribat tan lluny com som avui és perquè ens sabem forts, perquè som molt forts. Que això no us ho arrabasse el 155.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 12 de desembre de 2017

Cal explicar què ha passat a les delegacions des del dia 28 d'octubre

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Des de Dinamarca



És evident que cada cas té les seves peculiaritats i jo parlo des de l’experiència a Dinamarca, però hi ha hagut un trist denominador comú: l’interlocutor que fins aleshores teníem a Barcelona, la Conselleria d’Exteriors, va esdevenir, en el decurs de dos o tres dies després de la Declaració d’Independència, la veu del Ministerio. Alguns companys probablement ho relativitzaran (‘pobres, ells quina culpa en tenen?’ o ‘es veuen obligats a acatar ordres’), i segurament hi ha casos de persones que han intentat rebel·lar-se contra aquesta situació perversa en què la teva pròpia institució s’emmotlla a l’ocupant i intenta per tots els mitjans que tu també t’hi emmotllis. Però un cop els alts càrrecs i càrrecs intermedis han acotat el cap (i això va passar de seguida) és molt difícil revertir-ho; caldria una reacció molt contundent de tots els treballadors, disposats a desafiar en bloc i sense por els seus superiors. I quan la cadena de la por ha començat a estendre’s des de dalt cap a baix, és molt difícil aturar-la.

Perquè és així com funciona l’aplicació del 155 a la Conselleria d’Exteriors (i sospito que, en gran manera, en molts altres departaments de la Generalitat encara que no hagin estat físicament ocupats). La cadena de la por del 155 comença l’endemà de la DI i de la publicació dels decrets espanyols; o fins i tot abans, perquè el dia 27 al vespre, mentre milers de ciutadans celebraven la independència a la plaça de Sant Jaume, ja hi va haver alguna dimissió, i a la nostra delegació, el comandament va començar a flaquejar. Per tant, la por comença a estendre’s a mode preventiu, com qui es posa la bena abans de la ferida. Això ja no és cap bon senyal, perquè vol dir que en alguns llocs de responsabilitat hi ha gent amb un compromís tan feble o una preparació psicològica tan minsa que ràpidament esdevenen inútils per a la gran tasca que havíem d’acomplir. El segon estadi són les amenaces explícites del Ministerio: fan un parell de trucades als càrrecs que han quedat a la conselleria i, aquests, víctimes d’una por irracional, esgarrifats fins a uns extrems veritablement de lamentar, s’encarreguen ells mateixos de traslladar l’amenaça (i si cal, de fer xantatge emocional) a tothom qui tenen per sota. El tercer estadi de l’operació funciona ràpidament i el Ministerio hi ha d’invertir un esforç mínim. Magnífic, devien pensar: n’espantem uns quants i ells mateixos ja ens fan la feina bruta.

Jo he lluitat fins al darrer dia. He lluitat contra les amenaces de la meva pròpia gent, que em trucava escridassant-me perquè abandonés la delegació, deixés de fer piulets, aturés tot contacte amb les nostres contraparts a Dinamarca i la resta de països nòrdics (cosa que no vaig fer en cap moment; com podia fer-ho, si ens acabaven de tancar mig govern a la presó i l’altra meitat era a l’exili?). ‘És per la teva seguretat!’ Quan els deia que no es preocupessin per la meva seguretat, que ja me’n cuidava jo, em replicaven, en un to de veu desesperat: ‘No ho entens! És per la seguretat de tots! Ens ho han dit ben clarament: “habrá consecuencias jurídicas muy graves”.’ El dia que van ocupar la Conselleria, em van trucar per renyar-me de part del Ministerio: ‘Que sàpigues que estan molt enfadats amb tu, perquè vas enviar un e-mail a la comissió d’exteriors del parlament danès quan la delegació ja estava suprimida [segons el BOE, és clar]. Ells us volen recol·locar en altres oficines; però t’aviso que en el teu cas serà molt difícil perquè no colarà‘. Només els faltava afegir-hi: ‘Amb raó.’ Que magnànims, els homes de negre. Els vaig dir que no hi patissin gens i que, sobretot, s’abstinguessin d’incloure’m en cap llista per a demanar res a aquella gent.

Com es pot arribar a perdre el món de vista fins al punt d’intentar obligar la teva gent que abandoni el seu compromís? Un compromís que tu mateix has contret formalment i al qual el teu càrrec t’obliga? O és que el compromís només val mentre les coses van bé? Com es pot arribar a insinuar, perquè la por t’ofusca la ment, que el que jo faci (i dels meus actes només jo en sóc responsable) pot ser una amenaça per als meus companys, com si fóssim en un règim estalinista? Tots som humans i la por és legítima, però, com va dir Jordi Cuixart, qui tingui por que s’aparti i deixi fer els qui volen seguir fidels al compromís amb el país. Un mínim de dignitat era i és exigible; un mínim de dignitat que jo malauradament no he vist en aquells que se suposava que eren els meus superiors.

Una autèntica llàstima, perquè si tots aquests càrrecs s’haguessin plantat, si haguessin defensat la institució com un sol home, si s’haguessin negat a fer de braç executor del 155, si, en definitiva, haguessin rebutjat fer el tristíssim paper de col·laboracionistes passius, el govern espanyol ho hauria tingut molt difícil per aplicar el 155; simplement no haurien pogut.

Si el 21-D l’independentisme torna a guanyar, l’única manera de sortir-nos-en és assegurar que la selecció dels càrrecs clau, tant al govern com a l’administració, es fa pensant en l’objectiu de tenir-hi gent veritablement preparada per implementar la República, amb un compromís incorruptible i una capacitat de resistència psicològica de ferro. Perquè de gent així també en tenim i ho vam demostrar l’1 d’octubre: més de dos milions de persones desafiant la por, protegint els col·legis, anant a votar malgrat els cops de porra, per un compromís cívic nobilíssim: defensar la democràcia i el país. Com diu Todorov, en la defensa de les grans causes, els ‘insubmisos’ (i per fer efectiva la República ho hem de ser) accedeixen a un estadi humà especial. Només així ens en sortirem.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 11 de desembre de 2017

'A Mallorca decidim: independència Països Catalans'

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Un dels lemes de la manifestació per la Diada

dBalears | 08 desembre 2017

El Bloc d'Unitat Popular (BUP) –conjunt de col·lectius de l'esquerra independentista de Mallorca– ja ha fet públic el cartell de la convocatòria a la tradicional manifestació de dia 30 de desembre, amb motiu de la Diada de Mallorca que, enguany, ja és l'oficial. El lema escollit és 'A Mallorca decidim: independència Països Catalans'.
La manifestació començarà a les 18h al Passeig del Born.
El BUP agrupa un conjunt de col·lectius de Mallorca que comparteixen l'objectiu de la transformació social de l'illa en el marc de la construcció d’un projecte Unitat Popular als Països Catalans. Des de l’any passat, el BUP s’organitza per muntar actes i mobilitzacions en motiu de la Diada de Mallorca.
El BUP està conformat per: Arran Palma, SEPC UIB, SEPC Instituts, Endavant OSAN, CUP Palma, Xítxeros amb Empenta, Joventut Rebel, CIM, Moviment Alcudienc, Assemblea de Joves de Felanitx, Valldemossa que Volem, Assemblea Antipatriarcal de Manacor.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 9 de desembre de 2017

Estimem-nos per fer front a l’opressió

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«L'odi és com a mínim estèril; no dóna mai cap fruit bo. Però és present en molts àmbits, en tots els espais de poder que controla l'opressor, fins al punt de normalitzar els seus arguments més foscos»



Sóc valencià; alacantí, per a ser exacte. Però no un valencià de soca-rel. Ni tan sols he nascut a Alacant (l’Alacantí), sinó a Veneçuela. He viscut a Gandia (la Safor), Donostia (Guipúscoa) i, la major part dels últims quaranta-dos anys, a Alacant. Sóc valencianoparlant, però no perquè el valencià (que és com diem per ací al català) siga la meua llengua materna (que de fet és l’èuscar, per part de pare i mare): l’he après. Sóc enginyer lingüístic. Però no per formació: em vaig doctorar en química i, després d’un postdoctorat a Califòrnia, vaig decidir buscar faena a Alacant, vaig acabar sent professor d’informàtica i em vaig dedicar a dotar el valencià de traducció automàtica. En el vessant polític, més recentment, m’han fet secretari de Formació d’un partit independentista minoritari a la meua terra, germà d’un partit majoritari al Principat. Com pot aplegar algú a ser tantes coses que per lògica no hauria de ser, us deveu preguntar? Per amor. El que em lliga a una terra, a una llengua, a unes idees polítiques i a un poble és l’amor, una estima teixida per la gent que he trobat al llarg de la vida, i molt especialment la meua parella. 

Per amor a, si no totes, alguna d’aquestes coses, segur que entre qui llegirà açò hi ha qui, com jo, es troba afectat personalment per les injustícies que s’estan cometent a Catalunya contra la gent que vol decidir el seu futur i contra els seus representants electes, en nom de lleis que es retorcen i s’apanyen per a reprimir-ho. Independentistes, la majoria, però també n’hi ha que no. Segur que hi ha qui es pregunta com és possible que haja sorgit, o s’haja despertat, tant d’odi a tots els nivells: personal, polític, institucional, contra un dels moviments democràtics més importants del segle XXI i contra la gent que forma part d’eixe moviment. Odi, sí. 

L’odi és com a mínim estèril; no dóna mai cap fruit bo. Però és present en molts àmbits, en tots els espais de poder que controla l’opressor, fins al punt de normalitzar els seus arguments més foscos. Com podem desactivar l’odi contra nosaltres? A gosades, no lliurant clavells a l’agressor. Ja no és hora de clavells ni de lliris. No podem mostrar-nos empàtics amb la persona que creu que és bona idea rebentar una manifestació i pegar-te amb el pal d’una bandera, o amb el policia que agafa embranzida per a poder clavar una puntada de peu més forta a la persona indefensa que seu escales avall en un col·legi electoral, o amb un sistema jurídic que és una autèntica maquinària de revenja i opressió política que no té cap problema a incomplir les seues lleis perquè eixes lleis no són per a ells sinó per a altres, o amb les figures públiques que justifiquen tot això. Hem d’identificar clarament quines persones i quines institucions tenim enfront, i saber quan val la pena discutir-hi i amb qui no.

Com podem desactivar l’odi, repetesc? Potser la clau és, de nou, l’amor. ‘La solidaritat és la tendresa dels pobles’, hem sentit a dir mil voltes. Però sense tendresa entre les persones, sense estima entre els qui volem construir junts una societat nova, com construirem eixa solidaritat? Crec que a voltes menystenim la força que té l’estima en l’acció política, en l’eixamplament del suport a la nostra causa. Una amiga em parlava de crear ‘xarxes d’estima’ que reforcen la nostra resistència i la nostra cohesió davant els atacs de la gent que més o menys conscientment dóna suport a qui ens oprimeix. Sí, quan les coses vénen tan tortes com ara, quan passem de la ràbia a la tristesa i al desconcert en hores, necessitem eixes ‘vitaminas de cariño’ que cantava Juan Luis Guerra. Volem justícia, però no és la justícia també la generositat dels pobles? I qui som els pobles si no som vosaltres i jo i la gent que ens acompanya? Pensem un moment en el poder de mostrar-nos com som, en el poder de l’empatia, i en el poder de cada gest, de cada carícia, de cada besada, de cada abraçada, de cada paraula d’encoratjament i de suport. Pensem en el poder de compartir els dubtes, les febleses. No som éssers sobrenaturals: som persones. Meravellosa gent, punyetera gent.

Sense la gent, eixos individus i eixes institucions opressores no són res. Minem i afeblim, doncs, el suport que puguen obtindre de persones concretes amb qui sí que podem intentar enraonar. Mentre ens enfortim a còpia de cuidar-nos i compartir, hem de trobar eixa altra gent que hem d’anar arrimant a la nostra causa. Igual com entre nosaltres: usant intel·ligentment l’afecte i la complicitat.

No serà fàcil. Alguns de nosaltres ens movem en cercles on és senzill trobar complicitats o acord quant a les idees, tot i que encara coste acordar el camí o el mètode per a materialitzar-les. Però altres –com jo mateix– vivim en entorns on és difícil expressar lliurement l’opinió, perquè és francament minoritària i frontalment rebutjada per la majoria. En entorns on no és fàcil fer com demanava David Fernàndez fa poc i saludar sempre dient ‘Bon dia, llibertat per als deu’, perquè ens trobem amb la incomprensió o, pitjor, amb l’odi mateix. Com a mostra, recordeu les agressions feixistes del 9 d’octubre passat a València. Encara més: vivim en entorns on la mateixa gent que estimem, la família, les amistats, no ens entenen, o ens demanen que no traguem el tema, que no volen discutir. Jo mateix m’he sentit sol i trist perquè havia de deixar de banda una part de mi mateix per a poder ser acceptat per alguna gent propera.

Però no se m’acut cap més manera, i cal que la por no ens paralitze. Perquè ens trobem en un moment importantíssim. A Catalunya la voluntat de grans sectors del poble s’encara amb la d’un estat opressor, i aplega el moment de la veritat. I el que passe allà marcarà el futur d’altres pobles com el meu, el poble valencià. La lluita, les lluites, són més a prop que no pareix. Ja són ací, i no poden trobar-nos desprevinguts.

Minem, doncs, l’odi simpatitzant amb amistats, família, gent de partits polítics ‘amics’, desactivant els prejudicis, evitant quedar-nos com un grup aïllat i desconnectat de la resta de la gent. Fent-los veure que una bona part d’allò que ens importa a nosaltres és potser el que els importa a ells, i que, finalment, el canvi que preconitzem és bo per a tothom, per a cada un i cada una de nosaltres, i que si no fóra així, no valdria la pena. Només així podrem estendre el suport social mínim necessari per a transformar efectivament la situació política. Açò no és ‘bonisme’. És una manera radicalment diferent d’entendre l’acció política, que no és pas nova: què hi ha que siga més just, més generós, més poderós que l’amor?  


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 8 de desembre de 2017

No és la llei, és una guerra

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Transformarem la nostra ràbia en vots contra tanta indecència i tanta indignitat



La sortida de la presó dels sis consellers del govern legítim de Catalunya ens ha permès conèixer amb detalls que esfereeixen la indignitat de l’estat espanyol. Sumats als detalls de la brutal violència policial de l’1-O, contra gent pacífica en l’exercici del dret fonamental del vot, fan una carta de presentació d’un estat poc homologable a nivell internacional i entre les democràcies occidentals. Però aquesta carta no seria completa si no s’hi afegeixen altres aspectes.

En primer lloc, la perversió en l’aplicació de l’article 155, denunciada pels constitucionalistes independents, que ha permès, en contra de l’esperit i la lletra de la llei, cessar un govern legítim i dissoldre un Parlament democràtic elegit a les urnes. Però també cal tenir en compte els abusos judicials a l’hora de dictar ordres de presó contra tot sentit del dret i la justícia, com han denunciat de forma gairebé unànime penalistes de referència.

L’anàlisi de la mecànica que han seguit les interlocutòries judicials permet avaluar una dinàmica corrupta, que fàcilment pot ser considerada com a prevaricació: els jutges han assumit literalment, sense considerar les proves de la defensa, els informes de la fiscalia, i aquests han estat dictats seguint al peu de la lletra les instruccions del govern espanyol. No és només una politització de la justícia: és que el govern ha emès el veredicte que, finalment, primer a través de la fiscalia i després a través dels jutges, ha acabat dictant les interlocutòries judicials sense que les argumentacions de la defensa hagin estat considerades per valorar la realitat de les acusacions, el pes de les proves i la versemblança de les actuacions imputades.
Els jutges han assumit, en un acte indigne, la versió de la fiscalia, que és, literalment, la versió del govern espanyol
Tradicionalment la justícia s’ha representat com una balança en què les proves d’acusació van a un plateret, i les proves de defensa, a l’altre: la justícia, així, amb els ulls embenats, símbol de la seva imparcialitat, consideraria totes les proves i emetria un veredicte equànime, és a dir, avaluant només allò que és notòriament verificable. Aquí la dinàmica ha estat una altra: els jutges han assumit literalment, en un acte manifestament indigne, la versió de la fiscalia, que és, literalment, la versió del govern espanyol. La justícia espanyola, doncs, ha mostrat que és una paròdia de justícia. El temps demostrarà la corrupció dels jutges (¿com és que encara no se’ls ha denunciat?) i la seva submissió indigna a les instruccions polítiques del govern. Dir que Espanya ha deixat de ser un estat de dret és el més suau que pot dir-se.

Que el Tribunal Suprem hagi retirat l’euroordre de detenció contra el president Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les per impedir l’escàndol internacional que suposaria que els tribunals belgues li neguessin el lliurament per manca de garanties suficients, o que, en cas d’haver-lo concedit, restringissin els motius excloent-ne la rebel·lió i la sedició -acusacions incomprensibles des d’una perspectiva internacional-, és el reconeixement explícit que aquesta ordre de detenció és un nyap jurídic només explicable per una actuació judicial que ha dimitit vergonyosament de la seva obligació de justícia i equanimitat.

He escrit indignitat, i el substantiu es queda curt. No és indignitat, és indecència, en el sentit que li va donar el filòsof Avishai Margalit, quan va escriure que “una societat civilitzada és aquella els membres de la qual no s’humilien els uns als altres, mentre que una societat decent és aquella les institucions de la qual no humilien les persones”. Les institucions de l’estat espanyol, és a dir, el govern, el Parlament, la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i la Policia, són unes institucions indecents perquè, amb les seves violacions sistemàtiques de drets i llibertats fonamentals i la seva humiliació a les persones, dirigida als representats electes empresonats, als màxims dirigents d’Òmnium i l’Assemblea i als centenars de ferits, han provocat la indefensió flagrant dels representants electes del poble de Catalunya i de la seva ciutadania, amenaçats per la impunitat amb què aquestes institucions es protegeixen mútuament.

En realitat, si ens atenem al clàssic de Clausewitz, cal dir, amb paraules ben clares, que l’estat espanyol s’ha mobilitzat en un acte de guerra contra el poble de Catalunya. Clausewitz defineix la guerra com “un acte de força per obligar l’adversari al compliment de la nostra voluntat”. Contra aquest acte de guerra, el poble de Catalunya, històricament pacífic i declaradament antiviolent, només té la força de la democràcia i de les urnes. El 21-D no es pot quedar ni un sol vot a casa. I transformarem la nostra ràbia en vots contra tanta indecència i tanta indignitat, amb el cor i el pensament en els nostres presos polítics i el nostre Govern, encara a l’exili.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA