Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 21 de febrer de 2017

Pacte històric entre el País Valencià, Illes Balears i Catalunya per la cultura i la llengua

Pacte històric entre el País Valencià, Illes Balears i Catalunya per la cultura i la llengua

Moisés Pérez

Els lligams entre els tres territoris principals de l'àrea lingüística i cultura comuna es fan més estrets. Amb la denominació de 'Declaració de Palma', el Govern balear, valencià i català han signat un acord per impulsar la llengua i la cultura catalanes. «Manifestem la voluntat d'iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris», recull el text.



A poc a poc, els lligams comuns entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears van enfortint-se. Amb el desgel en les relacions una vegada va desnonar-se al PP dels executius balears i valencians, els tres territoris han donat una passa més per impulsar la cultura i la llengua catalana. Aquest dilluns Ruth Mateu, consellera balear de Cultura, Santi Vila, conseller català de Cultura, i Vicent Marzà, conseller valencià de Cultura, han signat la Declaració de Palma. Un pacte per “iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris”.
L’objectiu d’aquest acord a tres bandes és “consolidar un mercat en l’àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l’ampliació i interès dels públics”. Tot plegat, es cerca la creació d’un “teixit cultural sòlid dins els àmbits creatiu i empresarial”.
Per aconseguir aquest propòsit, els tres governs es comprometen a donar una espenta “al mercat interior cultural”. Un impuls que es realitzarà a través de la potenciació de circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional. “S’ha de facilitar a les indústries culturals i als creadors la circulació dels seus projectes dins de l’àmbit dels tres territoris”, afirma la Declaració de Palma.
L’acord, però, no només es queda en una declaració de bones intencions. També recull mesures concretes per sectors. A l’àmbit de la música, les arts visuals i escèniques s’establiran “criteris de participació conjunta a fires i festivals; s’impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu”. Al món editorial, “es coordinaran tasques de promoció de la literatura catalana” i es posaran en marxa programes d’intercanvi d’autors. Per tal d’aconseguir un rellançament de la cultura popular i tradicional pròpia, es reforçaran “xarxa de centres, instituts d’estudis i associacions de recerca local i comarcal”. A l’àmbit patrimonial, la intenció és crear rutes i itineraris culturals conjunts i articular itineràncies i coproduccions d’exposicions temporals entre els principals museus i centres. Les biblioteques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya també realitzaran catàlegs conjunts i estratègies comunes.
Tanmateix, el pacte va més enllà de la cultura i també recull una sèrie de mesures pel que fa a la promoció de la llengua. Els tres executius treballaran “cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de foment de la llengua en diferents ambients, i s’impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida”. A més, es cerca “un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatibles”.
Tot i que la Generalitat Valenciana encara no s’hi ha sumat a l’Institut Ramon Llull, els tres governs assumeixen “la consolidació del compromís” amb aquesta institució. Un acord històric, el qual ha rebut la felicitació d’organitzacions que sempre han lluitat en aquest sentit com ara Acció Cultural del País Valencià, per impulsar la llengua i la cultura catalana dels tres territoris.

Font:

Més informació a La Veu del País Valencià:

Iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives contra la llengua

En l’àmbit de llengua, la Declaració de Palma es marca assolir un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública, segons el Departament. Entre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.

Lligant els àmbits de la llengua i la cultura i com a plataforma per donar a conèixer les creacions fora del territori, la Declaració de Palma també preveu la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització. En aquest sentit, cal remarcar el reingrés del govern de les Illes Balears a l’Institut, i la col·laboració de l’IRL amb la Generalitat Valenciana dintre del Pla Estratègic Cultural ‘Fes Cultura’. Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran representants dels tres territoris.

A la trobada entre els tres consellers també hi han assistit el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balear, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; i el director de l’Institut Ramon Llull, Manel Forcano.



Més informació a l'Ara/Balears:

Els eixos principals de la Declaració de Palma són:
  • Reforçar el mercat interior cultural, impulsant circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals, cultura popular i tradicional.
  • Consolidar el compromís amb l' Institut Ramon Llull (IRL) com a organisme de promoció exterior i que aquest 2017 ha augmentat un 10% el seu pressupost.
  • Participació conjunta a fires i festivals, creació de circuits, d'un catàleg d'exposicions i d'un catàleg de música en viu.
  • Promoció de la creació literària i editorial, programa d'intercanvi d'autors.
  • Thesaurus d'inventari i documentació en el marc del patrimoni cultural.
  • Impuls a les polítiques lingüístiques. En aquest sentit, els consellers han avançat que s' unificaran les acreditacions de català i, a partir de l'estiu, els certificats de llengua seran vigents als tres territoris de parla catalana.
http://www.arabalears.cat/cultura/Acord-corredor-cultural-mediterrani-valencia_0_1745825517.html

dissabte, 18 de febrer de 2017

L'esborronador testimoni d'una supervivent del bombardeig feixista sobre Xàtiva - La Veu del País Valencià


SFJ / Xàtiva.

“El meu nom: Josefa Llácer Giner. 92 anys”. Així comença el testimoni d’aquesta supervivent del bombardeig feixista sobre la ciutat de Xàtiva (la Costera). Josefa, natural de Sellent (la Ribera Alta), relata com fou aquell 12 de febrer de 1939 amb pèls i detalls. Li ho conta als seus nebots, Roser Bono i Pep Beltran qui conversen amb ella per saber de primera mà com el dia d’abans l’aviació feixista de Mussolini havia bombardejat Manuel (la Ribera Alta).

La Veu ha tingut accés a l’esborronadora conversa familiar que ara publiquem en exclusiva on Josefa explica que es va acostar a l’estació de Xàtiva advertida que aquell dia passaria el tren que transportava son tio, a qui volien fer-li arribar “una cistella amb llonganisses”, entre altres queviures.

Tenia 12 anys quan acompanyava sa tia i la criatura d’aquesta de només sis mesos de vida. En un moment donat, després de fer unes comandes al mercat, Josefa torna a l’estació de Xàtiva on romanien sa tia i el nadó. “!Cuerpo a tierra!” exclama Josefa tot recordant com els militars des de dins l’estació tancada advertien la ciutadania de la presència de l’aviació sobre el cel de la Costera. Aquell dia caigueren 20 bombes de 250kg que impactaren de ple sobre l’estació i les cases adjacents assassinant 109 persones i ferint-ne 300.

Josefa somriu quan recorda que estava viva després de fer-se “tot de nit”: “Un miracle”, afegeix, igual que el xiquet, que no es va fer ni una “rascada”, també “això fou un altre miracle”.



La Veu

Fot: L'esborronador testimoni d'una supervivent del bombardeig feixista sobre Xàtiva - La Veu del País Valencià

divendres, 17 de febrer de 2017

El Parlament Balear serà el primer a solidaritzar-se amb els representants del poble català


MÉS per Mallorca durà al ple del proper dimarts una Proposició no de Llei per pronunciar-se en contra la judicialització del procés sobiranista català. La seva aprovació significarà la primera mostra de solidaritat d’un Parlament de l’Estat espanyol amb els representants del poble català.
Des de MÉS per Mallorca es veu amb preocupació com la doctrina del Tribunal Constitucional està posant en qüestió els principis democràtics recollits a l’article 1 de la Constitució espanyola, ja que ahir mateix una altra vegada més les decisions judicials han anat en contra de les urnes i del dret a decidir. El TC ha decidit anul·lar els acords del Parlament que instaven el Govern a celebrar un referèndum d’independència el 2017. A més, el TC ha comunicat que s’autoritza la Fiscalia a iniciar les accions penals contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i altres membres de la Mesa.
«Tenim un problema molt greu quan per part de determinats poders i instruments de l’Estat es criminalitza els representants del poble de Catalunya. Es criminalitza gent no per robar, ni matar, sinó per fer la seva feina. No pot ser que s’amenaci d’aplicar les normes per la força, anant en contra dels principis democràtics. El problema el tenim tots i totes», ha afegit el portaveu ecosobiranista David Abril.
La iniciativa parlamentària insta l’Estat espanyol a no judicialitzar més el conflicte. «Els conflictes polítics s’han de gestionar des del diàleg i des de les vies pacífiques. També instam l’Estat a obrir la via del diàleg amb Catalunya, qui estigui en contra d’això estarà en contra de la democràcia», assegura Abril, ja que segons explica la Proposició no de Llei està pensada perquè qualsevol grup que es vulgui dir demòcrata la pugui votar a favor, el dimarts que ve. «Tenim l’oportunitat la setmana que ve de ser el primer Parlament que se solidaritza amb la feina que estan fent els representants homòlegs de Catalunya, diputades i diputats com nosaltres».
Font: El Parlament serà el primer a solidaritzar-se amb els representants del poble català – Tribuna Mallorca

dimarts, 14 de febrer de 2017

A qui voten els independentistes valencians?


El País Valencià també en té, d’independentistes. Molts, però, se enten orfes d’un partit que els represente. N’han parlat una vintena i tots ells ens expliquen el seu dilema electoral. En general, es mouen entre el vot útil, el vot convençut i l’abstenció activa. Tenen un tret comú, això sí: la llarga reflexió prèvia a la seua tria.

Manifestació del 25 d’Abril de 2016 a València

Encara no havia mort Franco quan Josep Guia va fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional. Era la formació que recollia el pensament nacional de Joan Fuster. Amb un simbolisme hiperbòlic, comú d’una època d’imminent canvi polític i d’il·lusions frustrades, Guia va dirigir el PSAN fins l’any passat, quan va decidir abaixar la persiana. Aquest és l’exemple més clàssic dels pocs partits valencians que han apostat per la independència del país. Tots han estat condemnats a la futilesa, castigats per un electorat reduït −sovint pràctic− però sempre exigent. Els independentistes valencians no voten el partit que regala missatges entabanadors: exigeixen una estructura sòlida, de carrer, fidel a uns principis ferms i a una coherència inèdita en la resta de partits. També n’hi ha, de pràctics. I dels que castiguen el sistema amb l’abstenció activa.
Tots plegats són més independentistes que no sembla. Però es troben escampats, orfes d’un partit integrador, emparats ideològicament per moviments de base, de lluita social i d’abast veïnal o municipal. De singularitat i reflexió extrema, els independentistes valencians pensen i calculen les seues accions polítiques al mil·límetre, tractant d’encaixar-les amb un pensament coherent. Això explica la manca de cohesió d’aquest moviment. Entitats com la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant o Arran ocupen els espais socials de l’esquerra independentista. Unes altres, com la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, configuren l’enèsim intent de reunir l’independentisme valencià en una sola agrupació. La fórmula del sobiranisme és nova, i busca els valencians “partidaris del dret a l’autodeterminació, sense marginar cap opció política”. Ho afirma Oriol Artero, secretari d’organització d’aquest col·lectiu, també conegut com a Decidim.
Des del nord valencià
Artero té 40 anys. Viu a Castelló de la Plana i treballa com a autònom per a una cooperativa de serveis. Després d’haver militat en gairebé totes les entitats independentistes −Maulets, Endavant i COS−, ara reconeix que el seu esquerranisme s’ha moderat. “Dins de tot el que tenim ara, el meu referent ideològic és el Bloc”, diu. Artero va votar Compromís a les  eleccions valencianes, però en realitat va fer-ho “contra el PP”, perquè reconeix que aquesta coalició “és la menys dolenta entre totes les formacions amb possibilitats de guanyar representació”. Vot útil.
A les comarques del voltant de la Plana, uns altres membres de Decidim adopten la mateixa postura. Per exemple Carles Escrig, de 35 anys, natural de Xodos (Alcalatén) i inspector de sanitat. Va votar Compromís per ser l’únic partit “sense seu nacional a Madrid” i “capaç de preocupar-se per l’infrafinançament”. David Casanova, de 34 anys, treballa per a una cooperativa agroalimentària. Resideix a Cabanes (Plana Alta) i malgrat considerar-se més pròxim a Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) també va optar pel vot pràctic.
Precisament, el president d’ERPV, Josep Barberà, és regidor de Cultura a Benicarló (Baix Maestrat), on desenvolupa una tasca elogiada per Oriol Artero que, en canvi, igual com molts companys seus de plataforma, s’han decidit pel pragmatisme o per l’abstenció, com és el cas de Geroni Salvador, també de Benicarló, que amb 54 anys regeix un negoci de reparació d’escaioles. Salvador ha preferit no votar perquè no se sentia “representat per ningú”. La mateixa decisió va prendre Itziar Gil, de 24 anys, aturada tot i ser llicenciada en ciències polítiques i sociologia. Natural de Benlloch (Plana Alta), entén que Compromís desenvolupa “una política d’aparador, que es ven molt bé però que després no té efectes”. Itziar admet haver votat anteriorment ERPV, però els ha abandonat per “no haver sabut articular políticament el País Valencià”. Com moltes altres, Itziar és d’aquelles persones que enyora una CUP al País Valencià.
Cal una CUP?
Precisament, aquells que troben a faltar aquesta formació al País Valencià coincideixen, generalment, en la crítica a ERPV. Imma Milan, mestra de formació professional, militant d’Endavant i veïna d’Aldaia (Horta) se situa molt més a l’esquerra que aquest partit, però se centra, a més, en “la seua manca d’implantació, de treball de carrer i de projecte comú” per descartar el vot cap a aquesta formació.
Milan, que es va abstenir a les valencianes, reconeix que votaria la CUP en cas que existira al País Valencià, però hi posa condicions serioses. Descarta el vot cap a una CUP “que no siga el resultat d’un procés llarg, consultat per les bases i contrastat”. Aquesta candidatura, construïda a Catalunya després d’anys consolidant un teixit municipalista, no sembla una alternativa possible, a hores d’ara, al País Valencià. Així ho expressen tots aquells que, asseguren, la votarien. I la majoria d’ells adopta també la condició de beneir una CUP sempre que estiga construïda des de baix.
Tots els militants de l’esquerra independentista coincideixen en aquest argument. Així ho afirma Mercè Pérez, filòloga que freqüenta el Centre Social Terra. Aquest local, situat al barri valencià de Benimaclet, llueix adhesius de la CUP i tota mena de símbols de l’esquerra independentista. Malgrat això, els que s’hi identifiquen, són exigents a l’hora de defensar-los. Natxo Calatayud, cuiner de professió i soci fundador d’aquest centre social, “només votaria la CUP si estiguera d’acord amb les seues propostes”. Tots aquells que anhelen la CUP ho fan des d’unes conviccions exigents que els allunyen del pragmatisme. Per exemple, Patrícia Garcia, alacantina de 32 anys, mestra de primària i militant d’Endavant, reconeix que li agradaria votar la CUP, però també pateix contradiccions, ja que “l’aprovació dels pressupostos de Junts pel Sí m’ha decebut”.
Descartant Compromís
Mercè Pérez té 23 anys i representa l’inconformisme característic del jovent conscienciat. Ex-membre d’Arran, entén que Compromís “és el reflex d’un nacionalisme banal. Ells només volen les molles i nosaltres volem el pa sencer”, sentencia parafrasejant Ovidi Montllor. Tant ella com Natxo practiquen l’abstenció activa a les eleccions valencianes i a les estatals, i defensen la lluita al carrer com a element transcendental per canviar, “de veritat”, la política del país. De fet, segons Natxo, un dels defectes més greus de l’arribada de Compromís al Govern del País Valencià ha estat “l’anestèsia” que ha suposat per als carrers. “Contra el PP estaven plens i ara, amb aquest Govern, malgrat tots els seus defectes i totes les promeses incomplertes, la gent es mostra menys exigent”, es plany.
Les crítiques, però, van més enllà. L’esmentat Josep Guia, jubilat de la política però encara present en tribunes mediàtiques, rebutja l’actitud dels governs del País Valencià i de València ciutat, liderats conjuntament per PSPV i Compromís. Guia pensa que tots dos “actuen amb por de la dreta i no amb decisions valentes favorables a l’esquerra i al redreçament nacional”. De fet, el fundador del PSAN no va votar cap de les forces que signaren el Pacte del Botànic. Guia va confiar en Esquerra Unida del País Valencià per “l’actitud valenta que havia tingut Ignacio Blanco a les Corts Valencianes”. Cal dir que a les últimes eleccions valencianes, EUPV es va presentar amb ERPV en una coalició anomenada És temps d’esquerres, que no va obtenir representació.


Josep Guia, professor i escriptor, va fundar i liderar el ja inactiu PSAN. Guia és un referent històric del catalanisme valencià.

En general, les persones consultades no senten cap decepció de Compromís per la seua tasca de Govern, ja que no confiaven en aquesta coalició. Tot i així, destaquen la seua “covardia” per “no haver implantat encara els mitjans públics de comunicació en català, entre altres coses”, respon Guia, que pronostica més abstenció en el 2019 per la “decepció” que Compromís “ha generat” entre els seus votants.
Fins i tot, des del Terra, Natxo Calatayud veu “molt factible” que l’any 2019 torne a governar el PP per aquestes actituds de Compromís, “que ha aconseguit més vots per la seua tasca d’oposició que no per les seues propostes”. Des de Benicarló, Geroni Salvador defineix Compromís com a “possibilista”, referint-se al llenguatge adoptat per aquesta coalició, aparentment transformat per seduir votants allunyats de postures percebudes com radicals. Així s’expressa també Manuel A. Girona, estudiant de sociologia, il·licità i militant de Gatzara, el sindicat que va ocupar el buit del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) quan es va dissoldre el darrer mes de setembre. Manuel va votar EUPV a les eleccions valencianes “perquè era la ferramenta més útil per a un canvi social, per mínim que fóra”, i critica Compromís per “no ocupar l’espai de referència per al nacionalisme valencià que se li pressuposa. Compromís ha abandonat el País Valencià i fa servir Comunitat. Almenys, EUPV continua sent coherent en aquest sentit”.
D’altra banda, Maria Josep Martínez, advocada de Xàtiva, militant d’Endavant i també practicant de l’abstenció activa, assegura que “Compromís no representa cap canvi real”. “És cert que sembla una formació més honesta que la del Govern anterior”, afegeix, “però l’honestedat no es pot agrair, hauria de ser un valor lògic i consolidat”.
L’independentisme esbarriat
Els independentistes valencians troben a faltar un referent amb garanties. De polítics independentistes n’hi ha, però es troben dispersos entre la multitud. Ho assegura Toni Infante, andalús de naixement, resident a Almàssera (Horta), coordinador i màxim representant de l’esmentada Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Infante milita en l’esquerra independentista des dels anys 80, i ha passat per formacions com l’antic Moviment de Defensa de la Terra, que va dirigir Josep Guia. L’any 2015, Infante també va optar per l’abstenció activa en no trobar cap partit que el representara. Considera que “la prioritat del País Valencià és saber amplificar l’espai sobiranista i saber integrar un espai que represente conjuntament els interessos de la majoria social”.
Configurar aquests espais de forma unitària ha resultat, fins ara, utòpic. Entre altres coses, perquè, tal com explica Infante, “els polítics nacionalistes, sobiranistes i independentistes conviuen en coalicions com Compromís, que no té un projecte per enfortir el País Valencià com a subjecte polític”, raó per la qual no els va donar el vot.
En canvi, sí que hi ha un partit amb aquest marc com a projecte. Es tracta d’ERPV, rebutjat, com s’ha vist, per molts independentistes. Però no per tots. La periodista Reis Juan, ex-treballadora d’RTVV, alcoiana i establerta a Riba-roja (Camp de Túria), vota aquest partit des de l’any 2003, després d’haver-se presentat com a candidata amb el PSPV a Riba-roja. Reis Juan pensa que “la intranscendència d’ERPV no es deu al seu treball de base, sinó al país que tenim, en el qual tots ens amaguem i tots semblem tindre por de prendre partit”. La periodista pensa que les bases d’ERPV són “d’una gran formació i podrien anar ben lluny, però formem part d’un país poruc, folklòric i autoavergonyit, i això es reflecteix també en les eleccions”. A banda, Reis Juan reclama el seu “dret a no votar amb el nas tapat” i recorda que “els primers a parlar d’espoli al País Valencià van ser els d’ERPV. Després, el PSPV els va copiar l’argument”.

Toni Infante és el fundador i coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. També va militar a l’MDT.

Excepcions
Tot no són renúncies, però. Molts independentistes reconeixen avanços gràcies al Govern del Botànic. La mateixa Reis Juan afirma considerar Vicent Soler, conseller d’Hisenda, “una persona seriosa”. També destaca la tasca de María José Salvador, consellera d’Habitatge, i diu que està sorpresa de veure com el PSPV “tira més del carro de l’autogovern que Compromís”.
El cantautor xativí Feliu Ventura es va abstenir a les valencianes, però reconeix que “hi ha coses que han anat a millor, com el reconeixement a Guillem Agulló −jove independentista assassinat pel feixisme l’any 1993− per part de les Corts Valencianes, un exercici de molta salut democràtica”. Feliu Ventura, que tampoc té clar si votaria una CUP valenciana, pensa que “el canvi és innegable, però s’ha de convertir en una transformació real del país”. Pablo Rocamora, estudiant de sociologia, natural de Torrevella i militant de Gatzara, es va abstenir a les valencianes, però va votar Compromís a les locals “per exercir una tasca valencianista desconeguda fins ara al Baix Segura”.
Hi ha també qui valora la tasca de Compromís en matèria d’educació. Andreu Ferre, informàtic d’Alcoi, i Malena Llorca, mestra de secundària i natural de la Vila Joiosa (Marina Baixa), ambdós militants d’Endavant, celebren que s’hagen convocat més places per exercir l’ensenyament als centres públics. De fet, Vicent Marzà, conseller d’Educació, és el més valorat pels independentistes. Natxo Calatayud identifica Marzà com a “membre del sector desacomplexat de Compromís, del qual també forma part el diputat Josep Nadal”.
Conviccions
Malgrat tot, Compromís no acaba de seduir els independentistes. Andreu va votar EUPV a les valencianes i pensa “que repetiria el seu vot si el Govern del Botànic no adopta polítiques decisives”. Malena va decidir-se pel PCPE, Partido Comunista de los Pueblos de España, també triat per Aquil·les Rubio, professor d’història, i l’esmentada Patrícia Garcia, ambdós d’Alacant i militants d’Endavant. La seua lluita d’abast local els ha fet cooperar amb membres d’aquest partit que, tot i no ser independentista, s’apropa més a les seues conviccions esquerranes. Jaume Zaragoza, alacantí, estudiant d’informàtica i militant d’Arran, es va abstenir, però reconeix que, cas d’haver votat, també hauria triat el PCPE.
Els independentistes valencians troben a faltar un referent integrador que no han estat capaços de construir. En part, són víctimes de la seua singularitat, que entrebanca l’èxit d’una entitat d’aquest tipus. El moviment roman dispers, reivindicat per alguns i dissimulat per uns altres: dividit entre aquells que renuncien a certes aspiracions per ser més pragmàtics i entre els que apliquen la més estricta disciplina de la coherència política.

Font: A qui voten els independentistes valencians? – El Temps

dilluns, 13 de febrer de 2017

EL CATALÀ DEL S. XVI



Avui, faig memòria d’un personatge aragonès, que la història castellana ha amagat i evitat, tant com ha pogut. Per això molts de vosaltres potser encara no n’hagueu sentit parlar. Va ser molt important en la seva època: Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès. Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catòlic i de Carles I.

És molt important esmentar aquest personatge, perquè va escriure sobre la història de les Espanyes, d’una manera fidedigne, abans que el Regne de Castella s’apropiés de la censura i de la història pròpia . Zurita va ser nomenat per les Corts de 1548, cronista oficial de la confederació Catalano-aragonesa. D’aquest historiador, presentem fragments del seu llibre “Anales de la Corona de Aragón” del segle XVI; on l'escriptor diu que el català era la llengua de les corts a Mallorca, Eivissa, Menorca, València, Aragó, Múrcia, Sardenya, Sicília, Nàpols i parts d'Àfrica i Àsia.

També explica que els primers furs del regne d'Aragó foren escrits en Català. Així com que els reis d'Aragó parlaven i escrivien en Català, per ser Catalunya la seva antiquíssíma pàtria. El mateix Zurita parlava diverses llengües europees; entre aquestes la llengua catalana.

Molts defensors de l'España castellana, s'han mofat dels historiadors catalans quan explicaven que el català era una de les llengües més parlades d’Europa. Dons fins i tot es parlava al nord d’Àfrica, fixeu-vos! A Aragó mateix, l’antiga llengua aragonesa (que no era castellana), va patir el bilingüisme amb el català, fins el punt, que en algunes ciutats es parlava més català que aragonès; es creu que Pamplona es trobaria en aquest cas.
Aquí teniu els “Anales de Aragón”, si hi voleu fer un cop d’ull:
Foto
És clar, que el castellà, és una llengua d’imposició, que poc o gens es devia de parlar fins el segle XVII. El castellà es va anar obrint pas, junt a la usurpació de la corona de les Espanyes per part de Castella. I la percepció dels espanyols actuals, que la seva és una llengua molt antiga i important, és fruit sobretot, de l’adoctrinament franquista de quasi bé 40 anys de dictadura. 

(Zurita. Un personatge que fou dels més importants del segle. Amb els més alts càrrecs)

diumenge, 12 de febrer de 2017

ASSETJAMENT INSTITUCIONAL

M. Antònia Font. STEI Intersindical-Illes Balears. Palma - 
Palma - febrer 2017


Entendrem per assetjament o maltractament institucional un conjunt d'accions, conductes o comportaments exercits de forma sistemàtica i perllongada en el temps i destinats a danyar la identitat nacional individual o col·lectiva a través de la utilització d'una correlació de forces asimètriques, amb la finalitat de destruir la seva identitat, les seves xarxes de comunicació i pertorbar el seu desenvolupament i creixement com a poble per part d’una institució o d’un estat-nació cap a una altra institució, comunitat autònoma o nació sense estat. Si es produeix una situació com aquesta, i anam a denunciar-la a la Unió Europea, la seva resposta no pot ser dir-nos que “això és un assumpte intern dels estats”. Si l’economia no és un assumpte intern dels estats, tampoc no ho és la injustícia i la desigualtat. I Europa no se’n pot desentendre. S’hi ha de pronunciar ben clarament i amb la Declaració universal dels dret humans ben presents. De la mateixa manera, quan una dona és maltractada al pis del costat, hem d’actuar i no podem dir que és un assumpte intern d’aquella llar.

L’assetjament institucional no està tipificat ni tampoc té entrada al codi penal, com no el tenia fa uns anys ni l’assetjament sexual, ni tampoc l’assetjament psicològic, moral o laboral. A partir dels anys 80 el psicòleg alemany Heinz Leymann va treballar sobre el fenomen de l'assetjament psicològic. La psicoanalista Marie France Hirigoyen, després d’estudiar Victimologia -una branca de la Criminologia- va començar a estudiar quines eren les característiques que definien aquests comportaments perversos i de persecució de la víctima per tal d’anul·lar-la o fer-la desaparèixer. Unes males pràctiques que mai no havien estat estudiades i que fa temps es donen a molts d’àmbits.

El 2012 entitats i organitzacions de les Illes Balears anàrem al Parlament d’Estrasburg i denunciàrem la vulneració de drets i el presumpte assetjament institucional del govern Bauzá (PP) a la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears. En aquell moment ja observàrem -i ara de cada dia es fa més evident- que el govern espanyol, també presumptament, practica l’assetjament institucional contra Catalunya. Hi ha una sèrie de trets tipificats que posen de manifest la presumpta actitud perversa del Govern de l’Estat cap al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Entre les actituds tipificades com assetjament, figura en primer lloc la negació a la comunicació. Es nega la comunicació perquè la víctima no trobi la sortida al conflicte. Així el manteniment d’un conflicte obert de forma permanent justifica el comportament i les males pràctiques que el pervers vol desenvolupar, com són fer evident davant els altres la conflictivitat que genera, “vol rompre la sacrosanta unitat d’Espanya”; Escampar la consideració que la seva actitud és desafiant “el desafio”; Aïllar la víctima, reduir-li el moviment, rompre-li la xarxa, els lligams amb altres persones, països, nacions o estats... “no poden anar a la unió europea, no són ningú per anar-hi, la relació amb altres estats només la podem fer nosaltres”; Utilitzar una instància superior per fer-li la vida impossible, en aquest cas podria ser la judicialització a la qual ens volen sotmetre amb el Tribunal Constitucional ; Tot això amb la intenció que la víctima abandoni el seu lloc, la seva lluita, emmalalteixi i desaparegui.

És ben hora que iniciem una campanya per incloure aquests tipus de comportaments, presumptament delictius, al codi penal internacional. La vida de pobles i nacions està en perill i s’ha de lluitar contra aquestes males pràctiques tant des de la prevenció com des del poder judicial. La lluita continua. Una lluita pacífica i democràtica per continuar assolint més espais lliures que garanteixin l’exercici dels drets i les llibertats de les persones i els pobles.

divendres, 10 de febrer de 2017

Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures - La Veu del País Valencià

Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures

‘L’hora de les decisions’ reunirà el dia 2 de març consellers, alcaldes, cambres de comerç i sindicats per fer “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”


ACN / València.
 
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, clouran el pròxim 2 de març al Palau de Congressos de València una jornada en matèria de finançament, infraestructures i sectors econòmics. En l’acte també participaran el vicepresident del Govern català i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Organitzades per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga amb el títol ‘L’hora de les decisions’, les jornades reuniran consellers, alcaldes, cambres de comerç, universitats i sindicats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Aragó per posar en comú un “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”.
 
La trobada es produirà en el marc de la millora de les relacions entre els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. De fet, en els darrers mesos i des dels canvis en els tres executius, s'han anat posant les bases per a la restitució i normalització del contacte entre els tres governs, que havien quedat congelades amb el PP ostentant les presidències valenciana i balear. De fet, Puigdemont ha visitat València i Mallorca per reunir-se amb Puig i Armengol, i tots dos igualment han estat a Barcelona per trobar-se amb el president català. A més, els interessos comuns en matèria d'infraestructures, economia, cultura, llengua, finançament autonòmic o el projecte del corredor mediterrani també ha fet que el contacte entre els tres governs haja estat més fluït des que Puigdemont, Puig i Armengol estan a les respectives presidències. La jornada de València, doncs, s’emmarca en aquest context de millora de relacions tenint en compte els debats comuns i els interessos creuats entre els tres territoris.

El president de l’Aragó, Francisco Javier Lambán, i l’alcalde de València, Joan Ribó, seran els encarregats de l’acte inaugural de la jornada, que començarà amb una taula de debat amb el títol ‘Les infraestructures i la mobilitat a l’EURAM’. Posteriorment, segons detalla el programa publicat a la pàgina web de l’Institut, s’analitzaran ‘Els reptes empresarials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM)’ amb el president d’HOSBEC (Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca) i del Consell de Turisme de CIERVAL (Confederació d’Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana) Antoni Mayor, el president de PIMEC, Confederació Empresarial de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, Josep González, el president de la Comissió de Comerç i Agricultura de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears), Josep Lluís Aguiló i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.

‘La recerca i la investigació a l’EURAM’ centrarà la tercera de les taules, amb el rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet, el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, i el vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent.

Els responsables sindicals de l’STEI Intersindical de les Illes Balears, Comissions Obreres del País Valencià i l’UGT de Catalunya analitzaran ‘La dimensió social de l’Euram’ mentre que investigadors, professors universitaris i representants d’Alemanya, Suïssa, Escòcia, el Quebec i Flandes debatran sobre ‘El finançament territorial en el context internacional’.

Els municipis abordaran el seu finançament en una taula amb representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB); així mateix els directors generals de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, Pere Muñoz, el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono, i el president de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, protagonitzaran la mesa sectorial sobre els reptes del sector.

Amb el títol ‘El sector agroalimentari de l’Euram’, els consellers de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, la consellera d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, i la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, debatran en una de les taules destacades de la jornada.

Una de les altres taules debatrà sobre la reindustralització de l’Euram, amb el conseller de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela, el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, i el conseller d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valencian, Rafael Climent.

Les dificultats econòmiques i el finançament dels territoris centraran la part final de la jornada amb una taula amb el títol ‘L’ofegament econòmic’ i la presència de catedràtics d’economia com Guillem López, de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la comissió bilateral Catalunya-Balears d’estudi de les relacions econòmiques i financeres amb l’Estat, la doctora en Ciències Econòmiques i professora titular del Departament d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, i el catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i representant de la Generalitat Valenciana en la comissió d’experts per a la reforma del model de finançament autonòmic, Francisco Pérez.

Així mateix, el vicepresident de la Generalitat catalana i conseller d’Economia i Hisenda Oriol Junqueras, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears, Catalina Cladera, parlaran de ‘Deute històric i model de finançament’.

La part final de la cimera comptarà amb una intervenció del vicepresident del govern de les Illes Balears Biel Barceló, el president de les Corts Valencianes Enric Morera i amb la cloenda que, sota el títol de ‘L’hora de les decisions’ compartiran el president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol i el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig.


PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA