Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 18 de juliol de 2017

La Generalitat aplega en un informe els incompliments lingüístics de l'Estat

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració dels Departaments de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, ha elaborat un informe que avalua l'acompliment i l'incompliment per part de l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per al període 2013-2016. El document recull nombrosos greuges jurídics del l'Estat envers la llengua catalana i l'occitana. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat que "l'Estat no ha fet cap pas efectiu per millorar l'acompliment de la Carta europea des del darrer informe que es va emetre, que ja era sensiblement negatiu." 
Tot i que l'Estat espanyol va subscriure la Carta Europea l'any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l'acompliment, com han anat reflectint en els diversos informes emesos les indicacions del Comitè d'Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d'Europa. 
L'informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d'elaborar un informe únic per al conjunt de l'Estat d'acord amb el que preveu l'article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d'Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives. 
Un diagnòstic complet dels greuges de l'Estat 
L'Informe, a petició del Consell d'Europa, fa especial atenció en els àmbits següents: ensenyament, justícia, autoritats administratives i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats i serveis culturals, vida econòmica i social i intercanvis transfronterers. Entre d'altres aspectes, l’informe de la Generalitat denuncia l'incompliment per part de l'Estat de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell d'Europa que afecten Catalunya sobre aspectes com els següents:  
·         L'Estat no ha modificat el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives puguin usar el català en procediments a petició de les parts ni ha adoptat mesures jurídiques i pràctiques per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.  
·         Es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.   
·         Continua la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.  
·         Continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE.   
·         Persisteix l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a les llengües catalana i occitana.   
Entre els aspectes positius, l'informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l'ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità, gràcies a l’esforç que han portat a terme. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana  
   
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries 
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries va ser aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992 i va entrar en vigor el 1998, un cop la van ratificar sis estats: Finlàndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Croàcia.   
Va ser signada pel Govern espanyol el mateix any 1992 i l’instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d’Europa el 2001. La CELRoM forma part del corpus jurídic espanyol des de la seva entrada en vigor, l’1 d’agost de 2001.   
La Carta reconeix les llengües definides com a "regionals o  minoritàries" com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder-les usar a  l'administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits.   
Les ratificacions dels estats indiquen les llengües emprades i  les disposicions de la Carta que decideixen aplicar. La ratificació de la Carta per part de l’Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les  llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials.   

La Declaració espanyola fa constar que "s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra".   

dilluns, 17 de juliol de 2017

El tren català accelera

SALVADOR COT

Les biografies dels nous consellers deixen clar que no hi haurà marxa enrere i que l’Estat haurà de triar entre admetre urnes o requisar-les

Missatge en una ampolla de cava català: a totes amb el referèndum. Després d’uns dies de displicència madrilenya, posada en escena i sobreactuada gràcies a la caiguda del conseller Baiget, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han pitjat l’accelerador i la locomotora catalana ha incrementat, de cop, la velocitat de xoc contra la legalitat espanyola. Les represàlies econòmiques anunciades pel Tribunal de Comptes han tingut l’efecte secundari de compactar el govern, que ara és conscient i assumeix, en bloc, que pot patir requises i confiscacions arbitràries, de la mateixa manera i amb el mateix estil que la llei de responsabilitats polítiques, de 1939, que va deixar sense casa desenes de milers de famílies, sancionades per suposada desafecció respecte a la dictadura franquista.

L’estratègia repressiva de Madrid és monstruosa, almenys des d’una perspectiva democràtica. Només té una feblesa –decisiva–, que és que obliga les institucions catalanes a guanyar. O sigui que, a partir d’ara, tots i cadascun dels membres del govern, així com els alcaldes i funcionaris, saben que un hipotètic bloqueig del referèndum de l’U d’Octubre equivaldria no només a un desastre polític, sinó a la ruïna econòmica d’ells i les seves famílies, de la mateixa manera que va passar amb les confiscacions franquistes que, vuitanta anys després, encara no han estat retornades als seus legítims propietaris.
El fet és que la negativa a negociar res, sumada a la guerra bruta de l’Estat, ha acabat generant el primer govern inequívocament independentista des de 1714, amb tots i cadascun dels seus membres explícitament compromesos amb l’objectiu de fer cas omís de la legalitat espanyola l’U d’Octubre. Les biografies dels nous consellers indiquen clarament que no hi haurà marxa enrere i que, per primera vegada, serà l’Estat qui haurà d’assumir o bé la imatge de les cues davant de les urnes o bé la foto d’uns policies requisant, de forma coactiva, les urnes que simbolitzen la democràcia. Espanya afronta el mirall turc.

El tren català accelera | Salvador Cot | | Articles | El Punt Avui | Notícia

Pots seguir Boladevidre


dissabte, 15 de juliol de 2017

Més periodisme, més informació amb veu pròpia: agermana’t!


El passat 5 d’abril, en plena primavera valenciana del 2017, vam iniciar una nova etapa en la vida del projecte comunicatiu LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, que des de l’1 de gener del 2013 edita el diari digital anomenat ara Diari La Veu.
Aquest canvi de nom implica una sèrie de millores que es basen en quatre claus: canvi periodístic i de l’equip amb la nova redacció a València ciutat; canvi de logotip, d’imatge i de disseny; canvi de la distribució dels continguts, i canvi tecnològic responsive per a adaptar la web a tota classe de dispositius d’accés, especialment des dels mòbils. 
Aquests canvis fets per a oferir més periodisme i més informació comporten un increment de la despesa en personal i en tecnologia, raó per la qual demanem la teua implicació en el projecte i el teu agermanament a través d’una donació econòmica a Diari La Veu.
Com més agermanats siguem més viabilitat econòmica i més llibertat financera per a Diari La Veu, el digital d’actualitat del País Valencià. Nosaltres hem dut el projecte a una situació de viabilitat en els primers quatre anys i per aconseguir assolir els objectius econòmics de 2017 necessitem el teu agermanament.
Si vols més periodisme valencià amb Veu pròpia, agermana’t i dóna suport econòmic.
Moisès Vizcaino
Editor de Diari La Veu i coordinador del grup La Veu de País Valencià

Font: Més periodisme, més informació amb veu pròpia: agermana’t! - Diari La Veu

Pots seguir Boladevidre

divendres, 14 de juliol de 2017

EL VOT EXTERIOR


A 1er DE JUNY DE 2017 JA SOM 221.672 ELS CATALANS INSCRITS AL CERA (CENS ELECTORAL DE RESIDENTS ABSENTS)
La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er de juny de 2017 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 221.672. Això representa un augment de 1.068 electors en un mes, un augment de 14.173 electors entre juny de 2016 i juny de 2017 i un augment de 25.070 votants respecte dels 196.602 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.
El CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat).
En el cas del Referèndum convocat pel Govern català el 1er d'octubre de 2017, al no ser una convocatòria pactada amb l'Estat no es podrà utilitzar el CERA i les persones que desitgin votar hauran de fer-ho donant-se d'alta al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior.
Aquest Registre es va crear atesa la negativa de l’Estat de transferir a les comunitats autònomes les dades personals dels censats al PERE i a la necessitat de millorar el coneixement de la població exterior per endegar polítiques de suport apropiades. El registre és una eina útil per un millor coneixement estadístic dels catalans de l'exterior si bé no podrà, en cap cas, substituir al PERE. Al mateix temps pot tenir utilitat per a facilitar la participació electoral dels catalans de l'exterior en processos participatius o altres.

Les condicions de vot, tal i com va quedar de manifest en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats espanyol, són desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del 'voto rogado' que va fer que únicament el 7,5% dels inscrits catalans podessin votar en les eleccions del 27 de setembre de 2015 i del 26 de juny de 2016.

El procés de reforma de la LOREG i l'abolició dels articles 75 que instaura el 'voto rogado' i 42 que redueix els terminis de vot de 54 a 47 dies, al que s’han compromès tots els partits al Congrés de Diputats i al Senat, s’abordarà en l'actual legislatura després del vot favorable per unanimitat de tots el grups al Senat i la creació d'una Subcomissió de reforma de la LOREG al Congrés que ha de presentar el seu informe abans d'acabar l'any 2017.
També cal tenir en compte que per a poder optar pel vot electrònic, cas que l'Estat no impugni la llei catalana en aquest sentit que s'aprovarà previsiblement en els mesos vinents, o per donar-se d'alta al Registre de Catalans Residents a l'Exterior, continua essent imprescindible que l'elector català de l'exterior estigui donat d'alta al CERA com a resident permanent.
El creixement persistent del CERA en els darrers anys és fruit de l'emigració constant que coneix el nostre país com ho mostren les dades de l'Estadística de Variacions Residencials de l'INE.
Hi ha també un nombre important de persones que han estat donades d'alta al CERA com a beneficiaris de la Llei 52/2007 de la Memòria Històrica, que permetia accedir a la nacionalitat espanyola a fills i nets d'exiliats i represaliats de la guerra civil espanyola, però que mantenen un vincle feble amb la que va ser la terra dels seus pares o avis i que difícilment exerciran mai el seu dret de vot. El que no significa que se'ls hagi de menystenir en cap cas.
ANC Mèxic - Publicacions

Pots seguir Boladevidre

dijous, 13 de juliol de 2017

Les Illes, Catalunya i el País Valencià celebraran l’any Fabra conjuntament

Les tres administracions van acordar d'enviar els informes sobre l'incompliment de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries per part de l'estat espanyol


Les direccions generals de Política Lingüística de les Balears, Catalunya i el País Valencià han acordat d’enviar conjuntament els darrers informes sobre l’incompliment per part de l’estat espanyol de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest informes corresponen als anys 2014-2016. Ahir a l’Arxiu del Regne de Mallorca es van reunir per tercera vegada els tres directors generals: Marta Fuxà, de les illes, Ester Franquesa, del Principat, i Rubén Trenzano, del País Valencià.

Les tres administracions també van decidir de fer un acte conjunt de commemoració de l’Any Fabra, que serà l’any vinent, amb motiu del centenari de la gramàtica de la llengua catalana i els cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra.

La reunió va servir per a fer seguiment dels acords de les reunions anteriors –el novembre del 2016 a Barcelona i el març del mateix any a València–, encarats a treballar en el sistema d’acreditacions i equivalències del coneixement de la llengua catalana, a crear versions en català de la legislació, de webs estatals i europees i a proposar noves actuacions comunes.

Els responsables van posar en comú accions de foment en àmbits diversos: empresa i consum (sector de joguines, indústria farmacèutica), cinema, televisió i ràdio, i justícia, entre més. Així mateix, van acordar d’estendre a tots els territoris la campanya ‘I tu, jugues en català?’, per promoure el català en el món del joc.

Font: Les Illes, Catalunya i el País Valencià celebraran l’any Fabra conjuntament | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre

dimecres, 12 de juliol de 2017

Campanya d’Òmnium “Crida per la Democràcia”

Defensem el Referèndum. Denunciem l’Estat Espanyol.



Com enviar un whatsapp sense crear un nou contacte abans


Es pot crear un enllaç amb el qual parlar o intercanviar missatges a una altra persona, però no cal que l'afegeixis als teus contactes. Per enviar el missatge democràcia al telèfon que ofereix Òmniu, el procés és senzill: només has de fer servir la següent adreça web:


A continuació t'oferirà d'escriure un missatge i el publicarà directament a whatsapp.

Manifest

Quan es compleixen 42 anys del final de la dictadura, el Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha convocat un Referèndum que apel·la a tots els demòcrates. Vénen dies històrics en què caldrà defensar i blindar la convocatòria de l’1 d’octubre dels embats de l’Estat.
I és que vivim en un Estat que ens impedeix avançar. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics, prop de 30 lleis suspeses des del 2010, com la llei per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o la liquidació de la via autonòmica amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social.
Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes o querelles contra la presidenta del Parlament per permetre el debat al Parlament.
Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible que vulnera de forma flagrant drets democràtics tant bàsics com la llibertat d’expressió o el dret a vot, l’única alternativa que ens queda és defensar la democràcia amb totes les nostres energies.
És per això que des d’Òmnium, entitat fundada el 1961 i que treballa des fa més de mig segle per la promoció de la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya, avui impulsem una Crida per la Democràcia.
Una Crida que, inspirada en la Crida a la Solidaritat que va contribuir a fer renéixer la lluita per les nostres llibertats als anys 80, vol ser el punt de trobada dels demòcrates de Catalunya, més enllà que siguin independentistes o no. Una Crida que neix per defensar amb tota la determinació els valors democràtics i el Referèndum d’autodeterminació i que denunciarà de forma sistemàtica, creativa i audaç tots i cadascun dels atacs que fa l’Estat espanyol a la nostra democràcia, als nostres representants i al nostre poble.
Crida per la democràcia




NOTA IMPORTANT DE L'ANC

Qualsevol comunicació important de l'Assemblea, com per exemple l'avís d’alguna mobilització, la donarem a conèixer per aquest canal.
👉  Ens ajudeu a fer-lo créixer i que arribi a tothom informació verídica i contrastada? 👌
🔗 Comparteix aquest enllaç:


Font: Campanya d’Òmnium “Crida per la Democràcia” | Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL

Pots seguir Boladevidre

dimarts, 11 de juliol de 2017

No són els partits, és la gent

«Molts votants dels comuns, votants, aquest cap de setmana deuen haver fet la mateixa reflexió que abans s'havien fet, per exemple, molts votants del PSC: actue d'acord amb allò que jo crec o em doblegue a la consigna dels dirigents del partit que vote?»



La posició dels comuns sobre el referèndum ha irritat profundament alguna gent. Comprenc la indignació, però no la importància que s’hi dóna.

Comprenc la indignació perquè és sorprenent que facen abstracció de l’envit que significa el referèndum per al règim i no s’atrevesquen a fer costat a un moviment social transformador, quan aquest rep totes les amenaces i la repressió de l’estat.

Puc entendre també la sensació d’engany. Hi ha un record històric d’allò que els comuns deien sobre el referèndum i de quan demanaven els vots independentistes assegurant que ells no fallarien.

I fins i tot puc compartir la indignació arran de l’intent final i esperpèntic de nadar i guardar la roba: aquesta cosa de no tenir el valor d’oposar-s’hi realment, al referèndum, perquè saben que hi haurà tanta gent que anirà a votar que ells quedarien retratats per sempre.

D’acord amb tot això i més. Però, sincerament, tant me fa.

A hores d’ara, protestar o indignar-se pel que diu o deixa de dir un partit, qualsevol, és reaccionar com si encara no tinguéssem prou proves que l’independentisme és un moviment que demostra que no és política tradicional i prou. I això ho podem comprovar veient com ha devorat i destruït tots els partits de l’arc parlamentari català, fenomen típic de qualsevol revolució.

Deixeu a banda els dos PP i veureu com cap més partit no n’ha eixit immune. ERC va ser el primer, precisament perquè era l’independentista. Les batalles internes durant el tripartit van ser el primer senyal que passava alguna cosa realment important en la societat catalana. La CUP va decidir d’anar al parlament i també es va trobar amb unes tensions internes enormes. I després el procés va sacsejar de dalt a baix i va deixar completament incognoscibles CDC, Unió Democràtica, el PSC i Iniciativa. Però quan tot això ja havia passat els partits independentistes van posar el partit davant del procés i amb aquest error van donar ales als comuns, un invent que es feia passar per nou. I, tanmateix, n’hi ha hagut prou amb dos anys de vida perquè ja els arribe a ells també l’hora de tastar les enormes contradiccions que el procés d’independència origina en les maquinàries professionals, en els partits.

Siga com siga, la diferència amb els comuns és que estan convençuts que són els millors equilibristes i que a ells no els passarà factura la seua actuació. Però no únicament els passarà factura, sinó que ja els en passa. O per ventura heu oblidat aquelles enquestes de fa mesos que els donaven sistemàticament més de trenta diputats i feien presidenta Ada Colau? Imagineu-vos si n’és, de lluny, ja, el seu millor moment…


Al final, l’única cosa important és que molts votants dels comuns, votants, aquest cap de setmana deuen haver fet la mateixa reflexió que abans s’havien fet, per exemple, molts votants del PSC: actue d’acord amb allò que jo crec o em doblegue a la consigna dels dirigents del partit que vote? I la veritat és que, després d’haver passat per on hem passat i d’haver vist tot això que hem vist, no tinc cap dubte sobre què vindrà a continuació: la trituradora de partits continuarà fent la seua faena. Perquè ja tenim prou proves que això no és cosa de sigles, ni de militàncies ni de comitès centrals. O com se diga ara…

Font: No són els partits, és la gent | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887 

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA