Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 29 d’agost de 2016

Mapa de la població castellanoparlant al regne d'Espanya

Atles de Cartografia Lingüística Bàsica Mapa orientatiu de la població castellanoparlant al regne d'Espanya



ALGI
Cartografia 
Atles Lingüístic
Atles de Cartografia Lingüística
 

 Territori històric (des de principis del segle XX).
 Territori altament castellanitzat durant el segle XX, +90% de població castellanoparlant.
 +70% de població castellanoparlant.
 50% al 70% de població castellanoparlant.
 -50% de població castellanoparlant.
 -30% de població castellanoparlant.

Font: Mapa de la població castellanoparlant al regne d'Espanya | Atles de Cartografia Lingüística Bàsica | Iberolingua.com

diumenge, 28 d’agost de 2016

L’ambigüitat de la Constitució es materialitza en prejudicis lingüístics i discriminació

Diada per la Llengua a Palma (14 de maig de 2016)
Article de Toni Barceló publicat a Acció Cultural dels Països Catalans, és la segona part, la continuació, aUna normalitat ben poc normal (I).
Fa unes setmanes va transcendir la notícia de l’esperpent que es produí a l’Audiència Provincial de Palma quan Consol Castillo intervengué com a testimoni en el judici pel cas ‘Nóos’ fent servir el català. Pocs dies més tard, el 8 de maig, després del partit que havia enfrontat el Real Madrid CF i el Valencia CF a l’estadi Santiago Bernabéu, el periodista català Sebas Guim es va adreçar al porter madridista Kiko Casilla, natural d’Alcover, en llengua catalana. Després que el corresponsal de la CCMA a Madrid hagués formulat la seva pregunta, el futbolista es dirigí al cap de premsa del club per assabentar-se si podia respondre-la en aquesta llengua. El cap de premsa, Carlos Carbajosa, digué «No, no, no, en español», i aleshores tant Sebas Guim com Kiko Casilla es veieren obligats a amagar la llengua.
Aquest no és un incident equiparable al de Consol Castillo perquè no s’esdevingué en un territori de l’Estat en què el català és oficial, però hem d’assumir per aquest motiu que és un fet normal o normalitzable? Pensem-hi. Primerament preguntem-nos a què pot respondre el comportament de Kiko Casilla. Recordem-ho: el futbolista demana permís al cap de premsa. Com així? Ho fa motivat per un complex d’inferioritat autoimmunitari o perquè intueix que parlar públicament en català descontentaria els aficionats madridistes? O, pitjor de tot, ho fa perquè pesa en la seva consciència la recomanació explícita del club de no fer servir el català? Sembla que situacions com aquesta no ocorren quan jugadors francesos responen les preguntes dels mitjans del seu país en francès, o quan els anglesos ho fan en anglès. Per tant, pareix raonable deduir que el Real Madrid CF prohibeix explícitament l’ús del català, tot i que Casilla ho ha desmentit apel·lant al funcionament de les zones mixtes.
El marc legal en què s’ha d’encabir aquest succeït ens el proporciona la Constitució espanyola:
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
L’única llengua que hi apareix especificada és el castellà. En aquest sentit, el text no esclareix algunes qüestions importants, com ara quantes i quines són les «altres llengües espanyoles» i les «diferents modalitats lingüístiques d’Espanya», o què s’entén per «respecte i protecció» i quins mecanismes de garantia hi ha. A banda d’això, emperò, l’Article 3 fa referència als textos legals que regeixen les altres llengües oficials, els estatuts d’autonomia. Malgrat la declaració de bones intencions de la Constitució, la indefinició onomàstica i la subalternitat dels estatuts sempre fan inclinar la balança en benefici de l’única llengua oficial reconeguda per a tot el territori de l’Estat.
Si un fet que hauria de ser un fet més, com el de Kiko Casilla o molts d’altres, es transforma en un conflicte lingüístic d’interès mediàtic és per l’absència absoluta de normalitat en l’ús del català en els espais socials. Al capdavall, un periodista en una roda de premsa és el representant d’un mitjà de comunicació. Tant aquest mitjà com la seva audiència fan servir una llengua determinada, i no sembla coherent que la situació comunicativa establerta entre un esportista i l’audiència a través del periodista estigui determinada per factors relacionats amb l’espai físic, i encara menys quan la participació d’altres mitjans que cobreixen la informació en altres llengües, inclòs el castellà, hi és autoritzada. Les discriminacions lingüístiques envers ciutadanes i ciutadans que fan servir llengües altres que la castellana en àmbits d’ús social són, dissortadament, un patró endèmic de la realitat sociolingüística de l’estat espanyol emparat en la legalitat. L’ambigüitat de la Constitució abona el desconeixement de la pluralitat lingüística del territori de l’Estat, i això es materialitza en prejudicis lingüístics i discriminació. Prejudicis i discriminació: allò que garanteix que l’únic normal en la nostra realitat sociolingüística propera sigui l’anomalia, malgrat les lleis.
Articles relacionats:
El Govern hauria d’invertir més recursos en matèria de normalització lingüística, estudiants es reuniren amb Guiem Amorós, el Sepc troba a faltar més recursos per, d’aquesta manera, aconseguir una integració lingüística real.
Els drets lingüístics són una conquesta insubornable, però necessita agents actius, l’article predecessor al que acabau de llegir, publicat a contrainfo.cat.

dissabte, 27 d’agost de 2016

SACSEGEM RÀDIO TERRA!


Ja tornem a ser aquí! Però, com ja us vam comentar no havíem marxat pas de vacances. Hem estat tot l'estiu treballant intensament per iniciar a partir de l'11 de Setembre el tercer curs de Ràdio Terra que implicarà una nova etapa del projecte amb un equip renovat, música i programes renovats, web renovada... tot de nou per aprofitar i potenciar l'experiència de dos anys d'emissió i de tres anys i mig de funcionament del projecte de Ràdio Terra.

Per aquest motiu, en les properes setmanes -i fins a l'arribada de l'11!- us anirem informant de totes les novetats i, com sempre, us demanarem que ens ajudeu a fer créixer el projecte, fent-nos propostes i crítiques, ajudant-nos a donar a conèixer el projecte, participant de la feina que implica el projecte.

De moment, us llancem la primera proposta perquè aneu rumiant aquest cap de setmana. En el programa especial de la Diada de l'11, realitzarem un debat entre una representant de Junts pel Sí i una de la CUP, sobre l'actual conjuntura del procés constituent a Catalunya: qüestió de confiança, pressupostos 2017, estratègies per tirar endavant el procés... Per aquest motiu, ET CONVIDEM A QUE ENS FEU ARRIBAR PREGUNTES PER A ENRIQUIR EL DEBAT, que guardin relació amb aquestes temes. Ens les podeu fer arribar directament a l'adreça info@radioterra.cat

divendres, 26 d’agost de 2016

Un 76% de la població de la Catalunya Nord vol un model d'ensenyament bilingüe


Adrià Esteban 
Foto: ACN



Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística (adscrita a la Generalitat de Catalunya), que es va presentar al març de 2016 a Perpinyà, un 76% dels habitants de la Catalunya Nord reclama la implementació de la llengua catalana a les escoles franceses mitjançant un model d'ensenyament bilingüe. Aquesta és l'enquesta més gran que s'ha realitzat a la Catalunya Nord i compta amb una mostra de 1.760 persones.
El director de l'Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac-Ferrer, ha presentat l'estudi en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que es celebra al Liceu Renouvier de Prada. L'objectiu d'aquesta enquesta era analitzar el nivell de coneixement de la llengua catalana a les comarques de la Catalunya Nord (Roselló, Conflent, Vallespir, Capcir, l'Alta Cerdanya i la Fenolleda).
Altres dades de l'estudi confirmen que hi ha un 61% dels nord-catalans que entenen el català i un 35% d'aquests habitants declaren que posseeixen almenys capacitats per expressar-se en aquesta llengua. No obstant això, Baylac-Ferrer s'ha mostrat crític amb la política lingüística de l'Estat francès. La nova mesura de límits regionals en la qual es denomina Occitània el territori de la Catalunya-Nord és una prova més "del clima d'hostilitat". En aquest sentit, Baylac-Ferrer ha conclòs que la recatalanització és "difícil" malgrat "l'opinió favorable a la llengua".
Relacionat amb la UCE
http://www.elnacional.cat/ca/politica/munte-ritme-procesl-niu-paisos-catalans_107891_102.html

http://www.elnacional.cat/ca/politica/prada-universitat-catalana-estiu_107672_102.html
http://www.elnacional.cat/ca/politica/ajuntament-barcelona-retira-subvencio-uce_107923_102.html

Font: Un 76% de la població de la Catalunya Nord vol un model d'ensenyament bilingüe

dijous, 25 d’agost de 2016

Ciudadanos activa la #ViaUlster per rebentar el País Valencià

Després del fracàs de la seva estratègia a Catalunya ara ho intenten al sud del país, busquen l’enfrontament intentant recuperar el “blaverisme” més tronat i violent


El portaveu valencià de Ciutadans, Fernando Giner, ha alertat aquest dimecres que el País Valencià viu en l’actualitat un procés d’implantació i creixement del nacionalisme similar al que va viure Catalunya als anys 80, un clar intent de recuperar el blaverisme i l’extrema dreta més violenta. La formació taronja s’ha concentrat davant del Palau de la Generalitat Valenciana sota el lema ‘Per al defensa de la Constitució Espanyola i l’Estatut d’autonomia’, concentració que ha comptat amb el suport de la líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas, al costat del portaveu balear Xavier Pericay i la portaveu a l’Aragó, Susana Gaspar. Una mostra de l’odi a la llengua catalana per part del partit d’Albert Rivera que no pot amagar els motius pels quals va néixer, acabar amb el model de normalització lingüística creat a Catalunya, model d’èxit i de convivència. 

Rivera no amaga l’objectiu, activar l’odi per rebentar qualsevol intent de confluències entre els territoris de parla catalana

Durant el seu discurs, Giner ha assenyalat que València necessitava un acte com aquest “per dir-li al nacionalisme que no pot seguir per aquest camí”. En la seva opinió, “cal recuperar el que és ser valencians” i “ofrenar noves glòries a Espanya per a una Espanya més valenciana i no una València menys espanyola”.

Després del fracàs de la Via Ulster a Catalunya ara ho volen intentar al País Valencià

Giner ha criticat que la Diputació de València hagi cedit la plaça de bous per fer actes que van “contra la Constitució i l’estatut valencià”, en referència als actes organitzats per Acció Cultural. El portaveu valencià ha reclamat així mateix al conseller d’Educació valencià, Vicent Marzà, “que el procés d’immersió lingüística comprengui que els nostres fills necessiten el castellà i l’anglès per a viure”.

Arrimadas activant la Via Ulster per recuperar el blaverisme i l’extrema dreta valenciana més violenta

La líder a Catalunya, Inés Arrimadas ha clos l’acte criticant les propostes basades en enfrontar territoris “que ens fan escollir entre identitats i banderes”. Arrimadas critica allò que fa, activar l’odi entre ciutadans d’una mateixa comunitat lingüística.


NOTÍCIES RELACIONADES

dimecres, 24 d’agost de 2016

L’ANC demana “perdre la por” a reivindicar la “nació completa”

Les entitats sobiranistes del País Valencià i les Balears prometen suport al procés d'"alliberament" de Catalunya
Aquest text és un servei de l'agència ACN.


ACN Prada.-La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, constituïda per l’ANC, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, han fet aquest dissabte a Prada (Conflent) la seva presentació en societat davant l’independentisme acadèmic. En una jornada organitzada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), totes tres entitats han reivindicat la “nació completa”. Àngels Folch, de l’Assemblea, ha demanat fer-ho de manera decidida: “no hem de tenir por a dir que som una sola nació”. Per la seva part, les entitats de les Balears i el País Valencià han expressat ple suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant l’advertiment de l’Estat, i contribuir al procés d'”alliberament” de Catalunya.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), aplegades en la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, han protagonitzat aquest dissabte un acte conjunt a l’UCE. Sota el títol ‘Tota una nació en marxa. Diferents ritmes, un mateix objectiu’, els representants de les tres entitats han reivindicat amb fermesa la “nació completa”. Àngels Folch, de l’Assemblea, ha demanat als catalans que “perdin la por” de defensar amb rotunditat els Països Catalans. Cristòfol Soler, de l’ASM, ha promès que faran costat al Principat “en el seu moment d’alliberament” i ha explicat que el principal objectiu de la seva associació es “fer pedagogia del dret de decidir a les Illes” i “lluitar contra l’autoodi”.Per la seva part, Toni Infante, de la PDaD, ha expressat la seva solidaritat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant dels “atacs” de la judicatura espanyola. “Ella també es la nostra presidenta. Si van a per ella, van a per tots nosaltres”, ha clamat. Adreçant-se als catalans, ha proclamat: “deixeu la porta oberta perquè ens hi puguem sumar després”.Tots tres representants han posat en valor la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans per defensar el dret a decidir, la sobirania dels pobles i la transversalitat arreu i, alhora, han criticat l’actitud “autoritària” de l’Estat i els seus atacs “centralitzadors” davant les demandes sobiranistes. A l’acte estava prevista la participació del president de l’ANC, Jordi Sànchez, que finalment no ha pogut assistir-hi ja que, segons l’organització, s’ha vist atrapat en cues quilomètriques a la frontera francesa.

Font: L’ANC demana “perdre la por” a reivindicar la “nació completa” | VilaWeb

Relacionat:
  • "Presenten a l'UCE la confederació de les entitats sobiranistes dels Països Catalans" ( http://twitthat.com/IMIlL )
  • "L'ANC demana "perdre la por" a reivindicar la "nació completa"" ( http://twitthat.com/2JpR7 )
  • "El Món | L'Assemblea dels Països Catalans reclama unitat d'acció" ( http://twitthat.com/Ue5D6 )
  • "Presenten a l'UCE la confederació de les entitats sobiranistes dels Països Catalans" ( http://twitthat.com/IMIlL )
  • "ANC percep la independència com un «projecte comú» per als Països Catalans | NacióDigital" ( http://twitthat.com/P6maQ )

dimarts, 23 d’agost de 2016

L'OBSESSIÓ CASTELLANA PEL CATALÀ

Font: @rourevlc
L'any 1914 el diari ABC va publicar el següent article.
Resulta que pels nacionalistes espanyols amb els valencians no passava res perquè parlaven la seua llengua dins de la família o de manera regionalista/folklòrica i no érem una amenaça per a la indiscutible unitat d'Espanya, però els catalans sí que suposaven un "problema" al que calia fer front.




PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA