Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 29 de maig del 2014

L'ESPERIT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA DESEMBOCA EN LA CONVOCATÒRIA DEL 14 DE JUNY EN DEFENSA DE L'ESCOLA EN CATALÀ

Representants dels tres Sindicats signants del Comunicat en la manifestàció històrica de l'11 de sembre de 2012 a Barcelona, uns mesos abans de donar forma a ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

COMUNICAT  DELS TRES SINDICATS MAJORITARIS A L’ENSENYAMENT PÚBLIC  ALS PAÏSOS CATALANS  EN DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA.

Ja fa tres anys que els sindicats sotasignats  -STEI Intersindical de les Illes Balears, STEPV Intersindical Valenciana i USTEC-STEs-IAC del Principat de Catalunya-, vàrem signar un protocol de relacions sindicals i un manifest on reafirmàvem el nostre compromís solidari en defensa de la llengua  especialment en l’àmbit educatiu i en contra dels atacs provinents del govern de l’Estat, de l’estament judicial espanyol i dels governs autonòmics en el cas del País Valencià i, darrerament, de Les Illes, tendents a aniquilar l’ús social de la nostra llengua comuna.
Des de llavors hem impulsat campanyes i coordinacions en favor de la llengua catalana  com “Enllaçats per la llengua” i plataformes com Somescola.cat. Hem estat, som i serem presents i sovint hem encapçalat, com els sindicats més representatius de les escoles catalanes, valencianes i illenques,  les mobilitzacions en defensa dels drets socials dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, del dret universal a l’educació i de la identitat comuna dels nostres territoris un dels trets fonamentals de la qual és la llengua.
Durant aquest temps hem acudit de manera solidària a combatre les agressions contra la nostra escola i la nostra llengua allà on es produïssin, en tot el territori: Ens  hem oposat als intents de desestabilitzar l’escola a Catalunya amb la judicialització i la intromissió dels alts tribunals espanyols en les polítiques educatives, hem estat presents a les mobilitzacions del País Valencià, en favor d’una escola valenciana, contra el decret de plurilingüisme i la desaparició de les línies en valencià,  i hem impulsat  la  vaga indefinida de les Illes contra el TIL, la política educativa i la catalanofòbia  del govern Bauzá i avui volem expressar la nostra solidaritat amb la vaga de fam del company Jaume Sastre de Mallorca.
Des d’aquesta perspectiva unitària, que al nostre parer és l’única vàlida per defensar el que ens uneix, volem avui fer explícita més que mai la nostra voluntat de treballar,  en representació dels docents del nostre país, en les plataformes unitàries presents als tres territoris en defensa de la llengua i del sistema d’immersió lingüística als centres educatius com a garantia d’acollida, de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. Un sistema avui greument amenaçat tant des de les instàncies judicials que determinen quina ha de ser la llengua als centres educatius i com s’ha d’ensenyar, com per les mesures legislatives  que imposen els governs reaccionaris del País Valencià i de Les Illes, en contra de la voluntat majoritària de la població, i que pretenen minoritzar i arraconar l’ús social i educatiu de la nostra llengua.
Per això avui, davant l’atac frontal que suposa la LOMCE a la nostra llengua i al nostre sistema educatiu,  volem un cop més deixar ben clara la nostra voluntat de no cedir davant aquests intents i encoratjar  a tota la comunitat educativa dels nostres països a la insubmissió i al no compliment d’aquestes lleis i sentències injustes i clarament contràries al nostre model educatiu i lingüístic.
Nosaltres, com a representants que som dels treballadors i treballadores creiem fermament en el treball unitari en plataformes que apleguin docents, famílies, entitats  i tota la població en general en defensa de la llengua catalana en tots els nostres territoris, com és el cas de la plataforma Somescola.cat al Principat de Catalunya i seguirem treballant en aquesta línia.
Per això volem convocar tothom a sortir al carrer el dissabte 14 de juny, a la gran cercavila convocada per Somescola.cat a Barcelona, com a resposta a les agressions a l’escola i al nostre sistema lingüístic, per una escola lliure, democràtica, catalana i  al servei dels nostres països enllaçats per la llengua. Hi  hem de ser totes i tots. Decidim escola catalana!
Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, 28 de maig de 2014
STEI Intersindical, STEPV Intersindical Valenciana, USTEC-STEs-IAC Catalunya.

S'AMPLIA LA LLUITA PEL CATALÀ A L'ESCOLA

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4194393/20140528/defensa-lescola-valenciana-saplega-dissabte-ontinyent.html

La defensa de l'escola valenciana s'aplega dissabte a Ontinyent

S'hi fa la segona trobada de plataformes comarcals per l'ensenyament públic
Men?ame
El col·legi públic Martínez Valls d'Ontinyent acollirà dissabte que ve, 31 de maig, una trobada d'associacions i plataformes de tot el País Valencià que actualment es troben treballant en la defensa de l'ensenyament públic i en valencià. L'aplec l'ha organitzat la Plataforma Prou, nascuda a la Vall d'Albaida arran de les primeres notícies que avançaven la pretensió del Consell de suprimir unitats escolars a la nostra comarca amb l'arranjament per al curs que ve.

Aquesta trobada és continuïtat de la celebrada el 12 d'abril passat al col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs, convocada per la Plataforma Tots Som Cremona i la Plataforma per l'Ensenyament Públic, en la qual hi van participar vint-i-una entitats. Entre les qüestions que s'hi tractaran hi ha la coordinació de cara a l'inici del curs vinent, i l'organització d'una resposta conjunta a l'aplicació de la LOMCE.

Resposta conjunta

SomescolaEscola Valenciana i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears s'han unit per primer vegada per a defensar conjuntament l'ensenyament en català. El representant d'Escola Valenciana, Emili Gascó, i la de l'Assemblea, Antònia Siquier, han anunciat en un acte davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que participaran a la mobilització convocada el 14 de juny per defensar la immersió lingüística i el dret a decidir el model educatiu.

____________________________________________________________
Font: http://www.jornalet.com/nova/3528/unitat-istorica-per-lescola-en-catalan-e-en-occitan-en-aran

Unitat istorica per l’escòla en catalan, e en occitan en Aran

Las associacions d’ensenhaires del Principat de Catalonha, del País Valencian e de las Illas Balears manifestaràn amassa a Barcelona lo 14 de junh per l’escòla en catalan, e en occitan en Aran


Comentaris 3 comentaris       
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)

Los atacs qu’a recebut la lenga catalana dins l’escòla pendent los darrièrs ans an fach que la comunautat dels ensenhaires dels Païses Catalans s’organize eficaçament. Cada territòri a respondut als atacs coma a pogut tre qu’èran arribats. Mas ièr, las tres principalas associacions coordenairas educativas que defendon la lenga dels Païses Catalans s’amassèron. Sèm l’Escòla (Somescola, Principat de Catalonha), Escòla Valenciana(País Valencian) e l’Assemblada dels Ensenhaires de las Illas Balearas faguèron ièr lo primièr acte conjonch per l’escòla en catalan en s’amassant a Barcelona. Las tres principalas coordinacions civicas e educativas dels Païses Catalans revendiquèron amassa lo drech dels enfants del Principat e de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas a recebre l’educacion en lor lenga pròpria.
 
Se faguèt tanben una crida conjoncha a la mobilizacionconvocada per Sèm l’Escòla pel 14 de junh que ven a 18h a Barcelona (vidèos), que i reclamaràn la defensa de l’escòla catalana e lo drech de decidir lo modèl educatiu.
 
Las 43 associacions que se coordenan dins Sèm l’Escòla fan una crida a protegir lo modèl catalan d’escòla contra una menaça imminenta: la senténcia del Tribunal Superior de Justícia de Catalonha que, lo 2 de junh, pòt començar d’impausar una quòta lingüistica de 25% en espanhòl dins las escòlas catalanas se solament un sol escolan o demanda.
 
Sèm l’Escòla fa evident que mancan pauc de jorns per que los tribunals pòscan escafar lo modèl educatiu catalan e aranés, en menaçar l’immersion lingüistica dins las escòlas en catalan, e en occitan en Aran. E mai se s’agís d’un modèl de succès reconegut internacionalament, las Corts espanhòlas meton en dangièr un sistèma educatiu decidit per las quitas associacions de professors e aprovat pel Parlament de Catalonha. 

dimecres, 28 de maig del 2014

Dues famílies de Poble Nou de Benitatxell no escolaritzaran els seus fills si no poden fer-ho en valencià

La conselleria d'Educació ha eliminat la línia en valencià del centre Santa Maria Magdalena i deixa sense ensenyament en valencià aquest poble de la Marina Alta


El tancament de línies d'ensenyament en valencià ha propiciat el primer cas d'insubmissió a la LOMCE que es produeix arreu l'Estat. Segons informa Escola Valenciana en un comunicat, dues famílies del Poble Nou de Benitatxell, una localitat situada a la comarca de la Marina Alta, han pres la decisió de no escolaritzar els seus fills de tres anys si no poden fer-ho en valencià.
De moment, amb l'arranjament escolar aprovat per la conselleria d'Educació per al curs 2014-2015 això seria impossible ja que el document preveu l'eliminació de la línia d'Infantil de tres anys en valencià, deixant el col·legi públic Santa Maria Magdalena i tota la població sense oferta d'ensenyament en valencià.
Aquest centre comptava fins ara amb una línia en valencià i altra en castellà, però la conselleria ha decidit eliminar-ne una d'acord amb la baixada de la natalitat i l'augment de la ràtio de les aules. Segons dades d'Escola Valenciana, durant el procés d'admissió de matrícula s'han registrat tres sol·licituds de famílies que volien escolaritzar els seus fills en valencià per a 0 places i 15 sol·licituds de famílies que preferien ensenyament en castellà per a un total de 30 places.
Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha demanat a la consellera d'Educació Maria José Català que tingui en compte "que totes les persones som iguals davant de la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona", de manera que –segueix– "si hi ha diners per mantenir obertes unitats en castellà a altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou". "Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques", denuncia aquest pare.
De les tres famílies que van sol·licitat ensenyament en valencià, dues han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si la consellera Català "comet la irresponsabilitat" de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguin escolaritzats amb l'alumnat d'Infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià.
"La solució és ben senzilla, la conselleria d'Educació ha de mantenir l'oferta de doble línia educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple de què, en l'arranjament escolar, Maria José Català, ha de tenir molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", explica la comissió d'Educació d'Escola Valenciana.
L'Oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha obert dues vies d'actuació per tal de combatre aquest "nou cas de discriminació lingüística" i mantenir la línia en valencià a l'única escola pública del Poble Nou de Benitatxell. D'una banda, les famílies presentaran aquesta setmana una instància a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu i, d'altra, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol·licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs pròxim.
Tant en el procediment administratiu com en el judicial l'entitat argumentarà "la vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i inclús de la LOMCE, on la Disposició Addicional trenta-vuitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".
"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.

Publicat en el diari ARA dijous 22 de maig del 2014

dissabte, 24 de maig del 2014

#VagadeFamJaumeSastre. Comunicat del Secretariat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca


El membres del secretariat de la recentment constituïda ASSEMBLEA SOBIRANISTA DE MALLORCA reunits en sessió de junta ordinària avui dia 23 de maig, a la Casa Llarga de Can Gazà, volem expressar el nostre suport al professor de l'IES Llucmajor, Jaume Sastre que es troba des del passat dia 8 de maig  en Vaga de Fam per una Educació Digna de Qualitat i en Català.
Així mateix, per la potestat que li confereix al  Senyor José Ramón Bauzá detenir des de les passades eleccions autonòmiques la presidència del Govern de la Comunitat de les Illes Balears, li pregam que de la manera més urgent i vertadera posi en marxa les reunions de diàleg per a la  negociació amb els representants de les organitzacions de docents de les Illes Balears, posant fil a l'agulla per la resolució d'aquest conflicte que fa tants de mesos que dura i que tant de perjudici provoca a tota la ciutadania, i en especial dels alumnes de les Balears.
Finalment, si més no, demanam al Senyor president que, per motius humanitaris estableixi el diàleg a que se l'insta a fi d'aturar aquesta vaga de fam.

Pel Secretariat de L'ASM:

       Presidenta             Vicepresident               Secretari                      Tresorer          
  Mª Antònia Oliver       Josep Planas            Jaume Calafell            Josep Muncunill     
 A la Casa Llarga, Palma a 23 de maig de 2014

Pàgina de Jaume Sastre a Facebook

Help Catalonia ha endagat una campanya d'auto-fotografia amb el cartell de suport per fer visible la vaga. Us proposem de sumar-vos-hi

També podeu fer visible el vostre suport des de Twitter

Podeu enviar missatges d'ànim i suport a l'adreça @vagadefam

dijous, 22 de maig del 2014

Gol a l’Estat: l’Estelada a tots els estancs d’Espanya

Font ACN: http://www.directe.cat/noticia/350932/gol-a-lestat-lestelada-a-tots-els-estancs-despanya?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook
Una empresa amb seu a Palma comercialitza el tabac marca “Estelada” que ja està a la venda als estancs

El blog Saragatona explica que el passat mes de febrer el BOE fixava el preu de venda al públic d’algunes modalitats de tabac, entre elles la marca “Estelada”, que encapçalava la llista, i que poc després ja es podia trobar als estancs. El bloguer assegura que amb aquesta iniciativa, l’estelada “serà distribuïda pel propi estat espanyol a través d’un monopoli que encara controla”, i afegeix que amb aquesta operació, “l’estat ha oficialitzat l’ús de l’estelada a Espanya i, a més, fomenta  i empara la seua distribució”. Per acabar es demana si quan Rajoy feia una crida a la imaginació es referia a operacions per l’estil. Ara caldrà veure com, quan i amb quin argument l’estat posarà en marxa la maquinària per intentar frustrar la iniciativa.
Una marca també per a col·leccionistes

L’’empresa Olten Entreprise SL, amb seu a Palmacomercialitza la marca de tabac  “Estelada” que  un preu devenda al públic de 3,95 euros, la marca també ofereix lapossibilitat de comprar el paquet buit per un euro amb vint-i-cinc cèntims, evidentment una oferta per a col·leccionistes.

L'ordre d'autorització al BOE

dimarts, 20 de maig del 2014

VAGA DE FAM: DEIXAR MORIR ÉS MATAR, SENYOR BAUZÁ.


Font:
No havia acabat d’arribar, encara, del meu pelegrinatge, interior i exterior, arreu del món, quan  m’he vist involucrat en una forta i contundent acció de denúncia, com és la vaga de fam.
La vaga de fam que fa Jaume Sastre a Sa Casa Llarga–Can Gazà m`ha remogut una allau d’impressions i sentiments. De moment, en faré una petita bestreta.
-          Les vagues de fam m’impressionen. Són l’arma suprema de les lluites pacífiques. Em recorden Gandhi. Però em ressusciten, també, aquells temps  gloriosos, gairebé heroics,  del inicis de Marginàlia. Jo vaig participar en la històrica vaga de fam dels marginats a l’església de Sant Francesc de Ciutat.
-          M’ha corprès gratament que Jaume Sastre cercàs aixopluc a ca nostra. En aquest aspecte, em sent com un quissó pucer que comparteix el seu jaç amb el ca que em lladrava les passes.
-          M’ha admirat l’afecte i la tendresa que  mostren contínuament al seu professor els  alumnes, els pares i els col·legues  de Llucmajor. Aquesta actitud revela la gran diferència que existeix entre la persona i el personatge. Fins i tot els ogres vists de prop tenen el seu coret.
-          M’ha esglaiat el grau de crispació general en contra de la destrucció de la nostra llengua i la nostra cultura. La ràbia contra els capoladors de la nostra herència es comença a estendre per redols dels conservadors de la dreta.
-          Però l’esgarrifança m’ha arribat a les fondalades de l’ànima davant el comentari unànime de tots els visitants. Tothom assegura que Bauzà deixarà morir  Sastre abans de cedir a les seves essencials peticions de diàleg. Jo ho vaig anunciar el dia del començament de la vaga: “Els franquistes cediren a les demandes dels marginats, però els nets de Franco que ara ens desgovernen, deixarien morir tot déu abans de cedir un sol forc  del seu programa colonitzador”. Tots els interlocutors, fins i tot  els expresidents de les Balears i alts càrrecs del PP, han corroborat el meu diagnòstic : “El fill del Corneta de Son Servera, és un psicòpata”.
-          La situació no pot ser més trista, desesperant i caòtica. Hem suportat presidents lladres i inútils. Però mai de mai ens havíem vist sotmesos a un monstre fanàtic. Deixar morir es ben igual que matar.
Escolta, vil traïdor  de la nostra Terra, els vells  i folls guerrillers ben prest ens cansarem de fer de bons al·lots. Calarem foc al teu Consolat de Mar. Serà una fogatera oral amb paraules enceses, veritats calentes i xafarderies roents. Llavors, armariat de la gran tapada, hauràs de cridar els teus bombers.

La carta de Jaume Sastre (Assemblea de Docents) anunciant l'inici de vaga de fam

Va començar ahir a horabaixa de forma indefinida contra la política lingüística i educativa del govern del PP
'Vaig néixer al carrer de ses Trinxes de Sant Joan dia 16 de maig de 1959. Sentir l'escalf de la teva gent, ja sigui del teu poble o de l'assemblea de docents del teu institut, infon molt de coratge.' Aquest és un dels escrits que ha fet Jaume Sastre, de l'Assemblea de Docents de les Illes, en el seu nou bloc a +VilaWeb per informar diàriament de l'evolució de la vaga de fam indefinida que va començar ahir a horabaixa. Hi explica que està rebent visites de suport i molts missatges encoratjadors per aquesta protesta que ha decidit fer contra la política lingüística i educativa anticatalana del govern de José Ramón Bauzá.
Podeu llegir la carta a continuació:
«Benvolguts companys, 
us comunic que avui a les quatre i mitja de l'horabaixa he iniciat en vaga de fam indefinida. A hores d'ara som al casal sa Casa Llarga situada vora l'hospital de Son Espases i que té l'entrada per la carretera de Valldemossa. D'entrada, vull agrair a Jaume Santandreu, a Jaume Mateu i a tots els responsables de la Fundació Can Gazà que hagin obert les portes de sa Casa Llarga per tal de poder acollir la vaga de fam indefinida.
Aquest curs no és normal. No ho va ser l'inici dia 13 de setembre ni tampoc ho pot ésser el final ja que el govern Bauzá ha trencat qualsevol via de negociació i de diàleg. Vam tenir un inici de curs contundent amb tres setmanes seguides de vaga. Dia 5 d'octubre, en l'assemblea celebrada a Porreres, vam decidir suspendre temporalment la vaga indefinida per entrar en una fase de dies de vaga puntuals com el de la vaga a nivell de tot l'estat contra la LOMCE (24 d'octubre), la vaga amb motiu de l'assemblea de batles de Mallorca convocada pel Consell Insular (8 de novembre) i la vaga (7 de gener) en solidaritat amb el director de l'IES Marratxí, Jaume March. Aquest curs ha estat una interminable calendari de mobilitzacions i d'accions que no tenen altre objectiu que exigir al Govern Bauzá al retorn de la via del consens i de la negociació. Com ja sabeu el govern Bauzá, des de fa dos mesos ha davallat la intensitat dels atacs repressius contra la comunitat docent amb la paralització de la Llei de Símbols, per exemple, ja que s'acosten les eleccions europees de dia 25 de maig. Que ningú no s'enganyi. Si Bauzá surt reforçat dia 25 de maig, abans d'acabar el curs ens caurà damunt un allau d'expedients i ens fregiran amb sancions i condemnes. Ara més que mai no podem baixar la guàrdia i confiar-nos. Dia 25 de maig les 120.000 persones que en tot Balears vam sortir al carrer dia 29 de setembre de 2013 per protestar contra les retallades i contra la política educativa irresponsable del PP tenim una cita obligada amb les urnes.
Vam començar el curs amb potència i cal acabar-lo d'una manera proporcional a la força amb la qual vam envestir i també proporcional a la magnitud dels atacs dels quals som víctimes. Hi ha en joc la nostra credibilitat. El motiu de la vaga de fam és ben clar: EXIGIR a José Ramón Bauzá l'inici d'un procés real de negociació amb els comitès de vaga sobre els 10 punts de la Taula reivindicativa; una negociació, no cal dir, basada en el consens i que tengui en compte les opinions no només dels docents sinó també de les famílies. Amb l'entrada en vigor de la LOMQUE estam assistint a un retrocès sense precedents que ens remet a la dictadura franquista on els centres escolars eren dirigits per comissaris polítics i on l'opinió dels docents, pares i alumnes era sistemàticament marginada. La gravetat i la intensitat de l'ofensiva que estam patint fa inevitable adoptar mesures de cada vegada més rotundes i que responguin a l'anunciat "final de curs calent" que des d'aquesta assemblea en reiterades ocasions hem avançat.
Ara que som a les envistes del final de curs i davant la irresponsabilitat del Govern Bauzá que ha abocat milers de joves al fracàs escolar, no podem decebre les expectatives creades ni tampoc l'enorme suport i solidaritat que la nostra lluita ha provocat dins un sector majoritari de la ciutadania, fins i tot més enllà dels límits de les illes Balears.
Vull acabar agraint als companys de l'IES Llucmajor que ahir, reunits en assemblea van decidir d'una manera unànime donar suport a la vaga de fam indefinida com també fer extensiu l'agraïment a sectors socials diversos per la comprensió, la complicitat i el seu suport.
Només no serveix de res el que no es fa. Finalment, faig un convit a enfortir la lluita, a deixar de banda el desànim i a multiplicar els esforços i sacrificis en defensa d'una educació en llibertat, de qualitat i en català.»

dilluns, 19 de maig del 2014

Vols que el català sigui oficial a Europa?

Vols que el català
sigui oficial
a Europa?

Com saps, la campanya per a les eleccions europees ja ha començat, i volem saber què penses sobre l’estatus que hauria de tenir el català dins d’Europa. Vols que se sàpiga la teva opinió? Participa en l’enquesta que hem preparat en aquest enllaç! Un cop s’hagin celebrat els comicis, publicarem els resultats i els farem arribar als caps de llista dels diferents partits que hagin obtingut representació. Pots participar-hi fins el proper dia 24 de maig.

Només si obtenim una gran participació en l’enquesta podrem fer pressió davant les institucions europees. És per això que et demanem que, a més de fer efectiu el teu vot, comparteixis la campanya a través de les xarxes socials amb el hashtag #catalaoficial, i que l’enviïs a tots els teus contactes i amistats.

Per poder continuar fent pressió pel català necessitem la teva força! 

Moltes gràcies per la teva participació! 

Entra al web i vota !!!

InformeCAT 2014

L'InformeCAT és un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua. Per a l'elaboració de l'InformeCAT s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat durant el darrer any.
La Plataforma per la Llengua ha esmerçat molts recursos humans i econòmics en l'elaboració d'aquest informe. Pots ajudar a cobrir la despesa d'aquesta campanya per ajudar a mantenir i donar a conèixer la vitalitat del català aportant 1,45€ enviant un SMS amb la paraula ESTIMO al 25511. 

Descarrega't l'InformeCAT 2014 (PDF)

divendres, 16 de maig del 2014

Catalunya i els altres catalanoparlants

Tots els articles de:Ignasi Mora

No ens autoenganyem més: els territoris de llengua catalana necessiten ajudar-se els uns als altres. Com ho farien uns altres territoris que compartiren llengua i cultura. I més si aquestes dues eines fonamentals per a la nostra ment són petites i al mateix temps atacades per la prepotència. És de bojos fer com si no hi tinguérem res o molt poc a veure.
Amb prou feines som uns deu milions de "potencials" usuaris del català i encara no ens hem adonat que estan molt bé els particularismes lingüístics, però que si no fem pinya no arribarem enlloc. I que els espanyolistes no poden ni sentir que el castellà i el català són llengües que mereixen el mateix tracte, i per això actuen sempre a la contra de la nostra llengua.
Per les circumstàncies actuals, Catalunya és qui ha d'iniciar l'ajuda mútua, sense pors i amb generositat, que es puga fer servir alhora per conscienciar els valencians i els balears. Alguns, en un acte de fredor mental que tant s'estila, diuen que Catalunya s'ha de capficar en ella mateixa i no pensar en aquells que comparteixen llengua i cultura. Gran error!
Des del repte de pretendre obtenir la sobirania, és a dir, tenir els mateixos drets i oportunitats que els espanyols, Catalunya ja no s'ha d'acovardir perquè estigmatitzen els conceptes que, en definitiva, afavoriran la mateixa Catalunya, així com el País Valencià i les Balears. Els punts essencials que ens uneixen, ens enfortiran a tots.
L'ajuda mútua no és un pla de vaguetats, sinó de coses ben concretes, com els intercanvis culturals i fins i tot turístics −per a quan les visites escolars i de jubilats pels tres territoris principals nostres?−; o com, en les programacions dels mitjans de comunicació, tenir en consideració des de Catalunya aquells que no som catalans però parlem en català.
Deu milions en som pocs, si bé en som prou per dur a terme una producció almenys cultural viable. A més a més, en termes generals la gent més preparada dels últims quaranta anys tant valenciana com balear, naturalment que és conscient de la nostra situació precària. I ja està bé de tanta por, la via és dir 'prou!', com han fet últimament els catalans.

Font: http://www.ara.cat/opinio/firmes/ignasi_mora/Catalunya-altres-catalanoparlants_0_1072692992.html

dimarts, 13 de maig del 2014

Raons lingüístiques a favor d’un estat propi

Publicat a NÚVOL dissabte 3 de maig del 2014
En els últims mesos, la qüestió de la independència ha suscitat nombrosos debats i s’ha intentat buscar arguments tant a favor com en contra des de diversos punts de vista. El Cercle XXI, un butlletí virtual sobre llengua catalana, ha dedicat el seu últim número a buscar possibles raons lingüístiques a favor d’un estat propi català. Es titula de la mateixa manera: Raons lingüístiques a favor d’un estat propi. Hi podeu trobar articles d’Agustí Pou, Isidor Marí, Francesc-Xavier Vila, Josep Gifreu, Vicent Partal, Ferran Suay, Rafel Torner i Joaquim Torres-Pla. En el seu article, trobareu les reflexions d’alguns autors, els que van participar dies enrere a l’acte de presentació del butlletí a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC.

Trobada 'Raons lingüístiques per a la independència' al IEC
Tots els articles pretenen fer una pinzellada als possibles reptes que una societat catalana sobirana hauria d’enfrontar a l’hora de definir-se com a estat. Tal com va afirmar Joaquim Torres-Pla, el valor social de la llengua catalana augmentaria si fos oficial. És a dir, l’estatus de la llengua no només determina la visibilitat d’una llengua, sinó que, a més, li dóna una situació de dominància: la llengua té un valor simbòlic cabdal, perquè, tal com passa amb les nacions, les persones s’identifiquen amb una llengua.
L’article d’Agustí Pou, professor de la UB, dóna una mirada general a l’estat de la qüestió i parteix dels possibles avantatges que tindria la llengua catalana en un estat propi. Per això, Pou planteja la pregunta següent: què aporta per se el fet de tenir un estat? La resposta és evident, hi ha d’haver una bona relació entre l’establiment de la llengua i el poder estatal, tot i que no sempre és factible.
Fins ara, tal com explica Agustí Pou, les polítiques de normalització lingüística a Catalunya han topat amb moltes limitacions, entre elles, amb una estructura estatal que ha dificultat la unitat del català, ja que darrere de l’esquema política hi ha una voluntat de crear un sistema educatiu propi i una administració de la justícia centralitzada. Nocions com la de doble oficialitat lingüística, elaborada pel Tribunal Constitucional, amaguen una paritat lingüística falsa i palesen uns drets lingüístics desiguals. Un dels àmbits en què aquesta desigualtat es posa de manifest és en el camp de la justícia, perquè el monolingüisme estatal impera per sobre de l’oficialitat territorial catalana. Per contrarestar aquest efecte negatiu, s’han explotat termes jurídics com llengua pròpia,normalització lingüísticacompetències lingüístiques i drets lingüístics, amb les quals s’ha volgut emfasitzar els drets dels parlants a causa de la reducció de l’oficialitat del català a través de elements jurídics que donin suport a aquest missatge. «D’aquest abús del termes, els altres hi veuen una imposició», sentencia Pou.
De tot això, Pou conclou que tots els elements negatius amb els quals topa el català a Espanya —no és llengua oficial a l’estat, és aliena en alguns espais públics, no té valor simbòlic—, en una Catalunya independent no s’esdevindrien. El català seria una llengua d’estat, estaria present en tots els àmbits públics i seria un element simbòlic i visualitzador de la vida pública. «El català no tindria límits juridicopolítics i seria fruit d’un procés de decisió pròpia».
Josep Gifreu, professor de la Universitat Pompeu Fabra, fa una anàlisi estricta sobre la presència del català en els mitjans de comunicació, tot destacant la complexitat i l’ambigüitat que genera la situació de la llengua en aquest àmbit. Segons Gifreu, tot i que normalment les comunicacions són favorables al català, depenen de les correlacions polítiques de cada comunitat: el tancament de la televisió valenciana respon a unes polítiques preses en aquella zona. Gifreu considera que Catalunya ha fet progressos importants en el camp dels mitjans de comunicació, sobretot a Internet. De fet, en el mateix número del butlletí, Vicent Partal ha escrit un article titulat «El català a la xarxa. Reptes per a un estat independent», on reflexiona sobre el paper que en els últims anys ha desenvolupat Internet i les perspectives de futur d’aquest nou mitjà de comunicació.
L’article de Gifreu versa sobre l’estat del català, però també esbossa els problemes que cal tenir en compte en una Catalunya independent:
a)    Els drets d’expressió del català, entendre el català com una llengua normal del servei públic; és a dir, constitucionalitzar-la.
b)    La redefinició dels CCMA: cal canviar el model.
c)     L’espectre radioelèctric com una manifestació de la sobirania: assegurar el funcionament del servei i de les freqüències.
d)    La potenciació d’un servei públic d’àmbit nacional. Segons Gifreu, aquest és el taló d’Aquil·les dels mitjans de comunicació, ja que el sector privat no sol apostar pel català —exceptuant el grup Godó que ho ha fet a la ràdio i li ha sortit molt bé.
e)     Les relacions exteriors amb Espanya, Europa i la resta dels països catalans, amb els quals cal establir uns pactes estables de col·laboració. D’acord amb Gifreu, «si Catalunya fos un estat independent, València no podria negar l’entrada dels senyals de TV3», perquè la televisió catalana pública no seria autonòmica, sinó nacional.
F. Xavier Vila, professor de la UB, en l’article «Els principals reptes per a les polítiques lingüístiques educatives a la Catalunya independent», fa una anàlisi sobre els desafiaments d’àmbit educatiu que cal tenir en compte a l’hora de crear un estat propi, que es resumeixen de la manera següent:
a)    Tornar a universalitzar el coneixement del català. El nou estat hauria de fer els possibles per no disminuir els fruits considerables de l’ensenyament en català.
b)    Impulsar la qualitat lingüística. El català és la llengua inicial d’un terç de la població de Catalunya, però és la llengua habitual de centenars de neoparlants, i això té uns costos estructurals molt importants. Per a Vila, l’escola ha quedat despistada en l’àmbit de la qualitat lingüística, és a dir, no hi ha una formació adequada per expressar el català a l’aula.
c)     Potenciar l’ús de la llengua des del sistema educatiu. «No parlo en català perquè no tinc ningú amb qui parlar-lo» és un estereotip i s’acaba convertint en un cercle viciós. Cal augmentar els usos interpersonals.
d)    Acordar la posició idònia de la llengua castellana. Per a la població catalana, el castellà no només és un capital lingüístic valuós, sinó que a més té un valor simbòlic del qual és difícil desfer-se’n per la seva proximitat. En una Catalunya independent, el coneixement del castellà no té perquè caure dramàticament.
e)     Millorar el rendiment de les llengües estrangeres. L’educació precoç d’una llengua no és una garantia d’aprenentatge. El que de veritat compta és la motivació.
f)      Vehicular el tractament dels nouvinguts i la seva llengua d’origen. Hi ha un decalatge molt important entre els immigrants al·loglots i el català i castellà. El creixement de la immigració és evident i, per tant, cal respectar les seves llengües inicials; s’ha de facilitar l’aprenentatge de primeres llengües.
g)    Repensar el model lingüístic universitari, que, fins ara, es regia pel principi de llibertat emissiva del professor. La universitat està vivint un moment d’internacionalització i cada vegada hi ha una pressió creixent i més forta per inserir l’anglès a la universitat.
D’acord amb Vila, doncs, la política lingüística educativa no es pot plantejar independentment de la política lingüística. Si som independents, cal buscar canvis significatius en molts terrenys, i un d’aquests són les pràctiques comunicatives reals. Així mateix, cal cercar sistemes de conjunció per les diferents realitats lingüístiques del país.
Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, considera que el fet de tenir un estat sobirà ha de donar una capacitat d’autoorganització i una projecció internacional que estalviï problemes. El seu article, titulat «Sobirania i llengua en l’àmbit de l’empresa i el consum», és una anàlisi exhaustiva sobre la gestió del multilingüisme en l’àmbit de l’empresa i la legislació vigent. 

Trobada 'Raons lingüístiques per a la independència' al IEC
En l’acte de presentació, Marí no ha volgut fer un resum sobre el seu article, sinó que ha reflexionat sobre la situació actual de les llengües en l’àmbit de l’empresa. Segons ell, el capital lingüístic humà de les empreses es desaprofita, ja que en moltes empreses no hi ha tècniques de gestió lingüística. En un estat independent, doncs, caldria fomentar un marc jurídic que ho tingui present, ja que la major part de les grans multinacionals no són conscients del capital lingüístic del personal: la llengua d’origen d’un empleat pot ser per a l’empresa un valor afegit tant des del punt de vista sociolingüístic com des del psicolingüístic.
«Abans no arribi la independència, cal començar a treballar en tots els àmbits, també en el de la gestió lingüística», afirma Marí. «El català i el castellà haurien de ser llengua oficial en una Catalunya independent? Com s’ha de passar d’un sistema de doble oficialitat a un règim on el català tingui la primacia?». Per al president de la Secció Filològica, aquesta és una decisió que han de prendre els electors que votin per a la independència: els que estan a favor del català han de pensar com es defensarien davant d’aquells que tenen el castellà com a llengua d’identificació; els que estiguin a favor han de saber argumentar com el castellà pot garantir la supervivència del català.
Al butlletí número 13 trobareu els articles de Rafel Torner i Ferran Suay. Rafel Torner tracta en el seu article «El català a l’Administració de justícia: balanç de 35 anys i perspectives de canvi en una Catalunya independent» sobre l’estat actual del català a l’Administració de justícia i les possibilitats de millora en aquest àmbit en un estat independent. Segons Torner, «cal reconèixer que l’actual marc juridicopolític espanyol […] i la legislació de fons que en deriva són el problema de fons, estructural, que no solament no facilita sinó que impedeix que l’ús del català progressi en l’Administració de Justícia i es correspongui, com a mínim, amb l’ús que en fan els ciutadans com a llengua habitual».
L’article de Ferran Suay, «El català en un estat independent: perspectiva psicològica», al seu torn, té com a objectiu explorar, des del punt de vista psicològic, les conseqüències que les diverses alternatives de tria lingüística poden provocar en els parlants. Segons Ferran Suay, la situació lingüística en què molts de nosaltres hem crescut resulta és fruit d’un supremacisme lingüístic ben vigent encara, ja que la Constitució Espanyola obliga el coneixement del castellà, mentre que relega la resta de llengües de l’estat a una condició subsidiària i local: «com pot algú exercir el seu dret a expressar-se en català si la persona amb qui pretén comunicar-se no té cap obligació de saber el seu idioma?». La proposta de Suay és, entre altres coses, que en un estat independent «caldria construir una cultura del respecte lingüístic que abaste tantes instàncies de la futura societat catalana com sigui possible».
Si voleu llegir els articles sencers, poden clicar aquí