Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 24 de febrer del 2014

Moció als ajuntaments de les Balears per a la declaració dels símbols d’interès locals

STEI continua promovent la campanya dels llaços quadribarrats, com a símbol de la defensa de la llengua catalana a les Illes Balears, i demana als Ajuntaments que aprovin mocions de declaració d'interès local a favor dels llaços i de la llibertat d'expressió.

Demanam als Ajuntaments que continuïn fent mocions per declarar el llaç quadribarrat i les quatre barres símbol d'interès local. Ja són més de trenta municipis que ho han fet! Aquest fet dóna cobertura legal als centres educatius dels seus municipis, perquè puguin continuar exhibint el llaç quadribarrat.

M. Antònia Font / STEI

Moció per a la declaració dels símbols d’interès locals i en favor de la llibertat d’expressió

L'article 4 de la Llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, aprovada pel Parlament en sessió de dia 19 de desembre, estableix una prohibició genèrica a l'ús de símbols en els mobles i immobles afectes als serveis públics propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, exceptuant-ne els oficials, per exemple, les banderes, ensenyes, els escuts i els "altres símbols distintius" acordats per les corporacions locals.

L'apartat 2b) d’aquest mateix article 4 també permet aquells altres símbols “representatius de declaracions oficials d'interès local, autonòmic, nacional o internacional”.
L'Estatut d'Autonomia (article 88.1), la Constitució Espanyola (article 20.1), la Declaració de Drets Humans, els pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals, i la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals, consagren, com un dret fonamental, expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. La Constitució precisa que “l’exercici d’aquest dret no podrà ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia”.

Els ajuntaments, com a poder públic, tenen el deure de respectar, protegir i promoure els drets fonamentals, entre els quals el de la llibertat d'expressió i el dret a la participació plural de la societat civil en la vida pública, a opinar, a dissentir i a manifestar qualsevol desacord, a través de diferents formes expressives.
La senyera de les quatre barres és un símbol tradicional de la identitat de Mallorca (està representada a la bandera i s’esmenta a l’himne) i les Illes Balears, i forma part del patrimoni simbòlic del poble de Binissalem, on s’ha usat en múltiples manifestacions culturals i festives, per la qual cosa escau declarar-la formalment com a símbol d'interès local als efectes de l'article 4 de la Llei de símbols.

Així mateix, moltes escoles han adoptat un llaç amb la senyera de les quatre barres com a expressió de compromís amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la seva normalització, per la qual cosa, aquest Ajuntament, a fi de preservar-los de la ignomínia d'una censura prèvia governamental, i respectar la seva llibertat, sigui per aquest símbol en concret, o pels que considerin adients en la seva tasca civicoeducativa, declara també símbols d'interès local els símbols que aprovin els centres escolars.
Aquesta declaració és una expressió de la llibertat de consciència i de la llibertat ideològica.

Per tot això, l'ajuntament de ............................................
proposa l'adopció dels següents acords:

1.      Declarar la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç
quadribarrat) com a símbol oficial d'interès local als efectes de l'apartat
2b) de l'article 4, de la Llei sobre l'ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2.      Declarar com a símbols oficials d'interès local totes aquelles
manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes de permetre als centres d’usar-los sense haver de demanar-ne l'autorització prèvia, segons estableix l'article 4, apartat 2) b).
3. Iniciar els tràmits urgents per oficialitzar la bandera i l’escut de ......................, ja que fins que no es faci tampoc no es podran penjar a la façana de l’Ajuntament.
El portaveu,
...........................................................

A .............................................. dia ............de ....................................de 2014 

divendres, 21 de febrer del 2014

FRONT VALENCIÀ: Fabra suprimeix unitats en valencià. 23F Cap de setmana de lluita

19 / 02 / 2014 INTERSINDICAL
El dissabte 22 i diumenge 23 de febrer se celebraran manifestacions de rebuig de la “llei mordassa” en Alacant, Castelló i València. La protesta inclou altres normes, com la llei de l’avortament, la reforma de les pensions i la reforma laboral.

La convocatòria respon a un acord de la Marxa de la Dignitat que es farà a tot l’estat en el marc de la mobilització del 22M. Com a organitzadora de les Marxes, Intersindical Valenciana dóna suport a aquestes mobilitzacions.
No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista
A València s’eixirà a les 12:00 h. des de la Glorieta i s’anirà per Colom, Xàtiva, Marqués de Sotelo i Plaça Ajuntament. Es faran quatre parlaments: TSJCV, Delegació Govern, IES Lluís Vives i final manifestació. A València traurem la pancarta que tenim contra la repressió social i sindical. A més, dijous 20, a les 12 hores, a la Plaça de l’Ajuntament de València, es farà una roda de premsa de presentació de la manifestació amb alguna acció contra la pretensió de l’Ajuntament de València de restringir l’ús de diversos espais públics de la ciutat.
A Castelló, la marxa tindrà lloc el dissabte 22 des de la plaça Major, mentre que a Alacant partirà el diumenge 23 a les 18:00h. des de la plaça de Bous.
Per la seua banda, la plataforma Totes Juntes, de la qual forma part Intersindical Valenciana, ha emés un comunicat on contextualitza la mobilització del cap de setmana en la “sèrie de retrogrades reformes, ja iniciades amb l’anterior govern. Un atac desapiadat a les llibertats i a les condicions de vida i de treball de la immensa majoria de la població espanyola.”
A més denuncia les “tres lleis que van a fer-nos la voda encara més difícil, més pobra, més desigual”, és a dir, la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana (coneguda com a “llei mordassa”), la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l’embaràs, i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Per això, afirma que “des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes, som capaços d’enfrontar-nos radicalment a la limitació de les nostres llibertats” i crida a participar en les manifestaciones.
 Descarrega’t des d’ací el comunicat complet de Totes Juntes.
A continuació reproduïm el manifest de les manifestaciones:

Contra la repressió, en defensa de les llibertats

Ací estem, encara que aquest govern i el sistema econòmic volen que siguem una població submisa, obedient i silenciosa. No ofegaran les nostres més que justificades protestes, que cada dia són
més nombroses, perquè els motius per a dir que ja n’hi ha prou no deixen d’augmentar, com reflecteixen, l’un rere l’altre, els informes d’organismes gens sospitosos de radicalitats, com ara l’Inem, la Comissió Europea, Intermón, Unicef, Cáritas…

Taxes d’atur per damunt del 26% (el 51 % entre la joventut), vora la meitat de les persones aturades sense cap tipus de prestació, milions de persones en risc de pobresa i exclusió, augment de les desigualtats entre la població més rica i la més pobra de manera escandalosa…

Davant d’aquesta situació injusta i indignant que viu la majoria de la població, el poder i les grans fortunes (banquers, grans empresaris, la casa reial…) s’han aliat sense cap complex. Els polítics i les polítiques que han decidit estar al costat dels rics són els que han arribat a la política per forrar-se i gaudir d’uns privilegis que volen mantindre coste el que coste, i són còmplices, o almenys miren cap a una altra banda, de les malifetes dels uns i dels altres.


Aquest pacte entre els rics i aquesta classe política aprofitada és el que ha fet que siga possible des de fa temps, i actualment amb més força, el desenvolupament de l’estratègia d’imposar a la resta de la ciutadania les seues normes, les seues lleis, que no tenen altra motivació que mantindre i augmentar els privilegis als qui ja els tenen, per més que siga a costa de deixar la resta de la població en la misèria i sense dret a dir ni una paraula la seua situació ni exigir el que és de justícia.

Hui, estem ací per denunciar i exigir que es retiren les tres lleis que ens faran la vida més difícil, més pobra, més desigual:

La 1a llei que denunciem és l’anomenada llei orgànica de seguretat ciutadana. Un nom enganyós
que tracta d’amagar el veritable objectiu que té, que no és altre que reprimir qualsevol protesta o manifestació de la població. Aquesta llei, coneguda popularment com a llei mordassa, és una llei d’autodefensa il·legítima d’un estat i d’un sistema en descomposició.


Es tracta d’una norma contra tota la ciutadania i contra la democràcia. Una llei contra el que en aquests moments representen els carrers i les places, quan en els parlaments és pràcticament impossible fer política per a les ciutadanes i els ciutadans. Així, la creació d’aquest nou dispositiu repressiu beneficia les elits poderoses i només perjudica els de baix, ciutadania del carrer, en definitiva la classe treballadora.

Després de les retallades econòmiques vénen les retallades de les llibertats, multes desorbitades pel que cataloguen com a infraccions molt greus, greus o lleus, com ara alterar un acte públic; manifestar-se davant d’una infraestructura qualificada com a crítica; celebrar un espectacle públic no autoritzat; convocar una concentració per Internet; manifestar-se davant d’un parlament encara que estiga buit; paralitzar un desnonament; penjar una pancarta en un ministeri; ultratjar una bandera; plantar una tenda en una plaça, o penjar un vídeo de la policia apalissant gent indefensa. Volen sostreure’ns el dret fonamental d’expressió i de manifestació, i ho han fet per la il·legítima porta del darrere de les multes administratives, intencionadament desorbitades, i per evitar el control judicial de les seues malifetes legals.

Sota la lògica de la crisi, els aparells de l’estat han redescobert el deute com a mecanisme d’alienació de la població, amb l’objectiu d’instaurar una deutecràcia autoritària pròpia d’un estat
fallit i rosegat per la corrupció. Quina gran traïció va ser reformar en 2011 l’art. 135 de la Constitució!
La 2a llei que volem denunciar, manifestant el nostre total rebuig i indignació, és la contrareforma de la llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta llei suposa un retrocés i atac històric als drets humans i, en concret, a l’autonomia de les dones. No necessitem, perquè no són justos, tutelatges, condicions, interferències o penalitzacions que neguen el nostre estatus de persones autònomes amb plens drets a ser protagonistes actives dels nostres cossos i de les nostres vides.

Decidir quan i com ser mares, decidir si parir o no parir, és un dret de les dones, mai no pot ser una imposició externa.

Considerem un cinisme de l’Estat, si no un delicte, obligar les dones a ser mares al mateix temps que desatén les necessitats d’atenció als fills i filles nascuts, i de conciliació de la vida personal, laboral i familiar, no dotant de serveis públics i gratuïts com guarderies, menjadors escolars, acompanyaments psicopedagògics per a menors amb problemes, malalts, dependents…

Especialment en el cas de les treballadores que, des de sempre i actualment en gran manera, viuen de forma més greu les desigualtats salarials i professionals per raons de gènere.


La 3a llei que denunciem és la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local de
desembre 2013, que ha passat inadvertida davant els mitjans de desinformació, ja que no els interessa difondre el que no els reporta beneficis.
Deixar les persones: majors, dependents, malaltes… sense atencions sociosanitàries, sense protecció.
Deixar les famílies al carrer i en la misèria no és notícia (realment fa anys que passa en aquest país nostre).

Aquesta llei sanciona una retallada brutal de la democràcia organitzativa i estructural de serveis a la ciutadania; una retallada que afecta els drets humans. Les administracions més properes a la
ciutadania: els ajuntaments, veuen retallades competències i recursos per a atendre necessitats socials bàsiques. Concretament els municipis menors de 20.000 habitants no podran atendre determinades necessitats educatives, de salut, habitatge o serveis socials en cap cas.

No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista. La pèrdua de sobirania de les institucions autonòmiques i locals en benefici del govern central és d’una evidència absoluta. Faculta el govern central per a dissoldre institucions polítiques que haurien de tindre la seua
autonomia assegurada com reflecteix l’article 140 de la Constitució. Té quatre objectius essencials en relació amb el tutelatge del govern sobre els ajuntaments. Els tres primers són fixar-ne les competències, l’estructura organitzativa, el control financer i pressupostari, i el quart, que és nou: afavorir la iniciativa econòmica privada.

Així doncs, aquesta reforma de l’administració local no és més que una aplicació arbitrària de
els nous continguts incorporats –amb l’acord de PSOE, PP i PNB– a l’ article 135 de la Constitució i que han consagrat l’estabilitat pressupostària com un principi per damunt de qualsevol dret de ciutadania i especialment sobre drets socials.

Al País Valencià el que proposa la llei produirà una autèntica catàstrofe que afectarà els sectors socials més vulnerables i programes municipals d’atenció a les persones majors que estan soles i persones dependents, amb diversitat funcional, menors i joves en situació de risc, famílies monoparentals amb càrregues familiars i dones en situació de perill per violència masclista , drogodependents, immigrants, persones amb malalties mentals o persones sense sostre…
Aquesta reforma elimina, en un termini entre 3 i 5 anys, de 6.000 a 7.000 llocs de
treball si s’executa en els termes aprovats. Amb aquesta reforma de l’administració local es tornen a complir els tres principis d’actuació d’aquests governs:
  • 
De primer complir el control del dèficit, després atendre les persones.

  • Privatitzar serveis públics per afavorir els grans negocis dels amiguitos del alma.

  • Llevar sobirania, autonomia i proximitat a la població en els assumptes públics.

En definitiva, dificultar el control i la participació ciutadana en els assumptes que ens concerneixen.

NO acceptem la submissió que pretenen imposar-nos a la força NI la inacceptable clausura
definitiva de la democràcia i l’expectativa de la seua regeneració. Des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes som capaços d’enfrontar-nos radicalment amb la limitació de les nostres llibertats. SÍ QUE ES POT!


Seguirem defenent la llibertat de les dones sobre les seues pròpies vides, cossos i maternitat.
És evident: les dones han de decidir, l’Estat garantir, i la societat i l’Església respectar. NO a aquesta reforma de la llei!
AVORTAMENT LLIURE, FORA DEL CODI PENAL, GRATUÏT I EN LA XARXA PÚBLICA!

LES PERSONES PRIMER! LA VEU DEL POBLE NO ÉS IL·LEGAL!

NO ENS FARAN CALLAR NI ACATAREM LES SEUES NORMES!

QUAN LA INJUSTÍCIA ÉS LLEI, LA DESOBEDIÈNCIA ÉS UN DEURE!

Fabra suprimeix unitats en valencià a 136 escoles i tanca 5 escoles

Escola Valenciana considera la mesura 'el major atac als programes d'ensenyament en valencià en els últims 30 anys'
El govern de la Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 les escoles públiques per al curs 2014-2015 segons l'arranjament escolar publicat avui al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana (llista de centres afectats, pdf). L'entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.
Escola Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un 'atac històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims 30 anys'. 

'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Tancament de cinc centres
La supressió d'unitats en infantil a cinc centres del País Valencià suposarà "la seva mort" segons l'entitat. Es tracta del de Centre Públic (CP) Santa Quitèria d'Almassora, el CP Mestre Canós de Castelló de la Plana, el CP Sara Fernández de València ciutat, el CP Ciutat de Cremona d'Alaquàs i el CP l'Arc de Monòver .

Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.

dijous, 20 de febrer del 2014

SÓC XURRA

Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimecres 12 de febrer del 2014


 
Carme Godino

Els meus pares no són de València. No he tingut una educació en valencià, em costa parlar correctament i necessite ajuda per a escriure. Sóc allò que molta gent ha anomenat una "xurra". 
Mon pare va arribar de Jaén als 8 o 9 anys, va rebre educació en valencià (pagada generosament per gent amiga del poble). Era un privilegiat estudiant en un col·legi privat d'Almàssera.

Ma mare, filla d'un "gañán" de Ciudad Real, es va deixar prompte els estudis. Als 12 o 13 anys va arribar a Foios. Ningú li va ensenyar l’idioma de la seua nova terra. 
Tots dos compten com van viure l'experiència de ser de fora: 

Per mon pare, va ser més senzill: era més jove quan va arribar a Almàssera i a més va tindre l’avantatge de l'idioma, així que va viure una bona integració. Ma mare va trobar més obstacles: "xurra" es el que més li varen dir. Una manera de ridiculitzar i discriminar en lloc de ser tractada com a una nou vinguda. I així es va sentir a aquest poble, niu del blaverisme més carca (per a ella: n’hi havia molt de fatxa... o n’hi ha molt de fatxa). 

Mon pare no parlava en valencià a casa, curiosament si ho feia als seus treballs, on era un valencià més. Ma mare sempre li deia a la gent que li parlara en valencià: "t'entenc i m'agrada escoltar-te", solia afegir. A nosaltres, les seues filles i el seu fill, sempre ens parlaren en castellà. Varem créixer en la línia en castellà, tan sols escoltàvem el català a TV3 o als programes infantils de Canal 9 (i per suposat, a l’assignatura de Valencià). I quan res d'això ens interessava, el català va començar a ser un idioma d'altra gent que ens resultava complicat de pronunciar. 

Als 17 anys, tenia vergonya de mi mateixa per tindre molt poca idea del meu idioma. Continuava tenint la barrera de ser una "xurra" amb alguna gent. També, el meu propi subconscient, em feia creure que jo no era part d'ací i que per tant, parlant malament el català faltava al respecte a la ciutadania d'aquesta terra (sentiment que ma mare tenia molt present).

En arribar a l'universitat, vaig agafar la línia en valencià, ja n’hi havia prou d'amagar-se! Però... SORPRESA!: totes les assignatures ens les donaven en castellà! 

La relació amb els amics de parla valenciana es resumia en “amb tu, castellà”. La meua vergonya va anar en augment i el català era un idioma allunyat de mi.

Als 26 vaig començar a parlar alguna cosa més en valencià, amb molta, molta vergonya i aquest sentiment de faltar al respecte, d' embrutar un idioma. 

Ara , amb 28, cada vegada utilitze més el valencià però em costa. Pense que no ho pronuncie correctament al 100% i que puc tindre errors constantment, que per a aprendre m’he de soltar i que la gent del meu costat, donarà suport a la meua iniciativa i em donarà temps per anar millorant. 

Em pregunte quant de mal a fet aquest blaverisme al meu poble, que no deixava que la gent cometés errors, que no donaren la benvinguda amb els braços oberts, que feien que la gent de fora no tinguera un lloc, perquè als seus pobles eren els de ciutat i a la ciutat eren els "xurros".

Em pregunte quant de mal ha fet l'escola, on ningú parlava valencià i era una mera opció en algunes assignatures. 

Em pregunte quant de mal s'ha fet intentat reduir al valencià com si fora un llenguatge de segona, perquè tot el món parla dels arrels, de que els idiomes fan créixer la gent, però quan parlem del nostre propi, ens han convençut de que damunt d'ell està el castellà, i que el valencià “es parla amb els de casa” i es silencia quan alguna persona pronuncia una paraula en castellà. 

Em pregunte quant de mal ha fet la meua vergonya.

Em pregunte quan de mal m'ha fet no ser de fora i no ser d'ací. 

No tindre identitat ni res semblant.

Ara tan sols demane temps, temps per anar trobant el meu lloc, ací, al meu poble, a la meua terra, no per negar-li’l a la gent d'altres llocs, tan sols per donar aquesta benvinguda que tot el món es mereix, sense furtar-li’ls la seua cultura, sinó afegint la de la seua nova terra, la que ens va negar l'història.

Demane temps per a entendre e interioritzar que la militància requereix d'integrar les lluites d'esquerres, com el feminisme, la lluita de la classe treballadora, i com no, el llenguatge, el nostre, el valencià, i el coneixement de la nostra historia.

Perquè, si alguna cosa tinc clara, és que ens han deixat sense identitat. Som la generació de l'abstracte i per això no tenim res per que lluitar. 

No tenim terra, ni tenim bandera, ni tenim gènere, ni tenim res a dir.

Ha sigut la partida més bé jugada d'aquest sistema.

I jo ja estic farta de jugar-la.

dimarts, 18 de febrer del 2014

#LLUMSPELVALENCIÀ #SOMELSUD

SENSE EL SUD, NI SOM NI SEREM

Un milió d'abraçades i d'ànims. Estem amb vosaltres, perquè som vosaltres. Endavant amb la llengua, endavant amb el valencià! #Guanyarem


dimarts, 11 de febrer del 2014

A LES BALEARS: RESISTÈNCIA!

Les notícies que arriben de les Balears, cada vegada em recorden més les grans mobilitzacions dels Estats Units dels anys 60 pels drets civils.
S'ha entrat en la dinàmica dura i difícil dels esdeveniments. Quan la força de la novetat minva en favor d'altres notícies, quan el govern s'enroca en la repressió, el silenci i a conspiració bruta amb elements desestabilitzadors, quan les forces de la llarga lluita comencen a pesar en les cames de cadascú, com als anys 60, els testimonis gràfics prenen aquella pàtina de moments mítics, en el qual qui ho viu s'adona que està fent història; a cada pas donat, a cada cometari, en cada comunicat s'hi dibuixen els solcs greus de la dignitat; l'espera del reconeixement. La foto és explícita en aquest sentit.
La vostra lluita no és en va, doncs ja és victòria. Ja heu guanyat. doncs així ho proclameu mentre que el botxí calla.

AL PRESIDENT DEL GOVERN, SR. JOSÉ RAMON BAUZÁ

Concentració i lectura del manifest ahir, 10 de febrer,
davant el Consolat de Mar, seu del Govern Balear
Al llarg dels darrers mesos, els equips directius dels centres educatius d’ensenyament primari, secundari i de persones adultes, ens hem manifestat públicament, en multitud d’ocasions, per reclamar a la Conselleria d’Educació diàleg, consens, serenor i generositat per superar el conflicte educatiu, amb
l’objectiu de procurar el bé comú en una qüestió tan sensible per al futur de la nostra societat com és l’educació dels nostres infants i joves i, també, dels adults que continuen la seva formació.
Les respostes que hem obtingut a les nostres peticions han estat invariablement: l’amenaça, la sanció, el qüestionament de la nostra professionalitat i fins i tot, darrerament, el menyspreu públic dels portaveus
del partit del Govern en el Parlament de les Illes Balears.
És per això que avui, en un acte inèdit, hem decidit sortir al carrer. I ho feim acompanyats dels quatre companys injustament expedientats, en Jaume March, en Jaume Bonet, en Rafel Andreu i na Margalida Seguí, però també dels sindicats, de les associacions de pares i mares i de nombrosos companys del col·lectiu docent, del qual ben orgullosament formam part, per manifestar que:
  • 1.    Reiteram tot el nostre suport, una vegada més, als directors expedientats i destacam la dignitat i la mesura amb què viuen aquesta situació completament injusta.
  • 2.    Ens felicitam per la dedicació i enteresa de tots els membres dels equips directius en una situació tan desfavorable, i agraïm enormement el suport que rebem dels altres membres de la comunitat educativa i de la societat en general.
  • 3.    Exigim el tancament dels expedients oberts i el cessament definitiu de l’estratègia intimidatòria i repressiva de la Conselleria d’Educació envers els equips directius dels centres.
  • 4.    Denunciam la situació insostenible en què ens trobam els equips directius, que mai no havíem hagut d'exercir la nostra funció en una situació tan descoratjadora, sotmesos a les conseqüències del desinterès de la Conselleria respecte de cap procés que no sigui la implantació del TIL, i al menyspreament públic per part dels portaveus del partit del Govern.
  • 5.    Exigim la represa immediata de les negociacions amb els diferents agents socials per trobar una resposta satisfactòria a un conflicte que continua obert i ben viu.
  • 6.    Reclamam al President del Govern de les Illes Balears, Sr. José Ramón Bauzá, que deixi d’inhibirse i assumeixi públicament i d’una vegada la seva responsabilitat, i que intervengui directament per posar fi a aquesta situació lamentable, que perjudica de manera greu un dels pilars fonamentals de la nostra societat, com és el sistema educatiu.
  • 7.    Així mateix, exigim al President del Govern de les Illes Balears, Sr. José Ramón Bauzá, que compleixi el compromís expressat al seu discurs d’investidura, quan deia que era “conscient que aquest moment, i aquesta legislatura en particular, són decisius per al futur d'aquesta terra, no puc plantejar el nostre treball des d'una altra posició que no sigui la del consens”. Treballi per complir aquestes paraules, Sr. Bauzá, i demostri que són quelcom més que propaganda buida de contingut.
  • 8.    En aquests moments, els membres de les associacions de directors i directores de les Illes Balears som un referent de professionalitat que volem posar al servei de la millora inajornable del nostre sistema educatiu, i per això volem deixar ben clar que, malgrat totes les pressions, continuarem treballant, juntament amb els altres actors i entitats del món educatiu, per contribuir a superar la situació de postració en què es troba en aquests moments el sistema educatiu a la nostra comunitat, fruit de més de dos anys de gestió irresponsable, i per construir conjuntament una alternativa de futur.

ADESMA (Associació de directors i directores de secundària de Mallorca)
ADESME (Associació de directors i directores de secundària de Menorca)
ADESPI (Associació de directors de secundària i centres de règim especial de les Pitiüses)
ADIPMA (Associació de directors i directores d’infantil i primària de Mallorca)
ADIPE (Associació de directors i directores d’infantil i primària d’Eivissa)
ADAIB (Associació de directius dels Centres de Persones Adultes (CEPA) de les Illes balears)

diumenge, 9 de febrer del 2014

SOS PAÍS VALENCIÀ: ATUREM LA FRACTURA! (GENOCIDI)

RESTAR EN SILENCI ENS FA CÒMPLICES
Joaquim Maria Puyal va pronunciar un contundent editorial en la transmissió del partit entre el Barça i el Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià. 'Per primera vegada des de fa dècades, els seguidors del Barça del País Valencià no podran escoltar cap narració del joc del seu equip en la llengua pròpia en una transmissió comercial. Que el govern d'Espanya permeti que avui no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al País Valencià que s'expressi en la seva llengua és una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un fet injust i intolerable', va començar dient Puyal.
El podeu escoltar sencer ací:
Publicat en tribuna.cat divendres 24 de gener del 2014

València: aturem la fractura!


Josep Gifreu
Professor de Comunicació de la UPF

En el procés general de normalització de llengua i de les relacions territorials a l'espai del català, comencem aquest 2014 amb la visió d'una fractura creixent entre Catalunya i el País Valencià. La responsabilitat històrica del PP és en aquest punt total. Les últimes decisions i mesures preses pel govern d'Alberto Fabra contra la llengua i l'espai de comunicació compartit o a compartir han estat demolidores.
Els presidents Zaplana i Camps van anar escapçant o matant tota oportunitat d'aproximació i d'entesa: ara el president Fabra acaba de rematar la feina dels predecessors.


La coherència ideològica i política del PP, a Madrid, a València o a Palma, resulta tant espectacular com implacable ha estat i és la seva estratègia anticatalana. En matèria de llengua i des de la "Batalla de València" pretenia trencar la unitat, però ni en això aconseguí que l'AVL, el seu projecte estrella, s'hi pronunciés en contra. 

Sí que va aconseguir d'eliminar la recepció definitiva de TV3 i dels canals de TVC. També va fer els impossibles que degradar i desprestigiar la pròpia ràdio i TV públiques, la RTVV, fins a acabar-la d'enfonsar i tancar a finals de 2013. I ara acaba de decretar la desconnexió definitiva de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació (si l'ACPV no està disposada a pagar multes fins a un milió).

"Queda la definitiva, senyor Fabra: desendollar tota la internet catalana al País Valencià"
I tot això passa en un temps i en un país que es diu l'Espanya democràtica i l'Europa de les llibertats i de la televisió sense fronteres! El govern del PP s'ha carregat "legalment" en tres anys ni més ni menys que deu canals en català de ràdio i televisió al País Valencià! Amb quin objectiu? Liquidar el valencià a les ones i a les pantalles i, de passada, continuar silenciant les veus discrepants.



En cada mesura repressiva i persecutòria del PP contra la idea dels Països Catalans (que no existeixen per decret del president Bauzá), hom es pregunta: i ara, què més? Després d'apagar totes les televisions i les ràdios en català, quina altra mesura queda per prendre? Queda la definitiva, senyor Fabra: desendollar tota la internet catalana al País Valencià. 

Altrament, les males influències de les ànsies sobiranistes catalanes es poden contagiar als soferts valencians i la revolta contra l'opressió, la corrupció i l'obscurantisme podria suscitar també en les multituds la il.lusió d'assolir algun dia un País Valencià lliure i sobirà. 

Perquè la fractura, ara creixent, entre País Valencià i Catalunya no forçosament ha de ser irreversible. Millor dit, hem d'expulsar el PP per evitar la fractura i perquè aquella "unitat en la diversitat" de què parlava Joan Fuster, sigui algun dia possible.

Publicat a

Veus segades

L'altre dia Puyal deia que el tall d'emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià feria “gravíssimament l'ànima de tot un poble”. Deia que “els mateixos que van eliminar Canal 9 i la ràdio autonòmica han organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident”. Tot això ho deia abans de la retransmissió del partit d'anada de la copa del rei, que els valencians ja no van poder sentir per la ràdio. Puyal advertia que no ens ho podem “mirar i callar”. Uns dies després m'assabento que el diari Levante ha fet fora l'escriptor Manel Rodríguez-Castelló, que hi tenia una columna en català de feia 16 anys (lapedraielmarge.blogspot.com ) i que ara ha publicat el poemari Estranyament (premi de poesia Ausiàs March de Gandia). Primer li van censurar un article en què denunciava els dèficits d'una companyia de telefonia. El següent ja li van rebutjar i el van fer fora. Era un article en què parlava de “l'enèsim atac a la llibertat d'informació i d'expressió” al País Valencià, que, a més, coincidia amb la mort de l'actriu, cantant i poeta Montse Anfruns. Menys veus i menys diverses. I una quantitat de violència contra la llengua i la cultura –al País Valencià, a les Illes, a la llei Wert, al desembarcament del PP a la Diagonal de Barcelona, com sempre–, que no és casual. El País Valencià queda sense cap mitjà de comunicació en valencià, la presència pública de la llengua s'esmicola, i escletxes com ara els articles de Rodríguez-Castelló són tapades amb el mateix morter amb què van aixecar deliris de nou-ric analfabet. Som més a prop del dictat que va fer un delegat franquista a la Lleida acabada d'ocupar: “Respecto al uso del dialecto del catalán, los momentos actuales exigen pruebas de un ferviente españolismo que es necesario evidenciar no hablándolo en público (por lo menos)”.
“El fill del forner, sí, trens de mots / cap a l'estació futura / on un dia arribarà la dignitat d'un poble / que encara trepitja el silenci / d'aquesta amarga terra”, diu un poema de Rodríguez-Castelló dedicat a Estellés. No caiguem en el silenci que ells fa dècades que ordeixen, per molts entrebancs i trens del revés que posin a la relació natural amb el País Valencià. No mirem el País Valencià com uns estranys, perquè l'atac a la llengua és un atac també contra nosaltres.

dimecres, 5 de febrer del 2014

DILLUNS 10F. CONCENTRACIÓ PER UN PAÍS DE TOTS, ESCOLA EN CATALÀ


Somescola.cat convoca una concentració per respondre als atacs judicials a la immersió
Somescola.cat convoca una concentració dilluns vinent davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a les 18.30h al Passeig Lluís Companys de Barcelona, per respondre als atacs judicials i defensar el model d’immersió lingüística.

La coordinadora d’entitats cíviques i educatives ha fet una crida a la ciutadania per sumar-se a una mobilització unitària que vol reflectir el consens social. En una roda de premsa celebrada a la seu d’Òmnium, Somescola ha defensat el model vigent d’escola catalana en llengua i continguts, rebutjant la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies.

“Defensem la immersió lingüística perquè garanteix la igualtat d'oportunitats i la cohesió social a Catalunya”, ha afirmat Muriel Casals, una de les portaveus de Somescola.cat, qui ha destacat que “És normal que un país decideixi la seva educació”.

Teresa Casals, també en nom de la coordinadora, ha  afirmat que la segregació dels infants catalans per raó de llengua atempta contra els bons resultats pedagògics de la immersió: “Tenim dret a decidir el model d’escola que considerem oportú i aquest funciona, perquè el nostre model és una història de 35 anys d’èxit educatiu”. “És fals que els nens catalans no coneguin el castellà, les dades així ho avalen, i no té sentit crear un conflicte artificial”, ha afegit Teresa Casals.

Finalment, Josep Maria Cervelló, ha remarcat que la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial: “El TSJC vol aplanar el camí a la LOMQE del ministre Wert, per a fer del català una llengua subsidiària, imposant-se a la legitimitat democràtica i al Parlament de Catalunya, que és qui estableix la legislació pròpia”. “És el govern català qui fa polítiques educatives, no els tribunals”, ha reblat Cervelló.

Somescola ha demanat a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l'aplicació de la normativa vigent, rebutjant frontalment una sentència que vol introduir el castellà com a llengua vehicular.

La coordinadora també ha volgut expressar el seu suport a les institucions catalanes i al conjunt de la comunitat educativa del país. Ha destacat que posa tots els seus recursos a disposició dels directors dels centres afectats per la sentència del TSJC, i ha encoratjat als consells escolars a sumar-se al clam per defensar una escola catalana de llengua i continguts. Més d’un miler de consells escolars estan adherits al lema de Somescola.cat, “Per un país de tots, l’escola en català”.


L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA BRESSOLA | www.amicsbressola.cat | tel. 93 518 18 55 | | Legal | Donar-se de baixa