Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 29 de novembre del 2012

JOAN SOLÀ. DOS ANYS I DARRER ARTÍCLE

Coincidint am el segon aniversari de la mort de Joan Solà, transcrivim el darrer article que va publicar.

Adéu-siau i gràcies!
Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col·laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d’escriure un article setmanal a la premsa, n’he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l’Espinàs que va acceptar d’escriure una columna diària però no hauria acceptat d’escriure’n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d’article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l’article. Després n’he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes.
La pràctica de l’article setmanal m’ha proporcionat diversos beneficis clars: m’ha ensenyat a escriure i m’ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col·legues; però també m’ha impedit d’arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc), i he hagut d’estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m’ocupava. Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L’esforç ha valgut la pena.
Sempre i d’arreu m’han arribat veus de col·legues, d’amics, de desconeguts de tota mena que m’han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.
Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d’obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d’un col·lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d’Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d’esperança. Deia l’Iu Forn, que va plegar també d’escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l’ànsia i la por al cos.
Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant.
I moltíssimes gràcies

dimecres, 28 de novembre del 2012

RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DELS ACTES COMMEMORATIUS DELS 80 ANYS DE LES «NORMES DE CASTELLÓ»



Benvolguts companys i companyes de la premsa,
des de la plataforma de defensa de la llengua «Castelló per la Llengua» us volem convocar a una roda de premsa dijous 29 de novembre a les 11:30 a la Llotja del Cànem de Castelló (carrer Cavallers, 1).
En la roda, en què hi seran presents representants polítics i de les entitats que conformen la plataforma1, hi presentarem els actes convocats per commemorar els 80 anys de la signatura de les Normes del 32, que tindran com a punt culminant una manifestació el 15 de desembre sota el lema: «Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics: totes i tots a Castelló!».
A la roda de premsa també hi presentarem les principals reivindicacions que ens impulsen a convocar aquesta manifestació:
1.      Una escola valenciana, pública i de qualitat: retirada del decret del Consell, que margina el valencià a l'escola.
2.      Suport a la lluita contra l'ERO i la privatització de RTVV i demanem la reciprocitat entre TV3, IB3 i Canal 9.
3.      A favor de la unitat de la llengua.
Us animem a acudir-hi i posem a la vostra disposició l'adreça electrònica castelloperlallengua@gmail.com i els següents telèfons: 638 174 989 (Avel·lí Flors), 606 141 938 (Maria Nebot) per més informació. Salut!

Castelló de la Plana, 27 de novembre del 2012
1La plataforma mobilitzadora «Castelló per la Llengua» la integren associacions de l'àmbit de la llengua i la cultura (ACPV, Escola Valenciana-Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, Plataforma per la Llengua), partits polítics (Bloc, EUPV, ERPV, Iniciativa, PSPV), sindicats i sindicats d'estudiants (STEPV, CGT, SEPC), organitzacions polítiques i juvenils (Arran, Bloc Jove, Endavant, Esquerra Independentista de la Plana) i altres entitats (com Botafocs, el Centre Excursionista de Castelló, El Camí, el Moviment de Renovació Pedagògica o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló).

--
Castelló per la Llengua
castelloperlallengua.blogspot.com
*Segueix-nos a Facebook i Twitter

dilluns, 26 de novembre del 2012

Un ‘muralbob' per la llengua reivindica l'ús del valencià a Elx


“A Elx en Valencià” és el lema que s'ha pogut llegir en l'acció que han protagonitzat quatre centes persones al Parc Esportiu

L'objectiu de la iniciativa és fer visible el suport social a la llengua i denunciar el retrocés en el seu ús d'ençà que governa el PP

El muralmob que s'ha organitzat a Elx. Foto: D.BETORET.
1
VÍDEO: Elx organitza un muralmob a favor de la llengua
Després de l'èxit de la campanya #esElx, en què es reivindicava l´ús del topònim valencià per a referir-se a la ciutat –l'Ajuntament ara gasta només Elche– aquest diumenge, la Plataforma per l'Ús del Valencià a Elx ha encetat una nova en la qual reivindica l'ús de la llengua a tots els àmbits.
El Parc Esportiu de la ciutat ha reunit unes quatre centes persones per a realitzar un muralmob en què s'ha pogut llegir el lema de la campana “A Elx en Valencià”. L'acte ha sigut enregistrat en vídeo i també s'ha fet una fotografia aèria des d'una grua de 18 metres d'alçada.
Josep Enric Escribano, president de El Tempir i membre de la Plataforma, ha mostrat la seua satisfacció per la resposta ciutadana a la iniciativa. “Estem molt contents de la resposta de la gent, no esperàvem tanta participació i això ens demostra la sensibilitat de la societat il·licitana amb la llengua”, ha expressat. Per a Escribano, “amb aquesta acció volem fer visible que som molts els il·licitans els que desitgem que es respecte el valencià a la ciutat i hui ha quedat clar que no som quatre gats”, A més, ha considerat que aquesta qüestió no sols afecta al municipi il·licità, sinó també a tot el sud del País Valencià. “Han vingut persones de diferents punts de la comarca i també de més enllà per a recordar-nos que el valencià és la nostra llengua i volem que això es reflectisca en el dia a dia de les nostres administracions, cosa que ara no passa”, ha subratllat Escribano.
L'èxit de la convocatòria ha fet que ja estiguen pensant en fer-ne una de nova que seria després de Nadal i per la nit, però sense concretar més.
El conflicte
Malgrat que ha estat amb el Partit Popular –que governa des de les darreres eleccions a Elx-–quan el retrocés de l'ús del valencià s'ha fet més palès, Escribano recorda que amb el PSPV ja “van començara utilitzar Elche des de la regidoria de turisme, obrint la porta al que ara ens hem trobat amb el PP”.
I és que d'ençà que Mercedes Alonso és alcaldessa de la ciutat el topònim Elx ha desaparegut de tot l'àmbit públic i el valencià es sistemàticament amagat a la vida pública elxana, fet que ha provocat diferents queixes davant el Síndic de Greuges que ja ha obligat a modificar en diferents ocasions les decisions municipals.
Plataforma
La Plataforma per l'Ús del Valencià a Elx la formen l'Associació Cívica per la Llengua el Tempir, l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, el Casal Jaume I d'Elx, Xiquets d'Elx i Joves d'Elx per la Llengua. El col·lectiu reivindica “una administració local que siga promotora i garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants il·licitans”. “No volem –insisteixen– una administració que negue la condició valenciana de la nostra ciutat”.
Consulta ciutadana
Durant l'acte també s'ha pogut veure per primera vegada la urna de la consulta ciutadana que ha organitzat la plataforma Elx No es Privatitza que vol preguntar els ciutadans sobre la decisió de l'Ajuntament de cedir de manera gratuïta l'edifici dels antics jutjats d'Elx a la Universitat privada CEU-San Pablo.
Darrera actualització ( Diumenge, 18 de novembre del 2012 20:54 )FONT: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/594617-un-muralbob-per-la-llengua-reivindica-lus-del-valencia-a-elx.html

divendres, 23 de novembre del 2012

TANCADES DE PROTESTA ALS CENTRES EDUCATIUS DE BALEARS


ENLLAÇATS NO ACATEM RECOLZEM LES TANCADES  I US ANIMEM A FER-LOS-HI ARRIBAR EL VOSTRE SUPORT


L’Assemblea de mestres i professors en català fa costat a les tancades de protesta que es faran als centres educatius de Mallorca dia 28 de novembre. Anuncia que alguns dels seus membres també es tancaran i demana, a les persones que protagonitzaran aquestes accions als centres, que es posin el llaç quadribarrat, símbol de la resistència als atacs del govern del PP a la llengua pròpia dels formenterencs, el menorquins, els eivissencs i els mallorquins, i símbol també de la defensa dels drets lingüístics de totes les persones que independentment del seu origen volen parlar la llengua catalana.

  
Envieu el vostre suport a


Com sabeu, el dia 28 la plataforma de l’Embut ha proposat fer tancades als centres. Des de l’STEI donam suport en aquesta iniciativa i hem demanat que les persones que participin les tancades duguin el llaç quadribarrat. 
Vegeu el text d’un correu del que fan comptes fer a l’IES Arxiduc Lluís Salvador de Palma:

Bon dia. A l'IES Arxiduc hem tengut una idea per a la tancada: hi serem de 7 a 10 del vespre. Hi serem FENT FEINA. Estarem distribuïts per la biblioteca, el vestíbul i altres espais atenent tutories de pares, fent classes de repàs, solucionant dubtes, etc. Vos ho comunicam per si a altres centres els pot interessar aquesta iniciativa”.
Des dels sindicats també farem un acte de suport en aquestes tancades. És important que es visualitzi que la mobilització des de la base dóna els seus fruits i que, tant els treballadors i treballadores, com la societat civil organitzada i els sindicats, treballam per uns serveis públics de qualitat i per defensar els drets i les llibertats de tota la ciutadania.
m. a. font
STEI Intersindical


dijous, 22 de novembre del 2012

ENLLAÇATS FEM XARXA

logo
Amics i amigues:

   Arreu dels nostres territoris hi ha milers d’organitzacions i entitats que treballen cada dia per un present i un futur més digne per al nostre poble. Aquests col·lectius han estès una ampla xarxa de casals que generen un espai per a l’intercanvi i la confluència d’idees, a més de programar centenars d’activitats diàriament. No us semblaria fantàstic tenir un espai on recollir-les totes?

Fes Xarxa vol omplir aquest buit. 
acteMai us heu preguntat quin és l’abast i la repercussió de les activitats que programa el vostre col·lectiu?

 Fes Xaxa és l'espai web definitiu per donar a conéixer totes les activitats de caire cultural, social i reivindicatiu d'arreu dels territoris de llengua catalana.
 
col·lectiuQuantes persones de la comarca coneixen el vostre col·lectiu, així com les vostres referències?

Fes Xarxa és el punt de trobada dels moviments populars per tal de donar veu i visibilitat a totes les entitats que treballen a cada comarca dels nostres territoris.

 
casalEstem segurs que us agradaria sumar esforços i estar en contacte amb altres col·lectius, així com rebre l’assessorament oportú per crear-ne un de nou.

A la web Fes Xarxa contem amb un directori que dóna a conéixer la xarxa de Casals, ateneus, i seus de col·lectius que treballen en cada comarca dels territoris de llengua i cultura catalana.

uneix-te
No ho dubteu, amb la vostra adhesió formareu part d'un projecte pioner i únic al nostre país, i vosaltres ho fareu possible.

El document d'adhesió resumit

 Si ho trobeu adient, no oblideu compartir aquest contingut.

dimecres, 21 de novembre del 2012

El català perifèric


Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 12 de novembre del 2012

Josep Guia

Em referesc al català de fora del Principat però dins de l'Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d'Espanya.
Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d'Artur Mas, pontificant que l'espanyol també serà llengua oficial en el futur estat català (del Principat), i quan CiU ha incorporat aquesta perla sociolingüística al seu programa, no sé si són conscients (potser sí) del que significaria aquesta decisió per al català, no ja a dintre del “nostre estat” (que d'això ja se n'ha parlat, denunciant la previsible continuació de la substitució lingüística) sinó en la catalanitat perifèrica, a dintre de l'estat espanyol.
La susdita oficialitat del castellà a l'estat català del Principat comportaria l'abandó i la condemna del català dels territoris forans, ja que el nou estat català no tindria cap força per exigir a l'estat espanyol el reconeixement, amb mesures concretes, del català existent en aquests territoris. Tot el que es fes al Principat en favor de l'espanyol es faria per obligació interna (si l'espanyol hi és oficial) i no es podria fer valdre com a contraprestació de mesures favorables semblants envers el català per part de l'estat espanyol. O, dit d'una altra manera, si l'espanyol no fos oficial a l'estat català i aquest consentís que, per exemple, la televisió espanyola es pogués veure amb normalitat a Barcelona, en pactes d'estat a estat i per justa reciprocitat, l'estat espanyol hauria de consentir que la televisió catalana es pogués veure amb normalitat a Madrid (i a València i a Palma...). Altrament, amb l'espanyol oficialitzat a dintre de casa, tenir televisió en espanyol a Barcelona seria una obligació de l'estat català, el qual no podria exigir res, en aquest sentit, a l'estat espanyol. Ni tant sols que reconegués oficialment que la llengua que es parla a la Franja i al País Valencià (i a les Illes) és el català.
I és que totes les renúncies van plegades. La independència, l'oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa van en el mateix paquet, formen un tot. Per això, qui en renega d'una part també ho fa de la resta. Postular l'oficialitat del castellà al futur Principat independent és rebaixar la independència, posar en perill el català a dintre, condemnar-lo a desaparèixer a fora i oblida-se'n dels Països Catalans.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Quaranta escriptors de l´Horta


Quaranta escriptors de l´Horta reivindiquen a Picanya la visibilitat dels autors valencians

La població acull la primera trobada que tindrà continuïtat en altres poblacions Guillem, Serrano, Broseta, Mompó o Viana signen el seus llibres a la biblioteca

Part del grup que ahir acudí a Picanya, davant de la biblioteca.
Part del grup que ahir acudí a Picanya, davant de la biblioteca.  p. sena
L. SENA PICANYA Envoltats de llibres en l'última gran biblioteca que s'ha obert a l'Horta, la de Picanya, quaranta escriptors de la comarca van reflexionar ahir sobre la importància de la cultura i la literatura en valencià, en un moment en què el sector acusa la desprotecció de les administracions públiques, especialment arran de la pujada de l'IVA. El marc era la Primera Trobada d'Escriptors de l'Horta, per iniciativa dels autors Ramón Guillem, Mercé Viana i Alfred Ramos.
Els escriptors de diferents poblacions van arribar a la biblioteca i van ser rebuts per l'alcalde, Josep Almenar. Posteriorment van signar exemplar de les seues obres que estan entre els fons del municipi i també en el llibre de visites de la pròpia biblioteca, que ahir va inaugurar les seues pàgines.
En el grup hi havia guanyadors dels premis Octubre, el certamen d'Alzira, els guardons de la crítica, els premis Enric Valor, Carmesina o Ciutat de Torrent. Entre ells estaven ahir Rosa Serrano, Teresa Broseta, Carles Cano, Francesc Martínez, Francesc Mompó, Gemma Pasqual, Lluis Roda. I també es va comptar amb la visita de tres autors de la Ribera, Enric Lluch, Josep Milla i Fina Girbés.
El col·lectiu va reivindicar ahir la importància de visibilizar als escriptors valencians i va apostar per vertebrar més les comarques i establir ponts amb la ciutat de València, a través de la cultura. Després de la visita a la biblioteca, van realitzar un recorregut patrimonial per Picanya i finalment van cloure la jornada amb un menjar seguit de tertúlia, en la qual no van faltar les referències Verdinelli, una ficció que s'ha convertit en un símbol per a part del grup.

Font:

dissabte, 17 de novembre del 2012

CASTELLÓ PER LA LLENGUA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ PELS DRETS SOCIALS I LINGÜÍSTICS


LA PLATAFORMA CÍVICA «CASTELLÓ PER LA LLENGUA» CRIDA A MANIFESTAR-SE EL 15 DE DESEMBRE,
PELS DRETS SOCIALS I LINGÜÍSTICS

La plataforma mobilitzadora «Castelló per la Llengua» la integren associacions de l'àmbit de la llengua i la cultura (ACPV, ESCOLA VALENCIANA-COL·LECTIUS PER LA LLENGUA I LA CULTURA DE CASTELLÓ, PLATAFORMA PER LA LLENGUA), partits polítics (BLOC, EUPV, ERPV, INICIATIVA, PSPV), sindicats i sindicats d'estudiants (STEPV, CGT, SEPC), organitzacions polítiques i juvenils (ARRAN, BLOC JOVE, ENDAVANT, ESQUERRA INDEPENDENTISTA DE LA PLANA) i altres entitats (com BOTAFOCS, el CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ, EL CAMÍ, el MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA o el GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ).


Des de la plataforma de defensa de la llengua «Castelló per la Llengua» us volem anunciar la convocatòria d'una manifestació el 15 de desembre a Castelló de la Plana per commemorar els 80 anys de la signatura de les Normes del 32, sota el lema:
«Que no et retallen la llengua!
Pels drets socials i lingüístics: totes i tots a Castelló!».
A través d'una «Crida a la mobilització» (vegeu-la més avall), resumim les reivindicacions que ens impulsen a convocar aquesta manifestació:
1. Reivindiquem una escola valenciana, pública i de qualitat, i exigim la retirada del decret del Consell, que sota una retòrica plurilingüe margina el valencià a l'escola.
2. Mostrem el nostre suport a la lluita contra l'ERO i la privatització de RTVV i demanem la reciprocitat entre TV3, IB3 i Canal 9, que volem amb continguts plurals i de qualitat, i íntegrament en català.
3. Ens manifestem a favor de la unitat de la llengua catalana i per un model de llengua comú, flexible i integrador de la diversitat.

CRIDA A LA MOBILITZACIÓ
Aquesta «Crida» ja compta amb el suport de diverses personalitats com Vicent Torrent (cantant d'Al Tall), Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l'IEC), Rhamsés Ripollés (alcalde de Morella), Vicent Maurí (president de la Intersindical Valenciana), Vicent Moreno (president d'Escola Valenciana), Marga Sanz (Coordinadora d'EUPV i diputada a les Corts), Marina Albiol (diputada d'EUPV a les Corts), Ignacio Blanco (diputat a les corts), Ali Brancal (regidora a l'ajuntament de Castelló) i entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, STEI- Intersindical de les Illes Balears, el Consell de Govern de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Esquerra Unida del País Valencià o Joves d'EUPV i està oberta a rebre nous suports, a títol individual o com a col·lectiu.

Amb aquesta «Crida» convoquem a la participació en els actes commemoratius de les Normes, que ja van començar el 25 d'abril amb l'acte d'homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval; que han continuat amb xerrades sobre les Normes a diversos pobles (Forcall, Cabanes, El Grau...) i instituts (Vinaròs, Sant Mateu, l'IES Miquel Peris i Segarra d'El Grau, o els IES Caminàs, Sos Baynat, Politècnic, etc. de Castelló).

Els propers actes són:
– 29 de novembre: roda de premsa i presentació pública de la campanya
– 11 de desembre: conferència de Josep Murgades (professor de la UB) sobre «Pompeu Fabra i les Normes de Castelló».
– 12 de desembre: conferència de Vicent Partal (director de Vilaweb) sobre «El català, llengua global».
– 15 de desembre: diada reivindicativa farcida d'actes: excursió a les Agulles, fira d'entitats i animació infantil, dinar, manifestació i per rematar-ho un concert per la llengua a la Pèrgola.
Us animem a fer-ne difusió als vostres mitjans i posem a la vostra disposició l'adreça
electrònica.
Us animem a adherir-vos –a títol individual o com a col·lectiu– a la «Crida», i a acudir i participar de les activitats programades les properes setmanes castelloperlallengua@gmail.com


Castelló per la llengua
Castelló de la Plana, 14 de novembre del 2012

Com l'any passat, Castelló per la Llengua –que agrupa una vintena de sindicats, organitzacions i partits polítics i associacions culturals de Castelló de la Plana– convoquem la societat castellonenca, valenciana i de tot el domini lingüístic a acudir a Castelló per commemorar els 80 anys de la signatura de les Normes del 32, sota el lema: «Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics: totes i tots a Castelló!».

A través d'una «Crida a la mobilització», resumim les reivindicacions essencials que ens impulsen a convocar una manifestació el dia 15 de desembre. En primer lloc, reivindiquem una escola valenciana, pública i de qualitat, i en aquest sentit exigim la retirada del decret del Consell, que sota una pretesa retòrica plurilingüe margina el valencià a l'escola. Tam-bé volem mostrar el nostre suport a la lluita contra l'ERO i la privatització de RTVV i de-manem la lliure recepció i reciprocitat entre TV3, IB3 i un Canal 9 que volem amb contin-guts plurals i de qualitat, i íntegrament en català. Finalment, ens manifestem a favor de la unitat de la llengua catalana i per un model de llengua comú, flexible i integrador de la diversitat.

Aquesta «Crida» ja compta amb el suport de diverses personalitats com Vicent Torrent (cantant d'Al Tall), Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l'IEC), Rhamsés Ripo-llés (alcalde de Morella), Vicent Maurí (president de la Intersindical Valenciana), Vicent Moreno (president d'Escola Valenciana) i entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, STEI- Intersindical de les Illes Balears, el Consell de Govern de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i està oberta a què hi doneu suport, a títol individual o com a col·lectiu.

Amb aquesta «Crida» convoquem a la participació en els actes commemoratius de les Normes, que ja van començar el 25 d'abril amb l'acte d'homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval –que s'ha repetit a Vila-real, València i properament a Castalla. En aquell home-natge recordàvem el gran aplec del 25 d'abril del 1982 a la Plaça de Bous de Castelló en què es commemoraven els 50 anys de les Normes: una fita històrica de la qual recuperem el lema «Tots a Castelló!».

La tasca de difusió ha continuat amb xerrades sobre les Normes a diversos pobles (For-call, Cabanes, El Grau...) i instituts (Vinaròs, Sant Mateu, l'IES Miquel Peris i Segarra d'El Grau, o els IES Caminàs, Sos Baynat, Politècnic, etc. de Castelló). Així mateix, el 29 de novembre presentarem públicament la campanya, i els dies 11 i 12 de desembre gaudi-rem de les conferències de Josep Murgades (professor de la UB) i Vicent Partal (director de Vilaweb). Finalment, dissabte 15 culminaran les activitats amb una diada reivindicativa farcida d'actes: excursió a les Agulles, fira d'entitats i animació infantil, dinar, manifestació i per rematar-ho un concert per la llengua a la Pèrgola.

Castelló per la Llengua, 16 de novembre del 2012

dijous, 15 de novembre del 2012

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE ENCARA (País Valencià, Països Catalans)

L’AJUNTAMENT D'ALGEMESÍ NO CANVIARÀ EL NOM DE L’AV. PAÍS VALENCIÀ I DEMANA DISCULPES

FONT: http://informaciodelaribera.blogspot.com.es/2012/11/lajuntament-dalgemesi-no-canvia-el-nom.html

Afortunadament per als veïns i veïnes de l’Avinguda, ara novament del País Valencià, el Sr Alcalde d´Algemesí ha rectificat  segons se'ls ha informt en una carta que els ha fet arribar.
Segons el portaveu municipal de Més Algemesí, Josep Bermúdez, els veïns i veïnes del carrer ens han donat a tots una lliçó sobre com entendre la ciutadania activa. “Són ells els qui amb la seua resistència pacífica i amb arguments clars i rotunds han provocat aquesta decisió.
Cal també felicitar al Sr Alcalde, primer perquè rectifica una desafortunada decisió, i en segon lloc per la forma en que ho fa, demanant disculpes per les molèsties ocasionades, i reconeixent que ha de prevaler la decisió dels veïns, ja que són aquests els autèntics governants d’Algemesí”. Més Algemesí ha dit que celebra que el Sr Alcalde coincidisca plenament amb els plantejaments bàsics de MÉS ALGEMESÍ sobre donar veu a la ciutadania, i l’animen a continuar per aquesta via. 
El portaveu de Més Algemesí anima a l’equip de govern a continuar per la via de l’autocrítica, a analitzar el que ha passat i a depurar responsabilitats. “No oblidem que ells i sols ells són els causants de la situació. Tant els veïns com els partits de l’oposició l’únic que férem fou protestar legítimament per una mesura políticament innecessària i administrativament irregular. Consultar als veïns la setmana passada era el que calia fer, però no després de prendre la decisió, sinó abans. Incomprensiblement, això, que és de sentit comú, no es va fer en el seu moment”.
El grup Municipal Més Algemesí valora també positivament que ahir el Sr Alcalde anés a preguntar l’opinió directa d’alguns veïns, “però això sols demostra com de desconnectat  està l’equip de govern de la realitat. Si tocaren dempeus en terra no hagués fet falta ni convocar la reunió ni anar casa per casa, ja que qualsevol veí d’Algemesí coneixia, des de fa anys, el pensar del veïnat de l’Avinguda sobre aqueta qüestió”.
Segons Bermúdez, fer la reunió i anar a preguntar als veïns demostra que tenim un equip de govern que desconeix el poble que governa. “Malgrat això, benvinguts siguen aquests gestos i enhorabona per realitzar-los”.

En últim lloc MÉS ALGEMESÍ considera que aquest lamentable episodi demostra clarament la tensió i divisió existent dintre de l’equip de govern, divisió que perjudica greument al poble. Han tardat quasi dos mesos en rectificar una decisió que deuria haver estat rectificada al dia següent. Això és així perquè és evident que al si del PP d’Algemesí s’ha produït un clar enfrontament entre el Sr Alcalde i el propi portaveu del grup. Sols in extremis el Sr Alcalde ha aconseguit imposar el seu criteri per damunt del portaveu popular. No oblidem que en la reunió amb el veïns el Sr Alcalde sempre va dir que es tindrien en compte totes les opinions, mentre que el missatge del portaveu fou també clar: era una decisió política i si hi havia irregularitats legals aquestes s’esmenarien. El pols que han mantes el Sr Alcalde, favorable a resoldre ràpidament la situació, i el portaveu popular, que representa el sector mes radical i conservador del partit, s’ha resolt finalment a favor dels veïns.
Durat aquests dos mesos, MÉS ALGEMESÍ, ha dubtat que l’autoritat real en l’Ajuntament fora la del Sr Alcalde, però amb aquesta decisió, les coses tornen al seu lloc. “Desconeixem si aquesta situació passarà factura dintre del Partit Popular i si s’exigiran responsabilitats al causant o causants d’aquesta situació, però pensem que tant l’origen del problema com la resolució del mateix demostren clarament la manca de cohesió del grup governant i la distància existent entre el grup municipal i el seu portaveu oficial”.
El portaveu de Més Algemesí recorda que el Sr Alcalde passarà a la història d’Algemesí per ser el primer alcalde al qual se li ha convocat una manifestació en contra d’una decisió seua, i demana clarament un compromís de l’equip de govern que aquest canvi no es tornarà a intentar per tercera vegada. “als nostres oïts encara ressonen les paraules del portaveu popular indicant que totes aquelles irregularitats serien corregides si feia falta. Demanem un pronunciament clar respecte d’aquesta qüestió per tal que el veïnat puga realment estar tranquil”.

dimecres, 14 de novembre del 2012

PAÍS VALENCIÀ: MOBILITZACIONS PER LA LLENGUA

Imatge capçalera sepc

El valencià a Alacant: Una història amagada', un documental del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

S'ha fet amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha produït un documental per radiografiar la situació del català a Alacant i ho ha fet amb la col·laboració d'entitats i institucions com el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El documental porta per títol 'El valencià a Alacant: Una història amagada'.

'Amb el testimoni de gent major que ha viscut tota una història de repressió i prohibició contra el català, i el testimoni dels més joves que amb la seua feina dia a dia fan possible la resistència de la nostra llengua se’ns conta, amb aquest documental, una història amagada', expliquen els impulsors.
Explica 'com el valencià, i amb ell la nostra cultura, han patit la discriminació durant els últims anys i com les noves generacions lluiten per recuperar-lo'.

Elx es mobilitza en defensa del valencià

El Tempir vol que centenars de persones reivindiquen l'ús de la llengua fent un muralmob” al parc Esportiu el 18 de novembre

L'Ajuntament utilitza sols el topònim en castellà


Als passats comicis municipals van passar moltes coses, entre d'altres que una localitat com Elx, governada pels socialistes d'ençà de la recuperació de la democràcia, va canviar de color, atorgant majoria absoluta –encara que molt justa– al Partit Popular, amb Mercedes Alonso al capdavant.
Un canvi que ha resultat pervers per als interessos del valencià a la tercera ciutat del País Valencià, ja que el nou equip de govern ha iniciat una croada encoberta contra l'ús social de la llengua a la localitat. Així, primer de tot va eliminar els noms de carrers o places amb el que l'alcaldessa considera “connotacions catalanistes”. Amb aquest argument l'avinguda del País Valencià va passar a dir-se Comunidad Valenciana; el Gran Teatre ara és Gran Teatro; Elx ha passat a ser Elche únicament a tota la documentació oficial; la retolació dels contenidors en castellà o la marginació del valencià als premis literaris. Aquestes són algunes mostres que l'associació El Tempir ha denunciat sistemàticament i en contra de les quals ha encetat diferents campanyes com #esElx.
Ara l'Associació Cívica per la Llengua d'Elx s'ha proposat dur a terme una nova iniciativa més ambiciosa en què volen implicar centenars de persones, fer un muralmob en el marc d'una nova campanya que du el lema “A Elx, en valencià”.
Missatge aeri
El projecte és una acció organitzada o happening, on un grup de persones es reuneix, de forma espontània, en un lloc determinat i hi comença a fer alguna cosa inusual. En aquest cas es tractaria que eixes persones formen, amb l'ajuda de cartolines, un missatge que es vol transmetre. La idea és que aquest missatge quede enregistrat amb diverses càmeres per tal de fer un vídeo publicitari i penjar-lo en Internet per a difondre'l; però, sobretot, l'objectiu és fer una fotografia aèria enmig del palmerar on es llija el missatge que les persones han format mantenint les cartolines amb les mans per damunt dels caps.
El muralmob es durà a terme el proper 18 de novembre al parc Esportiu, però abans, aquest dissabte 10, al mateix lloc, tindrà lloc un assaig general.
L'objectiu, com explica a El Punt Avui el president de El Tempir, Robert Escolano, “és reclamar l'oficialitat del valencià a Elx, a banda de denunciar de manera sistemàtica tots els incompliments en matèria lingüística que està fent l'Ajuntament. A més, també volem implicar la ciutadania en la defensa de la llengua amb diferents campanyes que estan tenint una molt bona acollida”.
Tots aquells que vulguen participar en el muralmob poden inscriure's en la pàgina web d'El Tempir, www.eltempir.cat.

EN VAGA

CARTELL DEL MAIG DEL 68

dimarts, 13 de novembre del 2012

MÉS GENOCIDI CULTURAL


Hem de vigilar la voluntat genocida del PP cap al català a les illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent

04/11/12 02:00 JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ
Estem en un procés polític engrescador, alegre, entusiasta, en una mobilització política o ideològica de molta gent a Catalunya, Espanya, Europa. A favor la gran majoria, expectants uns quants i una minoria en contra. Des de l'Espanya oficial, el nostre dret a decidir és presentat com una falòrnia que no té ni cap ni peus, però l'allau sobiranista avança de forma impetuosa: en la petita i mitjana empresa, al cap i a la fi el nervi del país; des d'una posició de neutralitat general de la gran empresa –“ja ens adaptarem al que vingui”, vénen a dir de forma intel·ligent i prudent, que el capital no vol enrenou–; d'una general acceptació del món del treball. És el debat que ens té a tots corpresos, però hem d'estar a l'aguait de la voluntat genocida del PP cap al català a les illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre pot obrir un camí sense aturador per a un nou estat d'Europa, però tindrem una actitud principatina, entotsolada en un món cultural tancat, si no pensem en l'ajut que hem de donar per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes a la resta dels territoris que les tenen com a element propi, compartit amb nosaltres, sí, però també propi d'ells. I aleshores ens necessitaran més que mai. La pressió sobre els illencs, els valencians i la gent de la Franja serà ofegadora. El nacionalisme excloent castellanista de Wert i el seu afany espanyolitzador feriran on puguin.
En aquesta campanya electoral hem de demanar als candidats i tots els partits que es presentin què pensen fer davant aquest atac genocida. CiU, ERC, IC i SI ja han manifestat el seu desacord amb les accions preses pel PP en aquest països germans. El mateix hem d'exigir al PSC, un partit perdut en uns moments molt importants per al seu present i futur; a la deriva pel que fa la seva defensa federal i de reforma de la Constitució per encabir-hi una Catalunya més lliure i tractada més justament; defensant un teòric dret a decidir que el PSOE es carrega; presoner d'una argolla que li fa defensar en teoria el dret a decidir i que no fa en el propi partit (decidir el PSC per si mateix la seva estratègia electoral). Qui pot entendre aquest embolic?
Tot amb tot, el PSC i el PSOE s'han de posicionar vers el català amenaçat pel PP. Tard o d'hora, de moment és així, tornaran a governar a les Illes i al País Valencià o a l'Aragó. Ara, quan no tenen res a perdre perquè tot ho han perdut, és el moment de comprometre's de cara al futur. No cal fer-se massa il·lusions; els espanyols defensen el castellà fins i tot on no corre cap perill, ans al contrari: vegeu l'Instituto Cervantes arreu del món o les accions més variades, inclosos els països de Llatinoamèrica.
Un pot oblidar moltes coses, però la història situa les coses al seu lloc. L'abandonament del PSPV-PSOE de la lluita per la identitat valenciana en la seva llengua i cultura, l'ocultació del llegat de Joan Fuster o ensenyar de forma pública via Canal 9 van ser la mostra més evident que volien ser una regió provinciana de Madrid. També s'ha d'assenyalar que ha estat la manca de coratge en la defensa total de la democràcia el que ha permès que s'hagi instal·lat la corrupció moral i política al cor motriu del País Valencià. Ara s'ha de refer un camí que mai no s'hauria d'haver deixat. Sembla, però, que ja s'ha començat a caminar.
A les Illes,el PP s'enfronta al sentiment de la gent. Un camí que du al fracàs. Vendre la marca Espanya i l'espanyolització obligada és un negoci ruïnós. Forçar les coses, tipus persecució de la llengua catalana –Mahón és un cas que faria riure si no fes llàstima–, tindrà un efecte bumerang. Hem d'estar preparats per ajudar-los. Ells també són nosaltres, nosaltres també som ells. La història torna a fer el seu camí, necessita el seu calendari, però la cultura, la geografia, l'economia ens duen a retrobar-nos sempre. I amb democràcia, molt més. El temps ho dirà.
Publicat a

dilluns, 12 de novembre del 2012

Què és Bloko?


Bloko.info
Què és Bloko?

- És un diari:
És un diari digital adreçat a un públic, bàsicament, juvenil que hem creat en Ferran Aguiló, en Rafel Gallego i Bartomeu Picornell.

S'estructura com a diari convencional: Món, Espanya, Balears, Oci i cultura i Tecnologia i ciència. Però té aquestes característiques: notícies molt seleccionades (2 o 3 per secció); totes les seccions tenen el mateix pes; notícies breus i explicades en un llenguatge clar.

També té la Guia Bloko que és magazine setmanal on col·laboradors externs tenen seccions de música, còmic, moda, cinema, receptes, etc.

- És una finestra oberta a la participació:
La columna de la dreta té la secció Altres blokos. Són espais autogestionats per joves o entitats que treballen amb joves perquè se'ls facin seus. Els donam un usuari i una contrasenya i, a partir d'aquell moment, hi poden posar el que trobin (texts, música, vídeo, dibuixos...) i quan trobin. S'incorporen automàticament a l'edició i apareixen a l'apartat Col·laboracions recents.

Hi ha alguns joves que ja s'han creat el seu espai a títol particular com Jaume Ribas, Clàudia Darder, Toni Canyelles. També hi ha entitats com el Consell de la Joventut de Palma, l'IES Madina Mayurqa, IES Juníper Serra, IES Sureda i Blanes, Prosocial.

Nosaltres, després, ens encarregam de difondre els continguts a través de Facebook i Twitter.

Si vos interessa, podem venir a explicar-vos el projecte amb més detall.
Moltes gràcies!

Bartomeu Picornell, Rafel Gallego i Ferran Aguiló.
Bloko.info

ARTICLE DE M. A. FONT A BLOKO

Bauzá obre el debat de la independència

12.11.2012
Avui, divendres, estic contenta. El president Bauzá, ha anat a Madrid i, als berenars de “La Razón”, ha obert el debat de la independència de les Illes Balears. Allà afirmà que “mentre jo sigui president de les Illes, mai no formaran part dels Països Catalans”. No passeu ànsia, no us haureu d’esforçar gens per impedir que les illes formin part dels Països Catalans. Podeu descansar tranquil. No cal que destineu esforços en aquesta qüestió. No sou vos qui heu de decidir si les illes han de formar part dels Països Catalans, han de recuperar la sobirania perduda o han de continuar depenent d’un estat que els xucla la sang i els extorsiona. Tranquil. A qui correspon prendre aquesta decisió és al poble de les illes Balears. I ho ha de fer per majoria.
De moment, amb l’estat espanyol, no mos va gaire bé. Són 3.500 milions d’euros que se’n van a Madrid i no tornen. I això que a Madrid i aquí hi ha un govern del mateix color polític. Diuen que això del català és una cortina de fum que posa el president perquè no es vegin els problemes reals de la ciutadania. Més que una cortina de fum jo diria que és un mur de ciment armat que ell vol alçar per fer-nos callar, instaurar la política de la por, paralitzar l’expressió i les possibles accions de la gent. En Voltaire “És perillós tenir raó quan el govern s’equivoca” Però ni cortines de fum ens distrauran, ni murs de ciment armat, -com deia en Toni Roig-, no ens faran callar!
A partir d’ara podeu ocupar-vos del que hauria de ser una prioritat del vostre govern. Recuperar els dobbers que se’n va a Madrid i no tornen, incentivar l’ocupació, deixar de generar atur entre els treballadors públics, aturar els desnonaments, reduir les llistes d’espera als hospitals, atendre els alumnes que ho necessiten, construir un futur per als nostres infants i joves, no convertir Mallorca en el femer d’Europa… Ocupar-vos del que realment preocupa la gent.
També heu dit que “cada mil·límetre que es cedeixi al nacionalisme és un mil·límetre de no retorn” i per això heu demanat al cap de l’Executiu espanyol, Mariano Rajoy, que aturi “sense cap tipus d’ambigüitat” la deriva sobiranista del president català. A les illes ja coneixem el vostre estil autoritari de governar, els vostres mètodes expeditius i dràstics. I la vostra desafecció a la llengua i la cultura pròpia dels formenterencs, menorquins, eivissencs i mallorquins. Hem vist que no feu res per normalitzar-la, ans el contrari voleu generalitzar la desigualtat social i lingüística del carrer a tots els altres àmbits. Els illencs som bonsal·lots, però no som beneits. Veim clarament que, el nacionalisme espanyol, que vos i altra gent practicau, és el nacionalisme més fort i més radical de tots els nacionalismes de l’estat. I el més excloent.
I com és que patiu aquesta desafecció a la llengua i la cultura pròpia de les Illes? La vostra mare, quan éreu petit, no vos contava rondalles?
M. Antònia Font. Política educativa i normalització lingüística STEI Intersindical