El Teatre Micalet acull ‘El poble és qui més mana’, un col·loqui ‘en solidaritat amb Catalunya per reclamar la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics’, segons expliquen al manifest. A més, també defensen el dret a l’autodeterminació i demanen la derogació de la Llei Mordassa. L’acte comptava amb la presència de Joan Tardà (ERC) o Jon Iñarritu (EH Bildu), entre altres.
En una sala acostumada a presenciar tota classe de comèdies i tragèdies, sonava el mític himne antifeixista italià 'Bella Ciao' al mateix torn es projectaven imatges dels presos polítics catalans i de la jornada de l'1 d'octubre.
Així començava 'El poble és qui més mana', un acte en 'solidaritat amb el poble de Catalunya i per la llibertat dels presos i preses o exiliats polítics' al Teatre Micalet de València, organitzat per Solidaritat i República País Valencià i pel Comitè per l'Aliança de Treballadors i Pobles. Una cita amb gran acollida per part d'un públic que lluïa adhesius i llaços grocs a les solapes de les seues camises.
Guillem Agulló, pare del jove antifeixista assassinat per l'extrema dreta i membre de la llista d'Esquerra Republicana del País Valencià als comicis europeus, era el primer a denunciar 'la repressió que està patint el poble de Catalunya per part de l'estat espanyol' per advertir que 'tard o prompte cauran'. També feia al·lusió al paper dels polítics valencians davant la situació que s'està vivint a Catalunya i demanava que 'no miren cap a un altre costat, perquè o estan a favor de la llibertat o a favor de la repressió, no es pot ser equidistant'.
Fa menys d'una setmana que se celebraren les eleccions generals i les autonòmiques al País Valencià, comicis que van suposar l'entrada de l'extrema dreta per primera vegada a les institucions. Agulló volia recordar que a Catalunya i al País Basc 'han sabut frenar el feixisme, mentre que al País Valencià hi ha deu feixistes [com a diputats a les Corts valencianes]'. Tot per concloure que 'al feixisme no se'l tolera, se'l combat'.
Mireia Caldés, del Front Republicà, recordava que 'la solidaritat és la tendresa dels pobles i és el baluard que tenim per empetitir els règim feixista i fer-lo caure d'una vegada'. Encoratjava a la resta de pobles a fer-ho: 'al poble valencià i al balear, però també al poble gallec, andalús, basc... Hem de combatre qualsevol sistema que ens vulgui súbdits i no com a iguals'. Així, demanava una taula de diàleg ‘entre iguals' i la resistència 'd'un moviment de desobediència civil pacífica' junt amb l'enderrocament de l'anomenada Llei Mordassa i articles com ara el 155.
Des d'Andalusia, Luis González membre de CCOO, volia mostrar el seu suport als polítics presos catalans explicant la situació que actualment estan vivint 'al voltant de 300 i 400 companys sindicalistes' processats per motius relacionats amb el dret de vaga. 'La lluita contra el règim feixista és la mateixa a Catalunya que a la resta dels territoris de l'estat', expressava.
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Consol Barberà, s’unia al rebuig 'd'un Estat que es nega a admetre qualsevol intent de Catalunya d'actuar com a subjecte polític i que utilitza el sistema judicial com un mitjà de cesura’. Amb tot, centrava la seua intervenció a denunciar la situació que pateix el País Valencià a causa de l'infrafinançament i la manca d'inversions 'en el que és un veritable espoli fiscal equivalent a més del 6% del nostre PIB, aproximadament la tercera part del nostre pressupost'.
Malgrat tot, volia destacar que 'el País Valencià està vivint una de les millors conjuntures polítiques de les darreres dècades després de fer fora a un partit corrupte i de quatre anys de polítiques diferents', en referència al govern del Botànic. Reivindicava 'la possibilitat real d'avançar cap a la nostra confirmació com a subjecte polític de dret’, i demanava 'que les forces del canvi compartesquen una comprensió comuna d'ampli abast i que s'avance en acabar amb els complexos del poble valencià'. ‘No parlem d'independència sí o no, parlem de democràcia. Això va de democràcia', insistia.
El senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, volia felicitar a la societat basca i catalana per dir 'agur trifachito', però també al País Valencià on l'extrema dreta no ha aconseguit entrat al govern. 'A Euskal Herria visqueren diferents tipus de violència amb vulneracions de drets humans, davant dels quals l'estat espanyol no va dubtar a utilitzar totes les mesures excepcionals per lluitar contra el que ells consideraven un "tot és ETA"'. Iñarritu contraposava aquesta situació a la que es viu actualment a Catalunya, assenyalant la paradoxa que suposa que 'aquest manual repressiu s'estiga aplicant en un procés pacífic, cívic, polític i sense cap mena de violència'.
També feia referència a la imatge internacional que està oferint l'Estat espanyol. 'Ni amb 200 ni amb 20.000 diplomàtics podrien millorar-la', sentenciava en relació al ressò que s'ha fet la premsa internacional arran de les votacions del darrer 1-O i de l'aplicació de l'article 155. 'Quan detingueren a tot un govern legítim, molts es tiraren les mans al cap quan, davant l'espill d'altres països democràtics, les seues justícies digueren que aquests polítics no havien comés cap delicte de rebel·lió'.
El membre d'EH Bildu explicava el canvi de paradigma que suposa 'passar d'un conflicte polític que es resol d'acord amb el principi democràtic, a un conflicte de repressió amb l'esperança que sorgira una espurna de la violència perquè es convertira, únicament, en un problema policial. Però no han aconseguit'.
L'històric polític dirigent independentista Josep Guia criticava la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir a Carles Puigdemont encapçalar una candidatura a les eleccions europees del pròxim 26 de maig, de la qual ell en forma part i que qualifica de 'censura'. 'Quan la repressió provoca més indignació i solidaritat que no pas por, el repressor perd i el poble reprimit guanya', assenyalava.
Encarna Canet, d'Intersindical, cridava a fer 'un front comú contra la repressió i l'excepcionalitat democràtica que precaritza els drets fonamentals'. A més, recordava els 900 dies que porten els joves d'Alsasua a la presó, una reivindicació a la qual també se sumava Àngels Pujol. La secretària nacional de l'Assemblea Nacional Catalana volia denunciar les condicions que pateixen els polítics, activistes i membres de l'administració 'per haver fet possible el dret a decidir l'1 d'octubre'. Malgrat tot, accepta que no estan on havien pensat que hi estarien en aquell moment. Denunciava les dotze setmanes de judici polític que estan patint i explicava que 'les diferències polítiques no et poden portar a la presó en un estat democràtic'.
José E. Vicente, membre de l'executiva del Bloque Nacionalista Galego(BNG), reivindicava la revolució portuguesa del 25 d'abril de 1974 -coneguda com a la Revolució dels Clavells-, com també ho feia l'exdiputat portugués Aires Rodrigues. Seguint aquest exemple defensava 'la insurrecció contra qualsevol forma de repressió' i demanava l'alliberament dels presos i les preses polítiques catalans.
L’exdiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Joan Tardà, tancava aquest col·loqui en suport als presos i exiliats polítics catalans, parlant d'una Europa 'que està patint molt, tot i ser una democràcia construïda amb els materials més nobles' fent referència a la derrota del nazisme. També explicava que, fins i tot, en altres democràcies europees 'més consolidades que la nostra' l'extrema dreta ha arribat a les institucions i forma part d'alguns governs. 'Ingènuament havíem cregut que la bèstia estava enterrada des de Nuremberg i ara hem descobert que tan sols dormia', metaforitzava el dirigent republicà.
Davant d'aquest escenari, Tardà preguntava 'com no havien de patir ells si la democràcia espanyola va ser construïda amb materials de tercera, quarta o cinquena categoria, perquè aquí no van derrotar al feixisme'. Així doncs, el dirigent català catalogava la democràcia espanyola de 'democràcia low cost'.
Joan Tardà animava el País Valencià a avançar cap a un procés com el de Catalunya, tot i que també confessava que 'en arribar al peu de la muntanya, hem mirat amunt i hem vist que és més alta del que havíem pensat. Malgrat tot, ara cal fer el cim i si volem fer-ho aviat, hem de construir un camí molt ample perquè càpiga molta gent, i sobretot gent diferent'.
Amb el públic en peu, començava a sonar la 'Grândola, Vila Morena', la cançó amb la qual es va iniciar l'anomenada Revolució dels Clavells a Portugal. La següent cançó a sonar era ‘L'estaca’. Finalment, el Teatre Micalet s’inundava del so de la dolçaina i del tabal de l'agrupació Estrela Roja de Benimaclet(València), que feia sonar la Muixeranga, en el que era el final d'aquest crit internacional en suport dels presos polítics.
