Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 30 de maig del 2015

Valencians que parlen mallorquí

Valencians que parlen mallorquí! - YouTube

Fa quatre segles milers de mallorquins van anar a repoblar la zona de la Marina, al Regne de València, fugint de la misèria. Eren zones despoblades, després de l'expulsió dels moriscos. Aquesta descendència mallorquina, descoberta fa poc, ha fet que conservin trets mallorquins molt distintius en la parla (com l'article salat, en el cas de Tàrbena) i en la cultura culinària (fan sobrassades!).



L’herència balear al sud valencià

Valencians de Mallorca' és el títol del sisé documental elaborat per InfoTV i tracta sobre un episodi històric pràcticament desconegut fins als anys 80 i del qual ara es commemora el quart centenari: la repoblació, amb milers d'immigrants mallorquins, de molts pobles de la Marina, la Safor i el Comtat, que havien quedat buits després de l'expulsió dels moriscos, el 1609. El documental trau també a la llum tota l'herència deixada per aquells colons, encara hui ben visible en la parla, els cognoms, la toponímia i els costums d'aquelles comarques, i ben especialment de la Marina.
És cert que la mallorquinitat de Tàrbena i la Vall de Gallinera eren ben notòries. Però no fou fins les investigacions de Josep Costa, espentades per Vicenç Rosselló i publicades el 1978, que es va saber que també hi hagué assentaments importants de mallorquins a llocs com Xaló, Llíber, Bolulla, Gata, Pedreguer, l'Atzúvia, els Poblets, la Rectoria... i molts altres. El documental, en un capítol introductori, evoca aquell descobriment, ampliat la dècada passada amb els treballs d'Antoni Mas, Joan Lluís Monjo i Josep Mas. Un segon capítol explica els detalls de la colonització, que s'estén durant tot el segle XVII. Finalment, l'últim capítol recorre els pobles més ‘mallorquins' de la Marina per presentar quina és l'empremta balear encara vigent. Amb menció especial a Tàrbena, l'únic municipi que conserva el ‘parlar de sa' dels repobladors i que per això ha estat sotmés tradicionalment a la burla dels pobles veïns. Els últims anys, en canvi, Tàrbena ha pogut recuperar la seua història i els tarbeners proclamen amb orgull eixos origens.
El guió i la direcció de ‘Valencians de Mallorca' corresponen a Sergi Tarín i Juli Esteve, i la imatge i el muntatge a Esther Albert i Antoni Arnau. El treball, que s'ha estés durant 10 mesos i ha costat 65.000 euros, s'ha dut a terme per iniciativa de la Mancomunitat Cultural i l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i en coproducció amb IB3, la Televisió de les Illes Balears. Hi han participat també el Govern Balear, el Consell de Mallorca, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les Universitats de València i Alacant i un total d'onze ajuntaments mallorquins i valencians, a més d'algunes empreses i fundacions.
‘Valencians de Mallorca' s'ha rodat en alta definició (Full HD). La versió per a DVD, a la venda per 15 euros, va acompanyada d'un total de 14 extres dedicats a la parla de Tàrbena, Bolulla, Gata, Pedreguer i Xaló i a diverses manifestacions culturals i festives dels pobles repoblats i també de Santa Margalida, la vila mallorquina d'on provenen bona part dels actuals habitants de Tàrbena i Xaló.
La venda de DVDs es tramita per correu contra remborsament i està a la venda per 15,50 euros. Per reservar exemplars o fer la comanda, s'han de fer arribar nom, cognoms, NIF, adreça i telèfon al correu electrònic info@infotelevisio.com o al telèfon 963347029.



RELACIONAT

divendres, 29 de maig del 2015

SIGNEM! Plataforma pel Dret a Decidir - PAÍS VALENCIÀ

ENLLAÇ PER SIGNAR EL MANIFEST: Plataforma pel Dret a Decidir
ENLLAÇ PER A COL·LABORACIONS: Micromecenatge

Al País Valencià pel Dret a decidir

Al País Valencià, cada dia que passa s’obre una escletxa més gran entre les necessitats populars i les decisions que prenen a l’hora de dirigir les institucions, aquells i aquelles que diuen governar en el nostre nom. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta en un problema cada vegada més i més gran.

Quan al 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores ençà i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya i un poble capaç de perviure mirant al futur alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana.

L’actual arquitectura política que ens governa (estatut d’autonomia, constitució espanyola, constitució i tractats europeus, OTAN, etc.) no és fruit de la lliure decisió del nostre poble. Tot i el vernís democràtic d’algunes d’aquestes normes o institucions, totes elles pateixen d’una manca de legitimitat envers el País Valencià ja que, en cap cas, ens han reconegut prèviament com a subjecte polític col•lectiu. Sense aquest reconeixement previ, l’adscripció a títol individual i dins d’un hipotètic subjecte més ampli (Estat Espanyol, Unió Europea) es fa a partir de la nostra negació com a Poble.

Aquesta realitat es fa més punyent quan ens trobem al bell mig d’una crisi d’intensitat molt superior a totes les anteriorment conegudes. Una crisi que no solament afecta a la forma del repartiment de l’excedent del sistema productiu, i que estan resolent en contra dels interessos de la majoria imposant l’agenda del neoliberalisme, sinó que a més, en imbricar-se amb crisis alimentàries, ecològiques, identitàries, culturals, etc., conformen una autèntica crisi sistèmica o del model de civilització.

Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.

I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.

La manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col•lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.

Les persones sotasignats no contemplem el Dret a Decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenem que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure.
País Valencià , maig 2013

dimecres, 27 de maig del 2015

L’objectiu no és matar la llengua, és matar el país


Víctor AlexandreVíctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Alguns dels seus llibres són Jo no sóc espanyol(1999); Despullant Espanya(2001); El cas Carod (2004); El somriure de Burt Lancaster(2005); La paraula contra el mur(2006); TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006);Nosaltres, els catalans (2008); Set dones i un home sol (2009) premi Mercè Rodoreda; Trifulkes de la Katalana Tribu (2009); Una història immoral (2010); Cor de brau (2011); i Onze.Nou.CATorze. 1714 (2013). Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i l'obra teatral La joia de ser catalans(2015).
"Què significa, la llengua catalana? Doncs, a banda d’evidenciar l’existència d’una nació, significa unes arrels diferents, una cultura diferent, una manera de ser, de pensar, d’entendre i d’explicar el món diferents"
L’ofensiva que el nacionalisme espanyol, a través del govern de Madrid, dels partits polítics i d’entitats ultres, com ara Societat Civil Catalana o Convivencia Cívica Catalana, està portant a terme contra la nostra llengua per tal de fer realitat allò que no van aconseguir dos criminals sanguinaris com Felip V i Franco, no té absolutament res de lingüística. És política. Diguem-ho clar: l’objectiu real no és anorrear la llengua, l’objectiu real és anorrear el país. Per això és ara, i no abans, que l’ofensiva adquireix tanta virulència. Mentre Catalunya s’ha mostrat políticament submisa, el model lingüístic català no els ha tret la son. No calia, perquè, com deia un dels seus cabdills, “todo está atado y bien atado”. Ara, en canvi, observen horroritzats com els catalans hem descobert que les úniques cordes que ens lligaven a una captivitat perpètua eren mentals i vivien en el nostre cervell.

I, és clar, la descoberta ha tingut efectes immediats, tant a favor com en contra. A favor, perquè hem pres consciència dels nostres drets i estem desfent els nusos psicològics que ens havien convertit en un poble desconeixedor del seu poder; i en contra, perquè hem despertat totes les alarmes de la presó i tant els carcellers com el cos de guàrdia s’han posat les mans al cap i han corregut a mirar de tancar les portes i finestres que poguessin estar obertes. Aquesta és la raó dels atacs a la nostra llengua. Saben que no poden negar l’existència de la nació catalana mentre el català sigui viu –ho neguen igual, ja ho sé, però se saben en fals– i han decidit portar a terme el lingüicidi. S’ha de reconèixer que hi tenen la mà trencada, en això, només cal mirar com van reeixir a les colònies d’ultramar; però la llengua de la colònia catalana sempre se’ls ha resistit i fereix el seu orgull depredador. Ells, que si poguessin imposarien l’espanyol a tot el planeta, viuen com una humiliació l’existència de la nostra llengua en un espai de món que consideren seu per dret de conquesta. Però, com dic, no és pas la llengua en si mateixa, allò que de debò els ofèn, és allò que significa.

I què significa, la llengua catalana? Doncs, a banda d’evidenciar l’existència ja esmentada d’una nació, significa unes arrels diferents, una cultura diferent, una manera de ser, de pensar, d’entendre i d’explicar el món diferents, una actitud davant la vida diferent i, en definitiva, una civilització diferent. I l’única manera d’esborrar tot això és restringir l’ús d’aquesta llengua a l’àmbit domèstic, folkloritzar-la i substituir-la per l’espanyol. Però per aconseguir-ho cal, entre altres coses, que l’espanyol tingui a casa nostra els mateixos drets que a Castella, encara que a Castella el català no tingui cap dret; cal que tots els catalans tinguin l’obligació de saber espanyol, encara que tots els castellans no tinguin cap obligació de saber català; cal que interioritzem que un hispanoparlant és un ésser superior i que un catalanoparlant és un ésser inferior fins al punt que el primer val per trenta dels segons. Així ho diu la llei espanyola: només que hi hagi un sol alumne escolar que rebutgi el català, tots els alumnes de l’aula han de fer la classe en espanyol. Cap alumne, en canvi, no pot demanar que una classe en espanyol es faci en català. De la mateixa manera que els negres havien de deixar el seient lliure de l’autobús, en pujar un blanc, o els immigrants han de baixar de la vorera, en passar un xenòfob, i els homosexuals han d’amagar la seva orientació davant d’un homòfob, també els catalanoparlants han de canviar de llengua tan bon punt un hispanoparlant aixeca el braç o arrufa el nas. I així serà mentre ens regim per la justícia espanyola en comptes de regir-nos per una justícia catalana. Acatar la justícia espanyola i presentar recursos contra les lleis que ens anorreen és tan estèril com ser esclau i acatar la voluntat de l’amo presentant-li un recurs amb l’esperança que dicti sentència contra si mateix. Cada acatament que fem i cada recurs que presentem no fa res més que legitimar el domini espanyol sobre nosaltres.

dilluns, 25 de maig del 2015

ALS PAÏSOS CATALANS, VOLEM VIURE PLENAMENT EN CATALÀ.

Eleccions autonòmiques: el català en campanya arreu dels territoris del domini lingüístic!

La Plataforma per la Llengua se suma a les reivindicacions d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear i de les entitats de defensa de la llengua i cultura de la Franja que demanen als partits l'equiparació de drets dels parlants de català en els esmentats territoris.
La Plataforma per la Llengua se suma a les reivindicacions d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear i de les entitats de defensa de la llengua i cultura de la Franja que demanen als partits l'equiparació de drets dels parlants de català, situació que actualment està lluny de complir-se.
Al País Valencià, l'ONG del català dóna ple suport a les reivindicacions d'Acció Cultural i de les universitats públiques valencianes en la proposta anomenada"Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística", de manera que:
  • El valencià esdevingui la llengua d'ús normal i general de les administracions valencianes.
  • Que es garanteixi l'ús per part dels parlants amb el "Deure de coneixement passiu de la llengua pròpia" que ja està establert per al castellà.
  • Disponibilitat lingüística en tots els àmbits no oficials, ara sense regulació, com el socioeconòmic, el laboral, serveis, consum i oci.
  • Que hi hagi uns mitjans de comunicació en valencià i de qualitat. Recepció de totes les emissions de la resta de l'àrea lingüística.
A la Franja, les eleccions a les Corts Aragoneses del 2015, la Plataforma per la Llengua demana als partits que no menystinguin les reivindicacions del territori tot afegint-se a les demandes d'associacions com l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya o l'associació de pares Clarió. És per això que creu que cal:
  • Garantir l'ensenyament en català a les escoles i instituts de la Franja. Cal escoltar les reivindicacions de la comunitat educativa que reclamen, a més de l'ensenyament de la llengua, l'oferta d'assignatures no lingüístiques en català. Cal garantir que tots els alumnes de la Franja són alfabetitzats també en català.
  • Dotar l'Aragó d'una Llei de Llengües que impulsi i prestigiï la llengua catalana pròpia de la Franja. Cal escoltar les associacions de la Franja i eliminar mesures de desprestigi com la denominació del conegut com a LAPAO.
  • Modificar l'Estatut d'Autonomia de l'Aragó perquè el català i l'aragonès esdevinguin llengües oficials.
A les Illes Balears, l'ONG del català demana als partits que han subscrit el"decàleg en temes de llengua i cultura" per a la legislatura 2015-2019, que l'Obra Cultural Balear ha enviat com a proposta de mínims, que prenguin mesures per garantir els drets dels parlants de català per aconseguir:
  • Garantir la competència lingüística en català a l'ensenyament.
  • Assegurar l'atenció en català des de les administracions.
  • Posar els mitjans de comunicació públics i els espais que disposin les institucions per compensar lingüísticament l'oferta que reben els ciutadans i assegurar la recepció de totes les emissions en llengua catalana.
  • Protegir els ciutadans de les Illes Balears perquè puguin expressar-se en la llengua pròpia sense haver de patir cap tipus de discriminació.
Comparteix
  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin

diumenge, 24 de maig del 2015

TENS DUBTES? Vídeo Docents en Lluita: 4 anys de mobilitzacions!

L'STEI va presentar un vídeo, el desembre de 2014 després d'haver tombat el TIL als tribunals, sobre la lluita duita endavant per part del sindicat i la comunitat educativa, a totes les Illes, durant aquests quatre anys de legislatura Bauzá.

Ara, just al final de la legislatura, us el feim arribar per si voleu recordar la gran mobilització que hem viscut tots plegats per defensar la llengua i l'educació. Avui és un bon dia per mirar-lo. Us ajudarà a reflexionar sobre allò que volem i necessitam per a la propera legislatura.

És un vídeo de reconeixement a totes les entitats, persones, organitzacions, assembles, plataformes, associacions, cooperatives, pares i mares, mestres i professors de la pública i de la privada concertada, alumnes... societat civil... de Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca. També hi expressam l'agraïment als grups parlamentaris i als partits polítics que ens han fet suport i a la xarxa de solidaritat dels Països Catalans així com de la resta de comunitats de l'estat.

La unitat d'acció ens ha donat moments importants i històrics que no podem oblidar. Hem fet molts aprenentatges i estam a l'expectativa de la configuració d'un nou govern que estigui a favor de les persones, que prioritzi el dret a l'educació i reforci tots els serveis públics.


Pel consens i la unitat d'acció!!

dissabte, 23 de maig del 2015

ADA COLAU: Feta la llei, feta la trampa.

Soc jurista, i per tant se de sobres les martingales que a vegades, ens obliguen a fer les normes carents de sentit comu, per buscar la justicia o justificació de determinada activitat que no s'hi havè prou bé. 

Pero una cosa es mirar de forçar la interpretacio de la llei en defensa del nostres interessos legítims i altre jugar a ser un ventatgiste espanilat per treure'n profit en benefici propi i en perjufici de tercers. 
Ahir la senyora Ada Colau a tv3 es va encarregar de repetir que ella no era ICV-EUA, defugint de totes les preguntes, per altra banda capciosos, que li feia un pepero Fernández que no va aconseguir ni per un moment desestabilitzar a la ventatgista Colau. A la senyora que fa un any assegurava que mai entraria en politica, sense que ningu li ho preguntes, unicanent li interessava un cara a cara amb el segon alcalde de Barcelona, mes ben valorat de la democracia, conscient que qui podia passar-li per l'esquerra, i a mes, amb un discurs molt mes coherent i nacional, no hi era, per que ella, que no es ICV, sino Guanyem Barcelona, sabia ben veque alli no hi era cap representant de les CUP; la llei electoral prohibeix, atemptan als principis democràtics, mes elementals, que qui no tingui representacio anterior en l'òrgan al que ara es presenta candidatura, no pot intervenir en les campanyes electorals en curs. Es una norma absurda, ilegal i adhuc l'inconstitucional, pero aixo ahir a ningu li importava. En quatre anys canvien moltes coses, canvia el cos electoral, canvien les opinions de les persones, pero la llei electoral es fa un retorn al passat, com si volgués fer-nos oblidar per que estem enfadats amb els nostres representants si no ho han fet com varen dir que ho farien, i tapa la boca a les veus noves que ens poden donar una sortida nova. Ada Colau es va aprofitar ahir d'una interpretacio mesquina de la norma, ha que ella, sense tenir cap representacio a l'Ajuntament actualment parlava per boca d'ICV-EUA, amb qui esta coaligada en aquesta aventura que va jurar i repetir que mai iniciaria. Ho va fer, a consciencia, amb un ventatgisme digne de la mes miserable conducta, saben que ella tan poc dret de ser-hi com Maria Jose Lecha, cap de llista de les CUP a Barcelona, que efectivament no hi era, perque les CUP no van voler acceptar a Barcelona el xantatge de la senyora que mai s'havia de presentar a unes eleccions i que espera ser la llista mes votada, i qui sap si alcaldessa, si no ho impedim amb els nostres vots. No te cap projecte clar per Barcelona, no te ni idea de que ha de fer amb la capital de Catalunya, ja que ni tan sols sap si vol que sigui capital d'una Comunitat Autònoma o Capital de un estat independent. Maria Jose Lecha aixo ho te clar.

Que consti que no soc militant de les CUP, pero em resulta indignant que la interpretacio de les normes absurdes, ilegals i inconstitucionals, provoqui ventatgisme i discriminació que es l'espectacle que varem veure ahir per televisió, per TV3 a Barcelona.
Si per un vot s'ha de decidir qui es el proper alcalde de Barcelona, cal que tinguin ben clar tots els participants en la paròdia d'ahir, que no sera pel meu vot. Votare les CUP, per que durant els últims anys, han estat coherents en el deu discurs social i nacional, votare les CUP per que em resulta indignant que estigui sotmesa a un silenci vergonyós a la que ha de ser la capital de la Republica independent de Catalunya, votare les CUP, per que lluny de queixar-se d'una llei electoral ilegitima, fan el seu cami sense insultar a cap altre partit, votare les CUP, per que m'han donat confiança en que compleixen el que diuen. Res hauria impedit al David Fernandez, al Quim Arrufat o a la Isabel Vallet anar en llocs rellevants a la llista per Barcelona, per que una interpretacio estricta del seus estatuts els hi ho permet, pero no forcen maliciosament la interpretacio dels mateixos i compleixen mes enllà del que els hi es exigible, el que la seva consciencia social i nacional els hi permet. Per aixo, i per molt mes votare CUP diumenge que ve. Per que estic segur que no em defraudaran, estic segur que no permetran, si d'ells depen, que un o una botifler/a indefinit/ida o neolerrouxista governi Catalunya.

divendres, 22 de maig del 2015

COMPROMÍS ADVERTEIX ALBERTO FABRA

Publicat en El Punt Avui dijous 14de maig del 2015

Compromís diu a Alberto Fabra que “qui menysprea i ataca la llengua no pot anar donant lliçons ni amenaçant”

Enric Morera assegura que el president de la Generalitat ha assumit els postulats de l'extrema dreta valenciana més rància

Subratlla que el cap del Consell no utilitza mai la llengua pròpia

Analfalberto Fabra
El portaveu de Compromís i número 2 per València a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha al·ludit aquest dimecres a les declaracions de Fabra (PP) on deia que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'havia de limitar a regular però no a definir la llengua del País Valencià. Fabra assenyalava que “diran el que diran” però es parla valencià, “diferent del català” i recordava que, en virtut de la llei de senyes d'identitat, l'AVL no tindrà diners públics per a actes on defenga que és català el que es parla al País Valencià. Respecte a això, Morera ha dit que les declaracions han sigut “molt desafortunades” i ha afegit que “qui menysprea i ataca la llengua no pot anar donant lliçons ni amenaçant ningú”.

“Ha canviat molt des que era alcalde de Castelló i demanava les emissions de TV3 o quan participava en els homenatges a les Normes de Castelló, ara ha assumit els postulats de l'extrema dreta valenciana més rància i li diem que si ha d'atacar i menysprear la nostra llengua, que no vinga a donar lliçons”, ha expressat Morera a través d'un comunicat. Segons el portaveu de Compromís, “qui ha tancat els mitjans de comunicació públics en valencià, o qui és el president del partit que s'ha encarregat de suprimir línies en valencià dels col·legis no pot traure pit ni posar-se a parlar de la llengua, una llengua que no sol emprar diàriament, a més”.

Recurs fàcil i desesperat
Enric Morera ha considerat “preocupants” les declaracions de Fabra i ha recordat que “l'AVL és un òrgan estatutari, creat per a superar el conflicte lingüístic i deixant els acadèmics i científics encarregats de la llengua, no els polítics i aficionats a un debat estèril que només ha servit per a dividir la societat valenciana en un clar objectiu de la dreta centralista de despersonalitzar-nos i afeblir-nos com a poble. Anar amenaçant per tot arreu de no donar subvencions és una actitud xantatgista i mafiosa que no es pot tolerar”.

En la seua opinió, “el viratge ultra del PP” obeeix a la seua por de la pèrdua de vots per la dreta i “intenten desempolsar els fantasmes i batalles del passat, en els quals va participar tan activament la factoria Blasco, aquesta factoria que espera ara l'entrada a la presó”. “La batalla de la llengua i de les senyes d'identitat és el recurs fàcil i desesperat del PP, d'un PP que ja no sap on amagar els escàndols que ixen a la llum dia rere dia i que demostra la seua incapacitat de gestió i la immoralitat dels seus dirigents”, segons ha manifestat Morera.

Referència:
AlbertoFabra: “L'Academia Valenciana de la Llengua dirà el que dirà, però nosaltres parlem valencià”

El president de la Generalitat Valenciana adverteix a l'entitat estatutària que la seua missió és regular la llengua, però “no entrar en altres coses”

Recorda que la llei de senyes d'identitat preveu la retirada de subvencions a entitats que aposten per la unitat de la llengua

dimarts, 19 de maig del 2015

Hi ha ordres des de Madrid per combatre els programes d'immersió lingüística

Publicat en VilaWeb diumenge10 de maig del 2015
La Plataforma per l'Ensenyament Públic del País Valencià es va manifestar ahir a la vesprada a València per a reivindicar una reforma del sistema educatiu, que impliqui més recursos a l'ensenyament públic i una millora dels drets laborals del professorat. I, entre més reclamacions, hi ha també la defensa del català 'com a llengua referent sobre la qual construir el model plurilingüe'. Justament aquesta setmana ha començat el període de matriculacions d'infantil i primària, i Escola Valenciana ha alertat que un any més hi haurà molts xiquets que no es podran matricular a la línia en català per manca de places.
Aquest setmna ha començat el període de matriculació a les escoles del País Valencià per als alumnes d'infantil i primària, i romandrà obert fins al dia 14 de maig. Segons dades del secretari autonòmic d'Educació, Manuel Tomás, un 68% del total de les places serà pels alumnes que escullin el programa plurilingüe d'ensenyament en català, una xifra que Escola Valenciana qüestiona. L'entitat avisa que enguany hi tornarà a haver xiquets que es quedaran sense poder matricular-se en les línies en català per manca de places.
Cal recordar que des de 2012 els alumnes poden escollir entre el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC) o el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV). Enguany, segons dades de la conselleria, s'ofereixen un total de 546.000 places. 'Tenir un 68% de places per educació en valencià és el que voldríem nosaltres perquè seria un avanç, però no es correspon en absolut amb la realitat. Qui ha donat aquesta dada té un desconeixement total de la realitat', diu a VilaWeb Jaume Fullana, un dels coordinadors d'Escola Valenciana. La plataforma ha presentat una campanya informativa que porta per lema 'Matriculem en l’escola que volem'. Volen que no es repeteixi el mateix que l'any passat: 'El que sabem nosaltres és que el curs passat el 62% dels pares havien escollit l'ensenyament en valencià com a primera opció i no hi havia l'oferta suficient, i per tant a molts pares van haver d'escollir el PPEC' diu Fullana.
La plataforma no té els mitjans per elaborar estudis de forma anual però les últimes dades que tenen, del 2011, indiquen que menys del 40% dels alumnes que trien el programa d'ensenyament en català l'acaben podent fer. Escola Valenciana no creu que des de llavors els números hagin incrementat ja que des de la conselleria d'Educació s'ha potenciat més el model d'escola concertada i en castellà.

El problema d'arrel

A judici d'Escola Valenciana la motivació és absolutament política: 'Hi ha ordres des de Madrid per combatre els programes d'immersió lingüística. Per això a molts pares se'ls nega l'opció d'ensenyament en valencià i són derivats a la segona opció de la matrícula', diu Fullana. Per si fos poc, enguany molts centres no se'ls ha permès fer un canvi de programa lingüístic, amb la qual cosa els centres que ofereixen el valencià són els mateixos que l'any passat. 'La plataforma on es fan les sol·licituds per canviar de programa lingüístic l'han tancat. La situació és greu.', lamenta.

Resultat d'aquesta política educativa de la consellera d'educació, Maria José Català, Escola valenciana denuncia que s'està duent a terme una 'plurlingüsime d'aparador'. S'està fonamentat un alumnat monolingüe. Es promociona el PPEC i en aquest, el què s'ensenya sobre valencià és totalment insuficient', diu Fullana.

diumenge, 17 de maig del 2015

Informecat 2015 50 dades sobre la llengua (Per baixar-lo)

La Plataforma per la Llengua és l’ONG del català. Una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Treballem des dels diferents territoris de parla catalana i des d’una perspectiva transversal en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l’educació i a les administracions, entre altres àmbits d’actuació.

Enguany presentem la quarta edició de l’InformeCAT, que manté el seu esperit i plantejament de presentar un recull actualitzat de 50 dades significatives sobre la llengua catalana. Com en les darreres edicions, convé aclarir que no és una tria exhaustiva, però sí significativa d’aquells àmbits que pensem que tenen una influència més gran per a la llengua. S’han consultat diverses fonts, com també els informes més rellevants que la nostra entitat ha publicat el darrer any. Al final del document trobareu totes les citacions de les fonts esmentades. Les 50 dades que recull l’informe d’enguany fan un esforç per ampliar i tenir present la situació del català a tot el domini lingüístic.

La situació és desigual, però el que sí que és constant és la persistència i l’increment de la pressió del govern espanyol, i de l’Estat espanyol, en contra de la llengua. No només es recullen dades relatives a l’àmbit educatiu, sinó també en el de la (manca de) reconeixement que de forma singularment preocupant afecta als drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. Més enllà d’aquest fet, extraordinàriament preocupant en un país membre de la Unió Europea, també apleguem dades relatives a l’ús social de la llengua.

Cal fer-ne un anàlisi en profunditat perquè indiquen una tendència sobre la qual cal incidir amb intel·ligència i rigor, tant des de les administracions públiques com des de la societat civil. Un any més, i ja en són 4!, tornem a constatar que en aquells àmbits on no hi ha un marc jurídic i un aparell de l’Estat que hi jugui a la contra, com per exemple a les noves tecnologies, el català mostra un gran dinamisme.

Això ens pot fer pensar en el vigor que tindria la llengua en d’altres àmbits i, sobretot, en tot el domini, si no fos per la manca de reconeixement i la regulació a la contra que actualment patim. L’InformeCAT s’emmarca en la tasca de la Plataforma per la Llengua per conscienciar i informar de manera sintètica, clara i entenedora sobre la situació de la llengua catalana a tot el domini lingüístic. Permet, també, posar en valor la importància i l’aportació de la societat civil en la tasca en favor del català.



dissabte, 16 de maig del 2015

#gràciesprofes


#gràciesprofes És una campanya per a reivindicar la tasca imprescindible del professorat. Amb el títol #gràciesprofes, l’editorial Bromera ha fet un audiovisual amb diferents testimonis amb l’objectiu de contribuir a fer que la societat conega el treball que es fa cada dia a les aules en favor de la dignificació del valencià. D’aquesta manera, Bromera vol ajudar a aconseguir que els valencians valoren la tasca crucial que es du a terme des dels centres d’ensenyament per afavorir la normalització i l’ús del valencià. Habitualment absents dels mitjans de comunicació, i perjudicats per les retallades que ha patit l’educació, reconéixer aquest treball esdevé més rellevant que mai.

HO FEM EXTENSIU ALS DOCENTS DE LES ILLES BALEARS, DE LA FRANJA, I DE LA BRESSOLA, QUE HAN DE LLUITAR CONTRA LA PERSECUCIÓ POLÍTICA A LA SEVA VOCACIÓ.

dijous, 14 de maig del 2015

La Unió de Periodistes aposta per una RTVV “des de zero” - La Veu del País Valencià

Els juristes consultats expressen que és possible un nou ens sense esculls legals

Comentaris 5 comentaris     
      
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)

Un moment de l'assemblea extraordinària celebrada ahir dissabte.
Fotos: Biel Aliño




Etiquetes
RTVVSergi PitarchTelevisió publicaUnió de Periodistes

Sergi Tarín / València.

És un dels debats principals dins dels partits d’esquerra. És a dir, com, quan i amb qui fer la futura Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). I  si esta ha de ser de nova planta o és millor tornar a la cruïlla de novembre de 2013, quan el Partit Popular dissolgué l’ens i decidí acomiadar 1.608 treballadors. Esta segona opció és la del Comitè d’Empresa, que ha capitalitzat les protestes contra el tancament i ha dotat l’oposició d’una munició política de llarga durada. Una munició, però, amb més fulgor que capacitat d’impacte. Molts dirigents polítics, en públic, es mostren furibunds pel tancament i en privat celebren la desaparició d’una de les extremitats més corruptes del PP valencià, que destacà per una gran capacitat manipuladora i un il·limitat menyspreu cap a l’ètica periodística. I tot amb una plantilla desmesurada i un deute de 1.200 milions que ha acabat en els tribunals.

I este seria l’escenari per al nou govern en cas de fer marxa enrere i invalidar el procés d’extinció, dissolució i liquidació de RTVV, que finalitzarà el proper 30 de juny. Per contra, la Unió de Periodistes, amb vora 1.000 afiliats, aposta per començar “des de zero”, tal i com assenyalà este dissabte el seu president, Sergi Pitarch, durant una assemblea extraordinària on es debaté el nou model d’ens públic. Una proposta de 49 fulls elaborada pels periodistes Daniel Martín i Pura Requena i que ha estat aprovada, després de tres hores de debat i la inclusió de diverses esmenes, amb 59 vots a favor, cinc en contra i una abstenció.
 

Foto: Biel Aliño.

Consideracions jurídiques

El document aborda els esculls jurídics sorgits del procés d’extinció. Martín i Requena han consultat un desena d’experts en dret laboral, mercantil, civil i administratiu abans d’arribar a la conclusió que una nova empresa pública és jurídicament viable sempre que es respecte el punt sis de l’Expedient de Regulació (ERO) de la plantilla, que assenyala “la prioritat en la contractació per part de la nova ràdio televisió dels actuals treballadors de RTVV SAU que així ho sol·liciten”. Una valoració que, segons expressa el document, “ha d’aplicar-se sense que aquesta impedisca en la pràctica a la resta de ciutadans el lliure accés a unes proves de selecció d’una entitat que forma part de l’administració pública”.

D’altra banda, els especialistes consultats per Martín i Requena també entenen que el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSPV-PSOE té poc recorregut jurídic i que és molt probable que el partit mateix hi desistira, tal i com ha avançat en alguna ocasió, en cas d’existir un consens parlamentari. Finalment, els juristes conclourien que el recurs que el sindicat CGT (Confederació General del Treball) presentà contra de l’ERO d’extinció té escasses oportunitats de prosperar “perquè l’acord va ser signat per la pràctica totalitat dels sindicats amb representació al Comitè d’Empresa”. Amb tot, una nova RTVV, tal com planteja la Unió de Periodistes, seria completament viable si hi ha voluntat de consens polític.
 

Foto: Biel Aliño.

Consell Valencià de la Comunicació

El document bateja el nou ens com a Corporació Valenciana de Mitjans Públics i el defineix com “un gran contenidor multiplataforma (...) que aposte per internet com a l’espai que facilite la prestació d’un servei públic de qualitat”. Esta corporació acolliria la televisió, la ràdio i una Agència Valenciana de Notícies, totes elles relacionades de manera preferent amb una Xarxa de Televisions Comarcals Públiques i una Xarxa de Ràdios Municipals Públiques. Un paisatge arrodonit amb la reordenació dels canals autonòmics i locals de la TDT (Televisió Digital Terrestre). La concessió d’estos últims, 42 en total, el gener de 2006, va ser declarada nul·la el 2012 pel Tribunal Suprem, que encomanà la celebració d’un nou concurs al Consell, que ha fet cas omís.

La proposta de Martín i Requena també aborda els mecanismes de control per impedir que la ràdio i la televisió públiques siguen “utilitzades com a eines de propaganda del poder polític”. Per evitar-ho es crearia el Consell Valencià de la Comunicació, entre 7 i 9 membres, “format per representants designats pels grups parlamentaris, per les universitats amb estudis de comunicació audiovisual, cine i periodisme i les organitzacions professionals, sectorials i d’usuaris amb representativitat dins del sector comunicatiu valencià”. El mandat superaria el període d’una legislatura.
 

Foto: Biel Aliño.
 
Este Consell nomenaria el Director General i el Consell d’Administració de la Corporació. A més, existirien dos filtres de control intern: el Comitè de Redacció dels Serveis Informatius i el Consell Assessor de Continguts i Programació, amb representants d’associacions i entitats cíviques i culturals de la societat valenciana.
 

Foto: Biel Aliño.