Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 22 de setembre de 2018

La força de la gent | Marçal Llimona

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


La jornada del 20-S va transcórrer enmig d’una absoluta anormalitat, marcada per una operació injustificada de la Guàrdia Civil a dins la Conselleria d’Economia.



Article conjunt de Marçal Llimona i Glòria Ullés

Marçal Llimona 1997. Periodisme i Comunicació Corporativa. Activista polític i social. Ara, faig ràdio a Más que Twitter i La veu de Vila. Col·laborador a 'El Matí Digital'. El periodisme: o te'l fas o te'l fan.


Ara fa un any, un desplegament desmesurat de cossos de la Guàrdia Civil i Policia Nacional voltava per la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’atemorir la ciutadania catalana, que des d’un temps ençà va decidir deixar de ser súbdita i passar a la plena maduresa, a ser ciutadans lliures i decidir el seu futur. La jornada del 20-S va transcórrer enmig d’una absoluta anormalitat, marcada per una operació injustificada de la Guàrdia Civil a dins la Conselleria d’Economia, que buscava de manera desesperada tots els detalls de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. En definitiva –i per entendre’ns–, buscaven urnes i buscaven paperetes. I per què no dir-ho: buscaven, també, acabar amb l’autogovern de Catalunya, intervenint les finances catalanes i, de facto, aplicant el 155 “per la porta del darrere”.
Davant d’aquest embat contra la democràcia al nostre país, les entitats socials i culturals com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana van fer una crida a concentrar-se al llarg del dia davant del Departament d’Economia i Hisenda, a no normalitzar-ho. Una crida massiva, cívica i pacífica, que va aplegar més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana i que en cap dels casos va provocar ni una sola agressió cap a ningú –una dada que és rellevant tenint en compte altres manifestacions de caràcter contrari. Va ser i representar, en efecte, la demostració del que la ciutadania d’aquest país porta fent aquests darrers anys: sortir al carrer i defensar la causa justa i noble de la llibertat, la democràcia i la justícia. Tot sota una mateixa bandera, si és que n’hi ha cap que ho representi.
La resposta de l’Estat, un cop més fora de sí, va ser per la via judicial, portant a detenir una vintena de càrrecs públics de la Conselleria, a obrir investigacions o inclús a actuar d’ofici contra els dos líders sobiranistes que van protagonitzar la concentració d’aquell dia: Jordi Cuixart, president d’Òmnium, o Jordi Sànchez, president de l’ANC en aquell moment. Una querella que els va portar a una incrèdula i ignominiosa situació de presó injusta de la qual d’aquí a menys d’un mes farà un any.
Un any després, a posteriori, el que potser no sap tota aquesta maquinària repressiva i persecutora de les llibertats col·lectives és que enfront hi tenen un poble divers i transversal, que en la seva pluralitat hi troben la seva riquesa. Un poble que és dempeus, disposat a combatre el silenci de tants, les injustícies d’uns pocs cap a molts o la preuada llibertat individual i comuna. Les mateixes conviccions i la garantia de fer el que estigui a les nostres mans per reivindicar la posada en llibertat dels Jordis, de la Carme, de l’Oriol, del Quim, del Josep, del Jordi, de la Dolors o del Raül. Llibertat presos i exiliats polítics. I ara, fent un salt enrere a fa un any, queda palès que la força de la gent i l’autoorganització de la societat civil catalana per fer front a la repressió i els drets civils no tenen aturador possible.



Font: https://elmati.cat/la-forca-de-la-gent/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 21 de setembre de 2018

Toni Soler contra el director de La Fura per disculpar-se: "gosset faldiller"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Res no podia ser pitjor que una platea madrilenya plena de VIPS escridassant, amb crits de "fuera, fuera", la companyia catalana La Fura dels Baus per sortir a saludar després de l'estrena de l'òpera Faust amb dos llaços grocs. Però la cosa ha empitjorat. El director de la companyia, Àlex Ollé, ha enviat una disculpa escrita al Teatro Real on diu “Lamento profundamente lo sucedido esta noche. Estoy desolado ya que considero que los hechos han sido totalmente desafortunados y fuera de lugar". No es referia a la vergonyosa histèria de la platea sinó a que dues persones se solidaritzin amb els presos polítics. Ollé destaca que els dos artistes no formen part de la companyia sinó que hi col·laboren. Acaba agraint que el contracti el Teatro Real de Madrid. La Fura dels Baus passa per ser la companyia més agosarada i provocadora de Catalunya.
alex olle acn
ACN
És normal que els professionals de la comunicació se sorprenguin que un artista abaixi el cap d'aquesta manera. Toni Soler ha explotat:
No estem parlant de muntar un cristo, sino que 2 persones duien un llacet per recordar els presos. Mereix la histèria del públic i les disculpes del director??

Els crucificats són els que porten llaç groc, escridassats per la platea fora de si i assenyalats pel seu director. És com quan al concert per Miguel Ángel Blanco la platea va escridassar Raimon per cantar en català. La xarxa sí que se'n fa creus:
Fins i tot el director d la revolucionària Fura dels Baus s’ha “convertit” en súbdit servil?..quin poder q tenen les subvencions....i quina forma + patètica d protegir la cultura!
Que ho digui el director de la suposada companyia més transgressora i irreverent del teatre català té collons.

Ara sembla que per ser un director de prestigi no només no has de manifestar idees polítiques (cosa que cadascú és lliure de fer) sinó que, com és el cas del senyor Àlex Ollé, cal criticar i censurar que els teus subordinats ho facin. Censura i teatre. Oli i aigua. Una mesquinesa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial