TOTS DAVANT DEL MIRALL

Policies nacionals a l’entrada d’un col·legi electoral de Tarragona el passat 1 d’octure. Foto: Eduard Boada.

Un article deJORDI TIÑENAEscriptor

Experts europeus alerten de la pervivència del franquisme a Espanya. Està bé que ho diguin, però ja ho sabíem. Només cal viatjar una mica per veure carrers i places dedicades a generals facciosos i homenatges als màrtirs per Espanya (i ja sabem què vol dir) ; o la legalitat de Falange o de la Fundació Francisco Franco, alimentada amb diners de tots, i la impunitat amb què actuen violentament arreu. No és d’ara. El procés d’independència l’ha fet aflorar amb més plenitud. Això és tot.

La situació actual ens posa a tots davant del mirall. Així que tenim burgesos independentistes, anarquistes antiestat manifestant-se al costat dels qui demanen la construcció d’un de nou, excomunistes cada cop més conservadors aplaudits per la dreta, socialistes que callen (o reaccionen forçats, tard i malament) davant la brutalitat policial contra els seus veïns i admeten sense embuts la intervenció de l’autonomia; gent d’esquerres a qui la defensa de la democràcia acosta al sobiranisme; capellans valents i bisbes covards (o directament neofranquistes), i molts ciutadans il·lusionats (i decebuts), i ferits i humiliats i ofesos.

“EL PROCÉS INDEPENDENTISTA FA AFLORAR AMB MÉS PLENITUD LA PERVIVÈNCIA DEL FRANQUISME”

Tenim ciutadans amb les mans enlaire que reben i ciutadans uniformats que peguen i d’altres sense uniforme que feliciten els qui peguen. I ciutadans estressats i enrabiats i desconcertats, a totes bandes, a favor i en contra. I mitjans de comunicació que inventen una realitat malgrat l’evidència.

I una ministra de defensa que obre un interrogant en lloc de garantir que l’exèrcitno es girarà contra els ciutadans, i un ministre d’exteriors que menteix sense vergonya en una televisió francesa dient que aquí no s’ensenya castellà, un portaveu del PP que amenaça de mort el president de la Generalitat  i un president de la comissió europea que diu que no dona suport a la independència perquè d’altres també podrien voler-la i Europa no pot tenir tants països (ell, de Luxemburg, que té menys població que Barcelona). Ah i Josep Piqué, ministre d’Aznar i extremadament bel·licós contra el procés, premiat amb el consell d’administració d’Aena. Sí, aquesta empresa estatal que funciona tan bé al Prat. Tots davant del mirall. Així estem, l’olla bull. Però no és un quadre estàtic. Mai no ho és.

“LES ELITS ESPANYOLES PORTEN SEGLES PARASITANT L’ESTAT. NO SABEN DIALOGAR”

Fet i fet, el món no ha canviat tant. Coses de la història, que sempre va a l’engròs i compta per mil·lennis. Des que Darwin va dir que havíem baixat dels arbres i ens havíem alçat han passat molts anys però ens hem allunyat poc de la soca. Just és reconèixer-ho. El benefici i el poder que el garanteix continuen sent l’eix de les nostres vides. Faríem bé de no oblidar-ho.

El govern d’Espanya se sent mascle alfa des de sempre (malgrat haver perdut un imperi i haver sortit vergonyosament corrent del Sàhara), així que no és capaç de dialogar, no en sap. Les elits extractives espanyoles (econòmiques, polítiques i funcionarials)  porten segles parasitant l’estat, convençudes que l’estat és seu. Ho hem d’entendre.

“OBLIDEU TOTA ESPERANÇA EN PP, PSOE I CIUTADANS. I EN AQUESTA EUROPA QUE FA NÚMEROS SENSE PRINCIPIS”

Un PP neofranquista nodrit d’ extractors: alts funcionaris, que en controlen efectivament la maquinària; empresaris enriquits pel BOE (i el DOG), i una munió de personatges que ostenten càrrecs ben remunerats (en l’esport, el turisme, la cultura, les comunicacions…) no poden tenir cap estímul per renunciar a la bicoca.

Tampoc pot esperar-se res més que duresa d’un Ciudadanos/Ciutadans que va semblant-se cada cop més a la Falange en la seva barreja d’extremisme dretà i populisme regeneracionista.

I el PSOE? Bé, després del que hem sentit de Guerra, González, Bono i Iceta (que ja dóna per bona la intervenció dels mossos) és difícil creure en el seu federalismefundacional  (recordem, d’altra banda, que Largo Caballero i Besteiro van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera.)

“TINGUEM ESPERANÇA EN NOSALTRES. LLARG O CURT, AQUEST ÉS UN CAMÍ D’UNA ÚNICA DIRECCIÓ”

Oblideu tota esperança en ells, doncs. Com diu un amic meu en clau de caricatura, som una granja de ponedores en el seu benefici (i en el de la gran patronal catalana).  I així ho deu veure també aquesta Europa que fa números amb més misèria que principis, i es deu preguntar qui pagarà el deute espanyol, ja per sobre del 100% del PIB si la granja s’independitza i qui haurà de posar els ous llavors.

Tinguem tota esperança, doncs, en nosaltres. Llarg o curt, més o menys costós i tortuós, aquest és un camí d’una única direcció. Moisés no va baixar del Sinaí amb un onzè manament per als espanyols consagrant la indissoluble unitat de la pàtria; les fronteres s’han mogut sempre. Recordem que no hi ha cap generació major d’edat que hagi conegut un únic mapa del món. Per què hauria d’aturar-se ara la història?

Font: TOTS DAVANT DEL MIRALL | FET a TARRAGONA

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre

Twitter:       @Boladevidre

Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

Homenatge a Guillem Riera

En primer lloc, i en nom de l'Obra Cultural Balear de Manacor, voldria agrair-vos la vostra assistència a aquest homenatge a l'artiller manacorí Guillem Riera, que va perdre la seva vida en defensa de les institucions mallorquines demà farà 301 anys.

Si pegam una ullada a l'assaig 'Pólvora i Farina', que podem trobar en el bloc Etziba Balutxo, que és una font immensa i documentadíssima d'informació històrica del nostre país que ens hi ofereix el benvolgut company i compatriota felanitxer Bartomeu Mestre, i que podem trobar a la secció dels blocs de Vilaweb, podem comprovar com, en el context de la Guerra europea anomenada de Successió, -i que, a la vista de com han anat les coses aquests darrers tres segles ben bé la podem anomenar els mallorquins Guerra de Submissió-, quan va esser caiguda Barcelona, dia 11 de setembre del 1714, tot feia pensar que Mallorca amb un parell de dies, estaria fet d'ella. Però no.

El Marquès de Rubí, virrei de Mallorca, es negà a capitular davant dels enviats d’En Felip V. Quan feia una setmana que era caiguda Barcelona, dia 18 de setembre del 1714, el mateix dia que es retia la vila de Cardona, el nostre ambaixador internacional Felip Ferran de Sacirera s’entrevistà amb el rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda Jordi I per demanar-li la intervenció anglesa a fi de mantenir unida Catalunya a la Casa d’Àustria i que, si això no era possible, Catalunya, amb les illes de Mallorca i d'Eivissa, constituís una República, a fi de mantenir la justícia i de restablir els privilegis dels regnes d'Aragó i València, abolits pel tractat d'Utrecht.

El Marquès de Rubí mantenia l’esperança que hi hagués canvis diplomàtics per a resistir. Dia 13 d’octubre de 1714, va arribar a Ciutat el general borbònic Dancourt, amb sis vaixells, per tal d'ocupar l’illa. Envià com a emissari al capità Pastrana el qual ofereix a En Rubí 100.000 escuts a canvi de la rendició. El marquès no es va deixar subornar. Va dir que no. Que Mallorca no es retia i continuava la resistència i la lluita. Aquella ferma determinació va fer dubtar les tropes franceses i espanyoles i les naus borbòniques tornaren arrere.

El mes de novembre, l’emperador Carles d’Àustria va felicitar Mallorca per no haver capitulat i va prometre reforços militars des de Nàpols que arribararen mesos després. El marquès de Rubí va reforçar la vigilància de la costa i va mantenir alta la disciplina i la moral de victòria de les nostres tropes. Dia 6 de gener del 1715 va organitzar una demostració de la Coronela de Palma, és a dir, de les nostres forces defensives i, després d’una desfilada, es beneïren les banderes. D'actes com aquell, en va fer a diversos pobles mallorquins.

Dia 4 d’abril de 1715 hi va haver el primer intent de desembarcament borbònic. El jove artiller que homenatjam avui, En Guillem Riera, des d'aquesta Torre des Serral des Falcons, va reparar com s’acostava la flota invasora. Va sonar el corn en senyal d'alarma, així com feien els maulets i, corrents, vengueren trenta homes, armats amb trabucs i ballestes, a enfortir la resistència. Desembarcaren més de tres-cents soldats francesos ben armats. Amb el petit canó de la torre, un falconet que disparava bales com el puny, En Guillem Riera es va posar a disparar sense aturall i amb una punteria que va espantar els invasors. Aquests desconeixien la limitació de les forces que els disparaven des d'aquesta costa. Per això tornaren arrere, cametes me valguen i fugiren escapats cap a dins mar. Des d'aquí dalt, els milicians mallorquins disparaven sense aturall. També hi disparava el nostre heroi Guillem Riera, però el petit canó, de tanta de temperatura que va agafar, va rebentar i el va ferir amb conseqüències mortals. Gràcies a ell, les tropes borbòniques estarien més de dos mesos a tornar.

El maig de 1715, quan ja era imminent l’ocupació de l’illa, encara un emissari negociava a París les condicions de la nostra rendició, que havien d'incloure el manteniment de les llibertats del regne de Mallorca i la restitució dels privilegis de tota la Corona d’Aragó. Però les converses varen esser debades. Dia 11 de juny de 1715, sortiren de la Barcelona ja vençuda i ocupada cap a Mallorca 404 vaixells borbònics, que duien 40 batallons d’infanteria i 48 de cavalleria, amb un total de 30.000 soldats, 2.800 cavalls i més de 500 canons. Unes forces ben superiors a les que havien assetjada Barcelona. Dia 15 de juny, aquell exèrcit franco-espanyol va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera i va començar la invasió.

El desconeixement general que la nostra societat pateix d'aquells fets cabdals demostra que el règim que hem tengut del 1978 ençà ha aconseguit amagar-nos la dimensió nacional de la Guerra de Successió. Ens han fet creure que aquell conflicte va ser purament una simple brega de reis que només va dur una mica de rebumbori a la regió del Principat. Ens han extirpat la memòria històrica de la nostra consciència col·lectiva.

I han fet ben igual amb la nostra cultura, amb el nostre idioma i els recursos econòmics que generam, que se'n van i no tornen per, de passada, fer-nos creure que som uns mals gestors i uns mans foradades, com ens ha donat a entendre aquests dies el ministro Montoro, que ens predica lo que no fa a ca seva, que és que ens enstrenguem encara més la correja i que no ens aturem d'apoquinar.

La Guerra de Successió continua. Ara ja tenim una perspectiva de quatre dècades per veure com en tot moment aquest règim ha procurat davall davall que les llengües de l'Estat que no siguin el castellà no servesquin per gaire cosa fora de l'àmbit familiar, tribal i informal. Per això, tira tira però sense aturar-se, temporades sense fer renou i temporades fent-ne bandera, han anat tancant un darrere l’altre els pocs mitjans de comunicació de masses que hem anat creant, no fos cosa reconstruíssim la consciència de país. Censuraren aquell circuit catalanobalear de la Televisió Espanyola que hi havia la darreria del franquisme i la primeria d'aquesta mica de democràcia que el va succeir, un circuit ara impensable. Tancarren la Ràdio 4, l'emissora de la Radio Nacional de España que emetia la seva programació íntegrament en català. Ja no rebem la RAC 105, l'emissora musical que ens permetia sentir música en català, en anglès i en espanyol, i que cada mitja hora feia un noticiari breu en català. Ja no tenim SOM Ràdio, l'emissora mallorquina que procurava donar una certa continuïtat a l'oferta musical i informativa que perdérem amb el tancament a les Balears de la RAC 105. Tancaren la Televisió de Mallorca, l'emissora Ona Mallorca, la passada lesgislatura ja havien censurat a Mallorca Catalunya Informació, el Canal 33 i el 3 24. Tancaren el Canal 9 valencià, així com el Punt 2. Pràcticament no tenim per la televisió futbol en català, perquè saben que el futbol és un fenomen massa de masses per tolerar que puguem triar veure'l en el nostre idioma. 

 La Guerra de Successió continua perquè no tenim llibertat de triar lliurement el nostre idioma a les sales de cine. Ni a l'etiquetatge dels productes de consum. Els establiments comercials, oberts a tot el públic, no estan obligats a retolar com a mínim en l'idioma oficial i propi de Mallorca ni a posar personal que l'entengui i que hi sàpiga atendre els clients. Ni estan obligats a oferir els missatges de megafonia com a mínim en aquest idioma. 

 Tenen en el punt de mira que el personal de l'administració pública tengui aquesta obligació, que la passada legislatura ja havien abolida, cosa que ens feia l'únic territori del món on un funcionari es podia permetre desconèixer un idioma oficial, obligació lògica i natural, ara sortosament acabada de restablir. Com tenen també en el punt l'ús normal del nostre idioma a les escoles, que també tenen com a objectiu a abatre.

La Guerra de Successió continua perquè som el territori que pateix el dèficit fiscal més alt d'Europa. L'Estat se'n du tot quant vol d'aquí,. Amb aquests recursos, no mira prim per fer AVEs sense passatgers i aeroports sense vols però llavors ens plany tornar-nos els 190 milions dels més de 3.000 nets que se'n du cada any, els 190 milions que hem de menester per acabar la via del tren d'Artà, per posar un simple exemple.

Com que les conseqüències d'aquella desfeta són més actuals que mai, avui l'Obra Cultural, en col·laboració amb l'Assemblea Sobiranista, volem retre honors a en Guillem Riera i, amb ell, a tots els herois, a tots els màrtirs que donaren la seva vida en defensa nostra.

És legítim que n'hi hagi que creguin que un dia sortiran interlocutors a Espanya que trobin just restituir-nos les institucions i les llibertats que els pobles vençuts en la Guerra de Successió havíem posseït durant segles fins abans d'aquells fets, dins la Monarquia Hispànica. És legítim pensar que aquella convivència dels territoris de la Corona d'Aragó en condicions d'igualtat amb els de Castella pugui tornar. Fins i tot que pugui tornar dins una gran Europa unida i protectora de tots els pobles que la integren, amb Estat o sense. Com és legítim també que n'hi hagi que dubtin que en surtin mai, d'interlocutors que ens reconeguin com a poble amb dret a existir. És normal, per tant, que n’hi hagi que frissin de reconstruir sense esperar comprensions de més amunt aquella Mallorca lliure que perdérem el 1715.

Tant si som d'una sensibilitat com de l'altra, tant si som dels pacients com dels impacients, la causa sobiranista d'En Guillem Riera ens uneix. La causa d'En Guillem Riera és més actual que mai i és la nostra causa. Moltes de gràcies.

Jordi Caldentey

OCB Manacor

Font: Homenatge a Guillem Riera

República Catalana i Països Catalans

El dia 27 de gener presentarem la Confederació d'Entitats Sobiranistes a Reus. Debatrem sobre la construcció nacional, la República Catalana, sobre sobirania i dret a decidir. Sobre els Països Catalans. I també sobre els diferents ritmes i l'objectiu compartit de llibertat. Esteu convidats/des!

Rafel Borràs: «A Mallorca, 31-D: Diada i punt!»

El Diari de Balears publica una interessant reflexió de Rafel Borràs sobre la situació envers la Diada de Mallorca...

La qüestió és que som a tocar el 31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat eterna? De què va aquesta  “pixada fora de test”  de Podemos de rebutjar el 31-D amb bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic (sic)? Segons la informació de Diario de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?

(Assemblea Sobiranista de Mallorca)

He estat temptat de complir aquest grat i voluntari compromís de cada dilluns amb dBalears fent un article amb la frase del títol com únic i exclusiu contingut, és a dir: A Mallorca, el 31 de desembre: Diada i punt! 

És tan fatigós haver de defensar allò que és obvi, que gairebé no sé què dir més. Hi ha un acord acadèmic molt majoritari que aquesta és la data fundacional del que avui dia som. Ningú, supòs, celebra el 31 de desembre de cada any les formes, maneres, costums, crueltats, o tradicions i formes de convivència de 1229. Però posar pegues a commemorar com a Diada de Mallorca la data de l'acte fundacional de la nostra catalanitat em recorda les teories creacionistes, i, per tant, negacionistes de la llei de l'evolució. El que som és conseqüència de l'evolució d'aquella conquesta de Mallorca per les tropes capitanejades per Jaume I el Conqueridor... i, certament,  d’una persistent - a vegades heroica- resistència a l'anul·lació del nostre origen com a poble. Recordeu l'enèrgica frase –crec que hi ha dubtes sobre la seva autoria- amb què Raimon acaba la seva superba cançó "Jo vinc d'un silenci": Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat... Si és d'això del que es vol discutir: A Mallorca, 31-D. Diada i punt!

La qüestió és que som a tocar el 31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat eterna? De què va aquesta  “pixada fora de test”  de Podemos de rebutjar el 31-D amb bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic (sic)? Segons la informació de Diario de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?

Permetin-me que, gairebé per acabar, faci una confessió personal: No he arribat al sobiranisme, ni m’he incorporat a la mobilització popular –i gens monàrquica, per cert- entorn del 31-D, des de la reivindicació identitària. El meu sobiranisme va de republicanisme-democràtic-emancipador. Després de picar pedra durant anys a moltes lluites socials, he arribat a la conclusió que el que és fonamental és transformar el sistema (no només fer canvis en el mateix), i no hi ha transformació possible, a casa nostra, sense sobirania plena. Per això, en paraules d'Espriu "no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta, què volem ser?"

Com m'he mig perdut per les bardisses, torn al concís "A Mallorca, 31-D: Diada i punt!". En aquest sentit convé recordar que el pròleg de "El llibre dels fets" -almenys en l'edició a cura de Jordi Bruguera (Proa. 2008)- comença amb aquestes paraules: "Retreu monsenyor sant Jaume que la fe sense obres és morta." Em tem que és millor tenir poca fe que els que ara governem el Consell de Mallorca declarin el 31 de Desembre com Diada de Mallorca. Alguns són tan “prudents” que poden esdevenir en traïdors. Les “obres” depenen d'una societat civil que, encara que algú la volgués morta, està ben viva. 

Doncs demostrem-ho, aquest 31-D, muntem-la grossa!

Font: Rafel Borràs: «A Mallorca, 31-D: Diada i punt!»

Reclamem a Playmobil que etiqueti en català!

La presència de la llengua catalana en el sector del joc i la joguina és minoritària, amb només un 8% del total de productes disponibles, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua a l’InformeCAT 2016. Així, el 92% de les joguines no tenen en compte el català i incompleixen el Codi de Consum de Catalunya, que a l’article 128-1 garanteix el dret dels consumidors a rebre les informacions bàsiques de l’etiquetatge i les instruccions dels productes en català.

Els famosos clics de la marca Playmobil són una de les moltes joguines que no estan etiquetades en català, amb la qual cosa desobeeixen la normativa catalana.

El Codi de Consum català és clar i compatible amb la resta de normatives del sector. A Catalunya, totes les informacions obligatòries en les caixes i fullets d’instruccions haurien de ser, també, en català.

Mentre les grans empreses del sector, com Playmobil, no incorporin el català als seus productes, no aconseguirem revertir aquesta situació. Si Playmobil etiquetés en català podria, a més de complir la llei, aconseguir arrossegar altres marques de joguines per una simple qüestió de competència.

Els jocs i les joguines tenen un paper clau en la socialització dels infants i en molts casos representen el primer contacte amb la llengua i la cultura del seu país. Assegurem-nos que aquest primer contacte amb la llengua sigui amb el català!

Reclamem a Playmobil que etiqueti en català i que serveixi d’exemple a d’altres marques de joguines!

Font: Gràcies - Canvia.cat Canvia.cat

TONI DE LA MATA A LA COLÒNIA GÜELL

Toni De La Mata, nascut a Barcelona el 1957, actualment resideix a Mallorca, és un artista polifacètic, escultor activista, gestor cultural d’implicació social i compromès, t’apropa d’una forma planera i senzilla a una filosofia nova: “La recerca de la bellesa a través de les coses més insignificants que ens ofereix de manera natural, el nostre entorn”. Crea a partir de res i quasi res és la seva font d’inspiració. Juga amb les formes i els volums que li proporcionen la freda nuesa del ferro vell i abandonat en la seva lletjor, per a poder gaudir després del màgic instant de la transformació en tot allò que provocarà admiració i sorpresa gràcies a la mateixa creativitat inesgotable. 

Res li passa desapercebut i tot forma part de la seva obra. D’un munt de ferralla reciclada, reprodueix formes i figures quotidianes de força i moviments increïbles que contrasten amb l’estàtica duresa d’aquest element. Així doncs d’un caramull de ferros sorgeix una flor tendra i ingènua o la sensual i sinuosa forma d’uns pits d’exquisida delicadesa o l’atractiu d’un instrument que sembla escoltar-se a mesura que s’observa...

Per tant, des del reciclatge d’aquest material com a únic recurs utilitzat fins al moment culminant de l’escultura, Toni De La Mata ofereix una lliçó magistral d’alquímia i ens convida a seguir la seva trajectòria.

Demanam als polítics que no donin l'esquena a la sobirania»

Jaume Mateu (OCB): «Demanam als polítics que no donin l'esquena a la sobirania»

El president de l'ASM, Cristòfol Soler, ha manifestat «l'objectiu democràtic del procés».

05-09-2016 | dBalears

Els representants de l'Obra Cultural Balear; l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i Grup Blanquerna han anunciat aquest dilluns l'acte de «solidaritat» que se celebrarà el pròxim divendres a la Plaça Major de Palma per donar «suport a la República Catalana». El president de l'ASM, Cristòfol Soler, ha manifestat «l'objectiu democràtic del procés» i ha emfatitzat en què el «dret a decidir és un dret cabdal i fonamental», deteriorat a l'Estat Espanyol per una «sacralització de la Constitució».

En aquest sentit, Soler ha recordat que «el reconeixement d'aquest dret és internacional» i ha fet una crida a totes aquelles persones que «comparteixen aquest sentiment» i «se solidaritzen amb un acte per a la llibertat després de més de 300 anys». La diada de l'Onze de Setembre de Catalunya comptarà també amb la «presència dels illencs, que coincidirem amb els valenciansi els participats de Catalunya Nord» en el mateix tram. 

D'altra banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, ha volgut emfatitzar en la necessitat d'assistència dels partits polítics i entitats que «aposten per l'autodeterminació» i els ha recordat que la manifestació pública per aquest dret «només pot ser positiva», perquè la sobirania és «il·lusió i projecte». En aquesta línia, Mateu ha demanat als partits que «no donin l'esquena» al procés i «acudeixin aquest divendres» a una trobada «pacífica i escrupolosament democràtica».

El president del Grup Blanquerna, Tomeu Martí, ha concretat que «una trentena de nous estats s'han format només en un quart de segle», fet que evidencia que «el procés d'autodeterminació pot sermolt ràpid». D'aquesta manera, Martí ha insistit en el fet que «la situació actual d'Espanya és favorable per al procés» i ha considerat rellevant l'anunci d'una «República dels Menorquins» proposada pel Partit Socialista de Menorca; IV-Equo i Esquerra Republicana divendres passat. «És positiu que cada territori segueixi el propi camí, per després coincidir en una Federació o confereració.», ha conclòs Martí.

Font: Jaume Mateu (OCB): «Demanam als polítics que no donin l'esquena a la sobirania» » Balears » Balears » dBalears.cat

CRIDA PER L'ESCOLA QUE VOLEM

EL PAÍS VALENCIÀ PLANTA CARA!!! JUNTEM-NOS!!

Participa en la Nit de les Lletres Catalanes

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous dia 19 de febrer de 2015 a les sales de la Societat Coral el Micalet

Després d’uns anys de parèntesi, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana(AELC) ha decidit reprendre de nou, en la seua setena edició, la Nit de les Lletres Catalanes, una idea del malaguanyat i polifacètic Simó Aguilar que, des del Club “A la Nostra Marxa”, va iniciar l’any 2002. En aquesta iniciativa, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) col·labora, en coherència amb el nostre objectiu de promoció de la llengua i la cultura, i és per això que us informem de l’acte i us convidem a participar-hi.

---

---

FONT:

---

Notícies relacionades

• 08.01.2015. Cròniques Valencianes: Un tertulià anomenat Joan Fuster
• 08.01.2015. Naix Renadiu Club de lectura itinerant

---

Etiquetes
ACPV, AELC, Llengua, Llibres

---

ACPV / València

L’acte està obert a qualsevol persona interessada en la literatura catalana actual i consistirà en la presentació de les novetats literàries d’aquells escriptors i escriptores que ho desitgen, un sopar popular i una mostra dels llibres presentats, que es podran adquirir amb la signatura dels autors.

Tots aquells que heu publicat algun llibre de qualsevol gènere literari durant els anys 2013 o 2014 (o que l’acabeu d’editar) hi podreu participar en la presentació de les vostres obres. Quan confirmeu la participació, ens heu d’indicar el títol del llibre que presentareu i l’editorial on s’ha editat, abans del 31 de gener, per tal d’adquirir-ne exemplars i fer-ne la mostra.

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous dia 19 de febrer de 2015 a les sales de la Societat Coral el Micalet (c/ Guillem de Castro, 73) i començarà amb un sopar a les 20.30 hores, per continuar amb la presentació de les novetats literàries  per part dels seus autors. Durant la sobretaula,els comensals podran gaudir d’una mostra dels llibres presentats i de la compra i signatura d’exemplars.

La novetat d’aquesta edició és que l’AELC organitza l’acte, amb la col·laboració d’ACPV, la Societat Coral El Micalet, i la llibreria Tres i Quatre, que s’encarrega de la mostra i la venda de llibres.

Apunteu-vos-hi i gaudirem d’una trobada en què, a més d’espectadors, podrem ser-hi protagonistes, a banda de fruir d’un bon sopar en bona companyia.

Com? Posant-vos en contacte amb l'oficina de l'AELC (telefonant al 93 302 78 28 o enviant un correu a aelc@escriptors.cat) per confirmar la participació i reservar el sopar fins al 8 de febrer (15 € per persona que caldrà abonar al c/c de l'AELC - ES50 2100 0900 9902 0871 9337). Òbviament, podeu anar-hi acompanyats..

ARA ÉS L'HORA 1714 - 1914 - 2014. Música i País

ARA ÉS L'HORA

1714 - 1914 - 2014. Música i País

Orquestra i Cor Joves Intèrprets dels Països Catalans

Dilluns 8 de setembre a la Sala de concerts del Palau de la música Catalana de Barcelona.

Preus: 20 € / 15 € membres de l’UCE i l’ANC

POTS COMPRAR LES ENTRADES CLICANT AQUÍ

Organitzen: Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Forum Musicae (Illes Balears)

Amb el suport de: Direcció General de Joventut Gencat, Gencat Tricentenari, Diputació de Barcelona Mancomunitat. FCEC

Entitats col·laboradores:

FÉU-NE DIFUSIÓ, HI HEM DE SER TOTES I TOTS!!

El Cor i l’Orquestra dels Països Catalans són una iniciativa de Forum Musicae (Illes Balears) i la Universitat Catalana d’Estiu.

Premi Jaume I 2006 de la Franja de Ponent

Premi Josep Maria Llompart 2009

PREPAREU-VOS

L'editorial de Vicent Partal a VilaWeb d'ahir diumenge, per mi que no té res per desaprofitar. Ni els comentaris que també adjunto. Només hi afegiria un "prepareu-vos", una reflexió més.

Prepareu-vos a continuar la lluita de del primer dia, des de l'endemà del 9 de novembre o quan sigui, per defensar que la resta dels territoris dels Països Catalans puguin seguir el seu propi camí per poder expressar llur dret a decidir. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Si no els deixem la porta oberta, si el procés que estem seguint al Principat no serveix perquè cada país germà trobi el seu propi procés fins decidir lliurement el seu futur, aleshores l'estat espanyol haurà guanyat la partida que va iniciar el Conde Duque de Olivares el 1624 en el seu projecte de El Gran Memorial, doncs el seu objectiu no és acabar amb el Principat només, si no que el seu veritable objectiu són els Països Catalans. A la Franja, a les Illes i al País Valencià en saben molt d'això. Preparem-nos doncs a no traïcionar la nostra gent.

___________________________________

• Opinió Editorial

• Font: http://www.vilaweb.cat/editorial/4206147/prepareu-vos.html

• 
  

• 
  
• 
  
• 
  

Si ho podeu fer, descanseu aquests dies. I prepareu-vos. Prepareu-vos per viure els quatre mesos més impactants de la nostra història. Quan arribe Nadal ja sabrem tantes coses del nostre futur immediat que qualsevol que puguem dir ara sonarà càndida. Però mentrestant ens ho juguem tot.

Prepareu-vos, sobretot, per a l'11 de setembre. És el dia clau. El dia més important de tots. El dia en què, per tercer any, haurem de demostrar quina és la voluntat explícita del nostre poble. No s'hi val a badar. Això sí, us demane que en gaudiu. Deixeu que el pessigolleig de les grans ocasions s'apodere dels vostres braços, no reprimiu aquella alenada dolçs que puja per la gola i sobretot comenceu a assaborir ja els preparatius, els plans per a ser-hi. Compartiu-los amb els amics, amb els fills, amb els pares. Tenim el dret de ser feliços per tot allò que hem fet fins ara i de sentir-nos il·lusionats pels mesos que vindran.

Prepareu-vos per al 9 de novembre. Per votar. Prepareu-vos sobretot per treballar de valent. Per guanyar cada vot, cada doble sí. Necessitem els braços de tothom, els cervells de tothom i no parar ni un sol minut durant el setembre i l'octubre. Farem i farem i farem encara més. Menystindrem el cansament i superarem la por. Que voleu un certificat que votarem? No el tenim. Però en tenim la promesa del govern. I una aliança parlamentària impossible de concebre enlloc més. Ara només ens cal la pressió i la voluntat fèrria del poble. No hi ha pla B. El pla és votar i això depèn únicament de nosaltres.

I prepareu-vos sobretot per construir un país del qual ens puguem sentir raonablement satisfets. Un país nou, sense les xacres ni les misèries del passat: ni les que no depenen de nosaltres ni, sobretot, aquelles de les quals els nostres tenen la culpa, aquelles que simplement passen perquè nosaltres no ho impedim. Prepareu-vos per discutir cada coma sabent que en depèn la vida dels nostres descendents durant decennis. Prepareu-vos per arribar a acords com més amplis millor, però com més clars encara millor. I prepareu-vos per bastir una república de la majoria, sense condicions, sense por ni mites, sense vergonya, orgullosament. 

Prepareu-vos, en definitiva, per guanyar. És l'hora.

COMENTARIS

Roser Giner

El teu entusiasme i les teves conviccions són veritablemente encomadisses, de sempre. No les has canviat. Tenim 100 díes al davant i cal treballar molt. Tinc un calendari ben atapaït jo, però les il.lusions i el meu convenciment de poder veure començar el procés, el veritable procés, per la creació de la República Catalana és ben viu, molt viu. I sí, jo també gaudiré i molt. Ja ho estic fent des de fa uns anys. Quan llegeixo els apunts del meu bloc aquesta convicció és present en tots, fa ja quatre anys. Des de petita he somiat de viure en una República Catalana i hem passat temps foscos, difícils, cruels. I molta gent no ho pot veure. Per a tots ells i elles hem d'avançar i d'ací a 100 díes tots plegats estarem a la cua per poder entrar a un col.legi electoral, amb la papereta a la mà i votar un SI - SI, més gran que un cabàs.

Però abans, hem d'omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona per fer la V !!

Sí, ara és l'hora.

Linus Fontrodona

Jo crec que qualsevol país que puguem construir –sigui el que sigui; mentre sigui lliure i sigui nostre—ens farà sentir satisfets de forma immoderada. Al menys a mi. No vull significar pas que no haguem de ser ambiciosos, és clar; però –potser perquè ja tinc una certa edat--, després del que hem viscut sempre, amb la independència en tinc ben bé prou per començar... I per a dur un somrís als llavis tot el que em resta de vida!

Jaume Morrús

Estem preparats, encuriosits i decidits.

S'acosten els dies de la veritat, on tots hi haurem de dir la nostra i de deixar-ho tot molt clar. Es la oportunitat, es ara o ens haurem de oblidar durant moltes generacions, perquè l'estat espanyol no negocia, imposa. Sempre ho ha fet. Si perdem serem maltractats (més encara).

Jo vull dir-lis als meus fills que ho vam fer possible, que ho vam intentar. Que vàrem guanyar o vàrem perdre, però que hi estàvem allà. Que volíem un futur millor per a ells i que el vàrem lluitar tant com va fer falta.

Sense retrets, mirant enrere i sabent que tornaria a fer el mateix, tornaria a voler una país millor, un país nostre, un país per a ells. Un país, amb tot el que això vol dir.

N'estem preparats des de fa molt de temps. Ara es moment de no perdre el cap i seguir endavant, ni córrer, ni endarrerir-se... tot al seu moment.

Miquel Vallejo

Ens anem preparant.

Serem capaços de renunciar a interessos personals pel bé col·lectiu? Donaran la talla la classe política senseexperiència d’estructures d’Estat? Podrem el poble pla pressionar suficientment per a marca el camí? Resistirem els envits d’una maquinaria d’Estat centralitzat utilitzant tot tipus de violència?

Aquest i altres dubtes se’m plantegen cada dia. Malgrat tot val a dir que per ara s’està fent tot el procés per guanyar per golejada. Ahir el president Mas va ser el president de tots defensant la sobirania del poble de Catalunya davant de l’absurd argument de la legalitat. Veurem la primera revolució del segle XXI al nostre territori? Serem capaços de canviar d’Estat utilitzant una única arma com és la Democràcia?

Realment venen mesos trepidants, cal que ens ajuntem les mans per a que ningú no doni cap pas enrere, ni que apareguin escàndols personals, ni qualsevol tipus d’informació amb intenció d’acabar amb això. Ens hi juguem molt, espero que ho puguem explicar als nostres fills o nets amb el cap ben alt. Ens trobem el proper 11-S a Varcelona!

Francesc Estall

cent dies ja?, ja fa temps que espero que passin els dies, ara una setmaneta més i vacances i a descansar - és un dir, descansaré tant com el fill em deixi - i a desconnectar que tornant de les vacances ja entrarem a la voràgine.

Bé, no només ens hem de preparar per a les grans cites. També cal preparar-se per al bombardeig constant, jugaran a escampar merda i buscar la desmobilització, jugaran a confondre i buscar la desorientació. No es molestaran (ja m'enteneu qui són ells, no?) a argumentar el que diguin - tampoc ho fan ara -, no és el seu objectiu argumentar i convèncer, el seu objectiu és guanyar, i aquest ha de ser el nostre objectiu també. I provaran de fer-nos el camí cada vegada més costerut, davant d'això el que toca és tenir molta paciència, no perdre el nord i saber que malgrat que alguna vegada dubtem tenim els millors arguments i un desig clar.

I no oblidem que, passi el que passi, el 10N no serem independents. Per molt que votem Sí voldran jugar a marejar, que si no érem prou gent, que si amb ells van els que no voten, que si no és una consulta vinculant, que si no reconeixen el resultat... i seguirem amb l'objectiu de negociar i d'arribar a una separació amistosa i ells posant-s'hi de culs. Però això sí, si votem independència - que ho hem de fer i que no en quedi cap dubte del resultat - ja tindrem una bona part del camí feta i ja podrem declarar la independència quan més ens convingui, s'hi posin com s'hi posin.

Total, passades les vacances encara cal fer un bon esforç perquè tenim un objectiu clar, votar i guanyar. Ara, d'aquí al setembre, a descansar (amb permís del nen).

Josep Usó

Certament, només falten cent dies. Una xifra redona. La darrera de tres xifres. I, fins ara, malgrat totes les maniobres d'uns i altres, la voluntat del poble la veig més ferma que mai. Però és cert. Abans d'arribar al nou de novembre, cal passar per l'onze de setembre. I aquest és, segurament, el més important. Perquè pense que és el darrer. I el que crec que cal fer és un esforç més. Com un corredor, que ja està gairebé esgotat, però sap que per guanyar la cursa, encara ha d'accelerar i deixar les darreres forces abans d'arribar a la meta. 

Quan el món haja vist la V majúscula de l'onze de setembre del 2014, hi haurà poca cosa més a dir. 

I els altres, que vagen fent. De moment, en una reunió com la d'abans d'ahir, el qui perd és qui sembla més intransigent. (teoria de negociacions, que m'ho han explicat). No cal que us diga  com va anar. Cal seguir treballant i força, però podem somriure. La cosa va bé.

Jordi Planas

Vicent, quin optimisme el teu!

Crec, que el país traspua optimisme. I és un optimisme bonic.

No sé per què, però de vegades em venen al cap versos de Vicent Andrés Estellés.

"L'home ha arribat als voltants de la Lluna

i n'ha transmés les imatges la tele.Un astronauta llegia uns versicles.Sobre la taula hi havia residusde l'adorable sopar en família"

L'optimisme, les coses petites, enmig de les grans.

director@vilaweb.cat

V FESTA ESTELLÉS

Estimats amigues i amics:

Com faig cada any per aquestes dates, us escric per a encoratjar-vos a què celebreu la 5a FESTA ESTELLÉS en els mesos vinents de setembre i octubre, a partir del 4 de setembre, que és la data de naixement del poeta.

Ja sé que els temps actuals són difícils econòmicament, temps d'estafa, més que de crisi, i que hi ha molts entrebancs a superar; però si volem dignificar i cohesionar la nostra llengua i cultura, i consolidar una festa identitària i lúdica, per a què siga una tradició, un referent, hem de continuar fent-la. Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits, i aquest és un dels possibles camins.

Pots escoltar Ovidi Montllor, acompanyst per Toti Soler, recitant "He tornat", de Coral romput, de Vicent Andrés Estellés

L’any passat, el 2013, es va celebrar la IV Festa Vicent Andrés Estellés amb uns 58 actes, en els pobles i ciutats següents:

ALAQUÀS

ALBALAT

ALBUIXEC

ALCANAR

ALCÀSSER

ALCÚDIA

ALFAUIR

ALGEMESÍ

ALMISERAT

ALDAIA

ANTELLA

ALGINET .

BENAGUASIL

BENIATJAR

BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA

BENIFAIÓ

BENIMODO

BENISSA

BENIGÀNIM

BENIMACLET

BONREPÒS i MIRAMBELL

BURJASSOT

CANALS

CARLET

CARCAIXENT

CASTELLONET DE LA CONQUESTA

CATARROJA

CATADAU

CORBERA

CULLERA

ELX

ESPARREGUERA

GANDIA

LLOC NOU DE SANT JERONI

OLIVA

OLOCAU

MASSALFASSAR

MASSANASSA

MONTSERRAT

MÓRA D’EBRE

PAIPORTA

PEDREGUER

PEGO

PICANYA

POLOP

PUÇOL

QUART DE POBLET

REAL

RÒTOVA

SOLLANA

TAVERNES BLANQUES

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

TORRENT

VALÈNCIA (Ca Revolta)

VALÈNCIA (Intersindical)

VALÈNCIA (Micalet)

VILAFRANCA

XÀBIA

També voldria fer-vos un suggeriment, que ja us vaig fer l'any passat. I és que per tal de donar més diversitat a l’acte podríeu, en la primera part, llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona i última dedicar-la a Vicent Andrés Estellés. I també demanar-vos que m’envieu les dates de celebració –per tindre’n constància– i els cartells i les imatges de la 5a FESTA en format jpg, a jlozanolerma@gmail.com, per tal de penjar-les en el bloc Festa Estellés, que gestiona l'escriptor Àlan Greus, i que si voleu entrar-hi és: http://festaestelles.blogspot.com.es

Molt afectuosament,
Josep Lozano