Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
1909-1997
Integrant de l’equip de l’Institut-Escola republicà, va ser figura clau de la coeducació i l’ensenyament del català sota la dictadura franquista, i el seu treball coratjós esclata amb la creació de l’Escola Isabel de Villena
Els antics alumnes de l’Escola Isabel de
Villena, els que hi van anar a partir de finals de la dècada dels cinquanta,
recorden la visita inesperada de l’inspector quan l’escola tot just començava a
ser mixta; llavors, els nens corrien per ocupar una classe buida. Carme
Serrallonga, la directora, que el 8 de març del 1939 havia fundat la Isabel de
Villena, el primer centre escolar del país on s’havia tornat a ensenyar en
català (canviant al castellà quan de sobte també apareixia la visita sorpresa),
i on nens i nenes van poder tornar a estudiar junts, sortia a rebre l’inspector.
Quan l’autoritat franquista li preguntava que què hi feien aquells nens sols
allà, ella li explicava que eren nens amb problemes i que per això hi eren. Quan
l’inspector se n’anava, els nens tornaven amb les nenes. Ja hi estaven
acostumats. I aquesta era la tònica general, dissimular davant dels franquistes
i anar amb compte en un moment en què tant la coeducació com ensenyar en català
estaven prohibits.
Just acabada la Guerra Civil, un grup de
pares i professors del desaparegut Institut-Escola republicà, adonant-se del
viratge que adquiria tot plegat amb la victòria dels nacionals, havia fet un
encàrrec difícil a la pedagoga i traductora Carme Serrallonga i Calafell
(Barcelona 1909-1997): mirar de fundar una escola amb els valors del moviment
renovador de l’Institut-Escola, que tanta volada havia agafat durant la
República i en el qual Serrallonga havia participat de manera activa. Només una
persona de caràcter fort, amb una formació sòlida, podia afrontar un repte que
no tan sols va posar en marxa sinó que va tirar endavant amb èxit.
 |
| Carme Serrallonga a Barcelona el 1984 /VILAWEB |
Vendre la casa per
l’escola
La Isabel de Villena, malgrat les
inspeccions i les dificultats econòmiques pròpies de la postguerra, va
sobreviure. En una ocasió, la fundadora s’havia arribat a vendre casa seva per
afrontar els pagaments. Carme Serrallonga era conscient que encapçalava un
projecte a contracorrent, la primera escola que, després de la guerra, donava
continuïtat als valors de les antigues escoles republicanes. Tot eren problemes,
però tothom que hi participava va posar el seu gra de sorra. La Isabel de
Villena havia començat sent una escola només femenina, amb les nenes anant a
classe a casa dels mestres. Més endavant es van poder instal·lar en una torre
del carrer Emancipació de Barcelona. Es tractava d’una escola austera, però els
pares i els alumnes l’adoraven. L’esforç valia la pena. L’escola era un petit
oasi: la creativitat s’estimulava a través del teatre, les arts plàstiques...
Serrallonga els feia estimar els llibres, la cultura. Les classes de música
tenien lloc al Palau de la Música. La inculcació ideològica o religiosa no
existia.
L’any 58 s’havia fundat la branca per a
nens (Estudis Eiximenis), on nois i noies per fi estudiaven junts. En aquell
'racó de la Gàl·lia', un grup de pares, mestres i alumnes havien aconseguit una
escola mixta i catalana. Altres van anar seguint els seus passos, amb centres
mítics com l’Escola Virtèlia (també des del 39) i l’Escola Nausica, Talitha,
l’Escola Tagore de Ramon Fuster a Bellaterra... Petits oasis encapçalats per
aquesta pionera.
Una traductora ben
especial
Carme Serrallonga té una biografia
impressionant. A part de mestra va ser traductora. Però no una traductora
qualsevol. Va traduir al català obres cabdals com 'El pa dels anys joves',
d’Heinrich Böll, 'Berlin Alexanderplatz', d’Alfred Döblin, i també obres
d’E.M.Forster, Pirandello... Serrallonga dominava l’anglès, l’alemany, el
francès, l’italià, el llatí, el grec clàssic, l’hebreu i l’àrab. Havia estudiat
de petita a l’Escola Francesa i se li notava. La seva curiositat no tenia
límits. Diuen que poc abans de morir, el 1997, s’havia posat a aprendre rus
perquè volia llegir Txékhov en la llengua originària.
Un cop s’havia llicenciat en filosofia i
lletres a la Universitat de Barcelona, el 1932 havia participat en la fundació
de l’Institut-Escola, però de seguida ho havia deixat per anar-se’n a Madrid.
Havia assistit a les classes de Sánchez-Albornoz, Jorge Guillén, Menéndez
Pidal... Ella es volia dedicar a la investigació i a la traducció. Era evident
que Serrallonga estava destinada a ser una intel·lectual de bandera, que és el
que realment va ser. Però aleshores va tenir lloc un fet transcendental.
L’esclat de la guerra va ensorrar un món, un món de llibertat que de cap de les
maneres aquella pedagoga, que tant devia a l’educació, podia permetre que
s’acabés. Perduda la guerra, el 39, rep la proposta d’un grup de pares i
professors. L’objectiu: fundar una escola a imatge i semblança de
l’Institut-Escola que havia conegut. S’hi va tirar de cap, amb tota la força i
una solidesa intel·lectual inèdita. La resta és història.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
