Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PRIMAVERACATALANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PRIMAVERACATALANA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de juliol del 2018

De plebiscit en plebiscit fins la derrota final?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


JOSEP A. VILALTA,

MILITANT DE LA CUP A TORÀ


Hi ha dues idees que darrerament estan prenent força en els discursos d’alguns sectors independentistes -la necessitat d’ampliar la base i el fet de voler convertir les municipals de l’any que ve en una mena de prova de força de l’independentisme- que, sense ser falses, poden interpretar-se de manera totalment errònia.

Naturalment que un increment de suport popular a l’independentisme seria –serà- positiu però l’evidència inqüestionable del “com més siguem millor” no ha de ser en cap cas sinònim d’un planyívol “és que no som prou”, que serveixi d’excusa per a l’incompliment governamental del mandat democràtic de l’1 d’octubre. No sé si la raó real del govern per a no haver fet efectiva la República quan tocava va ser o no l’esgrimida en el seu moment -la seva sorprenent sorpresa per la reacció violenta i amenaçadora de l’Estat espanyol- o qualsevol altra però estic convençut que encara que l’independentisme hagués sobrepassat el 50% de suport electoral el resultat hauria estat el mateix. Eixamplem la base tant com vulgueu i puguem –i tinguem clar que s’eixampla més plantant cara en defensa de les urnes que pactant amb els rostres amables del 155 i de l’a por ellos- però si els principals obstacles a la independència són unes altres –com la incapacitat d’una resposta eficaç a les amenaces espanyoles de violència- la prioritat ha de ser trobar solució a aquestes mancances, que a curt termini només poden venir d’una política d’aliances que vagi molt més enllà de Brussel·les o Berlín. Els enemics dels nostres enemics poden ser, si els interessos esdevenen coincidents, els nostres amics. Eixamplem la base tan com puguem però siguem conscients que tenir capacitat de canviar per plutoni el Veterano dels cigalons del Consejo de ministros és molt més efectiu que disposar de cinc punts més de suport electoral.  

Que les eleccions municipals del 2019 són molt importants? Sí, esclar que sí. Que són decisives per a fer efectiva la República? No, en absolut. Per què haurien de ser més importants per a la independència les municipals que les eleccions al Parlament o, encara més, que el Referèndum amb caràcter vinculant convocat expressament per a dirimir la qüestió? És que potser la Guàrdia Urbana de Barcelona disposa de drons balístics capaços d’entrar pels finestrons de Can Felip de la Zarzuela? És més, si les municipals són tan importants per a assegurar la independència, com és que la presumpta comunitat autònoma de Catalunya encara no és independent si 783 dels seus 948 municipis formen part de l’AMI? I, per cert, per què l’AECat no va donar senyals de vida a l’octubre?

Amb la combinació d’un discurs i de l’altre –la necessitat d’eixamplar la base i la magnificació de la importància dels ajuntaments- s’està embolcallant, per interessos purament partidistes, les eleccions municipals d’una aura plebiscitària totalment contraproduent. “Per fer República és imprescindible anar units i guanyar les eleccions. La unitat i la transversalitat som nosaltres. Voteu-nos”. I dic contraproduent per dos motius:

El primer perquè partim d’una situació en que els partits que es declaren independentistes tenen el 83% dels ajuntaments d’aquest (tros de) país. Sí, ja ho sé que els que manquen tenen molta més població però els vots absoluts només es compten als referèndums; a les eleccions al Parlament es compten els escons i a les municipals els regidors obtinguts i/o els ajuntaments governats. Amb el llistó de sortida tan alt és difícil millorar molt els resultats. Per contra, el partit representatiu de l’espanyolisme més rabiós i primera força de l’arc parlamentari parteix pràcticament de zero i, per tant, amb una campanya mediàtica molt potent –si estalviant uns quants cafès van ser els que més van gastar el 21D imagineu que poden fer si s’estan d’altres substàncies- i encara que sigui amb candidats com els que presentava no fa gaire PxC, pot treure a molts llocs una representació que, convenientment amplificada pels mitjans del règim, es presenti com un avenç de les posicions constitucionalistes.

I el segon, i molt més important, perquè donant caire plebiscitari a unes eleccions –a qualsevols eleccions posteriors a l’1O, perquè aquest error ja es va cometre al desembre- s’està deslegitimant el resultat del referèndum. Què hem de fer? Plebiscitar una vegada rere una altra una independència que, amb molta gent jugant-se la integritat física, ja vam votar?

I, repeteixo, les municipals són importantíssimes i seria molt positiu que l’independentisme guanyés també els municipis més poblats. Que per a fer-ho cal la unitat de l’independentisme? Això és un altre debat, motiu d’un futur escrit en aquesta mateixa secció, amb respostes probablement diferents a cadascun dels municipis actualment en mans de l’espanyolisme. Més enllà de crides a la unitat electoral, formulades molts cops amb el propòsit de que els cridats les rebutgin per a poder-se atribuir en solitari i amb finalitats electoralistes l’etiqueta d’unitaris i tranversals, el que cal és que el conjunt de l’independentisme –plural, divers i, en molts temes, antagònic- sigui capaç de pactar un nou full de ruta que dugui aquest (tros de) país de la postautonomia a la independència. I per a fer-ho cal crear algun organisme, digueu-li Congrés Nacionalo com vulgueu, que fugint de tacticismes electorals i d’interessos partidistes coordini tota la pluralitat ideològica i organitzativa de l’independentisme amb l’únic objectiu de fer efectiu allò que, malgrat tots els obstacles previs i totes les amnèsies posteriors, fa nou mesos que ja va ser plebiscitat a les urnes.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial 

dilluns, 9 de juliol del 2018

Aquesta Diada serà llegida com un referèndum | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Si omplim la Diagonal amb una ciutadania plenament conscient que cal posar en marxa la República tan aviat com siga possible, aquells que des del govern o el parlament semblen més dubitatius hauran d'assumir que la seua impressió és errònia.»



Tal com ja va avançar VilaWeb en exclusiva el 22 de juny passat, la Diada es commemorarà a la Diagonal de Barcelona, amb samarretes de color corall i centrada en la materialització de la República proclamada el 27 d’octubre. El canvi de color, del groc tradicional al corall, i l’eslògan de la manifestació volen deixar clar que la lluita antirepressiva és importantíssima però no ha de substituir la lluita per la concreció de la República. Juan Luis Cebrián va dir ja fa més d’un any que calia detenir els dirigents independentistes perquè d’aquesta manera el país oblidaria la lluita per la independència i passaria a lluitar únicament per la llibertat dels presos. L’ANC ho ha entès i per aquesta raó presenta la Diada com el pòrtic d’una tardor molt calenta en què tot indica que l’independentisme, si més no aquesta és la intenció de la part més significativa, provarà de tornar a activar la República.

Si no passa res inesperat fins aleshores, la Diada serà, doncs, l’inici d’aquesta nova fase i, evidentment, serà llegida, per això mateix, com un referèndum. Per tots. L’ANC fa bé de tornar a proposar un gest potent, que ningú més no és capaç de fer, com omplir la Diagonal. Si tornem a omplir-la, tots aquells que diuen, de manera provocativa, que el procés s’ha acabat hauran de callar –una vegada més. I si l’omplim amb una ciutadania plenament conscient que cal posar en marxa la República tan aviat com siga possible, aquells que des del govern o el parlament semblen més dubitatius hauran d’assumir que la seua impressió és errònia. No estem en moments fàcils, com ho demostren els avisos fets per Gonzalo Boye en aquesta entrevista que publiquem avui i cal ser conscients de com d’important i transcendental resulta arrosegar ara als qui dubten.

Evidentment, hi ha algunes ombres sobre aquesta manifestació. L’independentisme és un moviment extraordinàriament ric en debats i sensacions. Plural fins a extrems insòlits i impossible de dominar pels partits ni les associacions. I una part de l’independentisme, que ningú no sap quin percentatge és, viu molt malament els fets dels dies immediatament posteriors al 27 d’octubre, les coses que van passar després de les eleccions del desembre i moltes altres que fan avui els partits.

En aquest sentit, la Diada també serà un referèndum intern. Crec que el malestar generalitzat del moviment es percep amb claredat en l’àmbit polític de partits, parlamentari, del govern. Però és una incògnita quanta gent optarà per no afegir-se a la manifestació i quedar-se a casa a mirar-la per la televisió. Jo, en les xerrades que faig arreu del país, no detecte que això haja de passar. El resultat de les duríssimes eleccions del desembre no acompanya aquesta sensació. I és evident que mobilitzacions absolutament extraordinàries com les del carrer de la Marina i Brussel·les, però també les del Paral·lel o la del dia de la detenció a Alemanya del president Puigdemont, fan pensar que la capacitat de mobilització de l’independentisme roman intacta. Ho veurem, però.
Ho veurem i ens veurem, perquè sempre, des de l’any 2010, aquestes manifestacions i tot allò que les acompanya, han estat una gran catarsi col·lectiva, un impuls polític d’una dimensió superior.

L’any passat, la vàrem fer sota la tensió de saber que presentaríem un torcebraç immens a un estat demofòbic i encara sota l’impacte dels atemptats del 17 d’agost. Enguany, la farem sota l’impacte de la repressió salvatge i l’amenaça del judici als dirigents polítics, però també reforçats per la capacitat d’enfrontament i de lluita, pels èxits, de la passada tardor. El passat Onze de Setembre, molta gent em demanava si els nostres polítics serien ‘capaços de fer-ho’. I jo els responia que sí. I ho varen fer. No de manera suficient, però es va votar el primer d’octubre, es va aturar el país dos dies després, es va proclamar la república el dia 27, es va aguantar el cop d’estat del 155, es van guanyar les eleccions il·legals convocades per un Mariano Rajoy que avui ja no és ningú i, a trompades i enrenous però de manera clara, s’ha conformat una majoria parlamentària, un govern i una presidència independentistes. Tot això que ha fet el Principat aquests dotze mesos frenètics ha estat, també, la demostració que estem disposats a fer el que siga per guanyar la llibertat. I que no s’haja encertat del tot a la primera no vol dir res. Excepte que estem obligats a redoblar l’esforç al carrer i que hem d’exigir més decisió als nostres governants. Dues coses per a les quals l’Onze de Setembre –qualsevol, però el d’aquest 2018 més encara– és una oportunitat que no té comparació amb cap altra.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 3 de juny del 2018

Escanyant-nos a poc a poc | Francesc Cabana

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Imatge d'un especial de TV3 sobre le retransmissions de futbol TELEVISIÓ DE CATALUNYA

El partit de la final europea de futbol serà el darrer partit que podrem veure per TV3. La televisió pública catalana no té diners i l’any que ve serà el torn del basquet, que surt a més bon preu. I potser l’any següent veure’m l’apassionant campionat de Catalunya de petanca en el qual juga el Messi català d’aquest esport.
El govern espanyol ens està escanyant a poc a poc. Després de la bufetada que donaren els alemanys al fals delicte de rebel·lió de Carles Puigdemont i companyia, han adoptat una estratègia, igualment efectiva, però menys visible des de fora, com l’exemple que he posat abans, ja que la televisió catalana no es veu des de la resta d’Europa. Han suspès els actes del centenari de Pompeu Fabra, un nom que no diu res als polítics europeus. I així seguiran. Han après la lliçó d’escanyar-nos a poc a poc.
No m’estranyaria que el govern espanyol hagués nomenat un responsable d’aquesta política d’anar-nos escanyant, però a poc a poc, a poc a poc, que cobrís els diferents ministeris, de manera que les mesures preses no siguin sorolloses ni escandaloses, com van ser els empresonaments per rebel·lió o les acusacions de terrorisme a una noia que havia col·laborat a tallar una autopista. És clar que no poden deixar de donar espectacle amb una vintena llarga de policies o guàrdies civils armats, acompanyats de gossos que van anar a detenir la mencionada noia o a alguns dels darrerament detinguts. Cal precisar que els gossos no són dòbermans salvatges, sinó gossos ensenyats per olorar i trobar diners. De bitllet de 500 euros no en van trobar ni un.
És l’hora, potser, de recordar l’escrit del rei Felip V de l’any 1717, sobre l’aplicació del Decreto de Nueva Planta, que demostra que el sistema que ens apliquen té els seus anys. Reprodueixo la part que interessa de la Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los corregidores del Principado de Cataluña por el ejercicio de sus empleos“Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado.”
Les diferències estan en el fet que el rei és Felip VI i que el sistema s’aplica als qui pretenen un estat propi. Alguna cosa hem guanyat en 300 anys.
El canvi de domicili de les grans empreses catalanes ha donat resultat en les entitats financeres, per les raons que donava en un article anterior (22 de maig), que ningú m’ha refutat, i en alguna d’altra que depèn molt de l’organització i dels favors de l’Estat. Fins ara no és el cas de la inversió estrangera, com explicava aquest diari fa uns dies.
De totes maneres, i tal com deia en aquell mateix article, Catalunya necessita aliats. Ha atret l’atenció dels mitjans de comunicació i de la mateixa població d’alguns països europeus, però els governs estan lligats pel Tractat de Lisboa de la Unió Europea, que exigeix respecte a la Constitució dels altres estats. El govern de Frau Merkel o de Monsieur Macron no poden anar més enllà.
No obstant això, no penso canviar de manera de pensar i de somniar. Però si el govern espanyol s’entossudeix a escanyar-nos a poc a poc, feina nostra és anar estovant la part contrària, a poc a poc o ràpidament.
PE. He rebut la teva carta, Jordi, i l’he contestada. Que Déu us doni força!

dijous, 17 de maig del 2018

Si voleu entendre els propers 10 anys, estudieu Catalunya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Vanessa
Junqué



El millor que té aquesta gent és que el dany el converteixen en unes "Birres per la República", la injustícia la transformen en un "St. Esteve de les Roures", la frustració la comparteixen en manifestacions que meravellen el món.
Un moviment social és un grup no formal d'individus o organitzacions que té com a finalitat el canvi social. Durant el segle XIX, el concepte de moviment social estava lligat a un tipus de canvi social particular i a una fi específica, així com a una identitat en concret i a un grup social en particular. Al llarg del segle XX, el terme va començar a utilitzar-se per englobar moviments que se situen en diferents contextos, en esferes tan diferents com la cultural, social, política, econòmica o personal, i la composició inclou a classes, sectors o col·lectius.
La comunitat internacional encara ha de reconèixer que Catalunya ha estat testimoni d'una revolució sense precedents que va començar molt abans del referèndum i que està assentant les bases de la democràcia participativa a nivell mundial.
Els fonaments que recolzen aquesta “revolució catalana”, (a part de les declaracions de Bill Clinton l’any 2001): "The future will be Catalan or Taliban) són d’una profunditat molt més gran de la que puc escriure en aquestes línies, però si es vol estudiar el model de participació ciutadana i l’apoderament dels pobles en l’Europa del s. XXI, s’ha d’estudiar molt bé el que està passant a Catalunya en els àmbits polític, econòmic i social: 

Coordinació pacífica des de la política

En l'àmbit polític, hi ha dos grups clau: Òmnium Cultural, fundada per preservar la cultura catalana enmig de la persecució durant la dictadura franquista el 1961 i Assemblea Nacional Catalana (ANC), constituïda el 2011 com una organització transversal i unitària amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya a través de mitjans democràtics i pacífics. La clau d'aquestes campanyes és la reivindicació activa i pacífica de tot un poble. 

Economia solidària i cooperativa

La Xarxa d'Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d'horitzontalitat, transparència, igualtat i participació que va començar a gestar-se als anys 90 i que ja està formada per més de 300 entitats. Un dels projectes més destacats en l’àmbit cooperatiu ha estat Som Energia, una cooperativa de consum d'energia verda sense ànim de lucre que comercialitza i produeix energia d'origen renovable. No és estrany que els arquitectes, psicòlegs o advocats s'uneixin als principis de cooperació, així com els productors de residus, fusters, pagesos del món dels vins i de les oliveres, dissenyadors gràfics i fins i tot banca local i serveis d'assegurances. Catalunya té una cultura de cooperació enorme. 

Assemblees ciutadanes

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) són grups sorgits el 2017 dels pobles, ciutats i barris de tot Catalunya amb l'objectiu de protegir les urnes i les escoles per a la realització del referèndum d'independència l'1-O i que actualment compten amb unes 285 assemblees locals, de barri i sectorials que lluiten contra la repressió i pel compliment del mandat democràtic des de la no-violència. Tot un exemple d'organització ciutadana.  

(I tot amb tecnologia i sentit de l'humor)

No només el funcionariat i la ciutadania van defensar el seu dret legítim; des de les xarxes socials fins a les aplicacions de missatgeria encriptades, l'1 d'octubre va ser una jornada democràtica impulsada per la tecnologia
Voldria destacar també el sentit de l’humor col·lectiu que s’ha demostrat amb el fenòmen “Sant Esteve de les Roures”, capaç de transformar la injustícia en una enginyosa crítica social formada per milers i milers de ciutadans i ciutadanes a Twitter.
Segons la UNESCO, els camperols catalans van fer la primera revolució social moderna en la història de la humanitat. Tornem a fer història?


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 8 de maig del 2018

EL CDR DE VILANOVA INAUGURARÀ LA PLAÇA DE l’1 D’OCTUBRE

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de plaça de l'u d'octubre
Placa a la pla de l'U d'Octubdre de 2017 a Girona
Davant la passivitat del govern local, el CDR de Vilanova i la Geltrú ha decidit inaugurar de manera unilateral la plaça de l’1 d’octubre. Una proposta del mateix CDR que es va aprovar al ple municipal del 20 de novembre del 2017. L’acte es durà a terme el 26 de maig a partir de les 6 de la tarda.

Han passat 7 mesos i l’Ajuntament de Vilanova no ha donat senyals de voler dur a terme aquesta iniciativa, saltant-se els seus propis acords. Fins el moment, l’únic que s’ha fet és un canvi en la ubicació de la plaça que havia de dur el nom d’aquest dia tan transcendental. El CDR va demanar que fos la Plaça de les Casernes però davant l’oposició veïnal, la comissió de nomenclàtor va decidir que fos el Parc de Baix a mar el que canviés de nom. Tot i que ja no es va complir l’acord del ple en aquest punt, des del CDR vam decidir acceptar que fos aquesta altra zona de la ciutat la que rebés el nom, per no dilatar encara més l’acte simbòlic de dedicar una part de la ciutat a recordar el referèndum d’autodeterminació i la defensa de les escoles que vam fer entre totes. Però de moment, el govern de Neus Lloveras no sembla disposat a mullar-se.

Així doncs, igual que vam fer l’1 d’octubre, tirarem pel dret i prendrem nosaltres la iniciativa que no volen prendre els nostres governants. El CDR convoca a tota la ciutat a inaugurar de forma festiva i reivindicativa la plaça de l’1 d’Octubre del 2017. Volem que sigui una jornada familiar on participi tothom, amb la presència d’entitats, d’associacions i de balls populars. Serà un dia ple de cultura, de música, de record i d’esperança pel futur que vindrà. Es preveu un cercavila que sortirà de la plaça de la Vila a les 6 de la tarda fins a la Plaça de l’1 d’Octubre, on es descobrirà la placa amb el nom de la plaça i es realitzaran diversos actes.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 6 de maig del 2018

La Guàrdia Civil encén la metxa contra l’escola catalana | Quico Sallés

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Quico Sallés (Sant Andreu de la Barca)

Institut d’Ensenyament Secundari El Palau. Sant Andreu de la Barca. Només a 173 passes de la Comandància de la Guàrdia Civil. De fet, un carrer en línia recta connecta la porta principal de l’edifici funcional i rigorós del cos armat amb la porta metàl·lica del centre escolar. Els dos edificis configuren una metàfora del que ha passat en aquest país els darrers mesos. Una policia que va intentar evitar a cops de porra que hi haguèssin urnes als col·legis. El cas IES El Palau és potser la punta de llança d’una doble estratègia: per una banda, fer trontollar el model d’escola catalana i per altra banda, buscar certa impunitat policial per tal que ningú gosi criticar l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. 

L’IES El Palau s’ha convertit un protagonista polític i mediàtic de primer ordre per la denúncia  contra nou docents del centre. La Fiscalia els acusa d'un delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i un altre d'injúries contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat que s’haurien perpetrat entre el dos i el quatre d’octubre, després del referèndum. Un d’ells ja està investigat per discriminació per un jutjat de Martorell. Però ni la comunitat educativa, ni el professorat, ni el departament d’Ensenyament tenen indicis racionals que les acusacions siguin certes. I el relat dels alumnes dels docents denunciats posen en dubte els fets que descriu la querella de la Fiscalia, instada per les denúncies dels pares de Guàrdies Civils. 

La denúncia recull el testimoni de nou alumnes que acusen  els mestres de titllar els guàrdies civils  de ”bèsties que només saben clavar pals", de “gossos rabiosos" i "salvatges”, durant les classes de l’endemà del referèndum. Segons el text de la fiscalia, els docents haurien assenyalat els fills dels guàrdies civils. Una denúncia que inclou fins a 7 pàgines de “context dels fets ocorreguts el dos d’octubre” en què s’hi compten concentracions davant casernes de la Guàrdia Civil i un “patent clima de rebuig social” al cos o bé una “profunda hostilitat” sobretot “dirigida contra tot allò que representa Espanya o la unitat de Catalunya amb Espanya”. 

Imatge de la querella de la Fiscalia contra els docents en l'apartat de context
Imatge de la querella de la Fiscalia contra els docents en l'apartat de context | QS

Són les onze del matí. Surt un bon gruix d’estudiants a esmorzar als Jardins Mariana Pineda. És un parc amb instal·lacions per fer skate i on hi rau un monolit “en homenatge als homes i dones que han lluitat per la llibertat i la democràcia”. “Gràcies per preguntar-nos”, responen dos estudiants de batxillerat i alumnes dels docents denunciats, en demanar-los informació sobre els fets. “Ens hem trobat que han vingut teles, ens han preguntat si ens havien assetjat o discriminat i en contestar que no, han marxat, no ens han preguntat res més”, detalla una altra estudiant de 15 anys amb ulleres de pasta. 

Gairebé tots porten un entrepà embolicat amb paper de plata. I els costa menjar-se’l perquè han decidit que s’estimen més parlar. Entre ells enraonen en castellà. La rotllana es fa més gran i s’interrompeixen. Agraeixen que no els fem fotos. Han quedat cremats en veure els seus ‘profes’ retratats al Twitter o a El Mundo. “No és veritat el que diuen, no és veritat que no vam fer classe, vam fer tutoria!”, reivindiquen. “Vam decidir que havíem de parlar del que havia passat, perquè nosaltres no som aliens al que passa, la porta de l’Institut estava rebentada i ens vam proposar fer un debat i ho vam acceptar”, apunta una altra alumna amb ulleres metàl·liques. 

Els jardins on els alumnes de batxillerat poden sortir a fer l'entrepà
Els jardins on els alumnes de batxillerat poden sortir a fer l'entrepà | QS


“Els profes ens van dir si volíem anar a la concentració contra la violència i per la pau, i qui va voler va baixar i els que no es van quedar a classe”, detalla un estudiant. “Però alguns que es van quedar a classe van començar a cridar, a treure banderes espanyoles i fer xivarri, llavors va pujar i els va dir que no fessin soroll que sinó no es podrien quedar sols”, afegeix una altra estudiant amb un entrepà perfectament desembolicat. De fet, sembla que l’entrepà porti una faixa metàl·lica. “En els debats, que per això són debats, la gent hi diu la seva, però ningú sortia plorant, i recorda que hi ha gent que si tu expliques la teva opinió, imposes, però si la diuen ells, és llibertat d’expressió”, indica. “Algun d’aquests ja havien amenaçat als professors que els podien arruinar la vida”, sentencia una estudiant amb l’assentiment de la resta.

“Aquests professors són incapaços d’haver fet el que diuen!”, conclou convençuda una altra de les alumnes. “Ells ens ensenyen a pensar i no ens aïllen del que passa a fora, i vam estar d’acord en debatre”, remarca. “Dels que han denunciat ni uns que ja fa temps que corren per l’institut”, ironitza un altre. “No sé, hi ha qui s’ha queixat que no és filla de Guàrdia Civil”, constata. “Escolta, potser hi ha seixanta alumnes que venen de la caserna i han denunciat sis, els altres no s’hi posen i no diuen res perquè crec que tampoc volen buscar-se problemes a la caserna”, diu un dels alumnes. “No és veritat això que diuen que va passar, cap profe va discriminar o humiliar cap alumne!”, acorden tots. 

“No som nens, ja sabem què fem i què no, i coneixem els nostres professors i no van fer això que diuen, hi va haver debat però els professors no insulten!”, insisteixen. “Ens sap greu tot el que està passant, perquè l’ambient entre els professors es nota afectat, està tot com rar, està malament, es nota”, descriu una altra de les alumnes. “Veiem els professors angoixats”, avisen. “Només van faltar les pintades d’ahir”, sospira un altre que ho compensa recordant la mobilització de l’1 de Maig davant l’ajuntament en suport als docents.

De fet, aquí, a l’Institut els assenyalats eren els independentistes”, aporta una de les estudiants que ha deixat l’entrepà al sostre d’un cotxe. “Hi ha més classes en castellà que en català”, diu un altra. “Sempre hi ha hagut pau a l’institut, però perquè evitem el tema, aquí passem moltes hores junts, i aquest poble, malgrat el que diguin, no és un reducte independentista, al contrari”, subratllen. “Mires la tele i sembla que aquí som una colla d’independentistes i res de res!”, rebla un altra.  Justifiquen la concentració del cinc d’octubre davant l’Institut en suport dels alumnes fills dels guàrdies civils com una convocatòria feta per wattsapp per “nanos molt influents en la resta d’alumnes de l’escola”. 

Ha passat la mitja hora de pati. S’han anat afegint altres alumnes i marxen tots junts. Sense fer gaire soroll. Al parc hi queden tres nanos. Dos seuen en unes tumbones de fusta just a la paret del skatepark. Un que es diu alumne però no entra a l’Institut explica convençut que “els independentistes van tancar els nens en una classe”. “Els van humiliar”, detalla. “Però jo no hi era, però és el que expliquen, també ho diuen a la tele”. “Per això els han condemnat ja”, diu un exalumne mentre encèn una cigarreta. Un altre exalumne rau en un banc i té una germana dins al col·legi. Comenta que la seva germana li explica el que veu a la tele, però que “no ha vist res”.

Tres senyores i un home debaten sobre la polèmica davant l’oficina del Banc de Sabadell que hi ha a cinquanta metres de l’Institut. “¡Los niños no mienten!”, avisen. “Pero aquí hi ha molt independentista, però quan els hi portes la contrària no respecten la llibertat d’expressió, jo ja li ho vaig dir a una mestra, ja la vaig avisar que no anàvem bé”, explica amb vehemència el senyor amb un braç enguixat.
Un jubilat que pren un tallat en una terrassa s’estranya del que està passant. “Vivíem en pau” i mostra una fotografia a la plaça del poble del 3 d’octubre amb dues noies, una amb bandera espanyola i una altra amb bandera catalana, que sostenen una pancarta contra els presos polítics. 

Ciutadans de Sant Andreu de la Barca amb banderes d'Espanya i estelades sostenen una pancarta de Democràcia el tres d'octubre
Ciutadans de Sant Andreu de la Barca amb banderes d'Espanya i estelades sostenen una pancarta de Democràcia el tres d'octubre | JP

Aquest migdia hi ha hagut assemblea de docents. Diuen que estan més tranquils. Els inquieta la decisió del departament d’Ensenyament d’estimar-se el silenci. De fet, el portaveu dels docents i delegat de la CGT, Josep Lluís Alcàzar, s’interroga contínuament. Mostra cartes de la directora dels serveis territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola, amb què reivindica els esforços per tal que “torni la normalitat al centre”. Alcázar lamenta el silenci i que no es difongui ni un informe de la Inspecció ni el manifest del Consell Escolar del passat 6 de novembre-que fins i tot compta amb el vot de la regidora d’Ensenyament,  Saray Cantero de Ciutadans, on es “manifesta el rebuig davant les greus acusacions infundades per part d’una minoria de famílies”. 

Fonts del departament s’expliquen a El Món. “Hem d’actuar molt i parlar poc”, avisen. “Des de Madrid ens van fer un requeriment sobre el cas de l’IES El Palau, amb un paquet d’una quinzena de centres més amb polèmiques relacionades amb l’1-O”, narren des del Departament. Ensenyament va respondre recordant que el cas estava judicialitzat i, per tant, no es podia fer una inspecció. “El mateix instructor s’hi haguès negat perquè no es pot inspeccionar si està judicialitzat”, recorden. “Hauria estat una inspecció inocua i, de fet, és el que a Madrid han al·legat per justificar que no s’hagi obert un expedient ni una informació reservada d’aquests docents tal i com reclamava Ciutadans al ministre”, al·leguen. 

Des d’Ensenyament recorden que no hi ha cap queixa, ni denúncia ni acta ni al centre, ni als serveis territorials ni tan sols a l’AMPA o “si apurem, al coserge” dels fets del 2 d’Octubre. “Normalment quan uns pares veuen alguna cosa que grinyola a les dues hores estan a l’Institut reclamant explicacions, aquí res, només ens vam trobar de cop, càmeres de televisió”, subratllen.  

El cas IES El Palau indica possiblement un doble objectiu de l’Estat. Per una banda, fer trontollar el model d’escola catalana. Un objectiu que fins ara s’ha resistit malgrat els embats de l’Estat que ni pagan un xec als pares se n’ha sortit.  I per altra banda, i més subliminal,  buscar certa impunitat policial per tal que ningú gosi criticar l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Potser s'ha encès la metxa contra l'escola catalana.


El comunicat del Consell Escolar

Font: El Món | La Guàrdia Civil encén la metxa contra l’escola catalana a l’IES El Palau | <b>Política</b>:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 3 de maig del 2018

Cultura Nacional Espanyola o el rímel de Dirk Bogarde

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«D'això que passa a Espanya, els seus intel·lectuals haurien de preocupar-se'n per la degradació política i institucional, però sobretot per la pèrdua de referents cívics»



Una cultura nacional on tothom, de la bugadera al professor d’universitat, del rocker a la cortesana, coincideix sobre un problema transcendental per la seva pàtria, impressiona. Quan el quillo i l’acadèmic estan d’acord, quan Loquillo i Francisco Rico, Raphael i Fernando Savater estan d’acord, poca broma. I també ho estan Jiménez Losantos i Gabriel Tortella; Pedrerol i Juan Pablo Fusi; Belén Esteban i Victoria Camps; Eduardo Inda i Vargas Llosa; Mónica Randall i Santos Juliá; Mariscal i Ana Rosa. Quan el dibuixant Nazario (que tant entendreix els cors de l’extrema esquerra) dóna la mà al neoliberal radical Fernando Schwartz per negar als catalans el dret al referèndum, aleshores com que no s’entén res ja ho hem entès tot.

Fa molt de temps que les universitats espanyoles estan cegues i mudes davant la decadència intel·lectual moral i política del seu estat. Cap queixa ha sortit del món acadèmic, tot i que les universitats tenen tots els motius per a témer la dreta espanyola, que tant ha denigrat la cultura i la intel·ligència, la ciència i la decència. Històricament i especialment després de la primera Guerra Mundial, els intel·lectuals han estat considerats ‘watchmen in what otherwise would be a pitch-black night’ (Karl Mannheim, 1936). Quan els polítics perdien els punts de referència i les institucions començaven a podrir-se, quedava l’esperança de la intelligentsia.

Els historiadors han criticat amb duresa el silenci dels intel·lectuals alemanys, i en particular dels professors d’universitat, en els anys 1933-1939. Els mateixos historiadors alemanys d’avui són poc comprensius amb els seus col·legues dels anys trenta –les universitats i els professors contemporanis del nazisme són acusats d’haver renunciat a ser els custodis dels principis bàsics d’una societat civilitzada. Wilhelm Röpke, professor d’Economia a la Universitat de Marburg, expulsat el 1933: ‘Van ser precisament els professors d’universitat els qui van fallar quan va arribar el moment en què calia defensar amb coratge els valors més bàsics de la nostra civilització.’

Espanya s’assembla cada cop més a Turquia, però ambdues són (per ara) lluny de la degradació alemanya dels anys trenta. Això no obstant, valors bàsics de la democràcia trontollen a Espanya, o estan explícitament qüestionats –com la separació de poders i les llibertats d’expressió i manifestació. El sistema judicial apareix cada dia més dominat per valors i pràctiques franquistes, i el 95% dels intel·lectuals espanyols no piulen, ans al contrari. Els grans mitjans de comunicació espanyols públics i privats són gasòfia al servei del nacionalisme espanyol, una vergonya –però intel·lectuals espanyols hi col·laboren i són els primers a exigir que tanquin TV3. Manifestos de professors i intel·lectuals espanyols han reclamat tota la contundència possible i més contra els líders catalans per voler convocar un referèndum (!). Això són intel·lectuals, o són hooligans del supremacisme espanyol, del nacionalisme intolerant que vol espanyolitzar els nens catalans?

D’això que passa a Espanya, els seus intel·lectuals haurien de preocupar-se’n per la degradació política i institucional, però sobretot per la pèrdua de referents cívics. És inquietant la freqüència d’episodis per a intimidar i silenciar els catalans independentistes –episodis en què manta vegada hi ha involucrats militants de Ciudadanos i de l’extrema dreta. I això visualitza un símptoma pervers en la societat espanyola, amarada de nacionalisme: exculpen aquestes agressions, les neguen i les converteixen en quelcom irrellevant o innocu.

Perquè sí que hi ha encaputxats a Catalunya que amb nocturnitat trenquen finestres, fan malbé astes municipals i tallen arbres amb llaços grocs. Sí que han fet escarns violents contra Catalunya Ràdio. Sí que hi ha unionistes pels carrers de Barcelona que insulten gent amb el llaç groc. Sí que disparen perdigons a les finestres amb estelades. Sí que els unionistes intimiden associacions cíviques i partits independentistes, als quals pinten façanes i trenquen vidres i increpen en reunions públiques. Perquè possiblement sí que hi ha odi infiltrat en el moll de l’os de l’unionisme —’a por ellos!’, se’n recorden? I de tot això, a Espanya ningú no en parla. No s’enganyin, intel·ligència espanyola, no facin l’orni, tenen un problema moral i polític com una catedral.

Per estima als espanyols, que vull pensar que són majoritàriament ciutadans amb una correcta consciència cívica, hem d’exigir-los que s’encarin amb els qui erosionen llur estat de dret i llur convivència amb els catalans. Que aturin aquesta dinàmica ara que encara no ha passat res irremeiable –tret dels mesos de presó d’uns innocents.

Els qui teniu una edat recordareu l’escena final de La mort a Venècia (Visconti). Un home gran (Dirk Bogarde) enamorat d’un noiet es tenyeix els cabells i es maquilla per semblar més atractiu. I acaba sol a la platja, amb la pluja que li empastifa la cara, bruta de regalims de rímel escorregut. Quan ara llegeixo Francisco Rico i Fernando Savater i Vargas Llosa només puc pensar en el rímel de Dirk Bogarde.

Antoni Malet, professor del departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Font: El rímel de Dirk Bogarde | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 28 d’abril del 2018

Carta dels familiars dels professors de l’Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca perseguits per l’1-O

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Resulta molt dolorós per a les famílies veure com persones que estimem són objecte de difamació, calúmnies i injúries»



«A l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, el dia 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum, es va donar l’opció als alumnes de fer un petit acte al pati (els alumnes d’ESO) o al davant de la porta (els de batxillerat) que consistia en uns minuts de silenci. Els professors van donar llibertat als alumnes per decidir si volien assistir-hi. No és cert que se’ls hi obligués. A les aules, es va permetre de fer un petit debat on els mateixos alumnes podien parlar sobre els fets ocorreguts el dia abans. En cap cas els professors no van imposar la seva opinió. És del tot fals que assenyalessin els alumnes fills de guàrdies civils, que els humiliessin ni que expressessin cap sentiment d’animadversió envers el cos de la Guàrdia Civil.

La reacció dels pares d’alguns alumnes davant el que entenem que és un acte de llibertat d’expressió va ser culpabilitzar i denunciar alguns professors pel delicte d’incitació a l’odi. Els primers professors acusats van repetir reiteradament davant la resta de companys que en cap cas no s’havia fet res que es pogués qualificar en aquests termes. La llista de professors acusats es va anar ampliant, sense causa ni fonament, de dos fins a onze. Per part dels alumnes, del miler d’estudiants que té l’institut, s’han personat com a part acusadora un total de divuit famílies. La resta no participa en l’acusació.

El gener del 2018, van ser tots citats a declarar a la Ciutat de la Justícia. Van contestar totes les preguntes i van negar totes les acusacions que se’ls imputen. Tant els declarants com la defensa confiaven que el cas s’arxivaria, atès que simplement no s’havia fet res mal fet.

Mesos després, la fiscalia ha donat credibilitat a l’atestat de la Guàrdia Civil, desatenent les declaracions dels acusats. Nosaltres, els familiars, denunciem davant l’opinió pública la seva indefensió. Recordem que el Departament d’Ensenyament està intervingut pel 155 i ha silenciat tota manifestació pública que contraresti el relat imperant.

Denunciem la manca de rigor d’alguns mitjans de comunicació, així com la campanya mediàtica que ha donat per bons els arguments de la fiscalia, sense esperar l’acció de la justícia. Denunciem també que membres del govern espanyol s’hagin posicionat al costat de la fiscalia qualificant de lamentables uns fets que no han estat provats. Denunciem la deshumanització que es practica una vegada més ignorant la presumpció d’innocència dels acusats.

Els nostres familiars són professionals de l’educació que tenen una llarga trajectòria i han estat sempre ben valorats pels seus companys i alumnes. Són persones íntegres, que entenen l’educació com alguna cosa més que la transmissió de coneixements, és a dir, tenen uns valors ètics i els posen en pràctica. Resulta del tot inversemblant acusar-los de fer el contrari del que han fet sempre: educar en la convivència i el respecte.

Resulta molt dolorós per a les famílies veure com persones que estimem són objecte de difamació, calúmnies i injúries. La dimensió que ha pres tot l’assumpte és desmesurada i no ajuda al normal funcionament del procés judicial ni de la tasca educativa del centre.
Volem deixar clar que confiem en l’acció de la justícia.»


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial 

divendres, 27 d’abril del 2018

Contra el feixisme, sempre la memòria

La Unió de Periodistes Valencians ha concedit un dels seus guardons en defensa de la llibertat d’expressió als periodistes agredits el 9 d’Octubre passat a València, entre els quals hi ha diversos treballadors de la Jornada


REDACCIÓ VALÈNCIA, València I 26 d’ABRIL del 2018
El record és nítid malgrat els mesos passats. Vam passar por i no ens avergonyeix reconéixer-ho. El 9 d’Octubre passat, mentre esperàvem a la plaça de Sant Agustí que comencés la manifestació on volíem presentar el número promocional d’una Jornada encara per nàixer, vam ser atacats per una horda violenta que va destruir bona part dels exemplars. Aquestes mateixes persones van insultar i amenaçar de mort els diversos redactors, administratius i col·laboradors del diari presents a la plaça i, només per un miracle, no vam haver de lamentar més danys personals que alguna empenta.
No es va tractar només dels causants materials de la destrucció; darrere seu hi havia també els incitadors, aquells que amagats darrere la multitud assenyalaven els objectius a atacar. Gràcies a la sang freda d’alguna gent que va quedar-se per gravar els fets, avui el cas està judicialitzat i la majoria d’agressors, identificats.
L’equip de la Jornada no vam ser els únics damnificats d’aquella espiral de violència, ni tan sols els que més mal vam patir. Periodistes d’altres mitjans, però també manifestants valencianistes i d’esquerres, vianants i comerciants de la zona, van ser atacats, i el dia va acabar amb desenes de ferits davant una policia que actuava –per dir-ho d’alguna forma– amb extrema deficiència.
La resposta de la societat valenciana als atacs feixistes va ser exemplar: denúncies públiques, posicionaments del teixit associatiu, mobilitzacions i una enorme col·laboració ciutadana per a identificar els agressors. Però, amb tot, el feixisme no s’ha aturat: ahir mateix una quarantena d’aquestes persones es concentraven davant la seu de Compromís a la ciutat de València protegits per un enorme dispositiu policial.
És per tot açò que premis com el de la Unió de Periodistes Valencians són tan necessaris. No poden oblidar-se els fets vergonyosos del 9 d’Octubre passat, les agressions indiscriminades i la impunitat feixista, i el reconeixement de la principal entitat del periodisme valencià és un bon pas en aquesta direcció.
Com a part dels «premiats»: gràcies Unió.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 26 d’abril del 2018

Les institucions de Catalunya Nord donen suport als presos polítics

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El Consell del Departament dels Pirineus Orientals penja a la façana de la seu una pancarta que reivindica l'alliberament dels presos catalans



Redacció VilaWeb

La institució oficial principal de la Catalunya Nord, el Consell, presidida per la socialista Hermeline Malherbe, ha instal·lat en la seva façana una gran pancarta envoltada de llaços grocs en suport als presos polítics catalans a l’estat espanyol.

En francès i català, s’hi pot llegir: ‘pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’. En un comunicat, el consell explica que ‘atesa la mobilització dels càrrecs electes de la majoria departamental pel retorn al diàleg a Catalunya, hem instal·lat una pancarta demanant el respecte dels drets fonamentals i dos llaços grocs –símbols de la indignació suscitada per l’empresonament de responsables associatius i polítics– a la seu del govern departamental’.

Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a la Catalunya Nord. La presidenta Malherbe també va participar amb la majoria de càrrecs electes de la Catalunya Nord a l‘‘enllaçada’ de Perpinyà organitzada pels comitès de Solidaritat Catalana, a la plaça Aragó, la Diada de Sant Jordi.




Font: Les institucions de Catalunya Nord donen suport als presos polítics | VilaWeb


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 25 d’abril del 2018

[DEMPEUS pels nostres drets] Visquem la llengua!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La CUP Palma inicia una campanya oberta per tal de conscienciar i ampliar els drets lingüístics dels catalanoparlants.



Des de la candidatura d’Unitat Popular de Palma volem comunicar que donam el sus a la campanya DEMPEUS pels nostres drets. Visquem la llengua. Aquesta iniciativa té com a intenció ampliar els drets dels catalanoparlants que encara avui no estan reconeguts.

La campanya tendrà diversos fronts, com ara l’àmbit educatiu, el laboral, l’empresarial, el social, el quotidià o el sanitari, entre d’altres. Tanmateix, però, sempre se centrarà en un aspecte comú en tots aquests: els drets dels catalanoparlants a expressar-se en aquesta llengua.

Des de la CUP Palma consideram que els diversos governs de les Illes Balears i, molt especialment, el de l’Ajuntament de Palma té com a deure adoptar diverses mesures per tal de preservar els nostres drets lingüístics. Com a ciutadans, molt sovint ens trobam que el nostre dret a expressar-nos en català no està reconegut, ja que l’altra persona (ja es dediqui a la sanitat, educació, justícia, etc.) no té la capacitat per a entendre’ns. Consideram que és responsabilitat dels diversos governs ocupar-se que això no se segueixi produint, ja sigui amb mesures legals, campanyes de conscienciació, cursos de formació, etc.

Una altra situació que com a CUP Palma ens disposam a treballar són aquells casos en els quals les persones que parlam català ens veim verbalment agredides o alguns dels nostres drets es veuen retallats per comunicar-nos en català. Casos com aquests són totalment intolerables en una societat que es pretén democràtica.

Aprofitam aquest comunicat també per fer-vos arribar el primer vídeo promocional de la campanya. A més d’aquesta, la campanya utilitzarà diverses eines per tal d’assolir els nostres objectius, que van des de la conscienciació, amb altres vídeos o paradetes al carrer, la denúncia, amb accions directes, o la proposta de mesures concretes per tal de contribuir que es reconeguin els nostres drets. La campanya estarà oberta a la participació de qualsevol persona que vulgui treballar en aquesta línia que plantejam i tothom pot posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic dempeuspelsnostresdrets@gmail.com.

Com va dir un artista valencià, hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense.

Palma, Països Catalans
11 d’abril de 2018

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 24 d’abril del 2018

313 anys després la monarquia borbònica torna a reprimir el color groc per Sant Jordi

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El règim borbònic de Felip VI torna a perseguir el color groc  313 anys després d'una "manifestació austriacista" amb llaços grocs "antiborbònics" (durant la diada de Sant Jordi de l'any 1705) que provocà que Felip V publiqués un ban castigant amb la pena de mort qui portés algun llaç o cinta de color groc.

Dos dies després de que es requisin milers de samarretes grogues a Madrid, Sant Jordi serà més "groc" que mai. O almenys tan "groc" com el Sant Jordi de fa 313 anys (cal tenir en compte que la festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des del segle XVI ja que des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya) quan el virrei borbònic a la cort de Madrid informà que : “El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad (Barcelona) la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique (Vic).”.

El groc era el "color del príncipe" Jordi de Darmstadt (Darmstadt era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar) i els colors dels Àustries eren el groc i el negre. A més a més el llaç groc feia desenes d'anys que s'usava a Anglaterra (aliats dels catalans austriacistes).  La "manifestació austriacista" amb llaços grocs "antiborbònics" durant la diada de Sant Jordi de l'any 1705 provocà que Felip V publiqués un ban castigant amb la pena de mort qui portés algun llaç o cinta de color groc (de fet hi ha diverses execucions documentades d'acusats de portar el "llaç groc").

Així doncs, tot i que la repressió del color groc ha anat de Felip V a Felip VI, 313 anys després Sant Jordi tornarà a ser "groc".

Font: 313 anys després la monarquia borbònica torna a reprimir el color groc per Sant Jordi

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial