Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 20 de febrer de 2016

Un llibre aporta llum sobre la desconeguda comunitat jueva de la Menorca britànica

Font: Un llibre aporta llum sobre la desconeguda comunitat jueva de la Menorca britànica | VilaWeb

Un estudi de Matilde Morcillo analitza la documentació de l'Arxiu Històric de Maó sobre la petita i influent comunitat hebrea del segle XVIII


Amb la cessió de Menorca a la Gran Bretanya, arran del tractat d’Utrecht del 1713, moltes coses van canviar a la Balear petita. La dependència directa de la monarquia britànica va estalviar a l’illa la repressió borbònica una vegada acabada la guerra de Successió al tron hispànic, tant militar com política: mentre als altres territoris de la Corona d’Aragó Felip V hi imposava l’administració absolutista castellana en detriment de les antigues institucions i llibertats de tots aquests territoris, a Menorca es van poder conservar, amb retocs quan convenien a les noves autoritats britàniques. Econòmicament, l’illa també va mantenir un creixement que ja venia del final del segle XVII i Maó es va consolidar com un dels ports més importants de la Mediterrània, gràcies a les drassanes i al lliure comerç decretat immediatament. I socialment, l’illa també va viure canvis, especialment amb l’arribada de molts comerciants de fora.

La comunitat grega, estudiada per Francisco Hernández Sanz en l’article ‘La colonia griega establecida en Mahón durante el siglo XVIII’ (1925), va ser prou nombrosa en el curs de les tres dominacions britàniques de Menorca i va arribar a aixecar, malgrat les protestes del clergat catòlic, una església al centre de Maó, la de la Concepció, amb planta de creu grega i estil bizantí. La marxa definitiva del britànics, el 1802, va implicat també la desaparició de la colònia grega maonesa, tot i que alguns membres van poder restar a l’illa. La família Làdico, per exemple, es va quedar a Menorca i un deixeble seu, Teodor Làdico i Font (1825-1912), acabà essent efímer ministre d’Hisenda en el govern de Francesc Pi i Margall durant la primera república espanyola.

Una altra comunitat que es va establir a l’àrea del port de Maó aquells anys, més reduïda, però igualment important des del punt de vista comercial, va ser la jueva. Així com la colònia grega ha estat força estudiada (a més de l’article d’Hernández, Pedro Pablo Moreno Lucas-Torres n’acaba de fer una tesi doctoral i Josep Maria Quintana els va dedicar la novel•la ‘Els Nikoliaids‘), de l’hebrea se’n sabia poca cosa. A banda la part final de l’article ‘Los menorquines en Gibraltar’ (1992) de l’historiador gibraltarenc Tito Benady, no ha estat fins ara, amb la publicació de ‘Los judíos de Menorca durante la segunda mitad del siglo XVIII a través de los protocolos notariales de Mahón (1751-1802)‘, de la historiadora Matilde Morcillo, que no s’ha investigat més a fons.

L’objectiu d’aquest treball, publicat recentment per l’Institut Menorquí d’Estudis, és de documentar la presència de jueus a Menorca durant les tres dominacions britàniques del segle XVIII, per mitjà de l’anàlisi dels protocols notarials de l’Arxiu Històric de Maó. Tot i que ja se’n detecten membres just després de la signatura del tractat d’Utrecht del 1713 i la cessió de l’illa a la Gran Bretanya, la comunitat es va fer important sobretot durant la segona dominació, del 1763 al 1782. La colònia, segons les dades de l’estudi, no devia sobrepassar el centenar d’individus, expulsats de l’illa (com els grecs) cada vegada que el territori quedava fora de l’òrbita de Londres i en mans franceses o espanyoles.

La majoria dels membres de la comunitat eren comerciants originaris de Liorna, amb vincles familiars amb el Marroc i Algèria, i establerts prèviament a Gibraltar, que pel mateix tractat d’Utrecht també era territori britànic. Fou durant la segona dominació que la colònia jueva es va decidir a construir una sinagoga, al carrer de Nostra Senyora de Gràcia, molt protestada com en el cas de l’església grega pels eclesiàstics i fidels catòlics de l’illa, que no podien apel•lar davant les autoritats angleses ni la intervenció de la Santa Inquisició espanyola ni la vigència del decret d’expulsió dels jueus del 1492 de la monarquia hispànica.

Quant a activitats econòmiques, els resums documentals de Matilde Morcillo revelen que la majoria es dedicaven a la compra-venda de vaixells i al préstec de diners (principalment a illencs i també a membres de la colònia grega), i també es destaquen les famílies més importants de la comunitat hebrea, com la Cansino, un descendent de la qual fou el conegut polític gibraltarenc Sir Joshua Hassan (1915-1996).

Com es comenta al pròleg, Mario Javier Saban, de la xarxa Tarbut Sefarad, ‘gràcies a la profunda i erudita investigació de la Dra. Matilde Morcillo Rosillo surt a la llum un material completament inèdit dins la història del judaisme espanyol, la història d’aquella comunitat hebrea que es va desenvolupar a Menorca durant el període britànic’.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA