Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 16 de febrer de 2016

La importància de dir-se.... d' alguna manera...

Font: Institució Cultural de la Franja de Ponent

La importància de dir-se.... d'alguna manera (Temps de Franja, febrer 2016)

Ramon Sistac

Em sap greu perquè tothom en deu parlar i, a més, el metge  m’ho havia prohibit, però no me’n sé estar: haig de dir alguna  cosa sobre la fi del LAPAO. En principi, pot parèixer un fet banal;  la restitució, en definitiva, d’un nom i el retorn a la situació  anterior, una mena de tornada a l’ordre natural de les coses, al  sentit comú, sense més importància per a l’extensió de l’ús social  de l’idioma. Un gest massa tímid, en definitiva. Però crec  que no és ben bé així.

Primer perquè el nom “català” dóna cobertura legal i acadèmica, permet les relacions horitzontals amb altres comunitats autònomes (amb qui es reconeix implícitament la copropietat del patrimoni lingüístic) i fins i tot té efectes en els convenis internacionals.

Després, perquè el nom universalment acceptat desactiva de fet i de dret les iniciatives secessionistes. Però , sobretot, perquè torna a situar els parlants en la condició que ens pertoca: la de persones que, com totes les del món, enraonem una llengua i l’enraonem bé, no pas un argot o una mena de galimaties lingüístic.

Cal insistir; totes les llengües del món tenen un nom gentilici que les identifica i les vincula a una societat determinada, que pot ser l’actual, la d’origen o la del territori que té més parlants. Així els francesos parlen francès, però els belgues i els suïssos també, com els nord-americans anglès, els austríacs alemany o els argentins espanyol.

Una altra qüestió són els epítets i afegits. Entenc que, això de  “català d’Aragó”, deu ser una concessió necessària a la faramalla  pseudoregionalista i anticatalanista, però... algú ha sentit mai  a dir que a l’Aragó la llengua oficial és el “castellà d’Aragó”?  Sense anar més lluny, la constitució andorrana oficialitza el català  i no pas el català d’Andorra, i la belga parla de llengua francesa,  neerlandesa (ni tan sols “flamenca”) i alemanya.

És que algú pot entendre a l’Aragó que el que es demana és la protecció  del català d’Eivissa? I ja deixo de banda, per avorriment, allò  de “les seues varietats dialectals” i “modalitats lingüístiques”...  Quin garbuix conceptual!


Tot amb tot, ja dic que entenc les raons conjunturals, especialment en un context hostil. En definitiva, es tracta d’un pas en la bona direcció que segurament no és tan tímid com aparenta, i que inverteix una dinàmica de tres anys (i més). I jo, en última instància, sempre sé trobar l’excusa per a obrir un xampanyet!  
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA