Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 28 de març del 2018

#PrimaveraCatalana. Ara li toca a Alemanya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Pere
Grau
Barcelona, 1930, estudis de Professorat Mercantil, en art i literatura autodidacta intensiu. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF. 1955, Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista Llengua Nacional.


Sisplau no deixin que es produeixi una injustícia així; no facin el joc als ultranacionalistes espanyols.
En virtut d'una euroordre de detenció del govern espanyol, la policia alemanya ha detingut el president en funcions del govern català, Carles Puigdemont, i l'ha internat a la presó de Neumünster. Estic segur de parlar en nom de tots els catalans que viuen a Alemanya si demano insistentment a les autoritats alemanyes que no lliurin Puigdemont de cap manera a Espanya. Allà no hi pot esperar cap procés equitatiu, sinó un acte de venjança disfressat de procés normal, que tindria com a finalitat l'aniquilació social (i potser després, la física) del 130è president català.
En aquest context és indiferent si l'acusació espanyola de “rebel·lió” és comparable o no a la definició alemanya d'alta traïció.  El punt essencial és que aquesta acusació s'ha fet arbitràriament, vulnerant les lleis espanyoles. El codi penal espanyol deixa inequívocament clar que “rebel·lió”  té com a premissa l'ús de violència armada contra l'ordre estatal existent. Això no ha passat en cap moment. Puigdemont i els altres polítics que també n'han estat acusats ni han usat violència armada ni de cap altra mena, ni l'han afavorit ni l'han predicat. Les acusacions de sedició i de malversació són igual d’arbitràries.
A Catalunya (i això els manaires espanyols no ho volen entendre) no són els ciutadans els que han seguit cap consigna de polítics ambiciosos, sinó que són ells els que han exercit pressió al damunt dels polítics. Puigdemont i el seu govern no han fet altra cosa que voler realitzar l’encàrrec rebut dels electors, de forma pacífica i democràtica; i és aquesta voluntat dels electors catalans la que xoca amb les idees dels ultranacionalistes espanyols sobre la “sagrada unitat d'Espanya”. A Turquia se'ls condemnaria per “terroristes”; a Espanya ho fan per “rebels”, però és el mateix mètode.
A la premsa alemanya diuen alguns que Puigdemont ha vulnerat les lleis i que per tant és comprensible que per això s’actuï judicialment contra ell. Per estrambòtic que aquí a Alemanya a molts els pugui semblar, no ha estat el govern català, sinó l'espanyol, el que ha atemptat repetides vegades contra les seves pròpies lleis. No es tracta solament de les acusacions de rebel·lió, que no n'hi ha hagut cap. Comença ja per haver declarat il·legal el referèndum català d’independència del 1.10.2017, encara que el Pacte Internacional de Drets Humans de l'ONU (que és part integral i vinculant de la Constitució Espanyola) l'emparava plenament. I l'ús de l'article 155 de la Constitució Espanyola que es fa servir per justificar la intervenció administrativa de Catalunya, ni permetia que es dissolgués el Parlament català ni que es destituïssin el president i el Govern.
Dient-ho breument: no va ser el referèndum la cosa il·legal, sinó la seva prohibició per part de Madrid. No ha estat el govern català el que s'ha saltat les lleis com ha volgut, sinó l'espanyol. La petició espanyola d'extradició de Puigdemont és de manera clara i precisa l'intent de fer callar un polític (o fins i tot quelcom pitjor), que no ha comès cap delicte perseguible penalment.
L'any 1940 l'Alemanya nazi va lliurar qui llavors era president català Lluís Companys a la dictadura de Franco, que el va fer afusellar després d'un judici sumaríssim. El règim espanyol actual no és com la dictadura de Franco, però n'ha conservat moltes de les seves idees. A l'Espanya actual ja no hi ha separació de poders. Puigdemont és una persona perseguida políticament, que no pot esperar cap justícia dels jutges i dels fiscals espanyols. Lliurar-lo a Espanya seria una vergonya per a un país que, amb tot dret, consta com un dels més democràtics del món. Només es pot apel·lar a les autoritats alemanyes: sisplau no deixin que es produeixi una injustícia així; no facin el joc als ultranacionalistes espanyols que a Catalunya trepitgen sense cap vergonya els principis fonamentals de la democràcia occidental.
[Nota de l'autor: agraeixo al Matí Digital que em publiqui articles que van directament dirigits als lectors alemanys, i expressen idees o fets que els catalans tenen més que clars. Confio en la comprensió dels lectors sobre aquest punt.]
[Rebeu les actualitzacion d'El Matí al nostre canal de Telegram: t.me/elmatidigital]

Font: El Matí Digital - Ara li toca a Alemanya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial