Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 13 de març de 2018

Contra l’esllanguiment | Sebastià Alzamora

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Imatge relacionada

Sebastià Alzamora

No deixa de ser un premi de consolació per als demòcrates que finalment el 155 s’hagi girat també contra Rajoy, i ara li sigui un obstacle seriós per obtenir el vot favorable del PNB a l’aprovació dels pressupostos. D’això en principi no cal esperar-ne res més que els bascos en tornin a treure algun peix suculent per al seu cove, però almenys és bona notícia que algú li recordi al PP que es troba en minoria, atès que, quan es tracta d’atropellar l’estat de dret i la democràcia, ho pot fer amb la mateixa tranquil·litat que si gaudís de majoria absoluta, gràcies a la dimissió del PSOE del seu paper com a principal força de l’oposició. En la seva obcecació, el PP no es pensava que la voladura de l’autogovern de Catalunya podria fer tremolar també el govern d’Espanya.
Els premis de consolació, però, traspuen sempre un aire melancòlic, que és el mateix que es respira, i amb motiu, dins el sobiranisme i el republicanisme català. La manifestació de l’ANC de diumenge, amb tot el respecte pels participants, va ser un poema, i no precisament dels més estimulants. Van fer ben fet d’exigir la formació d’un govern i la implementació de la República, per descomptat, però a ningú se li escapava que, malauradament, de les tres formacions que van rebre el mandat electoral de la majoria el 21-D, poca cosa se’n pot esperar. Ho va resumir amb exactitud Agustí Alcoberro, recorrent al calendari de festivitats cristianes: “Vam votar abans de Nadal, s’acosta Setmana Santa i encara no tenim Govern”.
Dir que convocar unes segones eleccions “no seria cap tragèdia” és perdre el món de vista
Tot el respecte mereix també el president Puigdemont, però sembla que se li hagi atrofiat la capacitat d’anàlisi quan afirma que convocar unes segones eleccions “no seria cap tragèdia”. Per molt que hi hagi altres dirigents del sobiranisme que secundin aquesta opinió, dir això és perdre el món de vista. Potser no seria cap tragèdia, però el que és segur és que seria una indecència, després d’una participació del 82% en uns comicis convocats per Rajoy a través del 155. Una indecència i una temeritat que es podria pagar molt cara, en el cas més que probable que l’electorat republicanista perdés gas i en canvi l’unionista el mantingués: ¿tenen ganes de provar com seria un govern de Cs i el PP, que per molt que s’odiïn es posarien d’acord de seguida per manar a Catalunya? ¿Volen viure uns anys que farien que el 155 semblés una broma de cunyats? ¿Senten curiositat per tocar amb les mans com desapareixen la immersió lingüística i els models d’escola i de mitjans de comunicació públics?
Com que suposo que no, cal que facin el que els pertoca per sortir de l’actual esllanguiment. Formar govern, amb Turull de president o amb qui sigui, i, si no pot ser amb el suport de la CUP, amb el dels comuns. Però formar-lo d’una vegada. I, com ha suggerit el professor Pérez Royo, fer ploure les querelles per prevaricació contra el Tribunal Suprem per haver impedit la investidura de Jordi Sànchez i l’ajornament sine die del ple del Parlament d’ahir. El jutge Llarena, també sense pensar-s’ho, ha assenyalat un camí.

Font: Contra l’esllanguiment (Sebastià Alzamora)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Publica un comentari a l'entrada