Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 8 de novembre de 2015

Ramon Llull encara és viu | Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo fabra
En una època com l’actual en què, en paraules de Laura Borràs, estem acostumats a “llegir novel·les que generen un efecte de borratxera d’imatges” i ens hem avesat a la lectura voraç, l’actualització d’un clàssic com el Llibre de les bèsties, de tempo lent, serveix per aturar-nos a descansar de la immediatesa i adonar-nos que, malgrat que entre Llull i nosaltres ja han passat 700 anys, la humanitat no ha canviat gaire. Per això, aquesta actualització, editada per Edicions Proa, demostra la necessitat de reivindicar la vigència de l’obra deRamon Llull, de qui entre aquest any i el que ve se celebra el setè centenari de la seva mort.
Una de les il·lustracions de Perico Pastor per al 'Llibre de les bèsties'
Una de les il·lustracions de Perico Pastor per al ‘Llibre de les bèsties’
L’obra, acarada per Miquel Desclot i il·lustrada amb la pinzellada lenta de Perico Pastor, encaixa molt bé amb línia editorial de Proa, ja que, en paraules de l’editor, Josep Lluch, “l’editorial també incorpora clàssics de la literatura catalana i de la literatura universal, encara que sigui aprofitant alguna efemèride”, com és el cas d’aquesta edició. Durant la presentació del llibre, Lluch ha volgut remarcar la simbiosi perfecte del treball entre Miquel Desclot i Perico Pastor en una obra tan singular com aquesta, integrada en el Llibre de meravelles de Ramon Llull.

Un retorn als clàssics

“Estem massa viciats de novetats”, ha assegurat Perico Pastor, i ha recordat quan el seu pare li explicava que abans la gent es reunia per sopar i, en acabat, s’explicaven sempre les mateixes històries però de manera de diferent. “Amb aquest desfici oblidem que, d’històries, n’hi ha dues o tres”, ha afegit i ha reivindicat la revisitació dels clàssics, ja que, tal com ha recordat Laura Borràs, directora de la ILC, de Ramon Llull només n’és conegut el nom; l’obra, no tant.
Borràs, que ha comparat el Llibre de les bèsties amb la sèrie televisiva House of cards, ha aclarit que, tot i que tradicionalment s’havia pensat així, “el Llibre de les bèsties no és una història per a nens, sinó que és una història de poder”. Segons Àlex Susanna, director de l’IRL, Ramon Llull és una de les figures de les lletres catalanes més universal però és difícil d’accedir perquè té moltes portes: “El Llibre de les bèsties, una reflexió satírica sobre els mecanismes de poder, és una de les portes d’entrada a aquest univers lul·lià”.
Per a Susanna, aquesta nova edició té un doble valor afegit: d’una banda, la versió feta per Miquel Desclot, i, de l’altra, les il·lustracions de Perico Pastor. “Aquest doble valor demostra la capacitat que Llull té per interpel·lar-nos, encara que sigui una figura internacional amb un diàleg difícil amb la contemporaneïtat” per la distància temporal que el separa, segons el director de l’IRL. “És un exercici complex apropar-se a un autor antic, per les distàncies culturals que hi pot haver”, ha assegurat la directora de la ILC.
“He fet tal com es fa una traducció literària: ser un escriptor que està al servei d’un altre”, ha explicat Miquel Desclot, que ha intentat respectar tant com ha pogut el text de Llull i només ha introduït alguns canvis en alguns noms dels animals, com el de Na Renart, que ha anomenat guineu. “He volgut homenatjar Llull, un autor que he estimat sempre”, segons Desclot. Una versió, doncs, que serveix per llegir un medieval en paraules d’avui.
El Llibre de les bèsties s’inclou en el Llibre de meravelles, que consta de deu llibres. En aquesta novel·la Fèlix, el protagonista, impulsat pel seu pare, va descobrint la distància que hi ha entre el món de la bellesa i la creació divina i l’actitud real dels homes. Cada llibre ho aborda des d’una perspectiva diferent. El capítol set és el dedicat a les bèsties i beu de dues principals influències: d’una banda, de Le roman de Renart, de qui Llull manlleva el personatge principal, i, de l’altra, d’un conjunt de contes orientals, provinents de l’Índia,Panchatantra, i que a Occident circulaven a través de la traducció àrab d’Ibn al-Muqaffa,Kalila wa dimna —Calila e dimna, traduït al castellà per encàrrec d’Alfons X el Savi. És probable que Llull conegués aquesta obra a través de la versió àrab, gràcies al seu esclau sarraí.
El Llibre de les bèsties, explica Desclot al pròleg, “és finalment una denúncia d’uns comportaments molt poc exemplars als ulls d’un cavaller cristià, que naturalment val per a qualsevol cort de qualssevol temps i lloc, i per això al final del llibre se’ns diu que Fèlix, el protagonista del Llibre de Meravelles, va portar l’apòleg «per tal que veiés la manera segons la qual, en allò que fan les bèsties, es representa com un rei ha de regnar i guardar-se de malvat consell i d’homes falsos». Maquiavel era a més de dos segles de distància en el futur.”
Una de les il·lustracions de Perico Pastor per al 'Llibre de les bèsties'
Una de les il·lustracions de Perico Pastor per al ‘Llibre de les bèsties’

La il·lustració, un diàleg amb el text

Per a Perico Pastor, “la il·lustració és un diàleg amb el text i és una ajuda gràfica per al lector i l’editor”. En una primera lectura, el text va suggerir-li la necessitat de fer referència a les miniatures dels llibres medievals i va decidir utilitzar un paper local, del molí paperer de Capellades, perquè, a diferència dels orientals, “és refrectari a la tinta xinesa i això em va obligar a treballar com si el meu pinzell fos una plumilla”. D’aquesta manera aconseguia la mateixa sensació de lentitud com la que produeix el llibre d’hores medieval. En total, ha fet entre 80 i 150 il·lustracions.
En l’edició, s’hi distingeixen dos tipus d’il·lustracions, que marquen gràficament els diversos nivells narratius: les principals —de més color— segueixen la narrativa lineal de l’argument, i les segones, més senzilles, representen la resta de narratives que s’incrusten a la trama principal, “com les fruites d’un plumcake”, i permeten alleugerir el text.
Per fer les il·lustracions, de colors molt vius per aconseguir la intensitat i puresa de les miniatures medievals, “vaig entrar en el text i vaig deixar-me emportar”, explica l’il·lustrador, que, per inspirar-se, va visitar diverses vegades el zoo, ja que era la primera vegada que dibuixava animals.
L’edició d’aquesta obra coincideix amb l’inici del començament de l’Any Llull, del qual encara no es coneix el pressupost final, que començarà d’aquí a dues setmanes amb una conferència inaugural a Palma de Mallorca, i que es clourà el novembre de l’any que ve a Barcelona amb una altra conferència. “Estem a les portes de la celebració i celebrem que moltes editorials s’hagin volgut apropar a l’obra de Llull”. Aquest Any Llull, que tindrà un desplegament a escala nacionals —entre les Illes Balears i Catalunya— i internacional, vol reivindicar l’autor, com ho fa aquesta edició de Proa, que l’irradia cap a altres àmbits, com la il·lustració”.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA