Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 1 de juliol de 2014

L'atles lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, ara a la xarxa


Permet d'estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català

Els entrevistats d'Oix (La Garrotxa)
En quins punts del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per 'blat indi', 'panís' o 'moresc'? On anomenen 'boletes de picolat', les mandonguilles? Qui porta calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades dins el projecte Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com aquestes, a partir d'ara es poden consultar en línia.
L'Atles és un projecte de dialectologia del IEC iniciat l'any 1964 que posa a l'abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978. Fins ara, els materials del projecte només s'havien difós en forma de llibre.
Tot i que el projecte no s'ha acabat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, era fonamental de posar a l'abast d'estudiosos i gent interessada tots els materials del projecte a la xarxa. A la web s'han abocat tots els materials disponibles, que s'han classificat en diversos apartats, i també hi ha una presentació del projecte i un cercador per paraules. 
Segons els directors del projecte, té molt d'interès poder conèixer el lèxic del domini lingüístic català dels anys seixanta i setanta del segle passat. Els qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; 'això va permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua col·loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat' expliquen. 'El resultat d'aquesta feina és una obra d'un gran valor etnogràfic, un referent de la llengua històrica que permet d'estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català del segle XX.
La idea del projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser fins el 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors --entre els quals hi havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de la Secció Filològica, i els actuals directors del projecte, Lídia Pons i Joan Veny-- combinaven aquesta tasca amb unes altres. El 1989, el IEC va acollir el treball com a projecte de recerca i, des d'aleshores, l'ha patrocinat i s'ha encarregat d'implicar organismes i institucions externes en el finançament.
El resultat de tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d'un qüestionari de prop de 2.500 preguntes fet en 190 poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua oral, les enquestes sempre es feien 'in situ' i els enquestats havien de ser naturals de cada població.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA