Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 30 d’octubre de 2012

BALEARS I PITIÜSES: La comunitat educativa es mobilitza:

 




Amb el prec que doneu màxima difusió a aquesta convocatòria, us inform que, durant el mes de novembre, volem fer reunions de l’Assemblea de mestres i professors en català a Mallorca, Menorca i les Pitiüses per tractar l’esborrany de Decret de tractament de Llengües que pretén derogar el Decret de mínims i reduir la presència del català als c
entres educatius de les Illes Balears. Un nou cop a la normalització de la llengua i la cultura pròpia dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Fetes les oportunes gestions les reunions quedarien així:

Mallorca dimarts dia 6 de Novembre a la sala d’actes de l’IES Marratxí a les 18.00h.
Menorca dimarts dia 13 de Novembre a les 17.30h a la seu de l’STEI Intersindical de Ciutadella a Menorca.
Pitiüses dimecres dia 21 de Novembre a les 17.30h a la seu de l’STEI Intersindical d’Eivissa a Vila.
Proposta d’ordre del dia:
1. Resum i valoració de la feina feta durant el curs passat
2. Aplicació ordre d’elecció de llengua del primer ensenyament per part dels pares i mares
3. Explicació i anàlisi del contingut de l’esborrany del decret de tractament de llengües
4. Objectius i accions per al curs 2012-2013
5. Torn obert de paraules
Confirmau, si us plau, la vostra assistència a la reunió. Hi hauria d’haver com a mínim una persona de cada centre educatiu. És important que s’incorpori gent nova i els qui hi som hi continuem! Animau els vostres companys i companyes del centre a assistir-hi.

STEI Intersindical


CONTACTE:
MALLORCA
 Palma Mapa mallorca@stei-i.org 
 Jaume Ferran, 58
 07004 Palma
 Tel: 971 90 16 00
 Fax: 971 90 35 35
 Matins
 Dilluns d'11.00 a 14.00
 De dimarts a divendres de 9.30 a 14.00 
 Horabaixes
 De dilluns a dijous, de 17.00 a 20.00
 Manacor Mapa  llevant@stei-i.org 
 Juan de la Cierva, 2
 07500 Manacor
 Tel: 971 84 55 05
 Fax: 971 84 37 07
 Matins
 De dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30
 Horabaixes
 De dilluns a dijous, de 17.00 a 20.00
 Inca Mapainca@stei-i.org 
 Avd. General Luque, 223
 Quarter General Luque
 07300 Inca
 Tel 971 88 18 59
 Fax 971 88 18 10

 Matins
 Dimarts i dijous, de 9 a 13.30

 Horabaixes
 Dijous, de 17.00 a 20.00
 Sóller Mapa   soller@stei-i.org 
 Camí del Desviament, 18
 07100 Sóller
 Tel i Fax: 971 63 34 55
 Matins
 De dimecres a divendres, de 10.00 a 13.00
 Escola de Formació en Mitans Didàctics Mapa   escola.mitjans@stei-i.org 
 Marià Canals, 13
 07005 Palma
 Tel: 971 910060
 Fax: 971 910061
 Matins
 De dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30
 Horabaixes
 De dilluns a dijous de 16.00 a 20.30
 
 Sanitat Palmasanitat@stei-i.org
 Son Espases
 Tel: 871 20 67 66   ext - 65576
  650967754 / 619 79 49 08
Matins 
De dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 
 Gesma - Serbasa
 Tel: 971 21 20 93
 Fax: 971 21 20 93
 Matins
 Dimarts de 11.00 a 14.00 
 Fundació Hospital de Manacor 
 Matins
 De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 
  
MENORCA
 Ciutadella Mapa   menorca@stei-i.org 
 Sant Rafel, 9
 07760 Ciutadella 
 Tel: 971 482919
 Fax: 971 484199
 Matins
 Dilluns de 11 a 14
 De dimarts a divendres de 9'30 a 14 
 Horabaixes
 Dilluns, dimarts i dijous de 16.00 a 19.00
PITIÜSES
 Eivissa Mapa   eivissa@stei-i.org 
 Madrid, 7,1r-4a
 07800 Eivissa
 Tel.: 971 303912
 Fax: 971 398252
 Matins
 De dilluns a divendres, de 9.30 a 14.00
 Horabaixes
 Dilluns i dimecres, de 17.30 a 20.00 

Valoració STEI Intersindical del Projecte de decret de tractament integrat de llengües


Valoració STEI Intersindical del Projecte de decret de tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les illes Balears

No dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara, per la recuperació de la llengua pròpia d’aquestes illes, pels mestres dels centres educatius de les Illes Balears, els quals compten amb el 90% del suport clar dels pares i mares.

Estam a favor d’un model educatiu que potenciï l’ensenyament d’una llengua estrangera i que garanteixi l’aprenentatge de les dues llengües oficials. Pensam, veim i tocam amb les mans, que aquest govern no treballa per la bona convivència de les dues dues llengües oficials i en comptes de treballar pel respecte mutu, atia l’enfrontament entre les persones que les parlen.

No acceptam una regulació de la presència de les llengües als centres escolars per davall del 50% com a mínim, perquè és impossible que un infant que a ca seva parla castellà aprengui la llengua pròpia a l’escola.
Demanam que qualsevol regulació que afecti la llengua catalana passi pel Consell Escolar de les Illes Balears, també per la Mesa sectorial d’educació ja que afecta les condicions laborals del professorat i els currículums autonòmics.
Presentarem al·legacions oportunes en obrir-se el període de consulta a la comunitat educativa. Treballarem per introduir les modificacions que creguem que poden afavorir més el conjunt de la població de les illes Balears.
Cas que la Conselleria d’educació no tengui en compte les al·legacions presentades per la majoria de la comunitat educativa, iniciarem, sense cap dilació, la via judicial.
Per altra banda l’STEI Intersindical convocarà, a totes les illes, l’Assemblea de mestres i professors en català que es va constituir fa més d’un any i que ha estat molt activa als centres i a tot el territori de parla catalana. Fins i tot va arribar al Parlament Europeu el juny del 2012. Juntament amb l’STEI va denunciar la vulneració dels drets  de la comunitat lingüística catalana a les illes Balears per part del Govern de José Ramón Bauzá del Partit Popular. 
No pot ser que es demani que per atorgar una majoria vinculant en una consulta hi hagi d’haver el 65% del cens a favor. Ara ens diuen que per poder continuar amb l’ensenyament en català a un centre haurem de tenir el 65% del cens a favor. En Bauzá només té a favor el 20% del cens!
L’escola és un pilar fonamental per a la normalització de la llengua i la cultura, com ho és la presència de la llengua a l’Administració pública i als mitjans de comunicació. No consentirem que es rebaixi la presència del català en cap d’aquests tres camps. De moment totes les normatives en contra del català que s’han tret, després d’exhaurir la via negociadora i de diàleg, s’han duit als tribunals.
L’STEI Intersindical ha presentat recurs de reposició i es prepara per a impugnar-ho si no es retira, el pla pilot plurilingüe, l’ordre d’elecció de llengua per part de les famílies que ja tenen els infants escolaritzats, l’ordre que posa vigent l’ordre d’elecció del 2004...etc.
Es veu que al president del govern sa mare no li contava rondalles quan era petit i pateix de desafecció lingüística i cultural del mallorquí, menorquí, formenterenc i eivissenc.


MOBILITZACIÓ 30 D’OCTUBRE 2012
RETALLEN L’EDUCACIÓ, RETALLEN EL NOSTRE FUTUR

La Junta de personal docent no universitari de les illes Balears convoca els docents a les concentracions de protesta als diferents punts de cada illa per exigir un canvi de rumb i una correcció dels errors comesos fins ara en temes educatius, tant des de l’administració educativa de l’estat com des de l’autonòmica. Els retalls són molt grans, deterioren el sistema educatiu públic, creen descohesió social, minven les possibilitats formatives i posen en perill les expectatives de futur de la població de les illes Balears.
Sabem que el govern autonòmic té intenció de reduir encara més els pressuposts en educació de l’any passat. Calculam que devers dia 30 d’octubre sabrem la previsió negativa del pressupost de 2013. De moment es parla d’uns 70 milions d’euros menys, la qual cosa suposaria un 10% de reducció respecte del pressupost del curs passat. Per tant el qualificam del tot insuficient per al sistema educatiu illenc. Els imposts que pagam,  no es destinen als serveis bàsics als quals hi tenim dret, com són l’educació, la sanitat i els serveis socials.
Les modificacions a la LOE que vol introduir el ministre Wert, sense el consens amb la comunitat educativa, suposen un nou canvi legislatiu que nosaltres qualificam de contrareforma recentralitzadora i pensam que es fan  en un moment molt inoportú que desestabilitza el sistema educatiu en un moment de crisi i que el que necessita és precisament el contrari.
Sabem que s’han perdut molts de llocs de treball de funcionaris interins, que s’imposarà la mobilitat forçosa o s’obligarà el professorat a impartir especialitats que no són la seva. Es perdrà capacitat de govern i minvarà la gestió de les competències transferides, es recentralitzarà el sistema, es realitzaran avaluacions a l’alumnat dins l’ensenyament obligatori, per fer-ho es contractaran empreses privades, per tant es desconfiarà del professorat per dur-les a terme, no sabrem quin ús es faran dels resultats... Hi ha una evident voluntat de control ideològic i uniformador del que representa l’escola dins la societat.
Mestres i professors i professores patim un atac a les nostres condicions de treball: augment d’hores lectives, reducció de sou, augment d’alumnes per aula, dificultats d’atenció a l’alumnat amb problemes d’aprenentatge, congelació de sexennis, eliminació de la paga de nadal i de part del sou quan estam de baixa per malaltia, restriccions a l’hora de les substitucions, entrebancs als desdoblaments i a l’atenció individualitzada, obstacles a la possibilitat de fer una veritable escola inclusiva i d’avançar en l’èxit escolar dels nostres infants i joves, atacs a l’ensenyament en català i a la normalització de la llengua pròpia d’aquestes illes, la llengua catalana... És evident que tot això minva la qualitat del sistema educatiu.
Totes les mesures que s’han emprès, les contrareformes, els criteris per a la confecció dels pressuposts, lluny de millorar el sistema, el que fa és perjudicar-lo a ell i a tots els qui en formam part. La repercussió pesa damunt tota la societat del present i del futur. Es manté un model d’escola que fa costat a un model econòmic i social que està en crisi i és obsolet. Volem un model d’escola en consonància amb un nou model econòmic i social que promogui i prioritzi l’equitat social. Aquestes polítiques d’austeritat agreugen la recessió econòmica, deterioren el servei públic i perjudiquen les condicions laborals dels seus treballadors.  

Junta de personal docent no universitari de les illes Balears
Palma, 23 d’octubre de 2012

diumenge, 28 d’octubre de 2012

EL SILENCI, CÒMPLICE DEL LINGÜICIDI

ÉS ANTICONSTITUCIONAL i TAMBÉ TROBARÀ EN FRONT L'ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ_iLLES BALEARS
Segons la seva Constitució espanyola:

«Preàmbul. “PROTEGIR tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, l
es seves cultures i tradicions, LLENGUES i institucions”.»
«Article 3. 2) Les altres llengües espanyoles seran també OFICIALS a les respectives comunitats autònomes. 3) La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de especial RESPECTE i PROTECCIÓ.»

El principi d'oficialitat de dues llengües és incompatible amb menys d'un 50%

FONT:
Balears | Polí­tica

Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares

El Govern fa públic el decret de trilingüisme, que elimina el de mínims, acaba amb la immersió lingüística i afavoreix una major presència del castellà a l’escola

Quim Torres | 27/10/2012 | Vistes: 1578 vegades

Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. A més, la immersió lingüística desapareixerà perquè per molt que guanyi aquesta opció sempre hi haurà quatre assignatures que no seran en català: castellà i una matèria no lingüística en aquest idioma, i anglès i una altra assignatura en aquesta llengua. El mateix passarà si es vol optar per un projecte en castellà.
Així es preveu en l'esborrany de projecte de decret "pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents", que ahir va donar a conèixer el Govern. Aquest decret, que introdueix l'ensenyament en anglès en matèries no lingüístiques, derogarà el Decret de mínims, que des de l'any 1997 estableix que almenys un 50% de les assignatures s'han de fer en la llengua pròpia. Ara el mínim garantit de català estarà un poc per sobre del 20%.
De fet, el decret limita l'ensenyament en català i afavoreix una major presència del castellà als centres educatius en situar el mínim de català molt més avall del 50%. I acaba amb la immersió lingüística perquè impedirà que els centres puguin fer l'ensenyament íntegrament en català (exceptes les matèries lingüístiques). Tanmateix, el decret també limita l'autonomia dels centres, que hauran d'ajustar els seus projectes lingüístics als criteris molt més intervencionistes que estableix la norma.
El decret estableix per a cada cicle formatiu uns mínims de matèries no lingüístiques en català, castellà i llengua estrangera (preferentment anglès) i deixa un marge limitat als centres perquè puguin decidir quines. A Infantil prevaldrà la llengua oficial elegida pels pares. A Primària, de les 25 hores setmanals, cinc hauran de ser com a mínim en català, cinc com a mínim en castellà i cinc com a mínim en anglès, i es deixa un marge limitat als centres per triar quines assignatures s'imparteixen en cada llengua. A Secundària, s'obliga a fer com a mínim en cadascuna de les llengües oficials matemàtiques, ciències de la natura i ciències socials. I s'ha de fer un mínim del 20% de la resta de càrrega lectiva en català, un 20% en castellà i un 20% en anglès. A Batxillerat i FP, com a mínim, s'ha d'estudiar una assignatura no lingüística en català, una en castellà i una en anglès.
Si un centre vol aprovar un projecte lingüístic al marge del fixat en la norma, haurà de fer una votació entre els pares i només podrà aprovar-lo amb el suport del 65% dels censats. Això vol dir, per exemple, que caldria com a mínim una participació del 65% sense vots en contra perquè sortís un projecte d'ensenyament en català, però també un projecte d'ensenyament en castellà. En qualsevol cas, almenys quatre assignatures no serien en la llengua d'ensenyament elegida pel centre.
Així mateix, el decret regula que els docents que ensenyin en llengua estrangera hauran d'acreditar un nivell B2, però els primers quatre anys s'habilitarà gent que no compleixi aquest requisit.
Crítiques de l'STEI-i i el PSM
La publicació de l'esborrany provocà ahir les primeres reaccions. Des del sindicat STEI-i, Maria Antònia Font deixà clar que rebutjaran un decret que no garanteixi el 50% d'ensenyament en català i anuncià que el duran als tribunals. Des de PSM-IV-E, Antoni Alorda denuncià que s'empri l'ensenyament en anglès com a excusa per propinar un "nou atac a la llengua catalana".
Text íntegre del decret de trilingüisme


dissabte, 27 d’octubre de 2012

Europa avisa que l'ensenyament en català al País Valencià és insuficient

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4050469/20121026/europa-avisa-lensenyament-catala-pais-valencia-insuficient.html
Recorda la quantitat d'alumnes que no poden estudiar en la llengua per manca d'oferta · Renya el govern aragonès per la manca d'ensenyament en català a la Franja
El Consell d'Europa sobre les llengües regionals i minoritàries adverteix en un tercer informe elaborat pel comitè d'experts que l'oferta d'ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i en la formació professional. A més, recorda les crítiques de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les Universitats públiques al projecte de plurilingüisme del govern i constata, després de parlar amb entitats com la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes, que 'poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l'etapa escolar'.
El comitè considera que la normativa actual és insuficient perquè no hi ha una oferta predominant en català al nivell mitjà de l'educació i, per tant, hi ha alumnes que no poden estudiar en la llengua tot i voler-ho. Per això demana a les autoritats informació 'sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l'educació mitjana en el futur' i els insta a prendre les mesures pertinents perquè la introducció del model trilingüe obligatori no afecti el català.
Avisa que l'ensenyament professional en català ha de millorar i que la major part de l'ensenyament secundari hauria de garantir que tots els estudiants que ho vulguin, puguin estudiar en català.
Per tot plegat, insta el govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l'educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l'estudi d'aquestes llengües a la universitat i centres d'educació superior. 'No sembla que la situació del valencià a la universitat hagi canviat gaire des de la visita anterior', diu l'informe, que recorda l'estudi publicat l'any passat per experts 'Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes' (pdf).
El català a la justícia
El Consell d'Europa també demana a l'estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. En el seu informe aquesta organització que vetlla pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries proposa a l'estat que canviï 'el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts'. A més, també recomana que es prenguin 'totes les mesures legals i pràctiques necessàries' per garantir que una 'proporció adequada' del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.
Protecció del català a l'Aragó
L'informe constata que hi ha no pas menys de 30.000 parlants del català a la Franja i que cal fer 'els passos necessaris per a protegir legalment i promoure'l a la comunitat autònoma de l'Aragó.
El comitè d'experts del Consell d'Europa va demanar al govern aragonès que promogués l'ensenyament del català a secundària. I diu que les autoritats aragoneses els van informar que en l'any acadèmic 2009-2010 el català s'ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l'ensenyen. 'Això també vol dir que hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l'incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana'

divendres, 26 d’octubre de 2012

VIII FIRA DEL LLIBRE CATALÀ A FERRERIES



Espai Mallorca opta per l'autogestió


Si no hi ha contraordre, el dia 5 de novembre l'Espai Mallorca, com s'ha conegut des del 1998, tancarà · Us oferim un vídeo en què la directora del centre, Amanda Vich, ensenya l'espai i n’explica la situació
Amanda Vich, directora de l'Espai Mallorca, ens explica la situació.
Joan Tomàs Martínez, portaveu de Crits i renou pro Espai Mallorca ha manifestat a VilaWeb que l'assemblea d'ahir, d'una quarantena d'assistents, va abandonar la fase de la queixa contra el Consell de Mallorca i contra el govern per passar a la fase d'acció. La idea és de preparar un projecte per a autogestionar el centre: 'Farem el que calgui per mantenir l'Espai Mallorca.'
També ens ha dit: 'Fins ara l'Espai Mallorca s'ha mantingut amb el suport de les institucions. A partir d'ara volem assumir-ne la gestió, amb el suport de col·laboradors, no solament econòmic, sinó també logístic i jurídic que ens ha ofert la cooperativa integral catalana.'
Però, és viable la gestió del projecte sense ajut institucional? 'És viable, si aconseguim de definir molt bé les despeses fixes. I fer alguns canvis, com el d'explotar directament el bar, que fins ara funcionava en concessió.' 
'L'assemblea ha constituït dues comissions, una de comunicació i una de gestió i viabilitat. Hi haurà una campanya d'adhesions en favor del nou Espai Mallorca, que, tot i partir de l'herència de l'actual, haurà de començar de bell nou. I això vol dir que també podrem imprimir nous valors al projecte. La difusió de la cultura de les Illes Balears continuarà essent-ne el tret bàsic, però no cal que sigui l'únic, i pot ser un espai obert al barri i amb voluntat de fer xarxa.'
L'assemblea també ha convocat una concentració pel dia 5 de novembre, que és quan es tancarà definitivament l'espai actual.

NOTÍCIES RELACIONADES


dimecres, 24 d’octubre de 2012

DEFENSEM L'ESPAI MALLORCA

COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL COL·LECTIU CRITS I RENOU EN CONTRA DEL TANCAMENT DE L'ESPAI MALLORCA
Barcelona, 22 octubre 2012

Reunits a l’Espai Mallorca de Barcelona, l’assemblea de Crits i renou ha decidit, per unanimitat:

Considerar inacceptable la decisió unilateral del Gremi d’Editors de les Illes Balears de tancar l’Espai Mallorca de Barcelona sense tenir en compte cap de les parts implicades. Això demostra una nul·la consideració cap a les persones i els continguts que l’Espai representa. Igualment, les formes i els procediments en què s’ha transmès aquesta decisió considerem que són del tot inadmissibles.

Reclamar al Consell de Mallorca, al Govern de les Illes Balears i a l’Institut d’Estudis Baleàrics que es pronunciïn d’una manera clara i concisa respecte la decisió unilateral del Gremi i que aclareixen el seu posicionament: si avalen o no avalen aquesta decisió i per què.

Demanar al Consell de Mallorca, al Govern de les Illes Balears i a l’Institut d’Estudis Baleàrics que declarin la seva posició respecte la continuïtat i la utilitat de l’Espai Mallorca de Barcelona, tot fent un balanç de l’activitat ininterrompuda durant aquests darrers 15 anys.

Fer una crida a la societat civil perquè s’impliqui activament en la defensa d’aquest bastió cultural de les Illes Balears al continent i que difongui la problemàtica actual. Ens adrecem especialment a totes aquelles persones que disposen d’una tribuna d’opinió i d’acció privilegiada.

El col·lectiu d’usuaris Crits i renou comunica que, d’una manera imminent, es prendran les mesures de pressió oportunes per tal de resoldre el conflicte i mantenir l’espai i les seves activitats, com a punt d’irradiació, de trobada i d’intercanvi.





dimarts, 23 d’octubre de 2012

XXXè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI


XXXè PREMI DE POESIA

MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI

Bases

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2012, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de trenta-un dies a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7. El jurat serà integrat per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló.

8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi en març de 2013, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 13 d'octubre de 2012

http://amicsdejoanvalls.blogspot.com

XXVI SEMINARI BLANQUERNA


Can Alcover
XXVI SEMINARI BLANQUERNA
(Can Alcover, Palma, 27 i 28 D’OCTUBRE)

MALLORCA DAVANT LA CRISI GLOBAL I
LA CRISI DE L’ESTAT


Dissabte, dia 27 d’octubre

9.00 h Recepció i inscripcions

9.30 h “La crisi econòmica: com hem arribat fins aquí? i com en podem sortir?”

Ferran Navinés, economista; i Carles Manera, catedràtic d'Història Econòmica de la UIB. Modera: Jaume Mateu.

11 h Cafè

11.30 h “Frau, dèficit i inequitat fiscal: Estat del Benestar o Estat de beneficència?”

Maria Antònia Truyols, professora d'Economia de la UIB, i Bernat Riutort, professor de Filosofia de la UIB. Modera: Miquel Rosselló.

13.30 h Dinar

16.00 h “Alternatives de futur: model econòmic, energètic, mediambiental i territorial”

Jaume Garau, economista, i Ivan Murray, professor de Geografia de la UIB. Modera: Nanda Ramon.

17.30 h Cafè

18.00 h “Economia local i sobirania alimentària: el cas de Mallorca”

Mateu Morro, d'Unió de Pagesos de Mallorca; Gori Negre, de la Cooperativa Coanegra; Teo Nogara, del Projecte Cooperativa integral; i Biel Torrens, del Mercat Ecològic. Modera: Lila Thomàs.

19.30 h Taula rodona: “Una societat mobilitzada, llavor de canvi”

Maties Oliver, president de Jubilats per Mallorca; Margalida Ramis, portaveu del GOB; Rosa Deyà, de Crida per una educació pública i de qualitat; i Joan Pou, de la Societat Balear de medicina familiar i comunitària. Modera: Tomeu Martí.

Diumenge, dia 28 d’octubre

10.00 h “El fracàs de l’Estat Espanyol: Economia, política, identitats”

Pere Sampol, director de la Fundació Emili Darder, i Julià de Jòdar, membre de la junta directiva del CIEMEN. Modera: Macià Calafat.

11.30 h Cafè

12.00 h Taula rodona: “Nous escenaris polítics a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià”

Xavier Rius, responsable d’organització del Consell Executiu Nacional de Compromís; Alfred Bosch, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés; Biel Barceló, diputat de la Coalició PSM–Iniciativaverds-Entesa; i Josep Melià, president de Convergència per les Illes. Modera: Pilar Arnau i Segarra.
  
------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup Blanquerna és un espai de debat i reflexió, plural i transversal que, des de posicions crítiques, treballa al servei de les Illes Balears i dels Països Catalans. El seu objectiu és, mitjançant l’estudi i l’anàlisi, oferir a la ciutadania i especialment al jovent, eines interdisciplinars per entendre i afrontar els reptes que el segle XXI portarà a Mallorca, a les Illes Balears i als Països Catalans; a la Mediterrània, a Europa i al món; així com advocar per la globalització de les llibertats civils i nacionals, la justícia social, la igualtat, la solidaritat i la defensa dels drets humans i ecològics. El Grup Blanquerna és una entitat germana de l’Obra Cultural Balear.

Des del seu naixement el 1985, de la mà de persones com Climent Garau, Francesca Bosch, Pere Llabrés o Josep Maria Magrinyà, amb una inspiració nacionalista, humanista i progressista, el Grup Blanquerna ha contribuït a donar una formació integral a un ample i heterogeni ventall de joves mallorquins entre els que es trobaven destacats militants i activistes del sobiranisme illenc. Durant la segona meitat dels anys vuitanta i les dècades dels noranta i dels dos mil les seves activitats i, molt especialment, el seu tradicional seminari de tardor, foren l’espai de trobada, coneixença, debat i reflexió per excel·lència de diverses generacions de joves illencs propers als valors del nacionalisme polític i cultural, el progrés social i la defensa del territori i el medi ambient. Nombroses iniciatives de la societat civil mallorquina i del teixit associatiu juvenil, com el moviment en defensa de la llengua i la cultura catalanes o el sindicalisme estudiantil, foren esperonats fruit del treball i les sinèrgies generades pel Grup Blanquerna. Un nombre important de joves de Principat de Catalunya i el País Valencià, a més, participaren habitualment a les trobades i seminaris. Uns aplecs que conjugaven allò formatiu i allò lúdic de forma molt habitual.

El Grup Blanquerna ha arribat al seu XXVI Seminari en un context marcat per la incertesa política, econòmica i social, tant a nivell de les Illes Balears i els Països Catalans com a l'àmbit global. Aquest seminari vol donar arguments per entendre, des de Mallorca, aquests temps presidits per la crisi de l'economia i de la societat, però també del model d'Estat. Uns canvis que afecten i afectaran, ben segur, a les properes generacions i davant els quals cal prendre postura. El seu títol és “Mallorca davant la crisi global i la crisi de l'Estat”.

Amb el suport de: l’Obra Cultural Balear, la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró.

XXVI SEMINARI BLANQUERNA
(Can Alcover, 27 I 28 D’OCTUBRE)

MALLORCA DAVANT LA CRISI GLOBAL I LA CRISI DE L’ESTAT

Butlleta d'inscripció

Nom

Població

Telèfons

Adreça electrònica

INSCRIPCIÓ AL SEMINARI       5 euros
DINAR DISSABTE (facultatiu)    10 euros
DATA MÀXIMA D'INSCRIPCIÓ AL DINAR: DIJOUS 25 D'OCTUBRE

La inscripció al seminari inclou la reserva d'un seient i la carpeta del XXVI Seminari Blanquerna.

Heu de lliurar la butlleta d'inscripció a les oficines de l'OCB, o mitjançant un correu electrònic a   secretaria@ocb.cat

dissabte, 20 d’octubre de 2012

RESPOSTA AL CONSELLER BOSCH, DESPRÉS DE CONFONDRE INTERECONOMIA AMB EL PARLAMENT BALEAR

STEI-i respon al conseller Bosch sobre l'entrevista al canal ultraespanyolista "Intereconomía"
 
Rebut de STEI-i

Resposta STEI Intersindical al Conseller Bosh entrevista Intereconomia TV
El conseller Bosch se’n va anar a Madrid per ser entrevistat a Intereconomia TV. Allà va afirmar que eliminaria la immersió lingüística dels centres. El vàrem veure defensar el procés espanyolitzador que ha iniciat el govern del PP a les illes. Va fer evident d’aquesta manera que el govern de les illes incompleix el mandat constitucional que diu que “les modalitats lingüístiques de l’estat, diferents del castellà, seran objecte d’especial respecte i protecció”, i també incompleix l’estatut d’autonomia que diu que “els poders públics vetllaran perquè la llengua catalana assoleixi progressivament la igualtat amb l’altra llengua oficial”.
A les Illes la immersió lingüística no es fa per llei, es fa per consens de la comunitat educativa. Voler eliminar la immersió a les illes és voler eliminar, a cop de decret, el que la comunitat educativa ha aconseguit per consens.
Vegem-ho clar. Aquí tenim un decret que regula que el 50%, com a mínim, dels ensenyaments s’han de fer en català. I una ordre, que regula el procediment pel qual els pares i mares poden fer efectiu el dret de triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills. Si un centre vol augmentar el 50% de l’ensenyament en català ha de preparar un projecte lingüístic, que segueixi les pautes que marca l’administració, treballar per arribar a un consens de la comunitat educativa i aprovar-lo democràticament a un consell escolar, màxim òrgan de representació democràtica, legalment establert.
Ha de quedar clar que aquí no hi ha una llei que implanti la immersió lingüística als centres. Els centres que fan més del 50% de l’ensenyament en català o fan immersió lingüística, ho fan perquè la comunitat educativa s’hi ha posat d’acord. Per tant no hi ha cap “imposició de l’ensenyament en català” Hi ha feina per part del claustre, diàleg i consens entre docents, alumnes, pares i mares i administració.
Gràcies a la bona feina de molts mestres des del primers moments després del franquisme i fins ara, l’ensenyament en català ha estat el vertebrador de projectes educatius globals, coherents i ben construïts, oberts, arrelats a la terra, innovadors, creatius i acollidors de tots els infants, que han fet que moltes famílies hagin volgut plaça escolar en aquests centres. Molts pares i mares han demanat ensenyament en català i només un 13% ha demanat enguany ensenyament en castellà. Hi ha estadístiques que demostren que només un 11% està a favor de la política lingüística del govern i ells, erra que erra, prenent mesures contra el català.
Segons l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE), en l’Avaluació de diagnòstic feta durant el curs 2010-2011 a 4t de primària a un centre públic, on l’alumnat fa tot l’ensenyament en català a infantil i a 1r i 2n de primària i a tercer comencen a estudiar castellà, els resultats de l’avaluació de la competència lingüística són millors els de castellà que els de català, que també són bons, però no tant. No hi ha motius per passar pena i per voler imposar la presència del castellà per tot i a tota hora. No volem un model que redueixi la presència del català a l’escola i que vagi més enrere que el model actual. Impossibilitaria que tot l’alumnat de les illes aprengués les dues llengües oficials. L’escola vol ser inclusiva i vol continuar treballant per la cohesió social.
Palma, 18 d’octubre de 2012
M. Antònia Font. Secretària de Normalització Lingüística i Política Educativa. STEI Intersindical

divendres, 19 d’octubre de 2012

STEI INTERSINDICAL A FAVOR D’INCREMENTAR LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A L’ESCOLA I DE L’APRENENTATGE DE L’ANGLÈS


Davant l’anunci fet pel conseller Bosch de canviar la normativa vigent en matèria de llengua als centres educatius i d’imposar un nou decret de tractament de llengües que podria substituir el decret de mínims, l’STEI Intersindical vol manifestar que:
  • Tot i que estam a favor de l’aprenentatge d’una llengua estrangera, com no podia ser d’una altra manera, no acceptarem cap normativa que vagi per davall del 50% com a mínim de presència del català a l’escola i durem als tribunals totes les normatives que vagin en contra de la progressivitat de la presència del català als centres educatius de les illes Balears.
  • Els possibles canvis que es proposin han de garantir que en acabar l’escolarització obligatòria l’alumnat tengui una competència lingüística i comunicativa adequada en català i en castellà, ambdues llengües oficials de la nostra comunitat.
  • Tots els infants i joves han de tenir un contacte suficient amb la llengua pròpia del territori, la llengua catalana, per poder ser competents, lingüísticament i comunicativament, l’han de poder entendre i, si volen, l’han de poder parlar, llegir i escriure. 
  • L’escola és l’àmbit que, en les millors condicions, pot oferir l’aprenentatge de la llengua catalana a les persones nouvingudes i al mateix temps educar en el respecte de totes les llengües que es parlen al món i de totes les persones que fan part de comunitats lingüístiques diferents a la nostra.
  • Estam d’acord en la consolidació i l’aprenentatge d’una llengua estrangera per part dels nostres infants i joves durant la seva escolarització obligatòria, sempre que això no suposi deixar de banda o disminuir la presència de la llengua pròpia a l’escola.
  • Estam a favor que la llengua pròpia del territori sigui la llengua de l’escola. Pensam que aquesta és una de les millor formes de propiciar la cohesió social de totes les persones que conviuen a un mateix espai geogràfic i que per les raons que siguin s’han hagut de desplaçar dels seus països d’origen. 
  • Les llengües maternes, a societats on es parlen moltes llengües, no poden substituir a l’escola, el paper social i de coherència pedagògica tant important que tenen les llengües pròpies del territori on s’ubiquen les escoles.
  • La conselleria no pot tirar per terra la feina tan ben feta i des de fa tant de temps pels mestres en favor de la llengua i la cultura pròpies. Han treballat per la igualtat d’oportunitats, ensenyant el català als que a l’àmbit familiar no el parlen. També han  treballat per la cohesió social, tan necessària en una societat cada vegada més multilingüe per raons econòmiques i socials. 
  • Consideram que la conselleria ha d’ocupar-se dels veritables problemes que preocupen la comunitat educativa i no ha de tocar el que ja funciona per a la immensa majoria de la població, ja que podria crear una crispació considerable que repercutiria negativament en els centres docents i en la població escolar i les seves famílies.
Més informació: STEI Intersindical

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA