tag:blogger.com,1999:blog-4013092452789512302024-03-13T13:42:58.459+01:00ENLLAÇATS NO ACATEMBoladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.comBlogger1502125tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-41401214242104177942021-02-09T11:59:00.003+01:002021-02-09T11:59:26.021+01:00LES GERMANIES (1519 i 1523)<div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-suJ6IQ7-B1s/YCJpukMnbwI/AAAAAAACEHg/5Edxw9GOl5cq_4xGqWpaWlh9I1JyBo1ZwCLcBGAsYHQ/image.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><img alt="" data-original-height="343" data-original-width="455" height="457" src="https://lh3.googleusercontent.com/-suJ6IQ7-B1s/YCJpukMnbwI/AAAAAAACEHg/5Edxw9GOl5cq_4xGqWpaWlh9I1JyBo1ZwCLcBGAsYHQ/w605-h457/image.png" width="605" /></i></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;"><i><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333;">Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333;">(1872), de Josep Benlliure i Gil </span><span style="background-color: white; color: #9e9e9e; letter-spacing: 0.25px; text-transform: uppercase;">© FOTOTECA.CAT</span></i></span></div><div class="field field-name-field-media field-type-text-long field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; text-align: start;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;"><div style="box-sizing: border-box;"><div class="figure media" id="FOTO_1961950" style="box-sizing: border-box; float: right; margin-top: 0px; max-width: 315px; overflow: hidden; padding: 0px 0px 20px 15px; position: relative; zoom: 1;" type="media"><div class="clear" style="box-sizing: border-box; clear: both;"></div><span style="font-family: trebuchet;"><i><figdesc style="box-sizing: border-box;"></figdesc></i></span></div></div></div></div></div><div class="field field-name-field-brief field-type-text-long field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; margin-bottom: 15px; margin-top: 10px; text-align: start;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;"><div style="box-sizing: border-box;"></div></div></div></div><div style="text-align: justify;"><div class="field field-name-field-brief field-type-text-long field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 17px; margin-bottom: 15px; margin-top: 10px; text-align: start;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;"><div style="box-sizing: border-box;"><div class="brief" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6; text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.</span></i></div></div></div></div></div><div class="field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 17px; text-align: start;"><div class="field-items" style="box-sizing: border-box;"><div class="field-item even" property="content:encoded" style="box-sizing: border-box;"><div style="box-sizing: border-box;"><div class="def_full" style="box-sizing: border-box;"><div class="div1" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6em;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6em; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp (forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València), fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió. Als factors conjunturals generals (expansió del clima revolucionari; crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516; augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a recórrer al crèdit i al consegüents carregament de censals; increment demogràfic de les grans ciutats a costa, generalment, del camp; força expansiva dels gremis; augment sensible dels preus dels cereals, amb la consegüent carestia i crisi de subsistències) els revoltats —dits <span style="box-sizing: border-box;">agermanats</span> — respongueren amb un programa que tingué alguns aspectes comuns: major participació i control en el govern municipal; eixugament —quitament— del deute públic —a Mallorca sobretot a causa de la <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0171334.xml" style="background: transparent; box-sizing: border-box; color: #508f65; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">consignació</a> —, que havia de permetre l’abolició dels imposts; control de les seguretats d’importació de blat —a València eren a les mans de poderosos mercaders italians—; cobrament dels deutes dels deutors (cavallers i ciutadans honrats) de la ciutat (“pac qui deu” era un dels crits dels agermanats mallorquins), i reivindicacions específiques dels forans mallorquins sobre el sistema de repartiment contributiu, plet que durava des del 1461, malgrat la sentència del 1512 favorable a ells, que no havia estat aplicada. La revolta fou iniciada a València pel juliol de 1519, i obtingué la legalitat més total el 28 de desembre, amb el reconeixement reial de la Junta dels Tretze, constituïda, per elecció, per representants dels oficis i dels quarters de la ciutat, amb total independència, de fet, de les autoritats reials i municipals existents. En fou el promotor Joan Llorenç, que es mantingué sempre al marge de tot càrrec, i els principals executors foren el teixidor Joan Castellví, dit <span style="box-sizing: border-box;">Guillem Sorolla</span> , i el sucrer Joan Caro, que finançà una bona part de les primeres gestions i ambaixades al rei. La legalització arribà al punt màxim el 19 de febrer de 1520, amb la desfilada dels oficis armats davant el cardenal de Tortosa i el vicecanceller Antoni Agustí, tot i les ambaixades i les gestions en contra fetes pels nobles; les ordinacions sobre l’organització de la milícia ciutadana, posada sota el control directe de la Junta, daten del 15 d’abril. Un nou pas fou donat pel maig amb la incorporació de dos representants de la mà menor (un artista i un menestral) en l’elecció dels jurats i d’altres càrrecs municipals (clavaris de la taula, funcionaris de la llotja, clavaris del quitament, mestre racional). Paral·lelament, el moviment s’estenia a les altres ciutats i viles reials del regne, on, a imitació de la capital, es constituïren igualment juntes revolucionàries o tretzenes, supeditades a la de la capital (Oriola, Múrcia —que s’havia decantat primerament cap a les Comunitats de Castella—, Alzira, Morvedre, Xàtiva, Castelló, Vila-real, Peníscola, etc, llevat de Morella i les zones de jurisdicció senyorial, com el Maestrat, Gandia, Oliva, Pego, etc. El moviment reivindicatiu es propagà, igualment, al Principat de Catalunya, on des de la primavera del 1520 proliferaren reivindicacions municipals, amb connexions clares amb les latents bandositats nobiliàries i amb alguns alts funcionaris reials i també reivindicacions antisenyorials. Es destacaren Lleida, Barcelona (on, sota la instigació del poble de Cambrils —en contacte amb els valencians—, que cercava la protecció de la ciutat contra el duc de Cardona, els gremis revoltats, als quals s’uniren els pagesos del Vallès, arribaren a emparar-se del govern municipal, però foren finalment dominats, i dos dels caps, Bernat Marquilles i Melcior Negre, foren executats en juí de prohoms el 31 de maig de 1520 i d’altres foren empresonats) i Girona (on el jurat en cap Rafel Querol es posà al capdavant dels gremis revoltats, ajudat per Jaume de Cardona, germà bastard de l’aleshores governador de Catalunya Pere de Cardona, i també pels pagesos, capitanejats per un anomenat <span style="box-sizing: border-box;">Verntallat</span> ). Tanmateix, tot i que l’estat subversiu perdurà i experimentà moments d’una gran tensió, relacionats generalment amb les notícies que arribaren de València i, després, de Mallorca, no arribà a tenir mai cap organització general d’agermanament, fora d’alguns moments en casos concrets, com en negar-se a pagar els imposts de coronatge i de maridatge i en l’organització d’expedicions d’ajuda als agermanats valencians.</span></i></p><div class="figure media" id="FOTO_1962013" style="box-sizing: border-box; float: right; margin-top: 0px; max-width: 315px; overflow: hidden; padding: 0px 0px 20px 15px; position: relative; zoom: 1;" type="media"><img class="graphic media cboxElement" href="/sites/default/files/media/FOTO/FG002103.JPG" src="https://www.enciclopedia.cat/sites/default/files/media/FOTO/FG002103.JPG" style="border: 0px; box-shadow: rgb(204, 204, 204) 0px 2px 6px; box-sizing: border-box; display: block; float: right; height: auto; margin: 0px 0px 10px; max-width: 300px; overflow: hidden; padding: 4px; text-align: justify; vertical-align: middle; zoom: 1;" /><span class="p caption" style="box-sizing: border-box; clear: both; float: left; font-size: 12px; line-height: 20px; text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Retrat de Joanot Colom, per Josep Reinés (1841), un dels caps de <b style="box-sizing: border-box;">les Germanies</b> a Mallorca</span></i></span><div class="clear" style="box-sizing: border-box; clear: both;"></div><span class="p credit" style="box-sizing: border-box; clear: both; color: #9e9e9e; float: left; font-size: 12px; letter-spacing: 0.25px; line-height: 20px; text-align: justify; text-transform: uppercase;"><i><span style="font-family: trebuchet;">© FOTOTECA.CAT</span></i></span><div class="clear" style="box-sizing: border-box; clear: both;"></div></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Al Regne de València, l’any 1521 fou el de la radicalització de la revolta: pel febrer eren suprimits els imposts sobre la producció tèxtil i el comerç, l’abolició dels censals i l’enfrontament armat a partir de la derrota de l’exèrcit agermanat de la ciutat a Almenara ( <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0002812.xml" style="background: transparent; box-sizing: border-box; color: #508f65; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">batalla d’Almenara</a> ) per les tropes del duc de Sogorb, per la qual cosa el Maestrat romania definitivament exclòs del control de la Germania valenciana. La figura representativa de la nova etapa fou Vicent Peris, de Sogorb i veí de València des del 1517, que rebé la capitania militar després de la derrota: la conquesta del castell de Xàtiva i la victòria de l’exèrcit agermanat a Gandia, seguida del bateig forçat dels mudèjars, provocà la fugida del lloctinent de València (que ja s’havia hagut de refugiar a Xàtiva i després a Dénia) a Peníscola (28 de juliol). Però la marxa gloriosa cap a Oriola acabà amb una estrepitosa derrota (27 d’agost) i Peris retornà a València. La ciutat es rendí a l’exèrcit del lloctinent el 9 de novembre de 1521 i Peris fou finalment mort el 3 de març de 1522; tot l’any resistiren encara Xàtiva i Alzira, escenari de la mítica figura de <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0024002.xml" style="background: transparent; box-sizing: border-box; color: #508f65; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">l’Encobert</a> —el castellà Antonio Navarro—, que s’erigí en cap i portaveu de les reivindicacions camperoles de Russafa, Campanar, Patraix, Benimaclet i altres pobles a tocar de València. Al regne de Mallorca, l’estat de revolta, latent des de la tardor del 1520, esclatà pel febrer del 1521, arran de l’empresonament de set menestrals —que esdevingueren els principals caps agermanats— per part del lloctinent Miguel de Gurrea, fet que provocà un moviment de solidaritat i l’alliberament forçat dels presos, l’elecció per part dels oficis de Joan Crespí com a instador del poble (8 de febrer), el contacte epistolar i personal amb els Tretze de València, la suspensió del lloctinent del seu càrrec (16 de març) i la seva fugida a Eivissa, la constitució de la Tretzena a la ciutat i gradualment de tretzenes vinculades a aquesta a les viles foranes, l’assalt al castell de Bellver (28 de juliol), on s’havien refugiat alguns cavallers, i la definitiva radicalització del moviment amb l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom i la presa del poder revolucionari pel germà d’aquest darrer, Joanot Colom, i Joan Casesnoves, d’Inca, que representaven primordialment els interessos dels forans. Així, a la política moderada de quitament <span style="box-sizing: border-box;">legal </span>dels censals es passà, com a València, a llur dràstica i simple supressió; hom inicià l’aplicació de la sentència arbitral del 1512 amb la primera estimació de béns duta a terme a l’illa, que havia de servir de base per a la reforma del sistema impositiu. L’any 1521 s’acabà amb l’inici d’un llarg setge a la vila d’Alcúdia, on s’havien refugiat les classes privilegiades que es negaven a acceptar les mesures revolucionàries. Pel juny del 1522 tingué lloc paral·lelament, un intent, fallit, de recuperar per a la Germania l’illa d’Eivissa, on el lloctinent continuava tenint el seu quarter general i des d’on, en estret contacte amb les autoritats municipals i reials de Barcelona, gestionà el desembarcament a Alcúdia d’un exèrcit reial (octubre del 1522), que en la seva marxa dominadora cap a la ciutat de Mallorca aconseguí, després de diversos combats a sa Pobla, Pollença, sa Marjal i Rafalgarcés, de posar setge a la capital (desembre del 1522), que resistí, malgrat la fam i la pesta i el clima de derrota (al Regne de València, Alzira i Xàtiva ja s’havien rendit), fins el 8 de març de 1523. Sociològicament, durant l’etapa moderada —al Principat ja no es passà més endavant— fou l’estament menestral pràcticament en bloc qui portà la direcció de la revolta, i tingué l’ajuda i l’adhesió, al Regne de València, d’una bona part de l’estament dels artistes (notaris, mercaders, apotecaris, etc), exclòs, com el primer, del govern de la capital i afectat, des de la fi del s XV, potser més que no cap altre estament (per l’elevat nombre de conversos que incloïa), per les persecucions sistemàtiques de la inquisició castellana. Altrament, a Mallorca i al Principat, els <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220664.xml" style="background: transparent; box-sizing: border-box; color: #508f65; cursor: pointer; text-decoration-line: none;">artista</a> , en general, i sobretot els notaris i els mercaders, vinculats estretament per lligams de sang i d’interessos amb l’estament noble, militaren al front antiagermanat, amb alguna excepció important, justificada per motius personals, com el cas, a Mallorca, de l’advocat Joanot Gual, assessor del poble en l’etapa moderada i el seu principal inspirador (per la seva personal animadversió al lloctinent), o Melcior Llobregat a Girona. La petita noblesa —cavallers, ciutadans honrats—, detentors dels llocs de govern, rendistes i terratinents, sobretot a Mallorca, des de la revolta dels forans de mitjan s XV, i censalistes, eren els enemics directes dels agermanats. La gran noblesa, al Principat, amb les seves bandositats, en les quals figuraven especialment membres de la família Cardona, estimulà o canalitzà en profit propi les revoltes urbanes; al Regne de València actuà en bloc en el camp contrari —llevat del cas ambigu del germà del lloctinent, el marquès de Sanet— i aportà homes, armes i préstecs —els diners foren aconseguits mitjançant el carregament de nous censals—, i a ella se sumà l’alta clerecia. Finalment, dos grups socials marginats, els mudèjars al Regne de València i els esclaus a Mallorca, tingueren una actuació ben contrària: els primers, fidels en bloc a llurs senyors i forces de xoc de llurs campanyes bèl·liques contra els agermanats, esdevingueren el principal blanc de les ires dels llauradors valencians —contra els quals constituïen una veritable competència de mà d’obra—, que es venjaren d’ells intentant, per mitjà del bateig en massa forçós, de fer desaparèixer llur estatus especial. A Mallorca, al contrari, la població esclava —a mitjan s XV hom ha considerat que representava el deu per cent del total de la població— fou objecte d’una clara política d’atracció per part dels agermanats: foren afranquits de llurs senyors i molts fugiren de l’illa; d’altres, tanmateix, foren obligats a servir de forces de xoc de l’exèrcit agermanat contra el reial, i moltes esclaves passaren a servir els caps agermanats. La repressió duta a terme després del sufocament de la revolució s’inicià, dràsticament, amb execucions i confiscacions de béns dels principals capitosts (un mínim de 112 sentències de mort a València i de 225 a Mallorca consten documentalment); però hom seguí una nova política, més profitosa, que fou la de les composicions globals per oficis (un total de prop de 9 500 ducats a Mallorca i d’uns 62 600 a València) i per poblacions, el pagament de les quals, per terminis, s’anà arrossegant, amb més o menys variacions, fins més enllà de mitjan s XVI. Si a això se suma l’elevat nombre de morts a conseqüència dels combats —les xifres aportades pels cronistes parlen de 12 000 al Regne de València i de 3 000, com a mínim, al de Mallorca— i de la pesta, hom comprendrà que la recuperació demogràfica i econòmica fou lenta i no es féu sensible fins a la segona meitat del segle. La liquidació de la revolució representà, en definitiva, als regnes de València i de Mallorca, el triomf de la noblesa i de l’alta burgesia mercantil italiana radicada a València, estretament controlada, tanmateix, per la monarquia, que en sortí enfortida, i la fi de la força politicomilitar gremial, fins aleshores amb tendència ascendent. A Mallorca, però, almenys un gremi en sortí realment beneficiat, el dels ferrers dedicats a la fabricació d’armes, que al darrer moment passaren del servei dels agermanats al del rei i crearen una indústria artillera, de gran importància fins a mitjan segle, al servei de la política mediterrània de l’emperador.</span></i></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6em; margin: 0px 0px 20px;"></p></div><div class="clear" style="box-sizing: border-box; clear: both;"></div></div></div></div></div></div><div class="field field-name-field-col-laboraci- field-type-text-long field-label-inline clearfix" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 0.9em; margin-bottom: 30px; padding-top: 10px; text-align: start;"><div class="field-label" style="box-sizing: border-box; float: left; font-weight: bold; text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">Col·laboració: </span></i></div><div class="field-items" style="box-sizing: border-box; float: left;"><div class="field-item even" style="box-sizing: border-box; text-align: justify;"><i><span style="font-family: trebuchet;">EDG</span></i></div></div></div></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>FONT: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0029759.xml">https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0029759.xml</a></i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><br /></i></span></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial">https://t.me/BoladevidreOficial</a></i></span></div><div class="ms-editor-squiggler" style="-webkit-app-region: initial; -webkit-border-image: initial; -webkit-box-align: initial; -webkit-box-decoration-break: initial; -webkit-box-direction: initial; -webkit-box-flex: initial; -webkit-box-ordinal-group: initial; -webkit-box-orient: initial; -webkit-box-pack: initial; -webkit-box-reflect: initial; -webkit-font-smoothing: initial; -webkit-highlight: initial; -webkit-hyphenate-character: initial; -webkit-line-break: initial; -webkit-line-clamp: initial; -webkit-locale: initial; -webkit-mask-box-image: initial; -webkit-mask-composite: initial; -webkit-mask: initial; -webkit-perspective-origin-x: initial; -webkit-perspective-origin-y: initial; -webkit-print-color-adjust: initial; -webkit-rtl-ordering: initial; -webkit-ruby-position: initial; -webkit-tap-highlight-color: initial; -webkit-text-combine: initial; -webkit-text-decorations-in-effect: initial; -webkit-text-emphasis-position: initial; -webkit-text-emphasis: initial; -webkit-text-fill-color: initial; -webkit-text-orientation: initial; -webkit-text-security: initial; -webkit-text-stroke: initial; -webkit-transform-origin-x: initial; -webkit-transform-origin-y: initial; -webkit-transform-origin-z: initial; -webkit-user-drag: initial; -webkit-user-modify: initial; -webkit-writing-mode: initial; alignment-baseline: initial; animation: initial; appearance: initial; aspect-ratio: initial; backdrop-filter: initial; backface-visibility: initial; background-blend-mode: initial; background: initial; baseline-shift: initial; block-size: initial; border-block: initial; border-collapse: initial; border-inline: initial; border-radius: initial; border-spacing: initial; border: initial; box-shadow: initial; box-sizing: initial; break-after: initial; break-before: initial; break-inside: initial; buffered-rendering: initial; caption-side: initial; caret-color: initial; clear: initial; clip-path: initial; clip-rule: initial; clip: initial; color-interpolation-filters: initial; color-interpolation: initial; color-rendering: initial; color-scheme: initial; color: initial; column-fill: initial; column-rule: initial; column-span: initial; columns: initial; contain-intrinsic-size: initial; contain: initial; content-visibility: initial; content: initial; counter-increment: initial; counter-reset: initial; counter-set: initial; cursor: initial; cx: initial; cy: initial; d: initial; display: block; dominant-baseline: initial; empty-cells: initial; fill-opacity: initial; fill-rule: initial; fill: initial; filter: initial; flex-flow: initial; flex: initial; float: initial; flood-color: initial; flood-opacity: initial; font-feature-settings: initial; font-kerning: initial; font-optical-sizing: initial; font-variation-settings: initial; font: initial; gap: initial; grid-area: initial; grid: initial; height: initial; hyphens: initial; image-orientation: initial; image-rendering: initial; inline-size: initial; inset-block: initial; inset-inline: initial; inset: initial; isolation: initial; letter-spacing: initial; lighting-color: initial; line-break: initial; list-style: initial; margin-block: initial; margin-inline: initial; margin: initial; marker: initial; mask-type: initial; mask: initial; max-block-size: initial; max-height: initial; max-inline-size: initial; max-width: initial; min-block-size: initial; min-height: initial; min-inline-size: initial; min-width: initial; mix-blend-mode: initial; object-fit: initial; object-position: initial; offset: initial; opacity: initial; order: initial; origin-trial-test-property: initial; orphans: initial; outline-offset: initial; outline: initial; overflow-anchor: initial; overflow-wrap: initial; overflow: initial; overscroll-behavior-block: initial; overscroll-behavior-inline: initial; overscroll-behavior: initial; padding-block: initial; padding-inline: initial; padding: initial; page-orientation: initial; page: initial; paint-order: initial; perspective-origin: initial; perspective: initial; place-content: initial; place-items: initial; place-self: initial; pointer-events: initial; position: initial; quotes: initial; r: initial; resize: initial; ruby-position: initial; rx: initial; ry: initial; scroll-behavior: initial; scroll-margin-block: initial; scroll-margin-inline: initial; scroll-margin: initial; scroll-padding-block: initial; scroll-padding-inline: initial; scroll-padding: initial; scroll-snap-align: initial; scroll-snap-stop: initial; scroll-snap-type: initial; shape-image-threshold: initial; shape-margin: initial; shape-outside: initial; shape-rendering: initial; size: initial; speak: initial; stop-color: initial; stop-opacity: initial; stroke-dasharray: initial; stroke-dashoffset: initial; stroke-linecap: initial; stroke-linejoin: initial; stroke-miterlimit: initial; stroke-opacity: initial; stroke-width: initial; stroke: initial; tab-size: initial; table-layout: initial; text-align-last: initial; text-align: initial; text-anchor: initial; text-combine-upright: initial; text-decoration-skip-ink: initial; text-decoration: initial; text-indent: initial; text-orientation: initial; text-overflow: initial; text-rendering: initial; text-shadow: initial; text-size-adjust: initial; text-transform: initial; text-underline-offset: initial; text-underline-position: initial; touch-action: initial; transform-box: initial; transform-origin: initial; transform-style: initial; transform: initial; transition: initial; user-select: initial; vector-effect: initial; vertical-align: initial; visibility: initial; white-space: initial; widows: initial; width: initial; will-change: initial; word-break: initial; word-spacing: initial; writing-mode: initial; x: initial; y: initial; z-index: initial; zoom: initial;"></div></div>Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-26195599967867453112019-07-26T11:11:00.000+02:002019-07-26T11:11:04.513+02:00No es pot posar fi a la transició sense eliminar el partit de la transició | Vicent Partal<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">«Si es vol fer la independència de Catalunya, cal afeblir el PSOE, no pas reforçar-lo i si es vol canviar la societat cal afeblir el PSOE, no pas reforçar-lo»</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/636996666951653107-25211755-604x270.jpg" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/vicent-partal/" target="_blank">Vicent Partal</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">L’independentisme català i el moviment del
15-M coincideixen en la crítica a l’anomenada transició política postfranquista.
Els dos fenòmens polítics naixen, en bona part, de la constatació d’una part de
la ciutadania que aquell moviment de les elits va ser un enorme frau democràtic.
I de la crítica a les relacions de poder creades després de la transició, al
centre de les quals hi ha el PSOE. Després de la gran crisi econòmica del 2008,
les creixents dificultats materials de la gent i el replegament autoritari de
l’estat conciten una onada de crítiques i indignació que desemboquen, en la
dècada actual, en aquests dos fenòmens que han canviat el panorama polític del
nostre país i de l’estat espanyol.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">El 15-M, de fet, fabrica un eslògan
brillant que trenca tot l’imaginari del postfranquisme, aquell famós ‘PPSOE’ que
va omplir parets de tot arreu. La suggerent unió de les dues sigles de la
restauració borbònica en una de sola obrí els ulls de moltíssima gent a una
realitat que abans era complicada d’explicar: que el PSOE és un partit de
dretes, segurament el partit més de dretes dels membres europeus de la
socialdemocràcia i que en realitat tant hi fa qui governe perquè les diferències
entre tots dos, a l’hora de la veritat i en els temes fonamentals, són
menors.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Mort Franco, el nou PSOE de Felipe
González va abjurar del seu passat ràpidament, però alhora es va aprofitar del
seu passat i de l’evident passat franquista de la dreta per traçar una línia a
terra que separava, en una banda, els partits de tradició democràtica, per
dir-ho amb la coneguda fórmula de Carod-Rovira, i en una altra, els que no ho
eren. La fórmula era raonable si es mirava el passat, però distreia i
desconcertava completament si es mirava el present. Perquè no fa precisament
quatre dies que el PSOE fa la feina bruta que en unes altres condicions hauria
fet la dreta nua i crua.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Els qui tenim una certa edat recordem com
el PSOE va emblanquir l’OTAN, amb quina insòlita facilitat va assumir el
terrorisme d’estat amb els GAL, com va introduir la feina precària amb aquells
famosos plans de col·locació juvenil, com va desmuntar sense pietat la vella
indústria en reconversió, condemnant ciutats senceres a la misèria durant un
llarg període de temps, com va permetre la corrupció amb la bombolla financera i
les grans obres, com va generar una xarxa de clientelisme en algunes zones de
l’estat, com va fabricar el concepte de l’actual Íbex 35 i les portes
giratòries, com va solidificar la monarquia i com va imposar una política
exterior allunyada del neutralisme i la independència que es predicava a la mort
de Franco. Entre moltes altres coses.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">És veritat que l’agost del 2011 José Luis
Rodríguez Zapatero, a qui malgrat tot encara consideren el més d’esquerres dels
socialistes, va pactar amb el PP la infame reforma, imposada per la Unió
Europea, de l’article 135 de la constitució espanyola. I aleshores molta gent va
caure del cavall. Però la cosa venia de lluny. De manera consistent, sobretot en
les grans decisions econòmiques i socials, el PSOE sempre ha reaccionat a la
dreta, mai a l’esquerra. El seu paper de garant del règim, pedra angular del
projecte juancarlista, ho imposava, però també és cert que ells ho feien amb
passió. La seua creixent imbricació en la trama de poder econòmica i política
que ha usurpat l’estat, segurament, feia impossible cap altra possibilitat. Però
tant hi fa això, perquè al final la cosa realment substantiva és que el PSOE ha
estat ‘el’ partit de la transició, i sense el seu paper, la transició, aquest
model polític que avui té un rebuig tan generalitzat, s’hauria acabat fa anys o
directament no hauria passat.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">M’estalvie de fer un gran discurs sobre
què ha significat això des del punt de vista del conflicte territorial entre els
Països Catalans, el País Basc, Galícia, les Illes Canàries o Melilla amb
Espanya. Tothom ho sap de sobres i l’independentisme no s’explica sense el
descobriment que el PSOE no era en aquesta banda, per reprendre la imatge
d’abans, sinó en aquella altra. L’histrionisme dels darrers anys, el gravíssim
tomb del PSC no pas cap a la dreta, en termes nacionals, sinó cap a l’extrema
dreta espanyolista i el pas simultani de la major part dels socialistes catalans
a l’independentisme ha deixat el PSC convertit en un esquelet paupèrrim del que
va ser, orgànicament, socialment, intel·lectualment. Però ells s’han quedat amb
la marca i amb la memòria cosmèticament anti-dreta que, malgrat tot, aquesta
marca comporta. I ací també, com en la major part dels països europeus, els
socialdemòcrates han decidit de compensar el seu tomb socioeconòmic dretà amb
l’assumpció i la defensa de reivindicacions pluralistes, sobretot identitàries,
com ara el feminisme i els col·lectius LGTBI, que la dreta més obtusa no pot ni
assimilar. Amb això, ha dissimulat la seua aposta real, que no és sinó, com a
molt i en el millor dels casos, ser un pal·liatiu a la barbàrie conservadora i a
l’extremisme dels mercats. Però no pas l’alternativa que hauria de ser realment
l’esquerra, qualsevol esquerra.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Això ha passat a tot Europa i a tot Europa
ha comportat la caiguda de la socialdemocràcia, que avui és molt poc important
comparada amb què va ser durant la segona meitat del segle XX. Tret de Suècia,
Dinamarca, Finlàndia, Portugal i algun país petit més, els socialistes europeus
són a l’oposició a tot arreu o només són part minoritària de grans coalicions de
govern que no controlen. Grans partits socialistes europeus del passat, com els
de França i Itàlia, ja són anecdòtics o han desaparegut i tot. En les darreres
eleccions europees, el pes dels socialistes s’ha reduït a nivells històrics i a
tot arreu apareixen alternatives, algunes d’interessants, com els Verds a
Alemanya, algunes d’horribles, com Macron a França, alternatives totes elles que
amenacen molt seriosament la pervivència de la socialdemocràcia
tradicional.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">És en aquest context, i supose que ho
entendran, que em provoca una enorme estupefacció veure com, malgrat tot això,
la majoria de l’esquerra espanyola, catalana, basca i gallega, de Compromís a
Bildu i d’ERC a Podem, intenta desesperadament fer reflotar aquest partit que és
l’únic element realment imprescindible del règim postfranquista, el temps del
qual ja ha passat en la majoria de països del nostre entorn i que es burla dels
qui proven de ser els seus aliats i els insulta públicament. La sessió
d’investidura ha estat, en aquest sentit, un escàndol. Per l’actitud prepotent
de Pedro Sánchez però també per la submissió inexplicable dels altres.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Si es vol fer la independència de
Catalunya, cal afeblir el PSOE, no pas reforçar-lo. I si es vol canviar la
societat enfrontant-se als gravíssims problemes socials que tenim, cal afeblir
el PSOE, no pas reforçar-lo. Simplement, no hi ha manera de posar fi a la
transició postfranquista i a tots els seus defectes sense eliminar el partit de
la transició. I això no es fa abstenint-se i implorant que forme govern, sinó
votant que no i construint una alternativa de govern que no passe per ells. Ep!
al nostre país i al país veí també.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">PS. Avui els recomane llegir l’article
setmanal de Pau Vidal (‘</span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/coctel-dia-estiu-opinio-pau-vidal/"><span style="font-family: Helvetica;">Còctel d’un dia d’estiu</span></a><span style="font-family: Helvetica;">‘), que
presenta una selecció del que en podríem dir tendències lingüístiques que venen.
També </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-antoni-castella-rebutjar-referendum/"><span style="font-family: Helvetica;">l’entrevista</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> que l’Andreu Barnils
ha fet al líder de Demòcrates, Antoni Castellà i la que Txell Partal fa
</span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-joan-oller-cas-palau-10-anys/"><span style="font-family: Helvetica;">al director del Palau de la Música</span></a><span style="font-family: Helvetica;">, Joan Ollé, en ocasió dels deu anys de l’espoli dirigit per
Fèlix Millet. En un registre diferent </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/grafic-arrimadas-provocacio-rellevancia/"><span style="font-family: Helvetica;">ací tenen el gràfic</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> que demostra
com Arrimadas viu de la provocació per tenir rellevància.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/transicio-psoe-editorial-vicent-partal/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/transicio-psoe-editorial-vicent-partal/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-55407047659023316612019-07-25T08:46:00.001+02:002019-07-25T08:47:50.474+02:00Comunicat assemblees d'exteriors de l'ANC: ”Internacionalment investir Sánchez és un error estratègic.”<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: center;">
<img height="1100" src="https://pbs.twimg.com/media/EAKtQBOX4AAu-nu?format=jpg&name=large" width="760" /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="https://pbs.twimg.com/media/EAKtQBOX4AAu-nu?format=jpg&name=large" target="_blank"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">https://pbs.twimg.com/media/EAKtQBOX4AAu-nu?format=jpg&name=large</span></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-75974656838069081702019-07-24T10:39:00.000+02:002019-07-24T10:39:30.104+02:00El llatí també té molt bona salut | Enric Canela<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="llatÃ" height="360" src="https://elmati.cat/wp-content/uploads/2019/07/latin-293907_640.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Per <b>Enric Canela</b></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Resulta que les dades oficials diuen que molta més gent sap català i això indica la bona salut de la llengua a casa nostra. Per altra banda, altres informacions i la pròpia experiència vital diu que menys joves l’utilitzen com a llengua de conversa. Jo mateix, docent universitari fa ja molts anys, he vist l’evolució del coneixement i ús la llengua entre els estudiants.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La majoria dels estudiants catalans que he tingut, en tinc d’altres contrades que han vingut a estudiar a la UB, parlen amb mi un perfecte o quasi perfecte català, com qualsevol nadiu catalanoparlant. L’escriuen pitjor que l’espanyol. Els escoltes parlar entre ells i una gran part ho fa en espanyol. Fa uns quants anys la proporció era molt menor.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Una cosa és el coneixement, fins a la perfecció si voleu, d’una llengua, i l’altra és l’ús d’aquesta llengua. Al meu entendre el català està perdent la batalla de l’ús malgrat que n’augmenti el coneixement. Encara que fos superior al 90% no seria un indicador de bona salut tal com l’hauríem d’entendre.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Posaré un exemple. Ara els joves saben molt més anglès que fa uns anys: pràcticament tots els meus estudiants es defensen perfectament en anglès. Suposem que el 100% el sabés molt bé. A ningú se li passaria pel cap dir que l’anglès és una llengua d’ús habitual a casa nostra.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Naturalment el català aporta un avantatge competitiu, saber-ho proporciona més possibilitats de trobar feina, sembla. Saber l’anglès sembla que també. Expressar-se en amazic acabarà sent de gran importància.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat el Concili Vaticà II, el llatí té una molt bona salut.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Res no em diu que estiguem guanyant la batalla de la llengua. Més aviat diria que l’anem perdent. No cal ser un estat per guanyar-la. No cal fer més que mirar Flandes. L’any passat a Bruges, en un bar, demanat <em style="box-sizing: border-box;">de l’eau</em>, ens van preguntar gairebé enfadats: <em style="box-sizing: border-box;">water?</em></span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="box-sizing: border-box;"><br /></em></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La bota espanyola no deixarà viure el català. Porta segles intentant-lo. Ara ho pot fer molt millor, fins i tot fent veure que se l’estima (tampoc ho fa).</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">És un fet freqüent emprar indicadors inadequats per avaluar determinades coses o fets. Podríem fer una anàlisi clínica mirant concentracions de colesterol, urats, transaminases, hemoglobina i altres paràmetres i, si tots són normals, dir que el subjecte té el sistema circulatori en perfectes condicions. Absurd. És freqüent en política. A tall d’exemple podem llegir alguns dels baròmetres d’opinió o enquestes del CIS. Algunes conclusions són esperpèntiques.</span></div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222;">
</div>
<div class="cd ce cf" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja sabeu de què depèn la supervivència del català.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://elmati.cat/el-llati-tambe-te-molt-bona-salut/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://elmati.cat/el-llati-tambe-te-molt-bona-salut/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-84146234853714639812019-07-23T10:07:00.000+02:002019-07-23T10:07:14.889+02:00El debat constituent ciutadà arrencarà a la tardor | Odei A.-Etxearte<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Lluís Llach presenta la metodologia del procés participatiu per a consensuar les bases amb què els partits haurien d’elaborar una constitució catalana</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/190722consell012-22163616-604x270.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #cc0000;">PER ADHERIR-TE AL <a href="https://www.procesconstituent.cat/adhesions/" target="_blank">PROCÉS CONSTITUENT</a></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://www.procesconstituent.cat/adhesions/" target="_blank"><img alt="Resultat d'imatges de PROCÃS CONSTITUENT" height="298" src="https://santcugatinforma.com/wp-content/uploads/sites/9/2014/01/Proc%C3%A9sConstituentLogo.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/odei-a-extearte/" target="_blank">Odei A.-Etxearte</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fer un procés participatiu transversal, inclusiu i plural
perquè la societat civil debati les bases constituents del país i les lliuri
l’any vinent al Parlament de Catalunya. El Consell Assessor per l’Impuls del
Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per <strong>Lluís
Llach</strong>, ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia que haurà
de regir aquest procés a partir de la tardor i fins a la primavera del 2020.
Llach ha insistit que l’objectiu no era que la societat civil elaborés una
constitució catalana, sinó que fixés els consensos que haurien d’inspirar els
partits per elaborar-la en un hipotètic parlament constituent que no té data ni
forma part del projecte immediat de cap dels partits independentistes.
‘L’objectiu final d’aquest procés és debatre quin país volem, cap més’, ha
reblat Llach, desmarcant-se de la redacció d’una constitució. El president de la
Generalitat, <strong>Quim Torra</strong>, va vincular el seu mandat amb un
projecte que anés de la ‘restitució a la constitució’. Aquest migdia, acompanyat
d’alguns dels membres del Consell Assessor, Torra ha destacat que amb aquest
procés s’avançaria cap al debat constituent i que aquest era un compromís del
seu discurs d’investidura.
</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la mateixa hora que <strong>Pedro Sánchez</strong> enfilava
el seu discurs d’investidura al congrés espanyol, Torra es reunia amb el Consell
Assessor i presentaven la metodologia del debat constituent. Una coincidència
que, segons el president, ha estat casual, perquè havien fixat la presentació
abans que la presidenta del congrés espanyol, <strong>Meritxell Batet</strong>,
anunciés la data de la investidura. El debat constituent tindrà tres fases. En
la primera, d’impuls del debat, es consolidaran les plataformes territorials
formades per entitats que el Consell ja ha ajudat a crear després d’una
setantena de reunions amb associacions de totes les comarques. Les han
anomenades Enteses Territorials. Els nuclis inicials ja estan formats i, fins al
novembre, pretenen créixer amb entitats locals de tota mena i sense
restriccions, amb el propòsit que siguin com més plurals millor. Es coordinaran
mitjançant la Coordinadora Nacional d’Enteses, amb delegats que representin els
nuclis territorials. Les Enteses organitzaran set jornades formatives temàtiques
a set ciutats diferents.
</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<img alt="" height="403" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/190722consell031-22163824-768x512.jpg" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="604" /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En la segona fase, del novembre al març de l’any vinent, es
faran els debats ciutadans participatius. Es convocaran debats arreu de
Catalunya que s’articularan a partir de formularis de preguntes comuns i
possibles respostes apuntades. Aquest sistema ha de permetre que es processin i
es quantifiquin les opinions per determinar els consensos, tot i que les
respostes també podran ser lliures. La tercera fase serà a l’abril, quan es
convocarà el Fòrum Cívic i Social, que haurà de fer la síntesi de tots els
debats territorials. Després, presentaran els resultats ‘solemnement’ al
parlament.
</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El pas següent hauria de ser que els partits els fessin servir
per a redactar una futura constitució catalana, però aquesta és una hipòtesi que
no forma part del full de ruta dels partits independentistes. El debat
territorial comença en un moment en què els partits i les entitats
independentistes mantenen divergències estratègiques de fons sobre la manera com
continuar el procés, i en espera de la sentència del Tribunal Suprem.
</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Llach ha remarcat que no hi havia ‘projectes engrescadors ni
unitaris’ i que els partits no eren capaços d’impulsar debats de baix cap a
dalt. En canvi, diu que el seu propòsit ha estat traslladar aquest procés de
debat constituent de la institució a la ciutadania. Llach ha admès que la feina
del Consell Assessor tampoc no havia estat fàcil internament. ‘Hem gaudit
discutint fort’, ha declarat. I ha explicat que alguns membres es van apartar
del debat perquè havien participat activament en el cicle electoral de l’abril i
el maig, com ara <strong>Antonio Baños</strong>, <strong>Albano-Dante
Fachin</strong> i <strong>Miquel Puig</strong>. Altres membres del Consell
Assessor han estat <strong>Carmina Castellví</strong>, <strong>Jaume
López</strong>, <strong>Àngels Martínez</strong>, <strong>Albert
Noguera</strong>, <strong>Montserrat Palau</strong>,<strong> Gabriela
Serra</strong>, <strong>Beatriz Talegón</strong>, <strong>Ada Ferrer</strong>,
<strong>Francina Alsina</strong>, <strong>Josep M. Ganyet</strong>, <strong>M.
Dolors Feliu</strong>, <strong>Emili Ané</strong> i <strong>Montserrat
Castellà</strong>. <strong>Marta Rovira</strong> n’ha estat la vice-presidenta i
<strong>Jordi Domingo</strong>, el secretari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/forum-civic-social-debat-constituent-arrenca-debat/" target="_blank"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/forum-civic-social-debat-constituent-arrenca-debat/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-88300813819220120972019-07-22T12:10:00.003+02:002019-07-22T12:10:57.385+02:00La incomprensible submissió dels partits independentistes | Vicent Partal<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">«Els ciutadans van donar a l'independentisme la seua victòria més gran en unes eleccions espanyoles precisament com a premi, quan l'independentisme havia tombat Sánchez»</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="pedro sánchez" height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/06/H_3514167-604x270.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/vicent-partal/" target="_blank">Vicent Partal</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Finalment, l’estratègia de Pedro Sánchez
sembla que podria funcionar, cosa que he de reconèixer que m’ha sorprès. Després
d’unes setmanes de guerra oberta entre el PSOE i Podem, és possible que Sánchez
aconseguesca els vots necessaris per a proclamar-se president del govern
espanyol gràcies a un pacte amb els de Pablo Iglesias i amb el regal de les
abstencions necessàries de l’independentisme català, o com a mínim d’una part.
Si la cosa acaba reeixint, caldrà reconèixer al nou president espanyol una
capacitat política insòlita, que el converteix, alhora, en un adversari temible.
Perquè haurà aconseguit ni més ni menys que un govern de submissió, on
l’esquerra i l’independentisme s’hauran doblegat a totes les seues condicions,
sense cap garantia de res ni cap cessió per la seua banda, bé siga per la por
d’un govern de la dreta, bé siga per la por d’uns resultats electorals dolents
en unes eleccions avançades o bé siga pel xantatge amagat rere el somni d’un
indult als presos polítics. Una molt mala notícia, en qualsevol cas.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Pel que fa a Podem, sense ni tan sols
entrar al debat programàtic, és evident que hi ha un tram enorme entre la
coalició de govern que ells proposaven amb Pablo Iglesias de vice-president i
aquest govern espanyol que s’insinua, on Pablo Iglesias resta vetat i fora de
joc, on hi haurà alguns ministres de Podem, però triats personalment per Pedro
Sánchez i, per tant, lligats per la fidelitat a ell, i on hi haurà àrees
senceres, les àrees més sensibles, de fet, sobre les quals l’esquerra no podrà
ni tan sols opinar. Això és molt menys fins i tot que el famós ‘govern de
cooperació’ que Sánchez mateix havia arribat a proposar en el seu moment de
manera abstracta i com a primera hipòtesi.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Una configuració com aquesta, diguen el
que diguen ara, no serà gaire estable i en qualsevol moment podran aparèixer
crisis que posaran en qüestió la continuïtat de l’executiu espanyol. Però una
volta format el govern i instal·lada una part de Podem en el poder, ni que siga
subsidiari, ja no serà tan senzill de desfer un acord que encara divendres
passat, després de tant d’insult, vexació i desqualificació entre els uns i els
altres, semblava impossible.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Ara bé, si la cessió de Podem és estranya,
la de l’independentisme encara ho és més. Fixeu-vos en un detall: PSOE i Podem
no tenen prou vots per a investir Sánchez, però en canvi ningú no té cap dubte
que si aquests dos partits es posen d’acord, hi haurà govern a Espanya. Per què?
Perquè l’independentisme català no compta, és un zero a l’esquerra. La submissió
es dóna per segura, més en el cas d’ERC que en el de JxCat, però en qualsevol
cas de manera suficient. Fins aquest punt, tan lamentable, hem arribat. Si fa
uns mesos, en la votació del pressupost, ERC i JxCat encara van ser capaços de
provocar la caiguda del primer govern Sánchez, ara, en canvi, no entra al cap de
ningú, a Madrid, que es comporten com ho van fer aleshores. Ni les seues
declaracions van en aquesta línia. I la cosa més greu de totes és que al PSOE no
li caldrà ni negociar ni parlar ni res de res. Probablement, o això sembla que
es dedueix dels comentaris de Gabriel Rufián, els quinze diputats d’ERC
s’abstindran i amb això el PSOE ja en tindrà prou. I no s’ha descartat encara
que els de JxCat ho facen també. Amb això, la inestabilitat espanyola, una de
les principals armes que tenia l’independentisme català, romandrà enterrada
gràcies a la nul·litat política de l’independentisme mateix. De
l’independentisme polític. Dels partits.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">A hores d’ara, l’única explicació possible
d’això és, com apuntava ahir Andreu Barnils </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/lindult/"><span style="font-family: Helvetica;">en un
article excepcional</span></a><span style="font-family: Helvetica;">, l’esquer de l’indult. De
l’indult, que no pas de l’amnistia –que és molt diferent, perquè l’indult
implicarà acceptar que el Primer d’Octubre tots nosaltres vam cometre un
delicte, cosa que em sembla que acabaran acceptant, tal com va tot
plegat.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Sembla evident, per tant, que el xantatge
funciona. Perquè l’esperança vaga i inconcreta d’un indult que pose alguns dels
presos al carrer és l’única explicació possible de la posició que sembla que
adoptaran finalment els diputats independentistes, o alguns d’ells. Ho faran
passat el judici i vist que no va servir absolutament per a res, perquè ells
mateixos no el van voler convertir mai en un conflicte polític ni es van voler
plantar davant les trampes i les arbitrarietats. Ho faran a l’espera d’unes
condemnes duríssimes que el mateix Sánchez a qui ara volen fer president no ha
fet res per disminuir. I ho faran enmig de la desmobilització creixent d’una
població que no entén un borrall què fan els seus representants polítics –una
desmobilització, però, incentivada pels presos i pels seus partits, amb ordres i
reclams que sempre han anat en la línia de no fer créixer la tensió.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Però arribats on som, ningú no hauria
d’oblidar que els ciutadans van donar a l’independentisme la seua victòria més
gran en unes eleccions espanyoles precisament com a premi per haver tombat
Sánchez en el debat del pressupost espanyol. Els votants no van expressar cap
disconformitat amb aquella posició de fermesa, ans al contrari, van acudir en
massa, com mai abans, a votar per premiar-la. Si ara alguns volen fer servir
aquests vots en una direcció oposada a l’original, potser que comencen a pensar
també en les conseqüències del seu gest. Que n’hi haurà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/submissio-independentistes-editorial-vicent-partal/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/submissio-independentistes-editorial-vicent-partal/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-7010453212411667502019-07-21T08:43:00.003+02:002019-07-21T08:43:42.609+02:00“QUI VOL SER EL NEN QUE DIGUI A L’EMPERADOR QUE VA NU?” | Bernat Deltell<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><b>Xavier Diez (Barcelona, 1965) és Doctor en
Història Contemporània i llicenciat en Filosofia i Lletres. Ha publicat una
dotzena de llibres i els seus articles són habituals en diversos mitjans de
comunicació. Fill d’un metal·lúrgic i d’una camperola de Galícia, Diez explica
que és el primer de tota la seva família que ha pogut accedir a la Universitat.
En la seva novel·la <em>Hotel Califòrnia</em> (El Cep i la Nansa Edicions, 2016)
el protagonista -un alter ego de l’autor- explica que “com la meva família,
tornava a allistar-me al bàndol dels perdedors dels perdedors. Havia perdut la
guerra abans de néixer, i homes com el rector de la Universitat, com els
policies que em detingueren i atonyinaren, com els amos de la fàbrica on
treballava el pare, com el militar que no tingué en compte les al·legacions per
evitar el servei militar, em recordaven dia a dia que ells no estaven disposats
que un pelacanyes com jo els pogués tractar de tu a tu”. En aquesta llarga
entrevista sí que parla de tu a tu de l’actual situació política espanyola i
estableix interessants paral·lelismes amb el nostre passat més recent</b></span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><img alt="" height="469" src="https://bernatdeltell.cat/wp-content/uploads/2019/07/Xavier-Diez-300x220.jpg" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></strong></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;"><a href="https://bernatdeltell.cat/" target="_blank">Bernat Deltell</a></span></strong></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></strong></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-El mite de la transició modèlica
s’ha convertit en una desil·lusió col·lectiva?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Quan coordino juntament amb Joel Bagur un
llibre d’articles sobre la Transició (<em>La gran desil·lusió; la Transició als
Països Catalans</em>, 2003), cap a principis de segle, la visió optimista sobre
la Transició com a millor dels mons possibles era clarament dominant en el
panorama intel·lectual. Per contra, des de fa alguns anys, aquesta versió
triomfalista ha quedat desacreditada -imagino que a causa que a l’estat se li
han vist les vergonyes- i ha fet que la interpretació crítica, la que sosteníem
uns pocs historiadors, hagi esdevingut hegemònica</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Per què aquest
canvi?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Hi ha molts factors, com els que acabo
d’apuntar. La incapacitat de jutjar el franquisme, d’encarar-se davant un passat
tràgic, de fracassar en les polítiques de memòria històrica, encara que també
davant el reaccionarisme que ha mostrat l’estat -sobretot per la dreta- i que en
els darrers anys no ha parat d’accentuar-se. Ara bé, sens dubte, la qüestió de
Catalunya ha estat clarament decisiva. La tesi que he defensat sempre, i jo que
no tinc cap mena d’origen català i que per tant la dimensió sentimental del
nacionalisme no la tinc en absolut, és que l’Espanya actual és l’estat
franquista que més o menys va tractar de disfressar-se de democràcia en un
moment determinat. Però l’estat és manegat pels mateixos que bombardejaven
Barcelona l’any 36, 37 i 38. Els mateixos que havien instal·lat un aparell
repressor, que havien comès crims contra la humanitat, i que no han passat per
cap Nuremberg. Per contra, Catalunya, a banda de la seva dimensió nacional, és
el que queda de l’Espanya republicana, l’últim reducte, i per tant,
independitzar-se serveix bàsicament crear un espai democràtic al marge d’aquesta
Espanya franquista, és també l’herència de l’Espanya il·lustrada, l’heterodoxa,
l’alternativa. La independència serveix per trencar definitivament amb el
franquisme adherit fins al moll de l’ós de les institucions espanyoles, i també
entre bona part de la seva sociologia. Aquesta és la meva tesi, tot i que m’han
fet molt poc cas perquè els nacionalistes, els de la bandereta i totes aquestes
coses, són molt pesats i sovint no consideren aquesta dimensió republicana i
transversal, també espanyola, que existeix en una Catalunya de vocació
rupturista. La independència també és una forma de derrotar l’Espanya
franquista</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Podríem dir que la societat
catalana està dividida entre aquestes dues concepcions que apunta
vostè?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<strong></strong><span style="font-family: Helvetica;">-Catalunya no està
dividida en absolut, perquè la majoria d’immigrants que van arribar aquí,
sobretot fins als anys 70, eren perdedors de la guerra, i en els seus llocs
d’origen no només és que es fotessin de gana, és que ells i els seus fills eren
assenyalats, humiliats i no tenien cap mena d’oportunitat. Tinc amics, fills
d’andalusos i castellans, que quan tornaven al poble, a l’estiu, encara se
sentien marcats per l’estigma de la guerra, i veien com els fills dels
franquistes seguien mantenint els seus privilegis, i com eren els primers a
atiar l’anticatalanisme. Per contra, a Catalunya, l’antifranquisme era
hegemònic; tant és així que fins i tot la CNT continuava als anys 50 i 60 tenint
una gran capacitat de mobilització i d’acolliment de gent que venia de fora i
fins i tot creava empreses afins per a què molts tinguessin un lloc on treballar
i, per tant, poder portar menjar a casa, i un futur en peu d’igualtat, malgrat
força dificultats amb els autòctons. Això explica les grans mobilitzacions
antifranquistes dels anys setanta, i això explica, també, que els intents de
neolerrouxisme, molt vinculats a l’extrema dreta, a l’alt funcionariat i a les
cases regionals, no hagin acabat de funcionar</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Vostè sempre apunta que Espanya
té tres grans problemes. Quins són aquests problemes?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Unes desigualtats socials insuportables,
una manca de política democràtica i la incapacitat d’administrar la
plurinacionalitat. L’única possibilitat d’acabar amb aquests problemes és crear
un estat independent. A mi sempre m’agrada parlar de la Catalunya postnacional,
una Catalunya en la qual, si molt m’apures, no hi hagi ni tan sols idioma
oficial, que sigui plural en les seves formes, que cada generació tingui dret a
reinventar-se nacionalment (de fet, això ja ha passat; la Catalunya d’avui no té
res a veure amb la dels anys 70 ni amb la dels noucentistes), una Catalunya a
l’estil canadenc, argentí o nord-americà, on no importa tant d’on véns sinó on
vols anar</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-El problema és que al davant hi
ha l’Estat Espanyol, i tot això que vostè diu no ho permetrà</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Naturalment, aquest ha esta el seu paper
històric, i la raó del seu fracàs en la història contemporània. Llegint la
biografia de Simón Bolívar i mirant una sèrie colombiana de Netflix (que, encara
que “cul·lebroneja”, resulta interessant en els seus 60 capítols) explica molt
clarament que l’actitud de l’imperi [l’espanyol] és la mateixa que la d’avui. És
a dir, una “cerrazón intelectual” i una incapacitat d’acceptar el tracte de tu a
tu a aquell que consideres inferior. I esclar, això provoca el descontentament
que suposa la fi abrupta i dolorosa, de l’imperi. Tan fort va ser l’impacte, que
trenta anys després d’haver estat expulsada d’Amèrica, la corona espanyola
encara reclamava el territori d’ultramar i hi va fer algunes fracassades
incursions militars</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Per què creu que encara passa tot
això?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<strong></strong><span style="font-family: Helvetica;">-Cultura política,
Espanya té una cultura política molt autoritària. De fet, molt similar a Turquia
i Rússia. I centrem-nos una mica en aquest punt</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Digui, digui…</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Què tenen en comú aquests tres països?
Per començar, que estan a la perifèria d’Europa, que mantenen una cultura
política molt autoritària i intransigent, que havien estat grans imperis que han
anat reculant i entrat en decadència, i que tenen molta por al futur i a la
incertesa pel que fa a la seva continuïtat. Això els fa tancar en si mateixos.
És una tendència molt autàrquica: el món ens menysprea, no ens entén, no ens
accepta com som… I d’aquí ve el complex d’inferioritat espanyol (si ellos tienen
UNO -ONU en anglès- nosotros tenemos DOS); els turcs amenacen en fer-se
islamistes si Europa no els respecta com a nació; i Rússia atia el ressentiment
contra Occident i juguen a la doble ànima, la occidental però també l’eslava. I
en canvi, una altra gran potència també a la perifèria d’Europa, com és Suècia,
se n’ha sortit molt bé</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Suècia?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Sí, Suècia havia estat una gran potència
fins al segle XVIII-XIX però en un cert moment assumeix que ja ho havia deixat
de ser i es va saber reconstruir com a nació en base a pactes interns i a una
cultura basada en el diàleg. I va deixar anar a Noruega, perquè el pes d’haver
de suportar tensions centrífugues era excessivament onerós. Tot això
reconverteix Suècia en un nou país més democràtic i més igualitari. El resultat
és que els suecs viuen molt bé i els turcs, russos i espanyols viuen fatal,
encegats i enfonsats en la bilis del seu ressentiment i d’una identitat molt
excloent i autoreferencial. Com he dit abans, són països on es pensa que tothom
els té mania, que tothom conspira contra ells, que tothom els odia… Això només
ho dius quan ets algú molt insegur, i col·lectivament molt paranoic. I sí, no
ens hem d’enganyar: Espanya és un país amb una inseguretat identitària que fa
feredat! Quant més grossa la bandera, més dubtes sobre la pròpia
identitat</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">
<hr />
</span></div>
<div align="center">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>“Espanya és un país amb una
inseguretat identitària que fa feredat! Quant més grossa la bandera, més dubtes
sobre la pròpia identitat”</strong></span></div>
<div align="justify">
<hr />
</div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Dels tres països que m’ha dit,
dos no pertanyen a la UE. Hi ha el risc que Espanya també n’acabi
sortint?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-El risc és que Europa acabi marxant
d’Europa. A veure, entenguem una cosa; el procés d’unificació de la UE tenia
originàriament com a principal motiu d’inspiració evitar una nova gran guerra
civil europea. I no només això, sinó que en el context de la guerra freda, i amb
el comunisme com una idea que resultava molt atractiva per a les classes
treballadores, cal arribar a un pacte urgent “per salvar Europa”. No dic cap
tonteria: al final de la Segona Guerra Mundial es fan enquestes i la gran
majoria d’europeus, en un 70%, deien que s’havia acabat amb el nazisme gràcies a
l’exèrcit rus; i és així, els fets ho demostren. Si els Estats Units no
haguessin entrat en guerra els russos haurien trigat dos o tres anys més, però
igualment haurien guanyat per la seva superioritat de mitjans. Doncs bé, com he
dit abans, el prestigi que tenia la Unió Soviètica era tan gran que realment
Europa va intentar salvar-se fent un pacte social demòcrata: les classes
dirigents renuncien retornar al capitalisme clàssic anterior a la Primera Guerra
Mundial i de les grans diferències socials, i la classe treballadora renuncia a
la revolució. Tot això funciona fins als anys 80, quan l’amenaça comunista
s’esvaeix i comença un procés de neoliberalisme global que té els seus accents
particulars (no és el mateix neoliberalisme anglosaxó que l’alemany). I així és
com a les institucions europees s’imposa Alemanya, Àustria i Holanda -la
Miteleuropa-, que tenen una visió conjunta i particular del neoliberalisme
(l’ordoliberalisme), i que consisteix a mantenir unes institucions formals,
progressivament buidades de contingut, una primacia de l’empresariat sobre la
societat (amb una certa responsabilitat social) i, sobretot, una política
d’austeritat. Ah, i repartiment del treball segons classe i zona geogràfica.
Coneixes el sistema educatiu alemany?</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-No</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-El sistema educatiu alemany defineix
clarament que quan els alumnes compleixen deu anys l’elecció es trifurca entre
aquells que faran una FP bàsica, una FP sofisticada i els que aniran a la
Universitat. Però dins la pròpia Alemanya hi ha també una certa especialització
geogràfica entre una part de serveis, una part industrial i una altra de rural a
l’est del país. Aquesta concepció tracten d’exportar-la al continent; tot fent
de la Miteleuropa a fer el Batxillerat, la universitat i una indústria
fonamentada en l’alta enginyeria, i una perifèria mediterrània, amb Espanya,
Grècia o Portugal, fent la FP Bàsica i convertir-lo en una àrea de serveis de
baix valor afegit com el turisme. Tot això provoca un trencament dins la UE
d’espai de benestar i d’equilibris territorials. Una Europa sociològicament i
territorialment més desigual, amb guanyadors i perdedors cada vegada més clars.
Una Europa en què unes elits tecnocràtiques apliquen les decisions que els
estats no s’atreveixen a prendre en contra de l’opinió de la seva pròpia
ciutadania. I per imposar això, se sacrifica la democràcia a l’altar dels
mercats. Què ha passat? Que tot es trenca. Un exemple: França o Dinamarca fan
referèndums sobre el tractat europeu, la ciutadania vota en contra, i al final
els governants passen olímpicament del que diuen les seves poblacions i s’acaba
signant allò que s’havia rebutjat en referèndum, tot canviant el títol i alguna
preposició. És el cas també del Brexit, (que implica una guerra bruta de les
institucions europees contra els britànics) o Grècia, quan Tsipras fa un
referèndum per si ha d’acceptar el memoràndum i no només l’obliguen a
acceptar-lo sinó a que a sobre li cobren interessos. Clar, la UE s’està
autodestruint. L’episodi de Puigdemont no deixa de formar part d’aquesta idea en
la qual les elits s’imposen a la voluntat popular. Problema? Espanya ja té una
certa tendència a l’aïllament, però jo crec que abans pot desaparèixer la UE que
Espanya en pugui sortir</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><img alt="" height="426" src="https://bernatdeltell.cat/wp-content/uploads/2019/07/Xavier-Diez-2-300x200.jpg" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></strong></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-I com creu que es reformularia
aquesta UE?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Depèn del que passi a Àsia, del paper de
la Xina i de Rússia i els seus interessos geopolítics, depèn dels populistes a
l’estil de Salvini…</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Matteo Salvini?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Mira, a mi Salvini em cau tan malament
com probablement a tu, però tothom parla molt de la xenofòbia de Salvini com si
aquí rebéssim els migrants amb garlandes. Salvini fa coses molt semblants a les
que fa Pedro Sánchez, en aquesta qüestió, però la diferència és que Salvini, tot
saltant-se l’ortodòxia imposada per Berlín, va desafiar la UE dient que farien
uns pressupostos expansius, que recuperarien l’edat de jubilació als 62 anys… i
per això se l’està castigant (no sigui que altres imitin el seu exemple). I ara,
els mitjans globals es passen tot el dia malparlant d’Itàlia i el seu govern.
Però no hi ha cap poble tan políticament imaginatiu com Itàlia, i ara juguen a
una certa provocació dient que s’estan alineant amb l’eix Polònia-Hongria, quan
en realitat vetllen pels seus interessos, i per certa independència econòmica i
empresarial. Tot això no deixa de ser una lluita sorda contra aquesta Europa
governada per Alemanya, Àustria i Holanda</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Com encaixa Catalunya en tot
això?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Els catalans tenim tendència a mirar-nos
molt el melic, i en aquesta història hem d’entendre que ens hem convertit en el
punt feble d’Espanya. Ara qualsevol país podrà fer el que vulgui amb Espanya
perquè té els catalans com a coartada. Els russos ens ajudaran? Els israelians
ens ajudaran? Els xinesos ens ajudaran? Ningú ens ajuda, per descomptat, no s’ha
de confiar en l’ajut exterior, però sí que ens utilitzaran per aconseguir acords
favorables amb Espanya. De fet, ja està passant: la flota russa es proveeix de
carburant al port de Ceuta tot i que Espanya s’arrisca a sancions per part de
l’OTAN, estirada d’orelles dels Estats Units… Espanya està en una posició molt
dèbil. Per entendre el que estic dient: qualsevol país pot dir a Espanya “vull
tal cosa”, Espanya oposar-s’hi i llavors, el país en qüestió, dirà “mira, farem
un gest amb Catalunya”. La claudicació espanyola serà immediata!</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-I què ha de fer
Catalunya?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Afeblir Espanya, sabotejar-la cada dia,
tot i que no costa molt perquè ja s’ho fan sols. Mira, tot l’espectacle
vergonyós que està fent Espanya contra Catalunya l’ha convertit en un estat
fràgil i vulnerable. Els estats no tenen amics ni enemics permanents, només
interessos com deia Lord Palmerstone al segle XIX. Els catalans ens podem
aprofitar de tot això? Sí, però sobretot els catalans han de fer coses, perquè
esperar que algú ens reconegui o que faci la feina que no fem, no passarà. Els
estats no ens miren en funció de si els som més o menys simpàtics, o per la
justícia o injustícia de la nostra causa, sinó que es pregunten ¿què en puc
treure jo de tot això? França, per exemple, i com Espanya també, té una gran
incapacitat per entendre el conflicte català, però en canvi sí que sap que una
Catalunya de set milions i mig de persones i un producte interior brut de
250.000 milions d’euros és un gran mercat. I per això pot pensar: hòstia, i si
els nostres ferrocarrils francesos poden arribar fins a Barcelona i accedir a
aquest mercat? El francès mitjà no en té ni idea del que passa a Catalunya, però
les elits franceses sí. I aquestes elits poden dir “sí, estem a favor de la
unitat” fins que algun dia diguin “no, ja no ens interessa la unitat d’Espanya”.
De fet, ja ho van fer a l’època napoleònica, quan van projectar una Catalunya
sota sobirania francesa durant els segles XVII i XVIII. Catalunya sempre ha
estat a l’agenda geopolítica francesa. Pot passar també que França en un moment
determinat vulgui estendre la seva àrea d’influència i convertir Catalunya en
una mena de Bèlgica, és a dir, un país satèl·lit que els permeti, als francesos,
ampliar la seva capacitat econòmica i influència cultural, i així fer de
contrapès a l’actual poder d’Alemanya. I una altra: els països sud-americans li
tenen jurada, a Espanya. Jo vaig estar a l’Argentina l’any 1996 i recordo veure
aquells jovenets espanyols de vint-i-pocs anys que aterraven a Buenos Aires, que
eren del PP, tots amb els cabells engominats, de bona família i entraven a
treballar d’executius a les empreses privatitzades com la companyia argentina de
telèfons (Telefónica), Aerolíneas Argentinas (Iberia) o YPF (Repsol). I jo
recordo com tractaven als argentins, quan precisament el poble argentí és
refinat, culte, que té un sistema educatiu que si bé cau a trossos continua sent
potent, que és gent llegida, que té ascendents jueus, alemanys, iugoslaus,
italians… Aquests jovenets força incompetents anaven amb una mentalitat de
“conquistadores” que es passaven la vida menyspreant als seus subordinats, gent
més culta i preparada que ells, com si fossin els amos de la “hacienda”. El
resultat és que, en els aldarulls de l’any 2000, els primers llocs que els
argentins revoltats trien per calar-hi foc són aquestes empreses</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Resumint…</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Resumint: en tota aquesta història
Espanya s’està suïcidant com a país. Està veient perjudicats els seus interessos
polítics i econòmics i el seu estatus internacional, perquè és vulnerable i
comportarà un aïllament internacional, que ja ha començat, i que pot esdevenir
molt tòxic</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Està col·lapsant
Espanya?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Sí, és així. Mira, t’explico una cosa:
l’atemptat de Barcelona del 17 d’agost de 2017. Són uns 200 ferits de 34
nacionalitats. Jo sempre dic que si fos un periodista italià preguntaria al
ministeri d’Exteriors espanyol què ha passat, perquè si no vaig errat quatre
d’aquestes víctimes eren italianes. O incompetència o mala fe van tenir
resultats tràgics. La premsa espanyola ha decidit fer un pacte de silenci perquè
té por que les noves revelacions sobre l’atemptat de Barcelona sigui una
repetició de l’Informe Picasso de l’any 1923</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">
<hr />
</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">[L’Informe Picasso és el nom amb què es
coneix l’informe redactat pel general Juan Picasso González, destinat en el
Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la
Comandància General de Melilla durant els mesos de juliol i agost de 1921 en
l’anomenat Desastre d’Annual]</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">
<hr />
</span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Què passa amb aquest
informe?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-L’any 1923 encara està vigent el sistema
constitucional provinent de 1876. Era un sistema falsament democràtic.
Catalunya, per exemple, es passava més temps en situació d’excepció i emergència
que no pas en situació de normalitat. Arriba l’aventura colonial del Marroc, la
batalla d’Annual, on moren més de 13.000 soldats espanyols. L’Informe Picasso
revela que és el rei Alfons XIII el responsable d’aquest desastre, un rei que és
un militarot que va de copes i de putes amb tots els alts comandaments que hi ha
a l’Àfrica. Hi ha fins i tot comunicacions registrades on el rei exigeix als
seus comandaments que vagin a atacar a un lloc on saben perfectament que els
poden pelar a tots perquè anaven sense preparació, sense pràcticament munició,
armes en mal estat, una oficialitat pràcticament analfabeta, sense mapes… i el
rei els incita a atacar a partir de frases de l’estil: “¡con dos cojones, viva
España!”. Doncs bé, l’Informe Picasso, que el fa un militar que es diu Picasso i
és oncle del pintor, revela una situació de desgavell, corrupció i incompetència
que explica aquell desastre militar davant guerrillers mal armats. I això
succeeix paral·lelament a un moment de grans tensions socials amb situacions com
la guerra bruta contra els sindicalistes de la CNT (li diuen pistolerisme quan
es tracta d’una guerra social que provoca més de 500 morts). Davant d’un informe
demolidor, i poc abans de ser publicat, el capità general de Catalunya, Miguel
Primo de Rivera, es va pronunciar militarment, va dissoldre les cambres i va
proclamar la dictadura amb el consentiment –jo diria que amb els precs- del
mateix Alfons XIII –responsable intel·lectual del desastre d’Annual- finalitzant
així el procés de depuració de responsabilitats. Et sona? Espanya tapa l’Informe
Picasso i reacciona amb un cop d’estat, induït també per la pròpia burgesia
catalana. Aquesta dictadura, que dura set anys, també acaba col·lapsant i arriba
la República que és un moment de ruptura que al cap d’uns anys és avortada.
Clar, què passa? El que estem vivint ara recorda l’ambient de l’època de
l’Informe Picasso: si l’atemptat del 17-A, que m’imagino que els serveis secrets
del Regne Unit que són bastant bons i els dels Estats Units, deuen començar a
sospitar sobre si en aquest episodi hi ha algú de gran pes al darrere. I per
tant, el que fa la premsa espanyola és silenciar-ho per evitar la guspira que ho
incendiï tot. Exactament igual que els anys 1921-1923</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Què en pensa de Felipe
VI?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-És algú d’extrema dreta, que en comptes
de cridar als militars per a què treguin els tancs al carrer crida el poder
judicial perquè redactin les sentències que vol llegir. Tot això pot reforçar
molt la moral de combat del nacionalisme espanyol a curt termini, però no
s’aguanta gaire temps.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Per què?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Perquè això degrada les institucions (i
estan degradades de manera molt clara) i un país sense institucions entra en
situació de caos. Aquí la gran pregunta és si l’independentisme es mantindrà
ferm. Jo crec que la pregunta és aquesta; jo sóc crític amb el paper dels
partits polítics, però també amb les entitats. Les entitats es pensen que això
és igual que abans del 17 d’agost, quan Espanya aparentava encara ser una
democràcia i quan ens pensàvem que manifestos i mobilitzacions podien ser útils.
Però ara estem davant d’una dictadura. I per tant, l’independentisme ha de
canviar d’estratègia, a còpia de molta imaginació, molta pressió i molt
constant. Oblidar-se de les manifestacions d’un milió de persones i apostar per
coses que els fan mal, com la llista d’empreses de consum estratègic. Això els
ha fet mal, ho notes, ho perceps. També protestar cada vegada que vingui el Rei
o algun dels seus, buscar suports internacionals, mostrar públicament que hem
perdut el respecte a un estat dictatorial…</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-De fet, políticament Espanya està
col·lapsada des de fa anys…</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Sí, segur que el think tank aquest de
Juan Sebastián Elcano ho sap perfectament i en són molt conscients, però el
problema és: qui vol ser el nen que digui a l’emperador que va nu? Qui vol posar
el cascavell al gat? A veure, la pregunta fins i tot la podríem fer d’una altra
manera. Tot el món de la literatura, del cinema, dels cantants, els progres
oficials… per què es manifesten a favor del Dalai Lama i no pas de Jordi
Cuixart? Perquè malauradament coneixen molt bé la caverna espanyola i han de
decidir entre perdre el 20% del seu mercat [el català] o el 80% [l’espanyol]. La
falta de solidaritat de les elits culturals espanyoles té a veure amb la por,
perquè no estan davant d’una cultura democràtica. Un altre exemple: quan va
passar l’afer dels papers de Salamanca va sorgir de nou l’anticatalanisme de
manera descarada quan només es tractava d’una qüestió tècnica. Jo havia fet
recerca a Salamanca i allò no era un arxiu, sinó un magatzem de papers que no
estaven ni classificats. Doncs bé, recordo que un parell de professors de la
Universitat de Salamanca van dir que allò que demanaven les institucions
catalanes era molt raonable i ho argumentaven des d’un punt de vista tècnic i
com una cosa que ja es feia a Europa. Aquests dos professors, que escrivien
habitualment al diari local de Salamanca, van ser vetats immediatament. Mira el
mateix Ramon Cotarelo, l’han defenestrat i ara es pot dir que viu com un exiliat
a Catalunya. Ell mateix em va explicar que molta gent l’havia deixat de saludar
pel seu discurs sobre Catalunya</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Però aquest sectarisme també
existeix a casa nostra…</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-I tant que existeix, si hi ha una cosa
sectària és l’independentisme hiperventilat. Mira, jo no milito enlloc, pago la
meva quota a l’ANC i de tant en tant col·laboro fent alguna xerrada i ja està,
però passo d’aquestes baralles absurdes del “i tu més”</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Però tot i així em diu que és
optimista?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-Sí, però no pas per l’independentisme,
sinó perquè és un corrent de la història que no es pot aturar. L’any 1900 hi
havia 25 estats, a Europa, i ara n’hi ha 53. Les independències
llatinoamericanes, després de la dels Estats Units… Podia haver passat abans o
després, però sempre acaba passant. Com ho pots evitar? Doncs a l’estil
britànic: creant un estat confederal en el qual conserves alguns elements
comuns, com pot ser la Corona, i així han pogut mantenir una gran influència
arreu del món. Però què va fer Espanya? Just al contrari: negociar és una
feblesa, no es pot negociar ni pactar. I així és com Espanya no només perd les
seves colònies, sinó qualsevol oportunitat de mantenir la seva influència o el
respecte en aquests territoris</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<strong><span style="font-family: Helvetica;">-Què me’n diu de la manca de visió
d’estat dels catalans?</span></strong>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">-El meu <em>hit parade</em> de llibres més
venuts l’ocupa <em>L’Anarquisme fet diferencial català </em>(Ed. Virus, 2013),
una provocació intel·lectual o un <em>divertimento</em> acadèmic. El llibre
parteix de la premissa del per què Catalunya ha estat un dels llocs més fèrtils
on ha crescut l’anarquisme. Cada teòric donava la seva resposta a aquest
interrogant. És així com vaig buscar cites de, per exemple, Vicens Vives, que
explicava que les classes altes no havien sabut entendre el problema social;
Ferran Soldevila deia que hi havia una llarga tradició d’autogestió, etc… La
meva conclusió és que quan tu has tingut un estat en contra teu al llarg de tres
segles seguits, és a dir, que qualsevol cosa que fa l’estat és per
perjudicar-te, al final acabes desenvolupant una desconfiança profunda respecte
el poder i els lideratges. Fins i tot algú com l’actor Toni Albà expressa
perfectament aquest escepticisme català, no creiem en el poder i per tant som
anarquistes. Però no l’anarquisme de menjacapellans, no, no em refereixo a això.
I aquesta manera de ser també ens aporta molta iniciativa a l’hora de crear una
cooperativa, una empresa… No estem acostumats a esperar que vingui algú i ens
digui el que hem de fer, oi? En definitiva, aquest anarquisme inserit en la
societat catalana és el que ens porta a no tenir límits!</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica;">
</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Bernat Deltell. Entrevista feta al poc
glamorós Mc Donald’s de l’estació de Sants a les sis de la tarda del dimecres 17
de juny de 2019</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://bernatdeltell.cat/qui-vol-ser-el-nen-que-digui-a-lemperador-que-va-nu/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://bernatdeltell.cat/qui-vol-ser-el-nen-que-digui-a-lemperador-que-va-nu/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-86662287010383275782019-07-20T08:32:00.001+02:002019-07-20T08:32:15.789+02:00Els Consells Locals de la República Catalana comencen a caminar | Andrés G-Nandín<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Una trentena de municipis han comunicat a l'ANC que ja l'havien constituït o que volien fer-ho</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/H_3432209-604x270-19173750.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/andres-g-nandin/" target="_blank">Andrés G-Nandín</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Al gener, l’<strong>Assemblea Nacional
Catalana (ANC)</strong> va decidir d’impulsar la creació dels <strong>Consells
Locals de la República </strong><strong>C</strong><strong>atalana</strong>, en
consonància amb el Consell per la República establert a
<strong>Waterloo</strong>. Una font propera al secretariat de l’ANC ha explicat
a VilaWeb que en una trentena de municipis ja s’havia constituït el consell o bé
s’havien fet peticions per a constituir-ne un. Entre aquests municipis,
destaquen <strong>Lleida, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Berga, Olot,
Banyoles, Reus, Balaguer, Flix, Cornellà del Terri, Pineda de Mar i
Palamós</strong>, nucli que presentarà el Consell Local públicament a final de
juliol.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Volen esdevenir una eina per a ‘fer
tangible la República’ i passar de les paraules als fets en l’àmbit municipal.
Segons <strong>Lluís Corominas</strong>, del Consell Local de la República de
Palamós, es tracta ‘d’apoderar la ciutadania i organitzar-la per als moments que
puguin venir. I alliberar de feina els ajuntaments, que ja estan ficats en el
dia a dia dels municipis’. Destaca que, si bé l’ANC els impulsa, els Consells
són independents i apolítics. La intenció és que siguin autònoms però
complementaris de la tasca que fa l’Assemblea, per no encavalcar esforços. ‘La
gent hi participa a títol individual, no com a militants de partits’,
aclareix.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Malgrat tot, encara hi ha dubtes a l’hora
de constituir-los i elements per definir. Precisament, alguns consells, com els
d’<strong>Olot, Pineda de Mar i Banyoles</strong> es van crear com a proves
pilot per a analitzar-ne la viabilitat. A Banyoles, la resposta ciutadana és
bona, explica <strong>Lluís Roura</strong>, membre de l’ANC del Pla de l’Estany.
Tanmateix, estan pendents d’una possible coordinació nacional amb el Consell per
la República.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">D’aquí que el Consell per la República i
l’ANC treballin per concretar conjuntament un decàleg de requeriments i
actuacions, és a dir, ‘els valors i els principis que ha d’acatar un Consell
Local per rebre l’aval de Waterloo i ser legítim’, explica a VilaWeb una font
coneixedora del procés.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Un punt de partida són els onze objectius
per a treballar en l’àmbit territorial </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/lanc-impulsara-consells-locals-de-la-republica-catalana/"><span style="font-family: Helvetica;">establerts al gener</span></a><span style="font-family: Helvetica;">. Entre
aquests, hi ha els d’esdevenir un punt de trobada d’entitats, persones i
iniciatives locals favorables a la República, fomentar l’existència de
voluntariat de proximitat, canalitzar necessitats socials no ateses i fomentar
el consum ‘estratègic’. Filosofia que enllaça amb la voluntat de l’ANC de fer
‘independència efectiva’ o ‘desconnexió <i>de facto</i>‘ mitjançant estratègies
com ara la d’</span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/anc-activa-cercador-empreses-compromeses-autodeterminacio/"><span style="font-family: Helvetica;"><strong>Eines de país</strong>.</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/consells-locals-republica-catalana-comencen-caminar/" target="_blank">https://www.vilaweb.cat/noticies/consells-locals-republica-catalana-comencen-caminar/</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-52618707442558167922019-07-19T09:25:00.002+02:002019-07-19T09:25:35.348+02:00Sí i sí, president Torra | Jordi Galves<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de informe de plataforma per la llengua" height="338" src="https://cronicaglobal.elespanol.com/uploads/s1/62/20/05/3/llengua-catalana-unica-oficial.png" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong class="author" style="background-color: white; font-family: ag-black, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; text-align: left;">Jordi Galves</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El president Torra, el més tenaç i determinat de la nostra història recent, m’agrada perquè fa el mateix cas dels partits polítics que la majoria dels ciutadans: entre poc i gens. La seva capacitat per sentir-se indiferent a les coses que només brillen, per passar olímpicament dels poders fàctics que no pot combatre és colossal. <strong style="line-height: 1em !important;">De Vox a la CUP</strong>, tothom se’n queixa, tothom el critica, especialment els del seu grup polític. Mai ha estat tan fàcil blasmar i erosionar, difamar, un president legítim, el qual, obertament, prescindeix dels consells que no ha demanat i menysprea les pràctiques mafioses d’una classe política perduda en el seu onanisme, en el seu egoisme classista. Tampoc no té cap mena de consideració pels mitjans de comunicació i pels periodistes segrestats pels interessos inconfessables dels partits polítics, pel mercadeig de favors. Per a Quim Torra és infinitament més important visitar i enraonar amb els professors i alumnes d’una escola d’educació especial que no pas anar a fer una vichyssoise, en algun restaurant car, amb algun senyor feudal que es pensa que encara domina una part de l’opinió pública. De porros ja en tenim prou, i d’al·lucinògens també.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Un president que <strong style="line-height: 1em !important;">dedica un temps determinat a fer la ruta poètica de Joan Vinyoli a Begur </strong>els fa molta ràbia. En primer lloc perquè cap dels que l’escarneixen han llegit ni entès Vinyoli, i el món de la política només està disposat a tolerar ignorants, pinxos, maltractadors, carcellers, però mai persones amb profunditat intel·lectual i decència cívica. La Generalitat, avui, és una administració fantasmagòrica, sobrevigilada, intervinguda militarment per Madrid, de manera que l’única cosa sensata que es pot fer és mantenir, si més no, la dignitat de la institució presidencial, resistir l’intervencionisme colonial i, sobretot, ser al costat del poble, al costat de la societat civil, dels homes i dones que fan possible l’ufanós associacionisme del que tant presumim. El director d’un gran banc potser es pensa que el president Torra hauria d’anar al casament d’una filla seva, com si fóssim a la pel·lícula <em>El Padrí</em>, però el Molt Honorable té altres idees, altres prioritats, que mai no són personalistes sinó clarament polítiques. No refugiar-se en un despatx i ser al costat del poble, de tot el poble. Enraonar-hi.</span></div>
<blockquote style="background-color: white; font-size: 24px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 1.2em; padding-left: 15px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Les persones que estan en contra de la llengua catalana, de qualsevol llengua, són bèsties</span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong style="line-height: 1em !important;">Miquel Iceta</strong> va acusar Torra de racista al Parlament, tergiversant el sentit d’un molt bon article que qualsevol persona decent subscriu. Efectivament, les persones que estan en contra de la llengua catalana, de qualsevol llengua, són bèsties. De l’espanyola també, però la llengua espanyola ni és en perill de supervivència ni rep sistemàtics atacs. Sí, efectivament, els que ens odien només per ser catalanoparlants són bèsties. Com diu el president Torra en el famós article manipulat <em>La llengua i les bèsties</em>: “tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus [<em>en referència a les faules</em>]. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.” Algunes persones que citen cada dia l’article 3 de la Constitució Espanyola per intentar justificar el vergonyós genocidi cultural, genocidi d’Estat, contra la llengua catalana obliden sistemàticament que en el seu apartat tercer, el text constitucional determina que: “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Una disposició que ha estat sistemàticament incomplerta per tots els governs de Madrid des de l’adveniment del règim de 1978. Per aquest motiu l’eminent filòleg Joan Coromines , ja el 1982, va rebutjar la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons Xè el Savi: “retorno un premi enviat per un Govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen".</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui sentireu a dir a les notícies que <strong style="line-height: 1em !important;">Torra espia quina llengua fan servir els nostres infants als patis de les escoles</strong>. Com si fóssim tots tan cretins com es pensen. És una notícia tan autèntica com les notícies de la nena que pintava banderes d’Espanya, com les acusacions contra els professors de La Seu, com les acusacions als professors de l’Institut el Palau. Segons el criteri de les persones que volen la mort del català els sociolingüistes de l’estudi no haurien hagut de fer cap treball de camp, no haurien d’haver fet cap tasca científica, amb dades reals i, lògicament, sense identificar-se per evitar distorsions ni hipocresies lingüístiques. Els estudiosos de la Plataforma per la Llengua saben perfectament el que fan i aquesta és la manera convencional i científicament homologada per fer, arreu del món, estudis sobre la salut d’un determinat idioma. Sempre d’incògnit. Però el que passa és que no volen que es faci cap estudi científic, no volen que apareguin informacions solvents. El que volen és que la propaganda contra la llengua catalana ocupi tot l’espai mediàtic. Volen anar dient que la salut del català és envejable només perquè ho diguin ells, perquè ho opinin ells. Perquè silenciar el genocidi contra la llengua catalana és la millor estratègia per continuar el genocidi. Per què no volen saber quina salut, realment, té avui el català? Per què només recorren a la Constitució quan els interessa? On és l’especial respecte i protecció que mereix al català segons la llei suprema? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-si-si-president-torra_405163_102.html" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-si-si-president-torra_405163_102.html</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-73011217245068456652019-07-18T10:23:00.001+02:002019-07-18T10:23:17.170+02:00Josep M. Terricabras: ‘En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces’<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El filòsof Josep Maria Terricabras demana una mobilització més contundent per la Diada i per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="terricabras" height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/190715toibin082-15162327-e1563284555323-604x270.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/pere-marti/" target="_blank">Pere Martí</a></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>Josep Maria Terricabras</strong>
(Calella, 12 de juliol de 1946) ha estat cinc anys de diputat d’ERC al Parlament
Europeu. Acabada la legislatura, ha tornat a la Universitat de Girona com a
catedràtic emèrit de filosofia. La seva condició de filòsof li ha permès
d’entrar i sortir de la política sense danys col·laterals, mantenint la
llibertat que tenia abans d’entrar-hi. Sempre ha estat un home lliure, amb una
sòlida cultura, i com a intel·lectual té una extensa producció, no tan sols en
filosofia. Va escriure un llibre titulat <i>Atreveix-te a pensar</i>, publicat
per la Campana, que molts polítics haurien de llegir. En aquesta entrevista
recollim alguns dels seus pensaments, sobre la seva etapa a Europa, i sobre el
present de la tempestuosa situació política.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Europa ens mira
gaire?</strong><br />—Europa ens mira, però fa molt que mira poc arreu. Europa és
governada per petits grups de poder que la dirigeixen. Europa és un club
d’estats. Un club d’estats grans que menyspreen els petits.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Això ha passat
sempre.</strong><br />—Però ara ja ho veu tothom. Que Pedro Sánchez, que és
incapaç de formar govern, sigui el dirigent socialista que fa els pactes a
Europa en nom de tots els socialistes europeus és literalment incomprensible.
Demostra, pobrets, com estan els socialistes europeus i com d’enganyats estan
els europeus amb Espanya.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Sánchez
é</strong><strong>s</strong><strong> benvist a Europa?</strong><br />—Quan va
venir a Estrasburg per primera vegada, acabava de fer un govern paritari i tot
van ser elogis. Acabava d’acceptar el vaixell Aquàrius, i més elogis, encara que
no n’hagi acceptat mai més cap. Acabava de substituir un personatge antipàtic
com Rajoy i a més parlava anglès. Finalment n’hi havia un que parlava anglès. El
van trobar simpàtic i s’han quedat aquí. Es pensen que té idees polítiques, que
resoldrà els problemes, però hi ha una expressió alemanya preciosa: quan una
cosa no s’entén gens diuen ‘això em sona espanyol’. Com quan nosaltres diem ‘em
sona xinès’. Quan es va morir Franco, a Europa es van pensar que la transició va
estar bé i que morta la cuca, mort el veí. I que ara Catalunya vulgui
independitzar-se no s’entén i tampoc no entenen les baralles entre
independentistes, que segons com és una sort.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Això potser és
positiu?</strong><br />—La ignorància és fantàstica. Com que Espanya és un èxit i
és un dels estats grans, el protegeixen tant com poden perquè no arribi a
desintegrar-se. La Gran Bretanya se’ls desintegra per voluntat pròpia i ja
veurem com acabarà. Probablement, molt més desintegrada. Espanya també hi
acabarà, però ells miren de frenar-ho, perquè forma part del grup dels grans
estats. I els estats es protegeixen entre ells.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Amb Sánchez, l’independentisme ho
té més difícil a Europa, doncs.</strong><br />—Més difícil sí, perdut no. Fins ara
hem tingut perduda la batalla dels dirigents polítics europeus. Com el president
del parlament, Antoni Tagliani, que és un impresentable total. El pobre Juncker,
quan va començar fa cinc anys, era el més llest de la tropa. Tenia sentit de
l’humor i era el paio que a Europa es feia el cristià amb accent social. A
vegades l’aplaudíem els d’esquerres, i els de dretes no. No va començar
malament, però els últims anys ha estat una degradació absoluta. En canvi, per
sota d’aquesta primera capa de dirigents, les coses han canviat. Molt. Al
Parlament Europeu hi ha la Plataforma de Diàleg Europa-Catalunya, que vam crear
en Ramon Tremosa, en Jordi Soler i jo. Hi ha més de quaranta eurodiputats de
tots els grups tret del Partit Popular Europeu, que ha estat controlat fins ara
pel PP espanyol, per González Pons, d’una manera absolutament terrorífica. A mi
se m’acostaven companys del PP polonesos i hongaresos per dir-me que rebrien
represàlies si donaven suport a la plataforma.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>El PP feia
xantatge.</strong><br />—Total. Però en teníem de tota la resta de grups. I a més,
a sis o set països hi ha grups de diputats que s’han reunit per parlar de
Catalunya i hem creat una xarxa. Una altra cosa que ha canviat és la premsa.
Després de l’1-O, la BBC està molt més atenta, la premsa alemanya també, i fins
i tot alguns francesos, que són difícils. Em sembla que és la crosta, que era
especialment negativa. No sé com serà la nova crosta, no fa bona espina. Però
dins hi ha molts canals de suport.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>L’exili ha ajudat a conèixer el
procés català?</strong><br />—Molt, molt. Que hi hagi membres del govern a
l’exili, i uns altres a la presó, ha anat molt bé. Si fossin tots a la presó,
estarien silenciats. Si tots s’haguessin quedat dins, no hauria passat res a
Europa. Però si tots haguessin marxat, hauria acabat amb un govern no gaire
unitari, com Tarradellas, que va quedar sol i no va voler un govern a l’exili.
Els exiliats han fet una feina extraordinària per tot Europa, han estat
exculpats per Europa. No són fugitius, s’han presentat a totes les justícies
europees i els han absolt. A la vegada, els de les presons han aconseguit una
solidaritat internacional extraordinària. A Europa és inconcebible que estiguin
dos anys en presó preventiva. El problema que jo hi veig és que quan hi hagi
sentència ja seran sentenciats. Encara que la sentència sigui injusta, encara
que sigui horrorosa, a fora es veurà que han estat condemnats i això pot
dificultar les coses.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>—</strong><strong>A</strong><strong>ra per ara, i
a</strong><strong>bans de ser condemnats, ni Oriol Junqueras, ni Carles
Puigdemont ni Toni Comín </strong><strong>no </strong><strong>han pogut accedir
</strong><strong>a l’</strong><strong>acta
d’eur</strong><strong>o</strong><strong>diputat</strong><strong>s</strong><strong>.</strong><br />—Jo
encara sóc optimista, perquè això es regeix per lleis europees. L’eurodiputat
José Bové, quan es va assabentar que jo havia anat a Madrid a jurar la
constitució, em va explicar que això a França no passava, perquè és el Parlament
Europeu que ens dóna l’acreditació. Si els jutges europeus defensen que la
qüestió europea és supranacional, els han de donar la raó. Si no, serà una
decapitació molt notable del poder europeu.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Amb el Tribunal de Drets Humans
d’Estrasburg pot passar
</strong><strong>igual</strong><strong>?</strong><br />—Allà es guanyarà segur. Ja
n’han fet una primera demostració, quan han dit que les resolucions de l’ONU les
feien seves. Les de l’ONU són vinculants però no són executives. És Espanya que
se’n riu. Les d’Estrasburg sí que són vinculants. Espanya provarà de dilatar-ho
tant com pugui, però finalment hi haurà una sentència favorable.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Faran tard.</strong><br />—Ara
qualsevol cosa ja fa tard. Un dia més a la presó és fer tard. Jo confio que una
vegada arribi a Estrasburg vagin prou de pressa.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>El nomenament de
</strong><strong>Josep </strong><strong>Borrell com a cap de la diplomàcia
europea debilita el procés català?</strong><br />—El nomenament de Borrell és un
error, perquè s’ha barallat amb tothom. Es repetirà el cas Cañete quan, al
setembre, es facin els <i>headings</i> dels vint-i-set comissaris. Hi havia
cartells de ‘Stop Cañete’. La nefasta normativa europea obliga a votar tots els
comissaris en bloc, i això impedeix de vetar-ne un. Hi haurà molta oposició.
Però només el pot retirar l’estat que l’ha proposat. I Pedro Sánchez no el
retirarà.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Què pot fer l’independentisme per
incrementar la seva influència a Europa?</strong><br />—Ha de continuar fent
política exterior. També s’ha de donar suport a la tasca de Diana Riba, la dona
de Raül Romeva, perquè la seva situació tan escandalosa ajudarà a remoure les
coses, fins i tot dins els Verds, que ens ha costat molt que ho denunciessin. I
després, treballar perquè Junqueras, Puigdemont i Comín entrin al Parlament
Europeu. La Unió Europea no té cap futur si no retoca els tractats. Els actuals
tractats fan que el poder dels estats sigui gairebé total. La Comissió depèn
dels estats, i el Parlament Europeu, que és l’únic votat, és el que té menys
poder.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Catalunya no té capacitat per
</strong><strong>a </strong><strong>modificar cap tractat.</strong><br />—Cap ni
una, perquè és una facultat dels estats. Fins i tot la té Malta, que té menys
habitants que l’Hospitalet de Llobregat. Tant hi fa, Malta ho pot fer. Tinc
ganes de ser maltès.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>L’horitzó de l’estat propi s’ha
allunyat?</strong><br />—Depèn dels ciutadans. No pas dels governants. Entre més
coses, n’hi ha prou que els governants aixequin una cella perquè els tanquin a
la presó. Espanya s’aguanta sobre la Guàrdia Civil i els jutges. No té res més.
És una situació clarament franquista. Per tant, ha de ser la població, amb la
complicitat del govern, però que no sigui el govern qui rebi les patacades. Que
siguem els ciutadans els qui rebem. Em va sorprendre la declaració d’un alt
responsable policial de l’estat espanyol durant el judici al Suprem que va
admetre que no tenien prou policia per a dissoldre l’1-O. Quina bona idea! N’hem
de ser conscients, que no tenen prou policia. Per tant, en lloc de fer
manifestacions amb un altre color i una altra cantúria, potser que en féssim
d’eficaces.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Què és una manifestació
eficaç?</strong><br />—Doncs enviar 50.000 persones a l’aeroport, 50.000 a la
televisió, 50.000 a la Jonquera i 50.000 a la delegació del govern. I
quedar-s’hi.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Per què l’ANC no ho fa,
això?</strong><br />—No ho sé. Hong Kong demostra que es pot fer tot. No vull la
seva violència, però es pot fer tot. I contra la Xina, poca broma. I ho han fet,
ho aconsegueixen i els fan agenollar. És la població, qui pot fer tancar un
supermercat perquè no hi va a comprar. Siguem-ne conscients, d’això. És la
població, qui aconsegueix d’aturar trens.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Després de la sentència del
Suprem caldrà fer això?</strong><br />—Si acceptem la sentència del Suprem
plorant, Europa es pensarà que ja ens va bé. Què entendran a Europa? Diran que
no n’hi ha per tant. Hi ha d’haver una acció totalment decidida.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Doncs, ara com ara, els partits
són incapaços de consensuar una resposta.</strong><br />—És per l’acció del poble
que s’uniran els partits. Els partits tenen menys marge de maniobra. Quan diem
que ho tornarem a fer, com diu Cuixart, no diem que tornarem a fer el mateix. És
ridícul. No podem ni volem tornar-hi. Però sí que ho tornarem a fer perquè
tornarem a treballar per la nostra independència. No tan sols verbalment sinó
amb accions. La sentència serà brutal, despiadada i cruel. No cal esperar la
sentència per fer alguna cosa. Si hi hagués una manifestació forta esperant la
sentència, amb els carrers ocupats pacíficament, pot anar bé.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<strong>Hi ha gent que pensa que una
mobilització massa contundent podria perjudicar els presos.</strong><br />—La
sentència no es pot endurir. Només quan fas pressió obtens alguna cosa. La
sentència ja està escrita. O reaccionem de pressa o voldrà dir que ho acceptem,
que ens hi anem acostumant. Em sembla inacceptable.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">—<b>N’hi ha u</b><b>ns
a</b><strong><b>ltre</b></strong><strong>s </strong><strong>que
diuen</strong><strong> que es va fer malament.</strong><br />—M’enerva que alguns
catalans, que tenen tribunes mediàtiques, donin la culpa als polítics. Perdoni:
aquells polítics són a la presó i a l’exili! Ara vostè, assegut al sofà, amb un
got de whisky, fot discursos. Home! Una mica de respecte pels qui s’hi han jugat
alguna cosa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-josep-maria-terricabras-sentencia/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-josep-maria-terricabras-sentencia/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-59895426521234260322019-07-17T07:53:00.001+02:002019-07-17T07:53:36.896+02:00‘Ay, Carmena’ | Pere Martí<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: "Open Sans"; font-size: 18px; font-weight: 600;">L'ex-batllessa de Madrid ha passat de convidar Puigdemont, Junqueras i Romeva a negar-los la condició de presos polítics</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Carmena" height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/05/H_3214140-e1563300741501-604x270.jpg" width="640" /></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/pere-marti/" target="_blank">Pere Martí</a></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">El 22 de maig de 2017, el president de la
Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i el
conseller Raül Romeva es va reunir amb Manuela Carmena, aleshores batllessa de
Madrid, al seu despatx. Després, els tres membres del govern van presentar la
proposta de referèndum i van obrir la porta a negociar-lo amb el govern
espanyol. Ho van fer a l’auditori de la Caja de la Música del Palau de Cibeles,
un local municipal dins el mateix edifici de l’ajuntament. La batllessa de
Madrid va tenir la valentia i la generositat de cedir a Puigdemont un local de
propietat municipal per poder explicar el referèndum. No era fàcil trobar locals
a Madrid en aquella època.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">La decisió de Carmena va provocar la
reacció irada del PP i Ciutadans, que van oposar-se a la cessió del local, i
també de l’extrema dreta, aleshores encara extraparlamentària, que es va
manifestar a la porta de l’ajuntament. Eren quatre gats, però la policia va
haver de protegir la comitiva del govern català i els assistents a l’acte, entre
els quals hi havia Pablo Iglesias. Va ser l’únic dirigent espanyol que va
assistir-hi. La batllessa de Madrid va declinar d’anar a la conferència, perquè
era massa arriscat per a la seva carrera política, i va delegar l’assistència en
el regidor de participació Ciutadana, Pablo Soto, únic membre de l’equip de
govern d’Ahora Madrid present a la sala.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">De tot això fa dos anys. Avui, Puigdemont
és a l’exili i Junqueras i Romeva són a la presó dels Lledoners, a l’espera de
la sentència del Suprem espanyol. Manuela Carmena ja no és batllessa de Madrid
perquè el tripartit ultra l’ha fet fora i Iglesias renega del referèndum per
poder ser vice-president del govern de Pedro Sánchez. Carmena ha vingut a
Barcelona i ha expressat les seves opinions actuals, que si no fos perquè serà
la pregonera de les Festes de la Mercè d’enguany, haurien tingut menys ressò.
Però no deixen de ser representatives de la involució que va fent l’anomenada
esquerra espanyola alternativa sortida del 15-M davant el procés d’independència
de Catalunya.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Una de les </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/carmena-aposta-pel-dialeg-de-la-societat-civil-mes-enlla-dels-partits-per-trobar-solucions-al-conflicte-catala/"><span style="font-family: Helvetica;">afirmacions</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> de Carmena és que el
procés ha despertat l’extrema dreta a Espanya. Una tesi que també va defensar
Pablo Iglesias en el seu dia i que és fàcilment rebatible. L’extrema dreta ja hi
era, aquell mes de maig, davant l’ajuntament de Madrid on havien de parlar
Puigdemont, Junqueras i Romeva. Hi ha estat sempre, perquè com molt bé sap
Carmena, la transició no va ser una depuració, sinó una mera reforma, que va
costar vides, com la dels advocats d’Atotxa, els seus companys de bufet
assassinats per l’extrema dreta. Seria absurd culpar la democràcia o el
comunisme de les accions de l’extrema dreta durant la transició. En aquells
moments qui movia l’extrema dreta eren les clavegueres de l’estat. També és
absurd culpar l’independentisme de l’extrema dreta.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">L’ascens de Vox és degut al fet que la
dreta espanyola que representen el PP i Ciutadans ha assumit el seu discurs i
l’ha fet homologable amb la fotografia de la manifestació de la plaça de Colón
de Madrid. Una part dels antics electors del PP i Ciutadans han preferit
l’original abans que la fotocòpia. Amb una excepció: això ha passat arreu de
l’estat espanyol tret Catalunya i el País Basc, on Vox és extraparlamentària,
tot i que també hi ha detractors del procés. Per tant, no és tant el procés com
el substrat franquista i la manca de cultura democràtica a Espanya que han
afavorit l’ascens de l’extrema dreta.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">L’ex-batllessa madrilenya també </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/manuela-carmena-no-son-presos-politics-no-shan-vulnerat-drets-humans/"><span style="font-family: Helvetica;">pot negar</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> la condició política
dels presos catalans, com fan el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox. Quan fa això
només confirma la involució que ha fet l’esquerra alternativa espanyola en dos
anys, passant de donar suport al referèndum a negar el pa i la sal a
l’independentisme per provar de frenar la seva desfeta electoral. No els ha
servit de res. Aquesta involució també deixa sense arguments aquells que veuen a
Espanya un sector demòcrata com a aliat per a pactar una sortida pactada al
conflicte embolicant-se amb la tricolor. Poden continuar somiant. Potser fa dos
anys hi eren, però ara s’han evaporat.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Naturalment, la senyora Manuela Carmena té
tot el dret de canviar d’opinió. La llibertat d’expressió és per a tothom. Ella
la va garantir a Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid, quan eren polítics.
Ara són a l’exili i a la presó, però no han deixat de ser polítics. Qui potser
ha deixat de ser d’esquerra transformadora és Carmena. Té tot el dret de
coincidir amb el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/ay-carmena/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/ay-carmena/</span></a><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-33608184784337562382019-07-16T07:36:00.002+02:002019-07-16T07:36:42.582+02:00Pactes contra natura… però la política no és natural | Joan Ramon Resina<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-size: 18px; font-weight: 600;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">«El gest de Junts per Catalunya és simptomàtic d'una derrota espiritual, i no sols política, d'enorme importància. És la conseqüència fatal d'una descreença que ja s'amagava sota l'aparent coordinació de Junts pel Sí i que s'ha anat destapant a còpia de revelacions»</span></span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<img height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2019/07/H_3522269-604x270.jpg" width="640" /></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/joan-ramon-resina/" target="_blank">Joan Ramon Resina</a></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Atribueixen a Confuci la dita que cal
distingir entre la branca i l’arrel. Els qui s’escandalitzen pel pacte a la
Diputació de Barcelona creuen que les branques surten dels troncs per voluntat
de les fulles. Invocar voluntats on hi ha causes és com creure en les goges.
Passa que l’aparició d’una branca es prepara subterràniament. La seva força i
esplendor la determinen el terreny, el sol i la pluja. Jo no defenso que Junts
per Catalunya hagi regalat la diputació als socialistes. No m’agrada la branca,
però reconec que la decisió ha estat lògica, potser fins i tot necessària no
sols del punt de vista de l’egoisme partidista sinó de la causa independentista
mateixa, l’estat de la qual, malauradament, és un símptoma que convida a
reflexionar.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Comencem per aquí. El gest de Junts per
Catalunya és simptomàtic d’una derrota espiritual, i no sols política, d’enorme
importància. Que no és d’ahir ni abans-d’ahir. És la conseqüència fatal d’una
descreença que ja s’amagava sota l’aparent coordinació de Junts pel Sí i que
s’ha anat destapant a còpia de revelacions. Impossible saber si, com s’ha
especulat, aquell govern esperava perdre el referèndum o, arribat el cas de
guanyar-lo, paralitzar l’aplicació dels resultats. Santi Vila saltant del
vaixell al darrer moment testimonia que la reconducció del procés era a l’agenda
del govern, si més no d’una part. En tot cas, el que no és gens dubtós és la
imprevisió per a l’endemà de la declaració d’independència. Això sol dóna fe que
ningú comptava a donar-li continuïtat. Els actors quedaren atrapats en la pròpia
comèdia quan esdevingué dramàtica i l’heroisme de la gent els posà en un
compromís. El titubeig de les setmanes següents, la inèdita declaració sense
efecte del dia 10, el compàs d’espera i la trista declaració del dia 27 eren,
per qui tingués ulls i orelles, branques d’un arbre amb arrels superficials.
L’arbre no podia aguantar cap bufarut.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Feu feredat descobrir la indigència del
govern durant el judici. Per no comptar, no comptava ni amb la pròpia policia.
Pitjor encara: el major Trapero revelà que tenia un pla per a detenir el govern.
‘Anaven de catxa’, com reconegué l’ex-consellera Clara Ponsatí en una explosió
de sinceritat. En aquesta tragicomèdia prenen un fort relleu indiciari les 155
monedes de plata de Gabriel Rufián. Amb aquell sonor petó al president, el
mestre de les analogies preparava l’escenari d’un fracàs anunciat. Denunciada
amb la precipitació i la impetuositat característiques, la traïció de Puigdemont
assegurava l’hegemonia d’ERC en unes eleccions que es donaven per descomptades.
Els d’ERC en tindrien prou escenificant un indignat trencament del govern per
recollir una cascada de vots. Quan les coses anaren d’una altra manera, van
insistir igualment en el trencament, malgrat la solidaritat que imposaven les
circumstàncies. Així i tot, el 21 de desembre el veredicte de les urnes fou
contundent, però el 30 de gener Roger Torrent anul·lava el mandat popular i
donava el cop de gràcia al ‘procés’, amb agraïment públic del secretari general
del seu partit. Des d’aleshores la política catalana s’ha estat reglant no als
despatxos sinó a la presó, fins ara que hi ha hagut un cop de timó a
l’exili.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Ja fa un any que vaig escriure en aquest
mateix diari que els partits amb membres empresonats es trobaven en una situació
perfectament descrita a la teoria de jocs: el dilema del presoner. Si dos
presoners resisteixen solidàriament i no s’ataquen l’un a l’altre, poden
sortir-se’n. Però si es denuncien entre si per mitigar la pena, tots dos hi
perden. Quan el dilema enfronta jugadors sense experiència, el resultat és
fatal: tots dos traeixen el pacte. Per sortir d’aquest atzucac cal que el
jugador traït castigui sistemàticament la deslleialtat de l’altre. Després ha de
reprendre el joc de bon tarannà, però deixant clares les condicions de la
col·laboració, i repetir-ho fins a dissuadir l’altre de reincidència. Sols així
s’assegura una col·laboració mútuament profitosa.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Traslladat al debat sobre l’ús o abús que
els partits fan dels resultats electorals, la funció de represaliador
correspondria als electors. Ara molts s’esquincen els vestits pel ‘pacte de la
vergonya’ a la Diputació de Barcelona. Però és un fet que a les recents
eleccions la gent no va castigar les deslleialtats sinó que va premiar-les. No
calia ser cap harúspex per a deduir que ERC ho interpretaria com un consentiment
a la política d’asfixiar la coalició de la qual depèn el president Puigdemont i,
amb ell, el continuisme amb el Primer d’Octubre. Renunciant a fiscalitzar el
trencament del pacte entre presoners, els electors es feien coresponsables de la
política de pactes posterior. Queixar-se que d’aquesta insolidaritat se
n’aprofiti el carceller és no distingir entre la branca i l’arrel.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">La solució no depèn de la casuística. Si
pactar, o no, és qüestió de principis, per què hauria de ser més indigne un
pacte a la diputació que no pas a uns altres indrets? I si la qüestió és
pragmàtica, per què hauríem de considerar ERC víctima i no pas artífex de la
recuperació de l’Ajuntament de Barcelona pels socialistes? A molt estirar,
hauria estat víctima de la seva estupidesa crònica, reblada amb la decisió de
mantenir costi què costi la voluntat d’associar-se amb els responsables
d’excloure’ls del govern de la capital per pur totemisme de l’esquerra.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Anem a pams amb el pragmatisme. Estimar la
gravetat de la deslleialtat segons el pressupost a potinejar és d’una hipocresia
inefable. A hores d’ara no és cap hipòtesi que ERC prioritza l’extensió
burocràtica del partit a la solidaritat entre independentistes. La qual cosa
sols pot voler dir, ras i curt, que actua insolidàriament amb l’independentisme.
El trencament fa temps que és al full de ruta dels seus ideòlegs. En aquest punt
del joc dels presoners, Junts per Catalunya sols podia oposar-hi una tàctica,
encara que molt arriscada. Calia extremar l’escàndol portant-lo a una crisi de
grans proporcions per aturar l’embogida carrera per a veure qui col·labora més i
millor amb el repressor. Colpejar ERC a la diputació és una manera dràstica però
eficaç de penalitzar la deslleialtat i reprendre el joc estipulant amb claredat
les condicions de la col·laboració. Haurà servit per a demostrar que les
victòries particulars a costa dels socis/rivals són estèrils, tant a Madrid com
a Barcelona.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">S’ha discutit si l’afer de la diputació
tenia el vist-i-plau de Puigdemont. A mi m’agradaria creure que l’havia ordit
ell mateix, cosa que permetria deduir que hi ha intel·ligència estratègica al
darrere. Sobretot, permetria deduir que el pacte no és una concessió a la fam de
cadires del PDECat sinó una represàlia calculada per a refer la solidaritat
davant l’enemic comú. La maniobra és arriscada, no sols perquè reforça els
carcellers i perquè ERC podria reaccionar visceralment, com ho va fer dijous
mateix anunciant conseqüències al govern, sinó perquè l’electorat, també
visceralment, podria penalitzar Puigdemont, confirmant ERC en la seva dèria de
substituir l’independentisme per l’esquerranisme decoratiu dels comuns,
reactivant la dinàmica frontpopulista de 1936, amb un president de la
Generalitat captiu d’uns anarquistes que es delien pels ministeris de
Madrid.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Puigdemont podria matar dos pardals d’una
pedrada i esquivar una reacció electoral negativa si aprofita la indignació que
ha generat l’afer de la diputació per apartar-se de les runes de Convergència,
transcendint la vella política que embafa l’electorat quan del carrer passa a
les urnes. La jugada permetria revertir la degradació del PDECat amb una aliança
estratègica amb la nova CUP que forcés ERC a tornar al camí de la solidaritat.
Però una nova formació amb noves sigles o sense no tindria cap credibilitat si
servís per a tornar a reciclar polítics hipotecats per la militància passada o
trànsfugues d’altres formacions. L’oportunisme és el càncer dels partits. Per
això, la condició d’independent hauria de ser prioritària, no sols en sentit
polític sinó sobretot professional. La política no pot ser autista; han de
fer-la persones que també sàpiguen fer alguna altra cosa i no en depenguin. I no
cal dir que el pragmatisme, ineludible en les circumstàncies actuals, hauria
d’incloure no sols el realisme dels fins sinó també un realisme dels mitjans.
Vull dir que els polítics que governin el país l’endemà de les pròximes
eleccions haurien d’admetre els mitjans que corresponguin als fins declarats. La
disjunció entre fins i mitjans ha estat la causa de l’ensulsiada independentista
des del primer moment.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/pactes-contra-natura-opinio-joan-ramon-resina/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/pactes-contra-natura-opinio-joan-ramon-resina/</span></a><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-72433035655017956662019-07-15T08:14:00.005+02:002019-07-15T08:14:59.795+02:00L'abast de la repressió | Germà Capdevila<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<h2 style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 1.25rem; line-height: 1.4em; margin: 0em 0em 0.5em; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">«Mentre esperem les sentències dels judicis als líders independentistes, una repressió més amagada però molt persistent s'escampa a pertot»</span></h2>
<div style="text-align: center;">
<img height="511" src="https://4.bp.blogspot.com/-Qex0P4bnZqc/TvTrYvwXLsI/AAAAAAAAAC4/Hc70fFW0mYc/s640/Amazing-Sand-Sculpture-27.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Germà Capdevila</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>Els judicis als líders i
activistes independentistes </strong>que hem seguit com un serial a través dels
mitjans de comunicació ens ha colpit de tal manera, que els nous episodis de la
repressió –que no cessa i s'intensifica de forma sibil·lina– passen gairebé
desapercebuts, mentre esperem unes sentències que no presagien res de
bo.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /><strong>Veure un estat de la Unió Europea desoir les
recomanacions </strong>de les Nacions Unides –que són acceptades per democràcies
en entredit com ara Veneçuela– és tan impressionant, que els nous embats
repressius ens semblen que són menys greus. Tanmateix, hi ha detalls que ens
haurien de posar en alerta vermella.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>L'imputació del president de la
Generalitat </strong>per desobediència per una cosa tan innòcua com una pancarta
en una balconada, és un avís tan diàfan com devastador: les autoritats de
Catalunya resten sotmeses a la discrecionalitat d'un estat que les pot
defenestrar a voluntat, amb motiu o sense.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /><strong>Càrrecs electes són
objecte d'investigacions judicials secretes</strong>, que busquen emetre un
missatge similar: ningú no s'escaparà de l'abast repressiu de l'estat. No pas
per les seves accions, sinó per la seva ideologia. Qualsevol que s'atreveixi a
presentar-se en unes eleccions defensant les idees independentistes –que no són
il·legals– restarà sota vigilància i rebrà tot el pes repressiu de l'estat, si
escau.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /><strong>El cas més terrorífic en termes democràtics, però, és la
multa </strong>contra Carles Puigdemont i Toni Comín per "temeritat" en haver
demanat mesures cautelars en protecció dels seus drets. Encara més, s'ha deduït
testimoni contra el seu advocat, per haver preparat i presentat els escrits
corresponents. </span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /><strong>La gravetat d'aquest episodi és
enorme. </strong>S'emet un missatge per a tot l'independentisme que és molt
clar. La Justícia no els defensarà, sinó que actuarà contra ells si s'atreveixen
a demanar la seva empara. Encara més bèstia: s'avisa a tots els advocats del
país que si defensen independentistes poden acabar imputats. Erdogan o Orban es
deuen haver picat el front amb la palma de la mà tot exclamant: "com no vaig
pensar-hi jo abans!". </span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><strong>Més de dos milions de persones a
l'Estat espanyol </strong>han esdevingut pàries sense protecció jurídica ni
representació democràtica lliure. El candidat a president del Govern espanyol
demana per escrit al seu potencial soci de govern un compromís d'aplicació de
l'article 155 de la Constitució a Catalunya quan ho considerin necessari. I
aquests són els més dialogants.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /><strong>Quan totes les portes democràtiques i
legals es tanquen </strong>i un conjunt de ciutadans queden atrapats en una
situació de vulneració de drets sense solució possible, només queda la
desobediència civil com a vàlvula d'escapament. Podríem manllevar les paraules
del líder irlandès Jim Larkin durant el gran locaut de Dublin de 1913: "Els
grans semblen grans perquè nosaltres som de genolls. Aixequem-nos!".</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.naciodigital.cat/opinio/19915/abast/repressio" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.naciodigital.cat/opinio/19915/abast/repressio</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-6306071437963251892019-07-14T08:55:00.000+02:002019-07-14T10:23:32.360+02:00Ho tinc clar, i vostès? | Gonzalo Boye <div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de un minut dempeus" height="426" src="https://directa.cat/app/uploads/2018/09/fg_diada2018_27.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Gonzalo Boye </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No som pocs els que fa temps que diem que la repressió no passa per un únic judici i que <a data-external="0" href="https://www.elnacional.cat/es/opinion/gonzalo-boye-todo-es-proces_374137_102.html" rel="follow" style="color: #33609f; cursor: pointer; text-decoration-line: none;" target="_self" title="Tot és el procés">existeix un autèntic pla per implementar-la a diversos àmbits</a>. Els fets d'aquestes últimes setmanes ens estan donant la raó i haurien d'ajudar a comprendre la immensitat del concepte "tot és el procés", que tant agrada a algun fiscal del Tribunal Suprem.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les actuacions repressives no sempre són clarament visibles, però sempre responen a un mateix patró: intimidar l'afectat directe i, alhora, servir d'avís a navegants. Això és, justament, el que s'està fent cada vegada més visible i, especialment, en aquestes últimes setmanes.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Muntar una operació policial en territori francès, i ampliar-la a la part alemanya, per detenir i traslladar ràpidament a Espanya el president Puigdemont i Toni Comín, saltant-se els molestos tràmits d'un procés d'extradició, és només un símptoma de fins on estan disposats a arribar alguns per salvaguardar la "indissoluble unitat de la nació espanyola" i, també, un avís a navegants: ni les fronteres ni les lleis no els detindran perquè tot és el procés.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Acusar el president Torra d'un delicte de desobediència per una denúncia d'una polititzada entitat anomenada Junta Electoral Central, actualment en mans d'autèntics talibans, també és una mostra de fins on estan disposats a arribar i quantes persones estan preparades per "ajudar", fins i tot a risc de carregar-se l'ordenament, la credibilitat professional i, fins i tot, la imparcialitat que es pressuposa als jutges.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Imposar multes, per presumpta temeritat, als qui sol·liciten mesures cautelars per garantir els seus drets i el dels seus electors, com ha fet la Sala Tercera del Suprem respecte del president Puigdemont i Toni Comín, així com <a data-external="0" href="https://www.elnacional.cat/es/opinion/elisa-beni-supremo-rebote_402439_102.html" rel="follow" style="color: #33609f; cursor: pointer; text-decoration-line: none;" target="_self" title="Suprem rebot">deduir testimoni en contra del seu advocat per preparar i presentar aquests escrits</a>, no són més que mostres del mateix, però, en aquest cas, amb un plus afegit: no volen que siguin defensats, els prefereixen indefensos... per acabar ja amb el procés.</span></div>
<blockquote style="background-color: white; font-size: 24px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 1.2em; padding-left: 15px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La repressió ni està començant ni està acabant, simplement s'està fent més i més visible perquè la seva aplicació, cada vegada, requereix més dosis de desvergonyiment</span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Investigar durant més d'un any Laura Borràs, diputada, fer-ho en secret i per part d'una jutgessa que és obertament incompetent per investigar-la, bé com a diputada autonòmica o com a diputada a les Corts, només és un nou exemple que contra els independentistes tot s'hi val i les lleis no són més que una referència... mentre no molestin l'objectiu de criminalitzar el procés.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Haver espiat les comunicacions entre la Generalitat i les seves delegacions a l'exterior, juntament amb les possibles conseqüències legals que això tingui aquí o més enllà dels Pirineus, és un altre clar símptoma de com menyspreen la llei i els drets fonamentals i de com estan disposats a endinsar-se en una guerra bruta a fi d'acabar amb el procés.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els anteriors són només alguns exemples dels molts actes repressius que hem vist en aquests dies, però, sens dubte, podríem continuar exposant casos per arribar a la mateixa conclusió: tot forma part d'un pla perfectament orquestrat per reprimir a uns i acovardir a uns altres i, així, poder-se carregar el procés.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La repressió ni està començant ni està acabant, simplement s'està fent més i més visible perquè la seva aplicació, cada vegada, requereix més dosis de desvergonyiment. El que va arrencar sent quelcom subtil s'està demostrant ineficaç davant de la persistència del poble català i, per tant, els mètodes són cada vegada més bastos, més descarats i, per què no dir-ho, més il·legals.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Alguns estaments de l'Estat han decidit travessar la frontera del que és el comportament propi d'un estat democràtic i de dret per endinsar-se en un laberint d'il·legalitats en què l'únic que es té clar és on va començar però no on acabarà. En altres moments històrics s'ha incorregut en el mateix error i s'han buscat diversos mètodes, inclosos els violents, per intentar aconseguir el mateix: aniquilar el dissident.</span></div>
<blockquote style="background-color: white; font-size: 24px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 1.2em; padding-left: 15px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La defensa dels drets humans i dels drets civils i polítics sempre ha comportat el risc d'acabar sent víctima de la repressió a la qual es combat</span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els fets d'Estrasburg, del 2 de juliol, m'han recordat molt ―mantenint les distàncies― el que va passar al sud de França durant l'apogeu dels GAL, i hem de confiar que no s'arribi a aquests extrems, però, insisteixo, un cop es travessen determinades línies vermelles, és molt difícil desfer el camí.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'actuació de la Sala Tercera del Suprem, en contra del president Puigdemont, Toni Comín i, també, en contra meu, em recorda molt algunes decisions de tribunals turcs en què no només es persegueix sancionar el dissident, sinó, de passada, privar-lo d'un dret tan bàsic com és tenir un advocat de confiança que el defensi.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La laxitud i imparcialitat amb la qual es pretén asseure al banc dels acusats el president Torra i amb la qual s'ha estat investigant en secret l'Excma. Sra. Borràs són altres clars exemples d'una justícia polititzada i tremendament compromesa amb una idea del que ha de ser Espanya, que poc i malament encaixa amb el context europeu en què se suposa que ens situem.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Del <em>Borrellgate</em> millor ni parlar-ne, perquè això, segurament, acabarà sent investigat per tribunals d'altres països amb més cultura democràtica i on no miraran a un altre costat davant una il·legalitat tan gran.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Exemples a part, la qüestió de fons no és quant reprimiran, que serà molt, sinó si estem disposats a tolerar-ho o no. És a dir, com ens posicionarem davant la repressió i si aconseguirà o no el seu objectiu: castigar-ne uns per atemorir-ne d'altres. En el meu cas, que sé molt bé el que és patir la repressió, no ho aconseguiran.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La defensa dels drets humans i dels drets civils i polítics sempre ha comportat el risc d'acabar sent víctima de la repressió a la qual es combat. I davant situacions com les que estem vivint, ve bé recordar José de San Martín quan va dir: "<strong style="line-height: 1em !important;">L'enemic és gran si se'l mira de genolls</strong>", o a José Martí quan va explicar: "<strong style="line-height: 1em !important;">Val més un minut dempeus que una vida agenollat</strong>". Jo ho tinc clar. I vostès?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-tinc-clar-vostes_403057_102.html" target="_blank"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-tinc-clar-vostes_403057_102.html</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></span></b></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-35742967064515194862019-07-13T09:05:00.003+02:002019-07-13T09:05:47.208+02:00#Rebrotem | Fem reviure la Ribera d'Ebre<div style="text-align: center;">
<b style="background-color: white; font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b><br />
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 24px; font-weight: 700; text-align: start;">Fem reviure la Ribera d'Ebre i les zones afectades per un dels incendis més grans de les últimes dècades</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="https://www.youtube.com/embed/JphO_yJTTwM" width="640"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<h5 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">I després d’un incendi forestal,
què?</span></h5>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><img alt="" height="243" src="https://i.imgur.com/7DYsisT.png" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">El passat 26 de juny de 2019 les
comarques de la Ribera d’Ebre, Garrigues i Segrià van patir un dels incendis
forestal més important de les últimes dècades.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">5.000 hectàrees de cultius i
bosc van quedar afectades pel foc i, a causa d’això vam perdre el paratge
natural, el sòl, la biodiversitat, les oliveres, vinyes i ametllers a més dels
projectes i somnis d’agricultors i ramaders que depenen del camp per a la seva
subsistència.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">És per això que valorant
la situació dramàtica en la que es troba el nostre camp, posem en marxa aquesta
campanya de crowdfunding per poder revertir la situació de forma immediata,
eficient i transparentCal tenir en compte que l’agricultura i la ramaderia son
una de les eines més efectives per combatre els incendis cuidant del territori i
no podem deixar de banda a totes aquelles persones que posen el seu esforç per
treballar el camp i que ara han de començar de zero. Hi depèn el futur de la
vida rural, de pagesos/es i de ramaders/es però també de tots els qui hi
viuen.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Les primeres accions que es duran a
terme amb la recaptació seran destinades a la reparació d’explotacions
agràries amb caràcter d’urgència col·laborant estretament amb les
Administracions públiques. I, posteriorment, en diferents iniciatives de
reforestació i divulgació, entre d'altres.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Pots aportar la quantitat que
vulguis, però et demanem que, un cop hagis fet la donació comparteixis la
campanya a amics, coneguts, familiars i companys de feina per a que la
recolzin!</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><img height="640" src="https://data.goteo.org/700x700/8-16.png" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;" width="640" /></span></div>
<h4 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Descripció del projecte.
Característiques, fortaleses i diferencials.</span></h4>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Volem retornar la vida a la Ribera
d’Ebre, Garrigues i Segrià, les tres comarques afectades per l’incendi forestal
iniciat a la Torre de l’Espanyol. Per això posem en marxa aquesta campanya de
crowdfunding amb la que volem activar la solidaritat i crear un fons comú per a
restaurar l’ecosistema rural mitjançant diferents accions partint d’aquelles més
urgents (facilitar que agricultors i ramaders afectats puguin refer la seva
vida, reposar canalitzacions de rec) fins a aquelles més meditades com
activitats per a la reflexió i construcció del model de vida rural i
reforestació que volem a les comarques afectades..</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Els fons recaptats es destinaran
amb criteris de prioritat i amb la màxima transparència per mitjà del web
Rebrotem.cat i, per a això, ja estem treballant colze a colze amb els
Ajuntaments de les zones afectades. Aquest crowdfunding complementarà altres
ajuts que es puguin rebre tant de forma monetària com en espècie i busca ajudar
de forma immediata.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Alguns dels objectius a curt i mig
termini són:</span>
</div>
<ul>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Reposició de mangueres de rec i
canalitzacions</span></div>
</li>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Recuperació de terrenys agrícoles
i la seva activitat de forma urgent</span></div>
</li>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Reducció de l’impacte per a
pagesos i ramaders que viuen del camp.</span></div>
</li>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Activitats relacionades amb la
reforestació de la zona afectada</span></div>
</li>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Activitats relacionades amb
divulgar models de vida rural, sostenibilitat, gestió del territori i equilibri
teritorial.</span></div>
</li>
</ul>
<div align="justify">
</div>
<hr />
<br />
<blockquote>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">La missió general de la iniciativa
Rebrotem és la de coordinar diferents accions des de la ciutadania que ajudin a
restaurar l’ecosistema rural perdut en l’incendi
forestal.</span></div>
</blockquote>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">A més, Rebrotem va molt més enllà
d’una campanya de crowdfunding és un projecte de solidaritat per mitjà
d’activitats culturals, de divulgació, de defensa de la vida rural i la lluita
contra el desequilibri territorial. Des de la pàgina Rebrotem.cat farem
públiques totes les donacions monetàries i en espècie aconseguides per revertir
la situació i continuarem treballant per evitar que torni a passar quelcom
semblant.</span></div>
<div align="justify">
</div>
<hr />
<br />
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Recompenses</span>
</div>
<h6 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">[Agraïment]</span></h6>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">A partir de 10€ totes les
recompenses tenen agraïment amb:</span>
</div>
<ul>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Nom a la secció de mecenes de la
pàgina web Rebrotem.cat</span></div>
</li>
<li>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Nom en una placa metàl·lica que
situarem en els camps afectats.</span></div>
</li>
</ul>
<h6 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">[Apadrinament
d’hectàrees]</span></h6>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Per cada 50€ aportats apadrinaràs
una hectàrea de terreny afectat.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">El teu nom apareixerà en un mapa
online del terreny amb la quantitat d’hectàrees que hagis apadrinat i rebràs, a
més, un agraïment especial i un certificat digital d’apadrinament.</span>
</div>
<h6 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">[Samarreta Rebrotem]</span></h6>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">A partir dels 25€ totes les
recompenses tenen samarretes amb el disseny «Rebrotem» de </span><a href="http://www.pakaru.cat/"><span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Daniel Rull</span></a>
</div>
<h6 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">[Ampolla d’oli]</span></h6>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">A partir dels 80€ totes les
recompenses reben oli especial “Rebrotem” fet amb olives de la zona.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Es faran enviaments de recompenses
a donants que visquin fora del principat català (a càrrec del donant en el cas
de l'oli) o en el cas de causa major. A Catalunya posarem a disposició diversos
punts de recollida un cop acabi la campanya.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">🔔 Totes les donacions per mitjà
d’aquest crowdfunding solidari desgraven davant d’Hisenda, de forma que si
donessis 100€, només et costaria 25€ ja que Hisenda te’n torna 75€.</span>
</div>
<blockquote>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Què haig de fer per rebre aquesta
desgravació?</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Res. L'Agència Tributària te'l
descomptarà automàticament de la teva pròxima declaració de l'Impost de la renda
de les Persones Físiques (IRPF). Important Aquesta millora fiscal no aplica fora
d'Espanya, ni tampoc al País Basc ni a Navarra, que mantenen una deducció del 30
% i del 25% respectivament del total aportat.*</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Quan rebré els diners de
tornada?</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">En la teva pròxima declaració de la
renda de 2020</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">L'Agència Tributària ja contemplarà
la donació en el teu esborrany.</span></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><img height="383" src="https://data.goteo.org/700x0/calldonacionscrowd.png" style="display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;" width="640" /></span></div>
<h4 align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Motivació i a qui va dirigit el
projecte</span></h4>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Amb la intenció de canalitzar i
organitzar la gran onada de solidaritat que ha provocat l'incendi iniciat a La
Torre de l'Espanyol ens mobilitzem fer arribar tota aquesta ajuda a aquells que
més la puguin necessitar.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Davant la necessitart urgent
de restablir activitats econòmiques a la zona per a aquells que s'hi dediquen i
que ho han perdut tot i davant de la necessitat de recuperar el paisatge que ha
quedat devastat, proposem aquesta campanya de crowdfunding.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Volem fer possible que tothom pugui
donar el seu granet de sorra per revertir la situació. Amb una simple aportació
econòmica ja sigui per mitjà de donacions sense recompensa, per mitjà del
botó </span><a href="https://ca.goteo.org/invest/rebrotem"><span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">[Cofinança el projecte]</span></a><span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"> o
a canvi d’alguna recompensa podrás ajudar a les comarques de la Ribera d’Ebre,
Garrigues i Segrià a remuntar, reconstruir i #rebrotar amb més força.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">Ajuda’ns a refer la vida!</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><br /></span></div>
<div align="center">
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;"><img height="383" src="https://data.goteo.org/700x0/mapa-crowdfunding.png" width="640" /></span></div>
<span style="font-family: Helvetica;"></span>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">
</span>
<span style="font-family: Helvetica; font-size: small;">
</span>
<br />
<h4 align="center">
<a href="https://ca.goteo.org/project/rebrotem"><span style="font-family: Helvetica;">TOTA LA INFORMACIÓ</span></a></h4>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="https://ca.goteo.org/project/rebrotem" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://ca.goteo.org/project/rebrotem</span></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b style="background-color: white;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-23812503531511533892019-07-12T07:33:00.001+02:002019-07-12T07:33:13.656+02:00Estat, país, nació i embulls interessats | Pere Llofriu<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="475" src="https://db.gsstatic.es/sfAttachPlugin/getCachedCropContent/id/62139" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.dbalears.cat/autor/pere-llofriu.html" target="_blank">Pere Llofriu</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La perversió del llenguatge per part dels polítics principalment, però també per altres sectors de poder, o doblers, o que en volen, i amplificat pels submisos que els envolten, periodistes dels diaris dels sectors del poder... és un tema recurrent i ben antic. Deuen esser pocs els columnistes que no hagin dedicat algun article sobre el tema, probablement qüestions puntuals per mor de modes beneites que adesiara degraden l’idioma. El perquè de tot plegat requeriria una tesina.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Els polítics volen tenir la pella pel mànec i no l’amollen ni que els arribin els esquitxos de l’oli calent. El cas més entenedor serà el de dictadors i altres dèspotes, per no anar més enrere, que enlloc d’adaptar-se ells a l’entorn, consideren que és el món, qui s’ha d’adaptar a ells. S’hi escau recordar la cèlebre frase: l’Etat c’est moi. Una confusió ben assumida, o necessitat d’embullar, és mesclar impròpiament els conceptes ‘país-nació-estat’. Evidentment que són conceptes diferents, d’altra manera no existirien.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El món polític està dividit en estats, com no pot esser d’altra manera, a conseqüència de la història que varen patir els nostres avantpassats. Aquests estats s’han anat formant manu militari, tot i què pugui esser de fa segles o en diverses etapes. Si miram mapes històrics d’Europa de cada 50 anys veurem que són ben diferents. Hi ha gent per devers Eslovènia que ha viscut en uns cinc estats sense haver-se mogut del poble. Un estat ho és, per exemple, si té un cos de piolins disposats a pegar d’hòsties a la població, i no ens queixem perquè encara és pitjor que l’exèrcit “pel bé de la pàtria” dispari a la població. De matances cèlebres la història en va plena. Napoleó va ascendir així, les matances de Sant Petersburg d’abans de la revolució (Stalin me queda fora de quadre), les de l’Índia abans de la independència... A Espanya també: els darrers dos segles la gran majoria batalles han estat contra els mateixos espanyols (encara hi ha carrers que ho commemoren). Espartero ho tenia ben clar: “Hay que bombardear Barcelona cada cincuenta años”.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Per això a Espanya no es pot cantar un himne amb l’emoció de la Marsellesa, ni mitja Espanya mostrarà la bandera com amb l’orgull d’Estats Units. Aquí encara hi ha gent viva que, en nom de la bandera, i de Déu, ha vist mitja Espanya assassinada, exiliada o desnonada i a sobre humiliada; probablement familiars seus.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El patriarca Pere Bonnín va més enllà i diu que Espanya és un imperi (en aquest cas la grandesa deu anar per dins), això ho pot dir ell que ja no té edat d’anar a la presó. D’altra banda els col·legues, i també mestres i de coratge prou demostrat, Bernat Joan i Tomeu Martí, en circumstàncies diferents han coincidit en parlar d’autocensura en ses darreres intervencions... ho dic perquè no sé si arribarem a parlar de ‘nació’ o si l’espai que tenc adjudicat se m’acabarà abans.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot això, però, no és obstacle per a què cada vegada que per la televisió diuen ‘país’ es refereixen a un estat, pràcticament el cent per cent de vegades, o potser més, ja que quan la notícia no dona més de si, encara hi tornen: ‘país’. Tant té si és l’Espanya elegida per Déu per a preservar les essències de pàtria, rei, església i tot allò que consolidi els partits de dretes, com si parlen d’Estats Units, supòs que per a unificar conceptes, Califòrnia, Alaska, Florida o Maryland, tot es fica dins el mateix ‘país’, i això que són arreplegats de tot el món. Ja me contaràs els xinesos, que tots se semblen i tots mengen arròs xinès, com sap tothom.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que ‘país’ té connotació de paisatge, i per extensió de parc natural amb aucells que t’envolten com als documentals de La 2. El polítics, que pensen en tu, volen que te sentis com a casa, com al documental aquell o com vulguis, però que els tornis a votar, de tant bé que te pensis que estàs, i si fas bonda encara podràs aspirar a estar millor. Tot el contrari són els catalans radicals que posen cara d’odi als piolins quan reben cops de porra (enlloc d’agrair que els estiguin educant com Déu mana), o els separatistes que encara exigeixen esser atesos en català a casa seva. Aquí ja entraríem en el concepte de ‘nació’ ─pareix que me queden un parell de línies... glups!─</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">D’això... jo diria que una nació ho és quan els habitants d’una nació es reconeixen com a tals i ho volen esser, per exemple Catalunya i Euskadi (de moment). Ho han demostrat per activa i per passiva. Les manifestacions de l’11 de Setembre són les més grans jamai vistes, a part d’exemple mundial de pacifisme, i acabam de viure la manifestació d’Estrasburg: una altra fita històrica. A part dels trets característics que ja sabem tots i per tant només en destacarem l’idioma, i només per recordar com ha estat d’apallissat, precisament per part de l’Estat i fins ara. La prova definitiva és com es vota de diferent de la resta de l’Estat, ben especialment votant massivament partits nacionalistes, que per alguna cosa es diuen així, i per alguna altra, a partir d’Aznar, els nacionalistes espanyols els odien tant. Per això la dreta espanyola de l’espasa, la creu i el 155 és tan minoritària a Catalunya i ha desaparegut d’Euskadi.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-size: 1.1em; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja m’ho deia mon pare: mem si encara rebràs.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.dbalears.cat/opinio/2019/07/04/328761/estat-pais-nacio-embulls-interessats.html" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.dbalears.cat/opinio/2019/07/04/328761/estat-pais-nacio-embulls-interessats.html</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-84151033127784406062019-07-11T13:14:00.003+02:002019-07-11T13:18:52.310+02:00Dos punts | CARLES RIBERA<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica";"><span style="font-size: large;"><b>Aprovar el pressupost de la Generalitat i activar el Consell per la República són els actes més revolucionaris disponibles en aquests moments</b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de consell per la república" height="421" src="https://cdn27.hiberus.com/uploads/imagenes/bajacalidad/2018/12/08/_636798770317325160w_ee4668b9.jpg?969bf6e1c77d07237294a196fbb2f839" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://www.lrp.cat/autors/autor/cribera.html" target="_blank">CARLES RIBERA</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";">El mateix dia que ens manifestàvem a
Estrasburg convocats pel Consell per la República, el Diari Oficial de la
Generalitat publicava l’ordre d’elaboració del pressupost català per al 2020.
Dues notícies aparentment inconnexes que, si es posen en relació, indiquen quin
podria ser el camí de l’independentisme a curt termini.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";">A casa, aprovar els comptes de la
Generalitat per fer front a la situació en general i a la duresa de la sentència
en particular seria l’acte de resposta més revolucionari que estem en disposició
d’executar. No és cap ironia. Mentre la societat civil organitza l’estratègia de
desobediència, la política hauria de fer allò que ningú espera d’ella,
consolidar la posició mentre els partits no s’aclareixin entre ells, almenys per
no haver de patir (tant) per la gestió del dia a dia quan els carrers s’activin.
I l’alternativa de fer-nos passar la ràbia amb l’enèsima convocatòria electoral
és contraproduent per tres motius bàsics. Primer, és la finestra d’oportunitat
que espera l’Estat espanyol per intentar assaltar electoralment la Generalitat.
Segon, anant bé els partits republicans es tornaran a necessitar entre ells si
volen un govern republicà. Córrer el risc per acabar si fa no fa allà mateix?
Tercer, en cas de no sumar, si hi ha algú disposat a fer un govern transversal,
ja ha vist el pa que donen a l’Ajuntament de Barcelona. Esperar a final del 2021
per tornar-nos a comptar seria bo per a tots. JuntsxCat, ERC i la CUP haurien de
pensar-hi.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";">Pressupost domèstic i, a fora, reforç del
Consell per la República. En un país ocupat, privatitzar l’acció exterior és la
millor fórmula per actuar amb llibertat d’acció fins i tot si es perd
transitòriament el govern interior. Calen uns 200.000 <i>paganos</i>. Ara n’hi
ha 70.000. La fita no és cap quimera. Si no hi ha ni un 10% dels votants
independentistes disposats a esquitxar entre 15 i 100 euros anuals, malament
rai.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "helvetica";">Un full de ruta de dos punts no és cap
procés constituent ni té la més mínima èpica. Ara bé, en aquest marc de
desconcert, proposa dues coses concretes, factibles i amb esperit positiu. Menys
de dos punts és un punt. Menys d’un punt és cap punt. El que hi ha ara si no
comptem les ganes fratricides de fer anar els ganivets.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.lrp.cat/opinio/article/1631135-dos-punts.html" target="_blank"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">https://www.lrp.cat/opinio/article/1631135-dos-punts.html</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-911028473915186172019-07-10T09:30:00.000+02:002019-07-10T09:30:09.378+02:00#StopBorrell, el diplomàtic | PATRYCIA CENTENO<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="344" src="https://www.elpuntavui.cat/imatges/58/56/alta/780_0008_5856302_40096dbb50b98f2c4c5fd7123a245428.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.lrp.cat/autors/autor/pcenteno.html" target="_blank">PATRYCIA CENTENO</a></span></div>
<div class="article-frases dalt" style="background: url("../images/cometes-2.png") 17% 10px no-repeat rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; margin: 0px 20px 15px 0px; padding-top: 25px; text-align: justify; width: 697.754px;">
<div class="frase" style="box-sizing: border-box; color: #474a68; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 0px 10px; text-align: left;">
<span class="frase_text" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 20px; font-style: oblique; font-weight: bold; line-height: 25px; padding-bottom: 5px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Escollir un ‘look’ Coronel Tapioca –al qual només faltava el salacot– per visitar un país africà té molts missatges</span></span></div>
<div class="frase" style="box-sizing: border-box; color: #474a68; line-height: 18px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 0px 10px; text-align: left;">
<h5 class="frase_titol" style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-size: 18px; font-weight: normal; line-height: 22.5px; margin-bottom: 0.25em; margin-top: 0px; text-transform: uppercase;">
</h5>
<span class="frase_text" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 20px; font-style: oblique; font-weight: bold; line-height: 25px; padding-bottom: 5px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Que Josep Borrell sigui el responsable de la diplomàcia europea sembla un acudit</span></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Creieu-me que que es presentés de Dora, l’exploradora a una reunió al Níger amb el ministre de l’Interior, Mohamed Bazoum, no és el que més em remou de Borrell. En el segle XIX es va determinar que el vestit i la corbata serien a partir de llavors l’uniforme diplomàtic occidental i, tot i el pas del temps i les reivindicacions d’alguns homes (i després dones) que no estaven d’acord amb aquesta imposició de patró estètic únic, continua imperant i fent que qualsevol altre vestit es contempli com a ridícul o carnavalesc. Encara que s’autodenomini socialista, l’estil de Borrell és conservador i tradicionalista. Per tant, escollir un<i style="box-sizing: border-box;">look</i> Coronel Tapioca –al qual només faltava el salacot– per visitar un país africà té molts missatges i cap de rebel –vesteixo (penso) com vull– o diplomàtic (respecte). O penseu que Borrell s’hauria permès assistir a una trobada amb un ministre francès, alemany o rus disfressat d’Indiana Jones?</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A aquell que obra amb diplomàcia, se li reconeix una gran elegància (serenor). L’acompanyen certa independència i silenci. Escolta i observa més que no parla i quan verbalitza alguna cosa és per reflexionar o concloure. En aquest sentit, nomenar Josep Borrell cap de la diplomàcia europea resulta tan sòrdid com col·locar Christine Lagarde (de color taronja, com Donald Trump, i causant de la misèria que es pateix encara per les cruels mesures anticrisi que va engegar com a directora de l’FMI) de presidenta del Banc Central Europeu.</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En diplomàcia, l’última estratègia que es pot fer servir és posar fi al diàleg (ruptura de la relació). I fa uns mesos, com a ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell va abandonar una entrevista de la televisió alemanya perquè, segons ell, el periodista “estava mentint”. Les preguntes que havien alterat tant el ministre estaven relacionades (evidentment) amb Catalunya, amb la presó preventiva dels líders independentistes i amb la possibilitat de reformar la Constitució per introduir el dret d’autodeterminació. Borrell va demanar que es parés l’enregistrament de l’entrevista, es va treure el micròfon del coll de la camisa i va marxar. Van ser els seus assessors els que el van convèncer que hi havia de tornar. Si les dades de l’entrevistador del programa <i style="box-sizing: border-box;">Conflict Zone</i> eren incorrectes o falses, n’hi havia prou amb rebatre-les, oi?</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">On tots vau poder escoltar la seva polèmica reflexió sobre els Estats Units –“l’únic que van fer va ser matar quatre indis”–, els que ens dediquem a llegir els gestos vam comprovar, a més, la sinceritat de la seva banalització verbal sobre un dels més brutals genocidis de la història: arronsar-se d’espatlles (indiferència), palmells de la mà oberts (franquesa) i boca buldog (tristesa), però amb un “puf” final (menyspreu). I aquell dia que es va referir al conflicte català amb el símil d’una ferida oberta que calia cosir, però que abans s’havia de desinfectar, va acompanyar la seva recomanació amb una mà que feia una frega corrosiva i que més que netejar (prendre cura), irritaria i perjudicaria (un “et fa mal?” amb somriure pervers) qualsevol.</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan acabem de conèixer una persona amb qui haurem d’interactuar (sobretot si hem de dependre del seu criteri) ens preguntem inconscientment dues coses. La primera, si és intel·ligent, i la segona, si és de confiança. I és més important esbrinar ràpidament si l’altre és de fiar perquè si no ho és, i a més és astut, ens devorarà. No sé quants cops he hagut de sentir a dir que Josep Borrell és una persona privilegiada mentalment. En aquestes llargues converses d’anàlisi sobre el socialista m’han arribat a exigir que havia de reconèixer que és un dels polítics amb més nivell. Aparentment, però, en el meu terreny no li trobo el què. És més, les seves formes revelen una discapacitat emocional que, segons el meu parer (judici), no l’incapaciten com a home llest, però sí com a líder intel·ligent emocionalment. I l’estupidesa emocional, cal conscienciar-se’n, és una xacra per a la nostra espècie.</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb tot, que Josep Borrell sigui el responsable de la diplomàcia europea sembla un acudit..., però d’aquells que no fan gens de gràcia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.lrp.cat/opinio/article/1631247-borrell-el-diplomatic.html" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.lrp.cat/opinio/article/1631247-borrell-el-diplomatic.html</span></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-40694506736875547172019-07-09T08:38:00.000+02:002019-07-09T08:38:31.889+02:00Riu-te’n de les constitucionalistes i també del que diuen sobre la imposició lingüística | Iñaki Aicart<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="Imatge relacionada" height="424" src="https://www.lasvocesdelpueblo.com/wp-content/uploads/2015/07/simpatizantes-del-colectivo-CCV-y-otros-colectivos-anti-separatistas-durante-una-manifestaci%C3%B3n.-Foto-archivoCCV.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><a href="https://www.aguait.cat/author/i-aicart/" target="_blank">Iñaki Aicart</a></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Si algú et diu que és constitucionalista, riu-te’n. Riu-te’n per posar a aquesta persona en evidència, perquè en realitat el que fan les constitucionalistes és riure’s de tu.</span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens diuen que la Constitució és la llei fonamental del regne i el pilar de la democràcia. És possible amb una llei que representa un suposat consens social i polític que no ha refrendat ningú menor de 59 anys? En el millor dels casos i amb un toc de benèvola voluntat diré que és un d’aquells reculls de «bones intencions» que no es compleixen. Per contra, és un text on es lliga el model d’Estat resultant de la reforma del franquisme.</span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Per ventura, passaríem gust de llegir a les seves pàgines tot allò de què tothom té dret a la vida i ningú no pot ser sotmès a tractes inhumans o degradants, allò de què l’ensenyament bàsic serà gratuït, allò del dret al treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les pròpies necessitats, allò de la política orientada a la plena ocupació o allò del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat si no fos perquè després de 40 anys ha quedat més que comprovat que tot això és paper mullat.</span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Els centres d’internament per estrangers, les condemnes del Tribunal Europeu de Drets humans al regne d’Espanya per tortures o els règims d’aïllament a les presons; les quotes de les escoles concertades i els guetos escolars de la pública; una taxa d’atur molt per damunt de la mitjana europea, la precarietat laboral, l’escletxa salarial; uns preus de l’habitatge -de lloguer o de compra- que són molt alts i que comporten veritables sacrificis econòmics… Són tantes les coses que ens recorden que els nostres suposats drets que recull la Constitució són una mentida…</span></div>
<blockquote style="background-color: white; border-left: none; box-sizing: border-box; margin: 40px 53.3984px 38px; padding: 0px; position: relative;">
<div style="box-sizing: border-box; font-style: italic; line-height: 40px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">“MAI SENTIRÀS CONSTITUCIONALISTES PRESENTANT SOLUCIONS VALENTES PELS PREUS DELS LLOGUERS O PER L’ELEVADA PRECARIETAT LABORAL”</span></strong></div>
</blockquote>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan vegis que es treu la Constitució com a base o garant d’un argument, riu-te’n, però també posat en guàrdia. Te la volen tornar a pegar. Mai sentiràs constitucionalistes presentant solucions valentes pels preus dels lloguers o per l’elevada precarietat laboral. Les seves prioritats són altres. Ja saps quines, 40 anys ens ho han mostrat.</span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La defensa de la Constitució agrupa un ample espectre d’individus, partits i altres associacions que abasten des de l’extrema dreta («Se educa en el odio a España y la Constitución») a l’esquerra. Un bon ventall d’hipòcrites o d’interessades. Sovint s’utilitza aquesta defensa de la constitució per atacar una sèrie de coses i valors. Posaré la lupa en un: El constant atac a les llengües pròpies dels diferents pobles oprimits per l’Estat des de fa uns quants segles. Lluny de qualsevol base científica, sociolingüística o sense cap mena de bones intencions, hi ha constitucionalistes que en la seva perpètua campanya en contra de les llengües ens recordaran que l’espanyol és un garant de la convivència, que el català (o la llengua que vulguis) s’imposa, que a les escoles es viu un drama amb el català, que l’espanyol està amenaçat, que les llengües «regionals» són un entrebanc per la mobilitat laboral de les espanyoles…</span></div>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Fins i tot, hi ha constitucionalistes que, quan interessa, poden inventar coses que no surten a la constitució i es queden tan amples. On diu que l’espanyol és la llengua de totes? Només diu que el castellà és la llengua de l’Estat i que cal conèixer-la. Ni tan sols diu que l’hagis de parlar. També, com que la Constitució no diu quines són les altres llengües, no hi ha problema en reivindicar (per polemitzar, mai augmentar l’ús o per protegit) el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc com a llengües oprimides per la imposició del català i no com a variants dialectals. Però la constitució sí que ens diu que les llengües pròpies les definiran els estatuts d’autonomia. El de les Illes Balears només n’apunta un: el català. Clar que avui en dia, com ja tot està inventat, segurament es pot ser constitucionalista i estar en contra de les lleis sobre les quals delega la constitució o la desenvolupen en alguns aspectes, com els estatuts d’autonomia.</span></div>
<blockquote style="background-color: white; border-left: none; box-sizing: border-box; margin: 40px 53.3984px 38px; padding: 0px; position: relative;">
<div style="box-sizing: border-box; font-style: italic; line-height: 40px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-transform: uppercase;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">“HI HA CONSTITUCIONALISTES QUE, QUAN INTERESSA, PODEN INVENTAR COSES QUE NO SURTEN A LA CONSTITUCIÓ I ES QUEDEN TAN AMPLES”</span></strong></div>
</blockquote>
<div class="western" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Seguint en aquest tema, s’ha de dir que mai sentireu cap constitucionalista fer referència al contingut de tot l’article 3<span style="box-sizing: border-box; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">r</span> de la Carta Magna perquè més d’una persona hauria de mirar cap a l’altre costat. Les que es senten còmodes en el fang, perquè les seves propostes de llevar-lo com a requisit, de disminuir la seva presència a l’horari escolar i etc. van en contra del que diu aquest article en el tercer punt: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques […] serà objecte d’especial respecte i protecció». Respecte? Protecció? Ara que… Les altres constitucionalistes, les que no posen en qüestió les llengües, ja ens podrien explicar el que s’ha fet en la promoció del respecte i la protecció del català a les Illes o a l’Estat en aquesta legislatura, perquè si hi ha hagut alguna cosa, ha passat ben desapercebuda mentre l’ús social continua davallant (venga, digueu-me que és una percepció personal com la de la massificació turística).</span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Sí, riu-te’n de les constitucionalistes perquè et volen vendre la moto. Però també riu-te’n de la gent que va d’alternativa o que participa en lluites socials i que sense cap fonament sociolingüístic es dedica a fer-ho tot en castellà o en bilingüe de manera generalitzada «perquè ho entengui més gent» o per a què el seu producte cultural es pugui vendre a un públic més ampli. Fins i tot una constitució moribunda i estantissa ho té més clar que elles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.aguait.cat/opinio/riu-ten-de-les-constitucionalistes-i-tambe-del-que-diuen-sobre-la-imposicio-linguistica/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.aguait.cat/opinio/riu-ten-de-les-constitucionalistes-i-tambe-del-que-diuen-sobre-la-imposicio-linguistica/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-83165256789173690252019-07-08T07:04:00.000+02:002019-07-08T07:04:03.528+02:00Jordi Sànchez planteja que les entitats i no els partits capitanegin la resposta a la sentència<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b>"Si la gent es planta durant dies als carrers, benvinguda la decisió", afirma a 'El Periódico'</b></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="El número dos de JxCat, Jordi Sà nchez, a lâAudiència Nacional el 16 dâoctubre del 2017 / JAVIER BARBANCHO" src="https://www.ara.cat/2018/03/20/politica/JxCat-Jordi-Sanchez-lAudiencia-Nacional_1981611916_52234637_651x366.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; font-size: 13px; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El número dos de JxCat, Jordi Sànchez, a l’Audiència Nacional el 16 d’octubre del 2017 / JAVIER BARBANCHO</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<b style="color: #666666; font-family: "Soho Gothic W01 Medium", sans-serif; font-size: 14px; text-transform: uppercase;">ARA / ACN</b><br />
<div class="author-set" style="display: flex; flex: 0 1 auto; font-family: "Soho Gothic W01 Regular", sans-serif; font-size: 0px; margin: 0px 0px 16px; padding: 0px; width: auto;">
<div>
<span class="author" style="display: inline-block; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 14px; margin: 0px 0px 0.1rem;"><br /></span></div>
</div>
<div class="mce" style="color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">"La resposta ha de venir de la ciutadania", opina el diputat de JxCat al Congrés i expresident de l'ANC Jordi Sànchez. <a class="mce" href="https://www.elperiodico.com/es/politica/20190706/jordi-sanchez-entrevista-7537811" rel="noopener" style="border-bottom: 1px solid rgb(78, 159, 190); color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; text-decoration-line: none;" target="_blank">En una entrevista a 'El Periódico'<em class="mce" style="border-bottom: 1px solid rgb(78, 159, 190); font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px;"> </em></a>, el també líder de La Crida considera que han de ser les entitats sobiranistes les que capitanegin l'estratègia un cop el Tribunal Suprem dicti sentència contra els 12 acusats del judici al Procés. "Els partits ja s'hi afegiran, si volen", afegeix. "Caldrà respondre des del civisme i la no-violència", apunta, sense descartar del tot que la sentència pugui ser absolutòria: en el seu cas se l'acusa de rebel·lió per part de la Fiscalia, de sedició per part de l'Advocacia de l'Estat, però no de desobediència ni de malversació, perquè no ostentava cap càrrec públic la tardor del 2017.</span></div>
<div class="mce" style="color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En l'entrevista, Sànchez també parla de les diferents estratègies d'ERC i JxCat, però fuig de simplificacions quan sent que es qualifica els republicans de "moderats i pactistes". "És fals que uns siguem intransigents i uns altres dialogants; resulta que qui parla de les 155 monedes de plata és ERC, i qui presenta una esmena a la totalitat als pressupostos que precipita les eleccions també", retreu, i afegeix el veto a Miquel Iceta com a senador.</span></div>
<div class="mce" style="color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest sentit, Sànchez creu que això es deu al fet que la "major caça oberta" és contra Carles Puigdemont i alerta que es vol contraposar a "un Oriol Junqueras raonable i moderat". "És tant com dir que Puigdemont és irracional, radical i no dialogant", critica. I recorda que en totes les ocasions que Puigdemont i Junqueras s'han confrontat a les eleccions ha guanyat el líder de JxCat. "La realitat és més complexa del que alguns voldrien", conclou.</span></div>
<h4 class="mce lead" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: 24px; margin: 40px 0px 3px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Investidura de Pedro Sánchez</span></h4>
<div class="mce" style="color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El debat a l'entorn de la investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continua obert dins de JxCat. Els presos polítics de la formació, entre els quals s'inclou Jordi Sànchez, advoquen per una abstenció que faciliti formar govern al líder socialista. La decisió que prenguin els òrgans interns serà "única", explica, i descarta diferents vots. Ni Jordi Turull, ni Josep Rull ni ell poden votar en haver sigut suspesos per la mesa del Congrés.</span></div>
<div class="mce" style="color: #191919; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Com també ha expressat públicament la portaveu del partit a Madrid, Laura Borràs, la premissa perquè JxCat s'abstingui és que el PSOE pacti amb Podem. "Només així, i una vegada hagi descartat el PP i Cs com a socis prioritaris, JxCat estarà en condicions de decidir el seu paper a la investidura", conclou.</span></div>
<h4 class="mce lead" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: 24px; margin: 40px 0px 3px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Maragall, "alcalde" amb una llista unitària</span></h4>
<div class="mce" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 28px; margin-bottom: 15px; padding: 0px;">
</div>
<div style="color: #191919; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">D'altra banda, Sànchez també s'ha referit a la situació al consistori barceloní, on els comuns van comptar amb els vots dels socialistes i Cs i van evitar una alcaldia d'ERC, i ha assegurat que sense les "resistències" d'ERC, el PDECat i la CUP, i amb unitat sobiranista, "avui Maragall seria alcalde".</span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #191919;"><br /></span></div>
<span style="color: #191919;"><div style="text-align: justify;">
"¿Algú creu que Colau hauria acceptat ser alcaldessa amb els vots de Valls i amb 10 regidors si la primera llista a Barcelona tingués 15, 16 o 17 regidors? Estic convençut que no, la seva ètica no l'hi hauria permès", acaba. També sobre les eleccions municipals, Sànchez reconeix que els resultats de JxCat "no són els esperats", encara que està convençut que no és res que no sigui "reversible" a curt i mig termini.</div>
</span></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: <a href="https://www.ara.cat/judici-presos-politics-1-octubre/Jordi-Sanchez-sentencia-mobilitzacio-ciutadana_0_2265973500.html" target="_blank">https://www.ara.cat/judici-presos-politics-1-octubre/Jordi-Sanchez-sentencia-mobilitzacio-ciutadana_0_2265973500.html</a></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-70878647533734247542019-07-07T09:39:00.001+02:002019-07-07T09:39:39.545+02:00Els independentistes no saben què és pitjor | Jordi Barbeta<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Imatge relacionada" height="351" src="https://revoluzione.unoeditori.com/wp-content/uploads/2019/03/man-845847_1280-e1514470372955.jpg" width="640" /></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Jordi Barbeta</b></span><br />
<br />
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Fent un esforç per no desconfiar, que motius no en falten, podríem dir que el desig –o el somni– de la independència de Catalunya és la única idea compartida pels diferents grups que es declaren independentistes. Pel que fa a tota la resta, o estan en desacord o no saben ben bé què s’ha de fer i, per si de cas, es porten la contrària. No hi ha moviment independentista en el sentit estricte perquè no hi ha una estratègia clara per arribar a la independència ni sobre quin ha de ser el proper pas. Tampoc és clar el paper que correspon als presos i als exiliats, ni com ha d’actuar el Govern de la Generalitat i com s’haurà de respondre a la sentència del Suprem.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Les contradiccions són bastant generalitzades. Sense anar més lluny, tots els líders polítics s’han omplert la boca cridant a “implementar el mandat de l’1 d’octubre” i a continuació reivindiquen un altre referèndum acordat amb l’Estat. En què quedem? L’autodeterminació s’ha fet o no s’ha fet? Precisament, en el debat sobre quina ha de ser la resposta a la sentència del Suprem, va guanyant terreny la idea que el president Torra convoqui un altre referèndum, en la línia del “ho tornarem a fer”. Uns altres prefereixen anar a eleccions potser perquè pensen que les guanyaran, però ningú no té gaire pressa perquè el que més por fa és perdre la feina.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A més, el conflicte dels independentistes catalans és amb Espanya i el que ara mateix pertoca decidir és quina estratègia han de seguir al Congrés dels Diputats atesa la situació d’incertesa respecte de la investidura de Pedro Sánchez i la possibilitat d’unes noves eleccions generals. És evident que el conflicte català manté bloquejada la política espanyola des de fa gairebé deu anys i en això les diferents opcions estratègiques estan més clares que no pas expressades públicament.</span></div>
<blockquote style="background-color: white; font-size: 24px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 1.2em; padding-left: 15px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Rebutjar la investidura de Pedro Sánchez i atiar la inestabilitat fins que l’Estat s’assegui a negociar o facilitar la investidura i negociar els indults. Aquesta és la qüestió</span></div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">L’opció A es basa en la convicció que Espanya no pot tirar endavant mentre duri el conflicte amb Catalunya i consisteix a mantenir la tensió amb l’Estat en tots els fronts: català, espanyol i europeu. Atiar la mobilització i sobretot contribuir a la inestabilitat per demostrar que Espanya no sortirà de l’atzucac mentre l’Estat no s’assegui a negociar un acord polític. En aquest sentit, l’opció dels diputats independentistes al Congrés ha de ser de bloqueig i, per tant, votar en contra de qualsevol investidura presidencial, i si, malgrat el rebuig, Pedro Sánchez surt elegit president del Govern espanyol, impedir com sigui la governabilitat fins a forçar-lo a acceptar les exigències sobiranistes principals.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">L’opció B és tot el contrari. Es considera que, atesa la posició dels tres partits de la dreta espanyola, que només pretenen acabar amb l’autogovern català, l’únic interlocutor vàlid és Pedro Sànchez i, per tant, cal facilitar-li la investidura com a prova de la predisposició al diàleg i immediatament després, convençuts que la sentència serà severa, negociar prioritàriament l’indult dels presos, que és la condició sine qua non per estabilitzar políticament el país i reprendre la negociació estrictament política.</span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">D’això parlen aquests dies el president Puigdemont amb el president Torra i amb el president Mas a Waterloo i a Lledoners el vicepresident Oriol Junqueras, amb el president Torrent i el vicepresident Aragonés, uns i altres sense cap intenció de posar-se d’acord.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-independentistes-no-saben-que-es-pitjor_401488_102.html" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-independentistes-no-saben-que-es-pitjor_401488_102.html</span></a><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-56629207775021310592019-07-06T08:59:00.000+02:002019-07-06T08:59:19.925+02:00Junts a la Diputació, sense vergonya | Vicent Partal<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b><b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"></b></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-size: 18px; font-weight: 600;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">«Amb aquest pacte, Junts per Catalunya decideix de sacrificar la coherència i la credibilitat d'una manera vergonyosa, sense cap mena de justificació possible»</span></span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<img height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2018/11/H_3422596-e1542393730901-604x270.jpg" width="640" /></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://www.vilaweb.cat/autors/vicent-partal/" style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;" target="_blank">Vicent Partal</a><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Feia dies que corria la brama que Junts
per Catalunya i el Partit Socialista es preparaven per a pactar el govern de la
Diputació de Barcelona. Finalment, l’acord s’ha tancat i els partits </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/jxcat-pacta-psc-diputacio-barcelona/"><span style="font-family: Helvetica;">han anunciat</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> que es repartirien
el poder en una de les institucions més poderoses del país. Un document
lamentable fixa els acords, evitant en tot moment fer cap referència a res,
perquè res no pot unir aquests dos partits sinó l’ànsia de poder. Tot el que
està passant a Catalunya queda aparcat i amagat en un text trist i
indigne.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">De manera incomprensible, els
independentistes i els socialistes passen per sobre de la difícil situació que
vivim i prioritzaran els seus interessos gremials en una aliança que no es pot
entendre sense pensar en coses que tenen poc a veure amb la política.
Concretament sense entendre el paper dels partits com a màquines que per sobre
de tot tenen en compte la seua pròpia pervivència i les necessitats perennes
dels seus membres i dels seus aparells.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Que tots els partits independentistes
hagen pactat acords desconcertants i fins i tot ridículs en una població o en
una altra no justifica cap d’aquests pactes municipals, que molts
independentistes ens mirem astorats des del carrer. Però aquests pactes per
robar-se batllies o pispar-me ajuntament. tampoc no poden justificar aquest que
s’anuncia ara a la Diputació de Barcelona. Un pacte que, a mñes, té una gravetat
especial pel volum, l’abast i la importància de la institució. I perquè arriba
després del fiasco a l’Ajuntament de Barcelona amb el pacte entre comuns i
Valls, en què el Partit Socialista va ser, precisament, l’instrument cabdal per
a fer-lo possible. L’independentisme hauria d’haver entès que hi ha una majoria
alternativa, per primer vegada, del PP als Comuns que pot pactar i això només
l’hauria d’haver fet reflexionar. Hauria d’haver aconseguit que els polítics, de
tots els partits, deixaren de banda les picabaralles per concentrar-se en els
programes i en els objectius. Però no ha estat així.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Cal entendre que en aquest país
històricament les diputacions han estat la gran maquinària del poder. Ho han
estat històricament i ho són ara, encara. Les diputacions tenen diners, recapten
diners, tenen molts llocs que omplir, moltes cadires que oferir, solen tenir una
vida discreta amb pocs titulars i poden repartir molt entre els municipis, de
manera que la seua influència en la política local és enorme. Per això els
aparells dels partits han considerat sempre les diputacions com l’instrument
privilegiat que els permetia de superar qualsevol crisi, oferint si aquest fos
el cas, un refugi personalment còmode i discret a càrrecs descavalcats per la
voluntat popular o pels pactes, però que es resisteixen a tornar a la societat
civil i aspiren a ser financiats de per vida per la resta dels seus
ciutadans.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Els partits són, gairebé tots, una mena de
societats limitades amb interessos en la pròpia pervivència, pervivència que
reclama de llocs remunerats. Amb aquest pacte, Junts per Catalunya decideix de
sacrificar la coherència i la credibilitat del seu projecte d’una manera
vergonyosa, sense cap mena de justificació possible, sense pensar en la
frustració que significa per a molts dels seus votants i no hi ha moltes
explicacions possibles al seu gest que no impliquen una discussió severa sobre
la seua moralitat i la seua honorabilitat. És clar que la imatge del Partit
Socialista pactant amb Junts per Catalunya després d’haver abocat tanta
porqueria sobre l’independentisme i d’haver estat còmplice del 155 i de la
repressió, no pot caure més baixa. Però això ja s’ho faran.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">El que preocupa profundament del gest de
Junts per Catalunya és el menysteniment de l’electorat que significa i el fet
que així no s’avança cap a la república ni es moralitza la vida pública ni es
governa millor el país. Encara un problema sempre implica reconèixer que el
tens. I si era gairebé impossible no reconèixer-ho a la vista del ball
d’aliances estúpides que en molts llocs han protagonitzat la CUP, ERC i Junts
per Catalunya, ara el gairebé ha caigut: el partidisme portat a l’extrem que ha
arribat no és el més important problema que tenim, que és la repressió, però és
el que crea més dificultats per tirar endavant.</span></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/junts-a-la-diputacio-sense-vergonya/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/junts-a-la-diputacio-sense-vergonya/</span></a><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-38014266424708214062019-07-05T09:52:00.003+02:002019-07-05T09:52:58.879+02:00Un poc de Wolin per a entendre on som, què és una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">«El retorn a allò que vàrem fer l'octubre del 2017 és l'únic camí transitable, l'única via que podem seguir i que hem de seguir»</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="286" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/10/20171003cop0733-03221258-604x270.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.vilaweb.cat/autors/vicent-partal/" target="_blank">Vicent Partal</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Em va cridar molt l’atenció que a la
sessió inaugural del Parlament Europeu, la de dimarts, només dos problemes
emergissen obertament i de manera pública: el Brexit i el conflicte entre
Catalunya i Espanya. Hi havia, això és cert, moltes referències al vergonyós mur
de la Mediterrània i a la detenció de Julian Assange, entre més afers també
excepcionalment greus. Però el gest poc elegant dels <em>brexiters</em> i la
intervenció de Matt Carthy en defensa dels tres eurodiputats catalans van marcar
el to de la sessió.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Permeteu-me que intente arribar fins a
l’obra d’un dels més grans politòlegs americans, Sheldon Wolin, per tal
d’explicar el significat i la importància que crec que té tot plegat. El dia a
dia de la vida política és massa trepidant i aturar-se i recapitular sempre és
bo. En aquest cas propose de repassar la situació on som a partir de dues
nocions bàsiques de les teories d’aquest professor de Berkeley, Oxford, Cornell
i Princeton, gran seguidor de Hannah Arendt i referència clau de la crítica
d’arrel no marxista al sistema capitalista –encara no té cap entrada a la
Viquipèdia; </span><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sheldon_Wolin"><span style="font-family: Helvetica;">aquesta és l’entrada</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> a la
Wikipedia en anglès.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Els dos conceptes que voldria que
s’entenguessen són el de ‘totalitarisme invers’ i el de ‘democràcia fugissera’
–hi ha ningú que tinga una traducció millor de ‘fugitive democracy’? Són dos
conceptes que expliquen de manera molt clara què va passar a Catalunya el primer
i el tercer d’octubre de 2017 i també què va significar el Brexit. A més de
l’impacte continuat que aquests dos fets tenen ara mateix en la consolidació de
l’actual projecte de la UE.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Tots dos conceptes van interconnectats.
Segons Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme
invers’. El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta,
consistia en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu
poder per a conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers
consisteix en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen
els ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als
partits i els mitjans.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">En el totalitarisme tradicional el carisma
del dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap
dictador però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos
electorals. Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues
operacions claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja
no són un combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">En el totalitarisme tradicional la
democràcia era expressament rebutjada. El totalitarisme invertit, en canvi, fa
servir la democràcia per a legitimar-se, sempre que no es puga fer servir en
realitat. I ací hauria de remetre’m a les teories d’Ivan Krastev sobre la UE,
però podeu aprofundir-hi, si voleu, en </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/les-regles-de-la-democracia-en-perill-pel-fracas-del-brexit/"><span style="font-family: Helvetica;">aquest editorial</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> del gener
passat, en </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/tajani-europa-editorial-vicent-partal/"><span style="font-family: Helvetica;">aquest</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> del febrer, precisament
sobre Tajani, i en </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/un-altra-bufetada-editorial-vicent-partal/"><span style="font-family: Helvetica;">aquest</span></a><span style="font-family: Helvetica;"> del mes de març de l’any
passat. (Bàsicament, Krastev afirma que la Unió Europea és una mena de feixisme
postmodern que crea una il·lusió de democràcia, però que en realitat dirigeixen
polítics que ningú no ha triat a les urnes mentre fan la pantomima de deixar-nos
elegir als nostres països uns polítics que després no podran fer res perquè els
ho impediran, fent servir la Unió Europea. Tu pots votar Tsipras, però Tsipras
no pot fer res.)</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Tornem a Wolin. El totalitarisme invers,
el sistema en què vivim, accepta la democràcia però només com un corcó que cal
aguantar. Els rituals de la democràcia es mantenen per a legitimar l’invent però
la despolitització és encoratjada, molt particularment a partir dels mitjans de
comunicació. Winston Churchill quan va perdre les eleccions, acabada la guerra,
va fer broma dient que la democràcia és un sistema perfecte que només té el
problema que la gent vota allò que vol. Això ho han après ara i és això que
volen evitar. Els liberals clàssics, Churchill, s’horroritzarien de veure què
fan avui els qui diuen que són continuadors seus.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Quan expliquem que l’Íbex 35 domina la
vida pública espanyola mitjançant el duopoli televisiu i el control de la gran
majoria de partits polítics, que cada volta són més productes de màrqueting que
no esferes ideològiques, constatem les teories que Wolin va elaborar fins a la
seua mort, el 2015. I, com a prova, heus ací una definició que fa dels estats
actuals, que no em podeu negar que entra com l’anell al dit en la realitat que
vivim cada dia:</span>
</div>
<div align="justify">
<em><span style="font-family: Helvetica;">‘És un estat administratiu i
penetrant, amb tentacles a tot arreu i sobre tothom, especialment sobre els més
desfavorits; no honren les distincions entre públic i privat, les distincions
entre política i economia, ni tan sols les distincions entre legal i il·legal.
[…] L’estat contemporani és una complexa amalgama de poders polítics, econòmics,
administratius i discursius.’</span></em>
</div>
<div align="justify">
<em><span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></em></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">A diferència d’uns altres pensadors, Wolin
no té cap recepta sobre com eliminar la situació que descriu amb tanta amargor.
Ara, sap i valora que hi ha la ‘democràcia fugissera’, un concepte que nosaltres
els catalans hauríem d’apreciar especialment.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">El concepte és poderós. Segons Wolin la
democràcia que hi ha als nostres països no és real, perquè no hi ha control de
la ciutadania sobre el poder polític i encara menys sobre l’econòmic. La
democràcia que tenim és un ritual, però hi ha moments en què apareix i esclata,
de sobte, una autèntica ‘democràcia fugissera’. Hi ha moments en què les
societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els
interessos comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que trenca
els plans de les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció
popular amb la vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt
en què l’elit perd el control, cosa que generalment només pot arribar després
d’un procés començat a la base i aprofitant algun trampolí, algun instrument,
que el totalitarisme invertit no pot desqualificar d’entrada, perquè ha de fer
veure que creu en la democràcia.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Més enllà de qui l’ha votat, això va ser
el Brexit, tal com apunten molts autors, entre els qual James Hodgson, que m’ha
fet obrir els ulls particularment. I això va ser, clarament, el Primer d’Octubre
i el 3 d’octubre –i l’anàlisi quadra tant que Wolin fins i tot adverteix que la
disrupció generalment arriba tan lluny que les elits de la ‘democràcia
fugissera’ també s’espanten, com va passar amb el govern del president
Puigdemont.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Vaig acabant. Wolin no té cap recepta per
a guanyar. I apunta que les democràcies fugisseres són molt difícils de mantenir
perquè la gent té interessos vitals ordinaris que no li permeten d’estar
permanentment mobilitzada, però també perquè una revolució democràtica per
definició encoratja la diversitat i per això inevitablement cau en la
fragmentació.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Ara, hem vist esclats impressionants de
‘democràcia fugissera’ aquests darrers anys que semblen haver-se apagat del tot:
les primaveres àrabs, per exemple. O que han semblat acabats durant molts anys i
de sobte s’han revifat, com la revolta democràtica d’Hong Kong. Hem vist
‘democràcies fugisseres’ que han empentat l’estat contra les cordes, però que
semblen haver-se quedat només en les formes, sense anar al fons, com el cas dels
jupetins grocs. Algunes democràcies fugisseres han acabat essent adoptades per
una fracció de l’elit, que les ha domesticades, com és el cas del 15-M.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">La diferència amb l’independentisme és la
seua capacitat enorme de resistència en el temps. El nostre moviment popular i
democràtic també intenta dominar-lo l’elit del procés, siga d’Esquerra o de
Junts, però ara per ara no ho ha aconseguit, gràcies a l’extraordinària
capacitat de sacrifici de la població, però també en part perquè Espanya
s’afebleix a ella mateixa cometent l’error de pressionar i perseguir una part de
l’elit, independentista, amb la qual s’hauria pogut entendre, i forçant-la, per
tant, a lluitar sense rendició ni treva.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">I aquest colossal error espanyol origina
una de les dues condicions que Wolin presenta com a condició per a allargar i
fer fructificar el fugisser esclat de la democràcia al carrer: que la disrupció
del sistema siga d’un abast tan gran que l’estat, per frenar-la, es trobe forçat
a recuperar el totalitarisme clàssic amb mesures despòtiques i tiràniques, que
acaben deslegitimant-lo i equiparant-lo cada dia més a una dictadura.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">La segona condició per a allargar l’esclat
democràtic, Wolin la formula en termes poc científics però profundament
intuïtius i que estime especialment. Diu, simplement, que els primers d’octubre,
per entendre’s, exerceixen un efecte tan poderós sobre la gent, són un canvi
sentimental d’un abast tan immens, que ‘poden tornar a passar mentre hi haja
gent que els recorde’. Perquè els qui ho hem viscut ja hem experimentat que la
democràcia de veritat és realment possible, i molt bonica, i volem
tornar-hi.</span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Helvetica;">Per això, fins i tot comptant que una part
de l’elit independentista ho faça servir només com a símbol i sense voluntat
real d’anar-hi, el retorn a allò que vàrem fer l’octubre del 2017 és l’únic camí
transitable, l’única via que podem seguir i que hem de seguir. I per això la
crisi entre Espanya i Catalunya, l’exemple català, és tan transcendental per a
la Unió Europea, que és ara mateix la plasmació més evident, a escala mundial,
del totalitarisme invers. O no és a les peculiars institucions de la UE on més
clarament avança el projecte d’apartar l’economia del control de la política i
d’apartar la política de l’escrutini de la població?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/wolin-democracia-primer-octubre-editorial-vicent-partal/" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.vilaweb.cat/noticies/wolin-democracia-primer-octubre-editorial-vicent-partal/</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-17716937069292720712019-07-04T12:56:00.002+02:002019-07-04T12:56:54.859+02:00Cal anar-hi, anar-hi i anar-hi | SN de les CUP<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: </span><a href="https://t.me/BoladevidreOficial" style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yFefYRKjV8s/XR3bZezmh0I/AAAAAAABviE/y35YInOXhZAAZ5V3PogpPfOjuBPaVu17wCLcBGAs/s1600/assemblea-cup-27080_2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="242" data-original-width="716" height="216" src="https://1.bp.blogspot.com/-yFefYRKjV8s/XR3bZezmh0I/AAAAAAABviE/y35YInOXhZAAZ5V3PogpPfOjuBPaVu17wCLcBGAs/s640/assemblea-cup-27080_2.png" width="640" /></a></div>
<h1 class="page-title" style="background-color: white; color: #2e2925; font-weight: normal; margin: 30px 0px 0px; text-align: start;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Carta del SN de les CUP</span></h1>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Tot just fa un mes, després de les eleccions municipals, el Secretariat Nacional escrivíem: “Les militants de l'esquerra independentista i de l'esquerra anticapitalista estem bregades de caure i tornar-nos aixecar, de pensar com assaltar el centre des dels marges, de somiar projectes de canvis utòpics.”</div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
És cert que el país sembla virar cap a l’ordre, abandonant el camí que ens va portar a l’octubre del 17, però també hi ha indicis que bona part del país segueix plantant cara i segueix aspirant a tots els canvis polítics i socials que ens mereixem i necessitem. En aquest context, som totes conscients que la CUP no hem sabut afinar el nostre discurs ni hem sabut aclarir prou la nostra proposta política després d’aquells no tan llunyans 1 i 3 d’octubre. Ho hem intentat, estant sempre al peu del canó: formulant propostes de lluita i mobilització, i plantejant crítiques a un govern simbòlic en relació al procés d’autodeterminació però real i material en relació al desgovern i la repressió. Els resultats d’aquell 21 de desembre de 2017 van ser un cop prou dur, i el 26M ens va portar un resultat que, com vam dir, comporta diferents lectures, amb gustos barrejats, però globalment més aviat negatius. El moment de repensar-nos.</div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
I per això pren més sentit que mai el procés de debat que vam decidir obrir al Consell Polític del mes d’abril i que culminarà el proper 14 de juliol amb una Assemblea Nacional que serà alhora organitzativa i política. Un procés de debat que ha tingut diferents fases, des dels qüestionaris sobre el moment polític i l’organització que vau poder respondre les assemblees locals, i que en molts casos han servit per debatre i reflexionar col·lectivament, tal i com ens agrada, fins a les assemblees territorials de fa una setmana on volíem detectar conjuntament quines són les oportunitats del moment polític, i també aquelles febleses i fortaleses que tenim com a organització i moviment. </div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Ara entrem en la recta final d’aquest procés. En les properes hores rebreu la ponència política elaborada les darreres setmanes a través dels espais territorials, enquestes i del grup de treball nacional. El text incorpora una lectura del moment, tant necessària per a poder generar una brúixola, una proposta política en cas d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, i una proposta de renovació organitzativa per tal de pensar la organització des d’una perspectiva nacional per als temps futurs.</div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Els propers dies tornarà a haver-hi Assemblees Territorials Plenàries per treballar el document, per millorar-lo conjuntament com a preàmbul de l’Assemblea Nacional del 14 de juliol. L’assemblearisme i la participació han estat sempre una fortalesa i la condició imprescindible, des d’una perspectiva d’esquerres i transformadora, per a construir una proposta política sòlida, il·lusionant i esperançadora que il·lumini la grisor en la que el darrer cicle polític ha sumit al país. </div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Sabem que han estat mesos de feina incansable a cada racó del nostre país, que ens mereixem un descans. Però també som conscients de la responsabilitat que tenim com a organització amb les classes populars del país per a donar resposta a l’exercici del dret a l’autodeterminació i als drets socials, civils i polítics que veiem com sistemàticament són amenaçats i negats per l’Estat i el règim. </div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Els darrers dies, s’ha filtrat una noticia en la que s’insinua que el Secretariat Nacional dimitirà en bloc i, més enllà de la dinàmica de filtració sistemàtica d’informació organitzativa, és important per una banda constatar el compromís del Secretariat Nacional amb el procés polític i organitzatiu que cristalitzarà el proper 14 amb les assemblees nacionals. I per altra banda, la maduresa política col·lectiva de l’estructura nacional i territorial de la militància de la CUP, que davant d’un moment polític complex, assumeix la responsabilitat de repensar-se, política i organitzativament, suposi el que suposi el resultat.</div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
És per tot això, que des del Secretariat Nacional us animem a participar activament d’aquest procés de debat polític convençudes que només amb la màxima implicació de la nostra gent podrem enfortir el projecte d’Unitat Popular que aquest país necessita i es mereix, un paper cabdal i unes propostes polítiques indispensables per construir la República lliure, socialment justa i feminista que volem i necessitem. </div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Davant les dificultats, la repressió i el cansament, la gent de la CUP doblem l’aposta. Perquè per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. </div>
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Secretariat Nacional de la CUP</div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="background-color: white; color: #2e2925; font-family: "Helvetica Neue Light Condensed"; font-size: 20px; margin-bottom: 20px; margin-top: 10px;">
Països Catalans, 1 de juliol de 2019</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Font: </span><a href="http://cup.cat/noticia/carta-del-sn-cal-anar-hi-anar-hi-i-anar-hi" target="_blank"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">http://cup.cat/noticia/carta-del-sn-cal-anar-hi-anar-hi-i-anar-hi</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-401309245278951230.post-41240865374803881022019-07-03T07:28:00.001+02:002019-07-03T07:28:13.280+02:00La torradora d’Àlex Hinojo | Bernat Dedéu <div style="text-align: center;">
<b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de llenguaferits" height="360" src="https://i.ytimg.com/vi/iZq-cyPmfC8/maxresdefault.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><strong class="author" style="font-family: ag-black, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; text-align: left;">Bernat Dedéu</strong><span style="font-family: ag-regular, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; text-align: left;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "times new roman", serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
De l’excel·lent documental <em>Llenguaferits</em> del <em>30 minuts</em> del passat diumenge, la terregada de Twitter i tota quanta xarxa-on-perdre-el-temps n’ha viralitzat un fragment en què el nostre grandíssim viquipedista en cap, l’Àlex Hinojo, situava la necessitat de poder adreçar-se en català a màquines i andròmines com una garantia indispensable del futur de la nostra llengua. En Kippelboy ho va exemplificar amb una torradora per fer-se entendre millor, però la idea es podria aplicar a qualsevol dels dispositius amb què ens adreçarem verbalment en un futur gens allunyat i als quals, només faltaria, hem de poder-nos dirigir en català. La idea semblaria entenimentada fins i tot a un napbuf; a saber, els idiomes s’han d’adaptar i han de poder-se emprar naturalment quan afrontem canvis als mitjans d’ús corrent. Però al país de la ruqueria perpètua, ai las, tot costa una mica més.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "times new roman", serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
Que una gran part del món polític espanyolista (inclosa l’esquerra xupiguai que s’indigna quan una foca mor injustament, però per a qui vetllar per la salut i pervivència d’una llengua li resulta una cosa massa rural o, com diria el meu estimat amic Bassets, “<em>del catalán de payés</em>”) s’hagi dedicat a escarnir l’Àlex indica com n’ha estat d’adequada la programació d’aquest, insisteixo, magnífic programa. Perquè sota la broma crítica a allò que diu l’Àlex, que com tot el que sosté és d’una gran intel·ligència, hi ha la sempiterna noció segons la qual les llengües minoritàries no haurien de tenir accés als mecanismes tècnics, dispositius i digitals del món global. Dit amb menys pedanteria, que això del català hauria de resignar-se a ser una llengua menestral per xerrar sobre naps i cols, però pel que fa a la física quàntica o l’existencialisme hom hauria de parlar l’espanyol per sistema.</div>
<blockquote style="background-color: white; font-family: ag-black, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 24px; letter-spacing: -0.02em; line-height: 1.2em; padding-left: 15px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
L’Àlex Hinojo situava la necessitat de poder adreçar-se en català a màquines i andròmines com una garantia indispensable del futur de la nostra llengua</div>
</blockquote>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "times new roman", serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
De fet, la torradora de l’Àlex exemplifica una de les millors idees d’aquest <em>Llenguaferits</em>. A Catalunya, l’ús del català en àmbits de la cultura especialitzada, com ara el de les editorials independents o el teatre, té una salut envejable i robusta. Però és en els productes i emissors de consum massiu, com ara a Youtube o en fenòmens com els mems<em>, </em>on el català és pràcticament invisible. Fallem a tot arreu, en aquest sentit? Doncs no, perquè la Viquipèdia en català (precisament gràcies a pencaires com l’Hinojo) ja té més de 600.000 entrades i és al Top 20 mundial de llengües més emprades a la Wikipedia. Ras i curt, això vol dir que on el català pot córrer lliure, sense cap mena de restriccions ni l’assetjament de l’administració espanyola, pot competir sense cap problema amb les primeres llengües del món. Tot això, insisteixo, mercès a la feina dels seus autors anònims.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "times new roman", serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; text-align: justify;">
L’Àlex Hinojo ha iniciat 12.000 d’aquests articles i n'ha col·laborat en més de 60.000; de fet, no passa un sol dia sense escriure’n un de nou quan veu que a la Viquipèdia manca un concepte o un nom interessant pel saber col·lectiu. Aquesta feina titànica és d’una importància vital, atès el nombre ingent d’adolescents, joves i professors que ja no consultem les enciclopèdies consuetudinàries –en paper– sinó que viatgem directes a can Google perquè ens resolgui els dubtes. L’Hinojo, en un país normal, acumularia moltes més estàtues que acudits. I creieu-me, si jo fos el propietari d’una editorial, d’una empresa de màrqueting o de comunicació, el primer que faria, cagant llets, és fitxar-lo com a directiu i pagar-li tota quanta torradora necessiti per exercir la seva feina. Un objecte que, per cert i com no podria ser d’altra manera, ja té la seva corresponent entrada a la Viquipèdia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Font: </span><a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-torradora-alex-hinojo_400261_102.html" target="_blank"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-torradora-alex-hinojo_400261_102.html</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: <a href="https://t.me/BoladevidreOficial" target="_blank">https://t.me/BoladevidreOficial</a></b></span></div>
Boladevidrehttp://www.blogger.com/profile/14596416578817206768noreply@blogger.com0