Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 8 d’octubre de 2012

UN PLURILINGÜISME QUE NO CONVENÇ, NI GENS NI MICA!



Font:
El Decret 127/2012, de 3 d'agost, més conegut com el decret de plurilingüisme, es publicava el 6 d'agost, desapercebut, al cor d'un estiu bascós, juntament amb l’aparició al cel dels globus sonda referits a més retallades a educació i a sanitat. Este decret culminava un procés que l'administració havia encetat amb entitats socials significatives -l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les Universitats- entre les quals figurava Escola Valenciana. Cal dir que nosaltres, Escola Valenciana, ja feia temps que havíem començat este camí de consens amb un document que explicava el nostre model d'educació plurilingüe, avalat per quasi trenta anys d'experiència en educació bilingüe dels programes d'ensenyament en valencià i per la inqüestionable tasca d'una organització social que no ha afeblit mai els seus esforços a favor de la recuperació i dignificació de la nostra llengua.
Al llarg d'este procés de contactes, d'intercanvi de propostes, d'entrevistes cara a cara, d'un estira i arronsa, va quedar ben clar que Escola Valenciana no pensava renunciar a incloure al document definitiu el grapat de reivindicacions en matèria de política lingüística que considerava essencial perquè el decret fóra constructiu i no un altre intent camuflat, com ha ocorregut en cada campanya de matriculació, d'entrebancar, si se'm permet l’acusació, l'ensenyament en valencià. Assenyalarem també que, a la foscor, manipulant els fils, es podia intuir la presència d'una fundació, presidida per un expresident espanyol, que està promovent esta classe de polítiques lingüístiques a altres territoris de l'Estat amb llengües pròpies (Galícia, Illes Balears) i color polític coincident. Per tant, podem concloure, que hi ha un pla global dissenyat per cervells preclars neoliberals per tallar-li les ales a l'ensenyament en llengua pròpia a les autonomies estatutàriament bilingües. A d'altres autonomies, encara s'han quedat amb les ganes, que en són moltes.

La culminació d'este procés de negociacions ha estat la publicació al DOCV del decret esmentat, que si bé incorpora alguns matisos i propostes d'Escola Valenciana rebutja aquelles més troncals, pertanyents al patrimoni reivindicatiu de la societat valenciana del que ens sentim portaveus. El nostre desacord principal amb el decret és que no garanteix una competència lingüística igual en castellà i en valencià, per això significa una clara involució i no una evolució conseqüent que arranca de la llei d'ús i ensenyament del valencià (1983), encarnada ja en els nous contextos educatius i socials que ha creat, a contracorrent.

La desaparició dels programes d'immersió lingüística, la manca de catalogació lingüística dels llocs de treball del professorat, el forçat monolingüisme a l'àrea de coneixement del medi, les mitges tintes del projecte lingüístic de centre, la tipificació de les llengües cooficials al model plurilingüe i el format manipulador de la hipotètica consulta a les mares i pares d'alumnes, són qüestions que ens distancien de la redacció final del decret, ja que no ajuden a avançar en la praxis de la cooficialitat, segons s'indica a la normativa vigent, la qual es converteix, per les raons exposades, en paper mullat.

No s'ha d'oblidar que l'objectiu del decret de plurilingüisme és introduir al sistema educatiu valencià l'aprenentatge d'una tercera llengua. En este sentit, cal recordar que sols els programes d'ensenyament en valencià poden ser la garantia, com així ho certifica l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa, perquè la incorporació d'altres llengües al sistema es faça sense traumes, mitjançant un model bilingüe experimentat, estructurat i amb la màxima adaptabilitat al nostre sistema educatiu.

A més a més, el model d'educació plurilingüe es troba exposat, a hores d'ara, a un condicionant de pes, capaç de condemnar-lo a un fracàs estrepitós. Les retallades que sofreix, ha sofert i sofrirà el sistema educatiu valencià no és la millor estratègia per garantir una educació de qualitat, pública i en valencià. Ni l'educació ni la sanitat són un negoci. Per tant, la gestió en estes àrees no es pot inspirar en obtusos plantejaments mercantilistes ni en superficials rendibilitats econòmiques que posen en perill la societat de benestar, la qual ha d’allunyar-se del capitalisme salvatge i de la cultura especulativa. La política educativa ha d'albirar el futur, perquè l'educació en si construeix futurs a les aules.

Una educació de qualitat exigeix excel·lents infraestructures, unes bones plantilles de professorat i de personal no docent, una suficient dotació pressupostària, uns generosos recursos pedagògics i unes comunitats educatives implicades en l'educació de les futures generacions, una oferta formativa per al professorat i per al personal no docent àmplia i accessible, unes condicions laborals als centres de treball idònies. I sobretot, l'educació exigeix una administració educativa amb la voluntat política de millorar el sistema, no d'empitjorar-lo. Perquè si no hi ha esta voluntat política no sols s'estan prenent decisions errònies que no s'anunciaren als programes electorals, també s'està cometent un frau a la ciutadania.

Per tots els motius exposats en este document, la Coordinadora fa una crida a les comunitats educatives de la comarca perquè se sumen a la convocatòria per a fer una Festa per l'Escola Pública, que se celebrarà a Corbera, el proper diumenge 21 d'octubre.

COORDINADORA DE CENTRES
D´ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
DE LA RIBERA
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA