Segons la seva Constitució espanyola:
«Preàmbul. “PROTEGIR tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, l
es seves cultures i tradicions, LLENGUES i institucions”.»
«Article 3. 2) Les altres llengües espanyoles seran també OFICIALS a les respectives comunitats autònomes. 3) La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de especial RESPECTE i PROTECCIÓ.»
El principi d'oficialitat de dues llengües és incompatible amb menys d'un 50%
FONT:
Balears | Política
Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares
El Govern fa públic el decret de trilingüisme, que elimina el de mínims, acaba amb la immersió lingüística i afavoreix una major presència del castellà a l’escola
Quim Torres | 27/10/2012 | Vistes: 1578 vegades
Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. A més, la immersió lingüística desapareixerà perquè per molt que guanyi aquesta opció sempre hi haurà quatre assignatures que no seran en català: castellà i una matèria no lingüística en aquest idioma, i anglès i una altra assignatura en aquesta llengua. El mateix passarà si es vol optar per un projecte en castellà.
Així es preveu en l'esborrany de projecte de decret "pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents", que ahir va donar a conèixer el Govern. Aquest decret, que introdueix l'ensenyament en anglès en matèries no lingüístiques, derogarà el Decret de mínims, que des de l'any 1997 estableix que almenys un 50% de les assignatures s'han de fer en la llengua pròpia. Ara el mínim garantit de català estarà un poc per sobre del 20%.
De fet, el decret limita l'ensenyament en català i afavoreix una major presència del castellà als centres educatius en situar el mínim de català molt més avall del 50%. I acaba amb la immersió lingüística perquè impedirà que els centres puguin fer l'ensenyament íntegrament en català (exceptes les matèries lingüístiques). Tanmateix, el decret també limita l'autonomia dels centres, que hauran d'ajustar els seus projectes lingüístics als criteris molt més intervencionistes que estableix la norma.
El decret estableix per a cada cicle formatiu uns mínims de matèries no lingüístiques en català, castellà i llengua estrangera (preferentment anglès) i deixa un marge limitat als centres perquè puguin decidir quines. A Infantil prevaldrà la llengua oficial elegida pels pares. A Primària, de les 25 hores setmanals, cinc hauran de ser com a mínim en català, cinc com a mínim en castellà i cinc com a mínim en anglès, i es deixa un marge limitat als centres per triar quines assignatures s'imparteixen en cada llengua. A Secundària, s'obliga a fer com a mínim en cadascuna de les llengües oficials matemàtiques, ciències de la natura i ciències socials. I s'ha de fer un mínim del 20% de la resta de càrrega lectiva en català, un 20% en castellà i un 20% en anglès. A Batxillerat i FP, com a mínim, s'ha d'estudiar una assignatura no lingüística en català, una en castellà i una en anglès.
Si un centre vol aprovar un projecte lingüístic al marge del fixat en la norma, haurà de fer una votació entre els pares i només podrà aprovar-lo amb el suport del 65% dels censats. Això vol dir, per exemple, que caldria com a mínim una participació del 65% sense vots en contra perquè sortís un projecte d'ensenyament en català, però també un projecte d'ensenyament en castellà. En qualsevol cas, almenys quatre assignatures no serien en la llengua d'ensenyament elegida pel centre.
Així mateix, el decret regula que els docents que ensenyin en llengua estrangera hauran d'acreditar un nivell B2, però els primers quatre anys s'habilitarà gent que no compleixi aquest requisit.
Crítiques de l'STEI-i i el PSM
La publicació de l'esborrany provocà ahir les primeres reaccions. Des del sindicat STEI-i, Maria Antònia Font deixà clar que rebutjaran un decret que no garanteixi el 50% d'ensenyament en català i anuncià que el duran als tribunals. Des de PSM-IV-E, Antoni Alorda denuncià que s'empri l'ensenyament en anglès com a excusa per propinar un "nou atac a la llengua catalana".
Text íntegre del decret de trilingüisme
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada