Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 18 d’octubre del 2015

MÉS aposta per fer efectiu d’una vegada el dret dels catalanoparlants


Aprovada la Proposició no de llei sobre els drets lingüístics presentada per MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca que fa una passa endavant per de ser tractats com a ciutadans normals per l’administració perifèrica de l’Estat


Els organismes que depenen de l’administració de l’Estat central ubicats a les Illes Balears segueixen suspenent en matèria de llengua catalana. La manca de coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears per part de molts treballadors públics de l’administració perifèrica de l’Estat i, especialment, la manca de voluntat de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants provoca que cada any s’infringeixin els drets de milers de ciutadans (paradoxalment, moltes d’aquestes situacions es donen en àmbits com el de la justícia o el de l’ordre públic). En el pitjor dels casos, aquestes ciutadans es veuen immersos en conflictes que sobrepassen la dimensió lingüística i es converteixen en sancions “por desobedecer el mandato del agente de la autoridad y faltar el respecto al mismo”.
S’han documentat molts de casos d’agressions lingüístiques. Fins i tot, al 2013 algunes entitats cíviques dels territoris de llengua catalana van presentar un informe en el qual es recollien una part significativa de casos de vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants -ocorreguts entre 2007 i principis de 2013- per conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió i promoure la intervenció pública perquè aquests conflictes no es donin o, si encara es donen, perquè es puguin resoldre d’acord amb la normativa vigent.
Tant certa és la mancança de drets lingüístics que el Consell de Ministres del Consell d’Europa va emetre dia 24 d’octubre de 2012 la Recomanació CM/RecChL (2012) 6 sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Espanya, en què es detallen un conjunt de recomanacions a l’Estat espanyol en vistes al compliment de la Carta. Entre les seves recomanacions hi ha la modificació del marc normatiu per garantir que en els processos judicials, penals, civils i administratius es pugui atendre en les llengües cooficials a demanda d’una de les parts.
Per totes aquestes raons i més, els grups de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca una PNL que va tenir el suport dels grups del PSIB-PSOE, de Podem i del PI, amb el següents punts. El primer diu “El Parlament de les Illes Balears insta la Delegació del Govern de l’Estat a les Illes Balears, com a responsable de dirigir l’administració de l’Estat en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma, a prendre les mesures necessàries per tal que es respectin els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants de les Illes Balears”, el segon punt assenyala que el Parlament insta “el Govern de les Illes Balears a posar els recursos econòmics i humans necessaris per impulsar la normalització de la llengua catalana a l’Administració perifèrica de l’Estat, d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears”. I el tercer “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un servei d’assessorament, consulta i defensa dels drets lingüístics dels ciutadans”