Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 23 d’octubre de 2015

Carta a una mare amb animadversió al valencià - Emili Chaqués

Font: Carta a una mare amb animadversió al valencià - Emili Chaqués - La Veu del País Valencià


La polémica carta de una madre a un profesor de instituto que incendia y divide a la red

Transcripció de la carta, l'autor del blog

-BUENOS DIAS, DISCULPA QUE NO FIRME ESTA HOJA, PERO NO ESTA EN MI IDIOMA, SOY ESPAÑOLA Y VIVO EN ESPAÑA, RESPETO QUE LOS NIÑOS APRENDAN ESTE DIALECTO, PERO NO LO COMPARTO Y AGRADECERIA QUE YA QUE NO SOY ALUMNA DE LA ESCUELA SE ME INFORMASE EN ESPAÑOL O INGLÉS QUE SON LAS LENGUAS O IDIOMAS BASICOS Y NECESARIOS PARA ENTENDERSE EN EL MUNDO Y NO SOLO EN UNA COMUNIDAD "DE ESPAÑA"

GRACIAS Y DISCULPA LAS MOLESTIAS

Benvolguda, mare:

M'adrece a vosté després de llegir la seua proposta a un company d'un centre d'Educació Secundària i Batxillerat on demanava que se li responguera en castellà o anglés després de rebre una carta en valencià del mateix institut. Vosté afirma que aquestes “son las lenguas básicas y necesarias para entenderse en el mundo y no sólo en una comunidad de 'España' ya que es española y vive en España, aunque respeta este dialecto”. Deixant de banda les faltes d'ortografia del seu escrit, i que m'he permés la llibertat de corregir en aquest article, no m'he pogut estar de respondre-li.

En primer lloc, li he de citar el marc legal, concretament, el punt 3 de l'article tercer de la Constitució espanyola:

La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Després de fer referència a la “Carta Magna” cal fer ressò del nostre Estatut d'Autonomia, sobretot, als punts 4, 5 i 6 de l'article sisé:

4.   Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
  1. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
  1. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.

Una vegada comprovat què diu la legislació al respecte podrà verificar que el meu company s'ha cenyit al que marca la llei i allò que vosté “respeta este dialecto”, caldria agafar-ho amb pinces perquè, al meu entendre, no té massa clar els significats de “discriminar”, “respectar” i “protegir”.

En segon lloc, vosté no sols discrimina el valencià, llengua amb més de nou milions de parlants i que ocupa la huitanta-huitena posició de les més de 5.000 llengües que es parlen al món, sinó que també exclou tot aquell parlar que no siga l'anglés o el castellà com ara la llengua francesa que ha donat 15 premis Nobel de Literatura; l'alemanya, que n'ha donat 12 o la sueca, que n'ha donat 7, sense menystenir d'altres, amb menys parlants que el valencià, com el danés, el finés o l'hebreu que també foren usades per altres literats guardonats amb el prestigiós premi. Tot i això, no s'ha d'obviar l'occità, idioma que empraven també els trobadors de les nostres contrades entre els segles XI i XIII per compondre els seus textos i utilitzada per Frederic Mistral, guanyador del Nobel de Literatura del 1904.

En tercer lloc, vosté ignora que totes les les llengües del món, tret de l'esperanto i les que va idear J.R.R. Tolkien, estan lligades a una cultura. És important que sàpiga que la manca d'informació no justifica la seua ofensa cap a la cultura valenciana. Ha de saber que aquesta és la llengua del fundador del Regne de València, Jaume I, al segle XIII. Entre els segles XII i XVIII aquesta també fou la llengua oficial de la Corona d'Aragó que arribà abraçar un gran nombre de territoris com Aragó, Catalunya, Mallorca, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Malta, Marsella, Montpeller, Múrcia o Còrsega, entre d'altres. També fou una de les llengües del Vaticà, al segle XV, juntament amb l'italià i el llatí, durant els 3 i 11 anys que ocuparen respectivament el tron de Sant Pere els papes xativins Calixt III i Alexandre VI. Encara diré més, fou la llengua d'ús d'un dels nostres valencians més universals: sant Vicent Ferrer qui, segons la tradició, predicava en valencià i tothom el comprenia fóra quina fóra la part del planeta on sermonejava. Com vosté pot constatar, el valencià ha estat històricament una “lengua básica y necesaria para entenderse en el mundo”.

Ni Felip V de Borbó al segle XVIII ni el Franquisme al XX aconseguiren relegar el valencià a l'ostracisme absolut atés que gràcies a la consciència històrica i nacional de treballadors i dignificadors de la nostra llengua i cultura com Constantí Llombart, Teodor Llorente, Carles Salvador, Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Joan Francesc Mira o Francesc de Paula Burguera s'ha aconseguit recuperar el nostre patrimoni lingüístic que té, a les Trobades d'Ensenyament en Valencià anuals, un clar exemple del que som els valencianoparlants en molts àmbits.

Com deia Valle-Inclán “ser devorado por un león todavía es algo honorable, pero recibir una coz del asno del vecino da una cierta vergüenza”.

Atentament,



Emili Chaqués logo rss

(Sueca, 1982) és llicenciat en Traducció i Interpretació
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA