Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 6 de setembre de 2015

Radiografia del feixisme als Països Catalans: entre les pallisses i els vots


LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

L'assassinat de l'independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l'abril de 1993 en mans d'un grup de militants d'extremadreta és un dels episodis més coneguts i tràgics de l'actuació dels grups feixistes als Països Catalans. Vint anys després, analitzem la implantació que tenen actualment les formacions d'ultradreta al nostre país i les seves estratègies i maneres d'actuar, que han canviat parcialment.


La major presència de grups que se situen dins del que s'anomena feixisme i ultradretaés al País Valencià, a Catalunya i a la Catalunya Nord. Però en cada un d'aquests territoris tenen unes característiques específiques. Així, pel que fa al sud del país, continuen, com durant la primera meitat dels anys noranta, sent protagonistes habituals d'agressions violentes. Però tant a Catalunya com a les comarques del nord de l'Albera, els grups hegemònics dins del feixisme són els que han optat per la via electoral: Plataforma per Catalunya i el Front Nacional són les marques respectives. Pel que fa a les illes Balears, no hi ha cap grup organitzat rellevant, tot i que des d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme alerten que s'hi vol implantar Respuesta Estudiantil, un col·lectiu universitari neonazi.

Impunitat País Valencià: 20 atemptats amb explosius de 2005 a 2011 sense resoldre
El País Valencià és, de lluny, el territori on el feixisme adopta un rostre més violent. I a més ho fa amb una gran impunitat. Ho denuncia la plataforma d'Acció Popular contra la Impunitat, creada el 2007 i que té el suport de part partits polítics (PSPV-PSOE, EUPV, ERPV, BNV i Compromís) i entitats i associacions (com Intersindical Valenciana, Ca Revolta, Acció Cultural del País Valencià, Moviment contra la Intolerància o SOS Racisme). En el moment que es va fundar, la plataforma va denunciar que de mitjana es produïen unes 600 agressions de caire feixista cada any, el territori de l'Estat espanyol que n'acumulava més. I des d'aquest espai denuncien que la situació continua sent molt preocupant.

Des de la seva creació, la plataforma ha estat recopilant informació de les agressions de caire feixista que hi ha hagut al País Valencià. El resultat el van plasmar el 2012 en un informe que recull les accions violentes més rellevants protagonitzades o reivindicades pels grups d'extrema dreta. Una de les dades més significatives és que dels 20 atemptats amb artefactes explosius que hi ha hagut durant els sis anys que analitza l'informe (2007-2012), la justícia no n'ha resolt cap.

Les víctimes d'aquests atemptats incendiaris van ser la seu a la ciutat de València del CEAR (Centre Espanyol d'Acollida de Refugiats), que en va patir 10; una bomba amb metralla a la seu d'ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià), diversos atacs amb còctels molotov a seus del BNV (Bloc Nacionalista Valencià) i l'incendi del local PSPV (Partit Socialista del País Valencià) a l'Olivereta. A més, també cal sumar-hi altres agressions com assalts i llançament de pedres contra els locals de diversos grups polítics (BNV, Compromís, EUPV i ERPV) i socials (Intersindical Valenciana, Ca Revolta, Centre Social Terra, Casals Jaume I o Centre Social Mislata). I amenaces, intimidacions i fins i tot pallisses a militants d'organitzacions d'esquerres i catalanistes, però també a immigrants i homosexuals.

Tot plegat no són agressions anònimes, sinó que reiteradament els assaltants deixen la seva signatura perquè no quedi dubte del caràcter dels atemptats. GAV (Grup d'Acció Valencianista) i España 2000 són les marques més recurrents, juntament amb esvàstiques i frases homòfobes i espanyolistes.

El Ministeri d'Interior minimitza i descontextualitza les denúncies
Acció Popular contra la Impunitat va portar l'abril del 2010 un recull de les agressions més greus al Congrés dels Diputats espanyol, a través dels grups ERC, CiU i PNV. El secretari d'Estat de Seguretat i número dos del Ministeri de l'Interior, Antonio Camacho, va evitar respondre directament a les dades que li van oferir i va esquivar la connotació feixista dels atacs denunciats. Per contra, va respondre amb dades generals sobre criminalitat, que va assegurar que s'havia reduït. A més, en relació a la connivència que alguns diputats van apuntar que hi havia entre els grups d'extrema dreta i la policia, Camacho va respondre: “Ningú sap qui va matar el president Kennedy, però a ningú se li ocorre dir que als Estats Units hi ha complaença amb els magnicidis”. 


Des d'Antifeixistes del País Valencià (un portal a internet que ofereix informació actualitzada de l'extrema dreta a les comarques valencianes) recorden que aquella compareixença per un tema que afectava directament el País Valencià no va sortir als informatius de Canal 9. Ni tampoc en van parlar molts altres mitjans. I aquest és un fet que encara dóna major impunitat a aquestes agressions. Per contra, des d'aquest espai informatiu se sorprenen de la gran repercussió que va tenir als mitjans de comunicació l'atac d'un grup de militants d'Alianza Nacional, Democracia Nacional i Falange contra l'acte que la Generalitat de Catalunya celebrava el passat Onze de Setembre al Centre Cultural Blanquerna, la delegació que té a Madrid. D'una banda, perquè gairebé mai surten als mitjans de comunicació generalistes els centenars d'atacs que tenen comptabilitzats en seus de partits, sindicats i associacions diverses del País Valencià. Però a més també els sorprèn la rapidesa amb què van detenir les onze persones que van participar en l'assalt, comparat amb la inacció policial i judicial quan hi ha atacs en poblacions valencianes.

España 2000 i GAV
Però qui són els grups que hi ha darrere de tots aquests atacs al País Valencià? Des d'Antifeixistes del País Valencià apunten principalment en tres direccions: d'una banda el blaverisme feixista encapçalat pel GAV; en segon lloc al feixisme nazi que té España 2000 com a organització principal, i finalment els nazis que es reuneixen al voltant dels clubs de futbol.

Pel que fa al blaverisme, des d'Antifeixistes puntualitzen que n'hi ha molt de populista, i que només una part és feixista. El que s'enquadra dins de l'extrema dreta està organitzat bàsicament al voltant del GAV. Aquest grup s'ha significat per un anticatalanisme furibund i per les actuacions violentes de molts dels seus militants. Alguns dels episodis més significatius dels darrers anys protagonitzats per membres del GAV són atacs a seus de partits com el BNV o a Casals Jaume I, l'agressió contra la celebració d'un acte del Correllengua l'any 2008, on va ser ferida d'una pedrada una regidora del BNV, o l'intent de boicot d'un concert de Raimon el 2010 a l'Olympia de València.

Algunes de les principals convocatòries del GAV dels darrers anys contra actes o mobilitzacions catalanistes les han fetes conjuntament amb España 2000. Per exemple, durant la Diada del 9 d'Octubre del 2009 un grup de persones convocades per aquestes organitzacions van atacar la comitiva del BNV sense que la policia fes res per impedir-ho. Més recentment, també van protagonitzar conjuntament l'assalt contra un acte de Solidaritat per la Independència a València el 2011, sense que ningú fos detingut.

Des d'Antifeixistes expliquen que España 2000, aquests companys de viatge del GAV, s'enquadren dins de la ultradreta espanyolista, on també hi ha altres grups amb molta menys presència a València com Democracia Nacional. España 2000 té àmbit estatal, però sobretot està implantada al País Valencià. Aquesta organització intenta adoptar unes formes més modernes que grups com Falange Española i una retòrica populista per intentar incidir en nous sectors, però les actuacions violentes de molts dels seus membres determinen el caràcter d'aquest grup. Un aspecte clau que explica els recursos tant econòmics com humans que té España 2000 és que el seu líder, José Luis Roberto, és un dels propietaris de Levantina de Seguridad. Aquesta és una de les empreses de seguretat més importants del País Valencià i és coneguda per l'actitud violenta de molts dels seus treballadors. A més, Roberto va ser secretari general tècnic de la patronal de la prostitució a l'Estat espanyol.

Agressions a Catalunya, més puntuals
Si els atacs violents al País Valencià són habituals i tenen com a víctimes tant seus de partits polítics d'esquerres i valencians, com entitats socials i culturals, i persones de col·lectius homosexuals o immigrants, les accions a Catalunya els darrers anys han estat més esporàdiques.

Tot i això, Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en feixisme, recorda que la Fiscalia per Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, en el seu informe del 2012 alertava que s'havia produït “un augment del nombre de fets amb autors que formen part de grups d'ideologia de ultradreta violenta o skinheads, i que s'han detectat un nombre d'agressions físiques més elevat contra víctimes escollides pel seu origen, raça, ètnia o ideologia”.

Un dels darrers episodis més violents protagonitzat per aquests grups va ser el març del 2012. Una quinzena de neonazis va agredir tres joves que esperaven per entrar a un concert de KOP i Non Servium a la sala Stroika, de Manresa. Tots tres van patir ferides, però un d'ells va quedar en coma diversos dies. Xavier Rius Sant explica que les detencions posteriors a l'agressió de Manresa han demostrat que va ser una acció organitzada per gent vinculada als grups Alianza Nacional, MSR i fins i tot Plataforma per Catalunya com a resposta a l'agressió que va fer un grup d'antifeixistes el 12 d'octubre anterior contra un concert nazi al barri del Poblenou de Barcelona.

Carles Viñas és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i estudiós del fenomen skinhead i dels seguidors radicals dels clubs de futbol. Viñas recorda que els anys noranta hi va haver un espiral de violència important per part de grups neonazis a Catalunya, però assegura que la pressió social i policial va fer que minvessin. Reconeix que cíclicament continuen protagonitzant agressions, bàsicament contra el que defineix com a grups de risc, i que inclouen homosexuals i militants independentistes i de l'extremaesquerra. Però subratlla que no són habituals agressions organitzades com la de Manresa i que gairebé sempre és violència espontània. Així que ni per la quantitat d'atacs ni per la diversitat de víctimes es pot parlar d'un fenomen com el que pateixen al País Valencià.

Velles idees amb noves formes
Una experiència emergent dins del món feixista barceloní és el Casal Tramuntana, un local situat al barri del Clot. Carles Viñas els defineix com a extrema dreta transversal, ja que és un punt de trobada de militants, sobretot joves, d'altres organitzacions, des de l'MSR fins a Plataforma per Catalunya, i el seu objectiu és formar-los políticament amb un discurs i iconografia nous. S'inspiren en models europeus i fins i tot impulsen campanyes benèfiques i donacions de sang, adreçades sempre a població autòctona. Viñas puntualitza, però, que no és un fenomen de masses i que cal relativitzar-lo, perquè el 12 d'octubre d'aquest 2013 només van ser capaços d'agrupar unes 200 persones a la manifestació de Barcelona.

Un altre dels grups feixistes de Catalunya que també es fixa en referents europeus i que innova en referents iconogràfics és l'MSR (Moviment Social Revolucionari) . Carles Viñas explica que en aquest cas es presenten com a social-revolucionaris i neonazis, tenen un discurs obertament racista i són una evolució de l'extremadreta més clàssica amb un intent de renovació del discurs. Possiblement el que més crida l'atenció d'aquest grup és que utilitzen referents iconogràfics tant de la ultradreta com de l'extremaesquerra.

<>L'aposta electoral
Carles Viñas aparta el focus d'aquests grups més petits i el situa sobre Plataforma per Catalunya (PxC)com a una de les principals preocupacions. Els defineix com a dreta populista i explica que no es presenten com a racistes sinó com a identitaris.

Veure la imatge més gran

Però des d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme(UCFR), David Karvala afirma que PxC sí que és una formació clarament feixista: “És la presència feixista més important de l'Estat espanyol”. I es remet al mateix Josep Anglada, líder del partit, que sense adonar-se que l'estaven gravant va dir que era feixista però que s'havia de presentar com a demòcrata per obtenir vots. Així que Karvala assegura que tots els feixistes són perillosos, però que els que, com PxC, guanyen eleccions (actualment tenen 60 regidors a Catalunya), encara ho són més.

Per aquest representant d'UCFR cal tenir en compte, a més, les connexions que existeixen entre Plataforma per Catalunya i els nazis que es dediquen més a l'acció de carrer, com el Casal Tramuntana i l'MSR. I posa l'exemple d'Alberto Sánchez, que és un dirigent del Tramuntana i alhora regidor de Plataforma per Catalunya a l'Hospitalet. O el cas d'Alejandro Fernández, que era dirigent de l'MSR a Sabadell i ara forma part de PxC a la mateixa població.

A la Catalunya Nord fa anys que conviuen amb la presència d'un grup d'extrema dreta a les institucions. És el poderós Front Nacional, que manté uns resultats molt rellevant a les eleccions al departament de Llenguadoc-Rosselló: té 10 dels 67 consellers regionals.

Al País Valencià, la ultradreta blavera va intentar una aventura electoral amb Coalición Valenciana, partit fundat el 2004 per Juan García Sentandreu. Però després de fracassar en dues eleccions seguides (17.331 vots a les autonòmiques de 2007 i 9.300 vots a les de 2011) es va dissoldre amb un comunicat on animaven a continuar la feina “al carrer” a través del GAV. També España 2000 s'ha presentat a comicis, però amb uns resultats molt pobres: té quatre regidors en tres pobles valencians. I l'MSR quan ho ha intentat ha obtingut uns resultats encara més migrats.

Els camps de futbol, espais per la impunitat
A les graderies dels camps de futbol va irrompre a meitat dels anys vuitanta un nou fenomen: els caps-rapats neonazis. Carles Viñas ho ha estudiat bé i explica que van ser un espai de creixement per als grups feixistes. La presència als camps els permet de donar visibilitat a una iconografia que és difícil d'exhibir en altres espais. Des de les autoritats polítiques espanyoles hi van respondre amb una Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, que prohibeix mostrar des de les grades símbols polítics que incitin a l'odi racial o a la xenofòbia. Però Viñas lamenta que actualment hi ha manca de voluntat per aplicar aquesta legislació.

Des d'Antifeixistes del País Valencià asseguren que les direccions dels clubs de futbol tenen una complicitat total amb els grups de seguidors feixistes. I que al Mestalla, el camp del València, tot i que han canviat el nom de Yomus per Curva Nord, s'hi continuen reunint una part dels nazis valencians més violents, i que això comporta fins i tot agressions al mateix camp.

Quan Joan Laporta va entrar com a president del Barça va trencar la tònica general de les direccions dels clubs i va decidir aplicar la tolerància zero amb els violents a l'estadi. Carles Viñas considera que aquesta decisió possiblement va dificultar que continuessin creixent els seguidors més bel·ligerants, però que per contra es van cohesionar encara més entre ells, i continuen existint.

Debat sobre la il·legalització
Precisament, l'agressió contra el Blanquerna el darrer Onze de Setembre ha tornat a obrir la discussió sobre la il·legalització d'aquests grups com a arma per combatre'ls.

Però per Carles Viñas cal anar amb molt de compte, perquè assegura que algunes mesures poden ser contraproduents, ja que pot afavorir que el grup es presenti com a víctima i es cohesioni internament. David Karvala coincideix que la il·legalització no és necessàriament la millor opció, i explica que hi ha diverses experiències a nivell europeu que no han estat gaire positives: a Flandes i a Eslovàquia van il·legalitzar partits feixistes que després van aconseguir ser legals i van obtenir molt bons resultats a les eleccions.

Tot i això, Karvala considera que “grups que volen fer un altre holocaust no tenen dret a existir com a organització política”. I conclou que el que cal decidir és “on dediquem millor els nostres esforços per acabar amb el feixisme”.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA