Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 15 de setembre de 2015

El català a l'Alguer, en procés de substitució lingüística

Font: El català a l'Alguer, en procés de substitució lingüística - Racó Català

El president i la vicepresidenta d'Òmnium Cultural de l'Alguer publiquen un assaig a la revista Divèrsia sobre l'estat del català
Esteve Campus i Carla Valentino, president i vicepresidenta d'Òmnium Cultural de l'Alguer respectivament, publiquen un assaig sobre la situació del català a l'Alguer. Es tracta d'un monogràfic que forma part del número 7 de la revista Divèrsia, publicat el juny del 2015. Segons els autors, l'Alguer és una "ísola lingüística dins d'una ísola geogràfica on havem conservat la nostra  llengua  i  la  nostra  identitat  peculiar".

A finals del 1800 i principis del 1900 l'Alguer no arribava als 10.000 habitants i, segons els autors, gairebé tots parlaven en alguerès i la majoria d'ells són analfabets. L'estructura socioeconòmica era dèbil i lligada a les activitats tradicionals, amb gairebé cap contacte amb el món català. Després de la Segona Guerra Mundial, el català de l'Alguer sobreviu i es conserva com a llengua de comunicació a la llar però, segons els autors, "és vist com una llengua folklòrica". 

Els anys 70 es caracteritzen per un canvi de direcció: el moviment algueresista passa de ser cultural a ser també polític. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia. Ara també els partits polítics coincideix en la necessitat d'utilitzar l'alguerès en els llocs públics. 

Campus i Valentino afirmen que el més important que ha afavorit els interessos de la nostra lengua és la feina feta per diverses associacions culturals, esportives, musicals i socials, que han estat actives en la llengua. 

L'ús de l'alguerès a l'administració

L'alguerès, a diferència del sard, té l'avantatge que gaudeix d'una comunitat de més de 9 milions de catalans, i cosa que té grans efectes lingüístics i culturals. El que li falta al català a l'Alguer, tot i les potencialitats, és el suport institucional. I és que segons afirmen Campus i Valentino, "el futur de la nostra llengua depèn del rol del Municipi de l'Alguer de normalitzar i promocionar l'ús de la llengua catalana en la a  variant algueresa  i  difundint  la  coneixença  de  la  història,  de  la  cultura  i  de  les  tradicions locals". I és que, de moment, aquesta tasca la porten a terme les associacions culturals. 

L'Administració pública, la justícia i els mitjans de comunicació pateixen una forta debilitat en l'ús de l'alguerès. I malauradament, segons afirmen els autors, "el català de l'Alguer corre un seriós perill d'extinció si no es posen estratègies eficaces que puguin invertir aquesta tendència". 

Els projectes de llengua més importants a L'Alguer

El treball portat endavant per part de diverses associacions ha permès que molta gent aprengués l'alguerès i afavorir així l'interès per la llengua. Les primeres activitats es van focalitzar en la formació lingüística dels professors i després la introducció de l'alguerès a l'escola, primer com a assignatura i després com a llengua vehicular.

Projecte Joan Palomba. El 1999, després d'una primera fase experimental d'ensenyament de l'alguerès per part de mestres i professors, neix el projecte "Joan Palomba" amb la finalitat de portar una hora a la setmana d'ensenyament d'alguerès al currículum escolar. 

Escola d'Estiu. Paral·lelament al projecte Palomba cada mes de setembre s'organitzava l'Escola d'Estiu, un curs de formació i ajornament pels docents, que enviava professors i pedagogistes per donar els instruments pedagògics i didàtics necessaris per a l'ensenyament del català a l'Alguer. 

La Costura. Amb el projecte Palomba es va fer entrar l'alguerès a les escoles, però amb el projecte La Costura, el català n'és la llengua principal. Neix el curs 2004/2005 en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el 60% de l'ensenyament és en alguerès, el 30% en italià i el 10% en anglès. Igual que en el projecte Palomba, la metodologia és la immersió lingüística. 

El català a l'Alguer, en procés de substitució lingüística 

Tal i com afirmen els autors de l'assaig, "els algueresoparlants es troben en un avançat procés de substitució lingüística". I és que l'alguerès a hores d'ara té una consideració inferior respecte la llengua italiana, perquè tot i que molts algueresos usen el català en els cercle familiar o amistós a nivell col·loquial, canvien de llengua quan es tracta de situacions formals o d'importància professional. Segons Campus i Valentino es tracta d'un complexe d'inferioritat lingüística evident. 

L'Estat italià encara no ha ratificat la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, signada l'any 1992. L'assaig en fa esment, on considera que "la tutela del català de l'Alguer és important no solament com a acció social de protecció d'una comunitat sinó també un aspecte lligat al patrimoni del territori, als béns materials i immaterials". 

Tot i les limitacions de l'estat, que priven de portar a terme per exemple iniciatives d'ensenyament del català a les escoles de l'Alguer, institucions públiques i privades han portat a terme campanyes de normalització lingüística. I és que "la voluntat que la llengua sobrevisqui i pugui complir diferents funcions socials cal que arribi al conjunt de la societat, i als seus representants polítics perquè l'absència de cohesió interna és la característica dels processos de substitució i porta a la desintegració de la comunitat lingüística", conclouen els autors. 

Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA