Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 11 de maig de 2015

Presidents illencs i la llengua (Sebastià Alzamora)

FONT: Presidents illencs i la llengua (Sebastià Alzamora)

Bauzà ha volgut muntar una guerra que ningú no volia, però ara que està declarada,
la guerra continua.

Petita recapitulació dels presidents del Govern Balear que hem conegut dins l’etapa democràtica (els darrers quaranta anys, per entendre’ns) en relació a la política lingüística. Al president Cañellas, que com diem a Mallorca és allò que se’n diu un puta (no és cap insult, ans al contrari), el tema li era exactament indiferent, però va comprendre que el pitjor que podia fer era convertir-lo en un conflicte. Per això, sota el seu mandat, es va aprovar una llei de normalització lingüística que semblava garantir un cert equilibri social en matèria de llengua.
Cañellas fou succeït pel president Cristòfol Soler, que es va presentar com a president moderat de centredreta i que ara presideix una altra cosa, que és ni més ni menys que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que ve a ser l’equivalent sociològic de l’ANC de Catalunya. Un viatge ideològic que té valor, i que s’explica també perquè Soler va ser un president destituït pel seu propi grup parlamentari, cosa que no s’havia vist ni s’ha tornat a veure en el món que coneixem com a democràtic. Un dels motius de la defenestració de Soler van ser les seves conviccions positives sobre política lingüística, que pel que es veu veu irritaven alguns sectors no necessàriament marginals del partit dins del qual militava.
Després que el PP es carregués el seu propi president, va arribar a les Balears una alternança curiosa entre el socialista Francesc Antich i el delinqüent Jaume Matas, que a pesar de les seves diferències varen mantenir un consens acceptable pel que feia a la llengua catalana, fins i tot reforçat pel que es va conèixer com a decret de mínims, i sobretot per la feina d’entitats com l’Obra Cultural Balear, que varen aconseguir instal·lar a dalt de tot de la serra de Tramuntana, a Alfàbia, un repetidor de senyals televisius per poder sintonitzar a les Balears canals com TV3, Canal 33, Canal 9 o Punt Nou, i també per posar en solfa un seguit d’altres canals locals que emetien en llengua catalana. Tot això no va estar exempt de problemes, fins i tot hi va haver un atac violent de l’extrema dreta que va consistir en un incendi del repetidor, però la bona voluntat de la societat va fer possible la continuïtat de Voltor, que és el nom de la societat que va efectuar la connexió mediàtica entre les Balears, Catalunya i el País Valencià.
D’una manera o d’una altra, els presidents que ha tingut el Govern Balear, amb més o menys intenció, han treballat a favor de l’espai comunicatiu català. Se’ls podran recriminar altres coses, però aquesta no. Amb una excepció, és clar: l’actual president, José Ramón Bauzá, que ha treballat activament per desfer la feina dels seus antecessors, en una combinació de curtesa de mires i perversitat política que no s’havia vist a les Balears en els últims quaranta anys. Que es trobi les conseqüències d’aquest comportament a les urnes seria no tan sols raonable, sinó també recomanable. Ell ha volgut muntar una guerra que ningú no volia, però ara que està declarada, la guerra continua.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA