Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 30 de novembre de 2013

PARLAMENT D’AGRAÏMENT AL GUARDÓ MARTA MATA 2013 DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT AL MOVIMENT DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DE LES ILLES BALEARS

Digníssimes autoritats representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, estimats membres de la junta de l’Associació Rosa Sensat, amics, companys: Molt bon vespre a tothom!

Ser mestre és un honor. Ser avui aquí amb vosaltres i rebre aquest guardó en reconeixement a la lluita que ha du endavant la comunitat educativa a les illes Balears, amb el suport de la societat civil, per defensar l’educació i la llengua catalana, és un gran honor i una gran satisfacció per tots nosaltres. En nom de tots ells, moltes gràcies!

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha tengut un paper molt important des del final de l’època fosca del franquisme fins l’actualitat, en la consolidació d’una educació de qualitat, inclusiva i en català. La renovació pedagògica arribà de la vostra mà a totes les illes a partir de l’any 1965. Continuam fidels al principi que sempre va defensar Rosa Sensat: «La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor»

Tot això va començar quan en José Ramon Bauzá va iniciar la croada contra la llengua, la cultura i l’educació. Balears pateix una doble crisi econòmica ja que patim l’espoli fiscal molt alt. Aportam un 13% del nostre PIB a les arques de l’estat, 3.500 milions d’euros que se’n van a Madrid i no tornen. Un 25% de població està en risc d’exclusió. Només una persona de cada cinc espera trobar feina a curt termini. En educació tenim un dels índex més alts de fracàs escolar i un dels baixos en titulacions superiors. En Bauzá ens va prometre, durant la campanya electoral, fer les autopistes de l’educació i no ho ha fet. Al contrari, ens ha suprimit plantilla, professorat de suport, tenim quasi mil professors menys, ha pujat les ràtios, hi ha massificació a les aules, no cobreix les substitucions dels professors malalts, ha reduït el pressupost i a tot això s’hi suma la repressió a la llibertat d’expressió amb la llei de símbols, els expedients a tres directors de Maó,  els insults als docents, la reducció de les ajudes de menjador, transport escolar, llibres de text, reducció que suposa un 74%... No ha posat en marxa cap mesura per pal·liar aquesta situació. En comptes de solucionar el problemes que patim, en Bauzá és dedica a crear-ne de nous. De fet ell ha actuat de catalitzador de primer ordre d’aquesta mobilització.

En dos anys llargs de govern ha atacat els tres dels pilars de la normalització lingüística. El primer, l’Administració pública. Ha llevat el requisit d’acreditació del coneixement del català als funcionaris. El segon, els mitjans de comunicació. Ha tancat RTV de Mallorca que emetia en català, a totes les illes, les 24h del dia. I el tercer, l’escola. Amb dos dels seus projectes estrella. La lliure elecció de llengua del primer ensenyament per part de pares i mares . Això li sortí foradat perquè el 87% trià ensenyament en català durant el curs 2012-2013 i durant aquest ho feu el 90%. I l’altre projecte Bauzá és Decret de Tractament Integral de Llengües, el famós Decret TIL. Amb aquest decret en José Ramon Bauzá ens vol convertir en el laboratori de la LOMCE. En Bauzá i en Wert estan en plena sintonia i tant un com l’altre compleixen estrictament el programa estatal de la FAES a implantar en totes les comunitats on governen.

Marta Mata ens explicava fa 16 anys a Mallorca que “quan els mestres es troben i es comuniquen les seves inquietuds i experiències i treballen de forma real, generen una força horitzontal, que es nota a l’escola però també a la ciutadania”. I els docents, amb els sindicats i la resta de la comunitat educativa ens hem organitzat!


Tots estam a favor d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès a tots els centres. Però no hi estam en el model imposat per fer-ho. En Bauzá amb l’excusa d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès, redueix la presència del català, impedeix que tot l’alumnat pugui acabar la secundària obligatòria amb un bon coneixement de les dues llengües oficials. El TIL impedeix a Illes Balears poder continuar fent, per consens de la comunitat educativa, l’ensenyament 100% en català. L’escola ha de poder continuar compensant totes les desigualtats que hi ha al carrer, tant la desigualtat social com la desigualtat cultural o lingüística.

Dins els nostres centres també s’educa en l’exercici de la participació i la democràcia per la qual cosa volem que l’escola garanteixi la participació i la capacitat en la presa de decisions per part de la comunitat educativa al consell escolar, cosa que tant el TIL com la LOMCE pretenen eliminar.

Tot per ordres directes d’en Bauzá, fet aviat-aviat, un projecte ideològic sense encaix pedagògic, just el contrari que el recomanava Rosa Sensat quan, als 60 anys i vídua des de feia poc, acceptà el repte de l’Ajuntament de Barcelona de posar-se al davant d’un projecte de 1.200 alumnes amb 40 professors, per fer una escola pública, democràtica, per a tothom i, alhora, d’una gran qualitat. Ella defensà amb força que l’escola pública vol un temps lent i curós, una acuradíssima formació dels ensenyants, i un procés llarg i rigorós d’experimentació abans d’una implantació generalitzada: «Perdre temps per guanyar-ne». Per això és tan important la feina dels mestres i escoltar el seu criteri pedagògic. Ser dignes hereus de les persones que ens han precedit, tant si som mestres com si som persones amb qui la ciutadania ha dipositat la seva representativitat per exercir unes responsabilitats polítiques que passen per escoltar l’ara i aquí dels mestres que demanen una rectificació de la Llei Educació de Catalunya (LEC) o els de les Escoles Bressoles, companys i companyes que lluiten per les mateixes reivindicacions dels qui ara som aquí i ens en reconeixeu el mèrit. Tots lluitam per un servei públic i gratuït per a tothom, per la no privatització, en definitiva per ajudar a construir una societat més justa i igualitària.

És per tot això i més que, després de dos anys anteriors, plens de concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos, una vaga de fam i altres mobilitzacions fetes des de la unitat d’acció, mestres i professors han dit, PROU. Som a un moment important d’una mobilització històrica sense precedents, una vaga indefinida de més de tres setmanes amb un alt índex de participació i una manifestació de més de 120.000 persones a totes les illes, que ha tengut un fort ressò dins i fora de les illes, que ha generat una onada de solidaritat i d’admiració per la seva força, unitat d’acció i capacitat d’organització, duita endavant per docents, sindicats, pares i mares i alumnes per aconseguir un ensenyament de qualitat, inclusiu i en català. De de l’Assemblea de Docents, els sindicats STEI, FE CCOO, FETE-UGT i ANPE, les Associacions de pares i mares de totes les Illes (FAPA, COAPA...), la Plataforma Crida, la Coordinadora de professors preocupats d’Eivissa, la Plataforma per l’ensenyament públic de Menorca, els Docents Associats de Formentera, l’Assemblea de mestres i professors de català de les Illes Balears, la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, els Docents Indignats, els docents pel Sentit Comú, la Universitat de les Illes Balears -un sentit record, ara i aquí, per a la nostra rectora, Montserrat Cases nascuda a Manresa, que morí el passat mes de març, membre important de la nostra comunitat educativa que se n’alegraria molt, d’aquest reconeixement que ara ens feu- l’Església de Mallorca, els grups parlamentaris a l’oposició, l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural de Menorca, l‘Institut d’estudis Eivissencs, els Enllaçats per la Llengua... tots hi hem contribuït, i tots ells, i els que ara em pugui oblidar, US DONAM LES GRÀCIES PER AQUEST GUARDÓ.

I finalment volem dir-vos que els mestres de les illes NO TENIM POR.  La comunitat educativa està preparada per resistir i no aturarà fins que l’educació ocupi el lloc prioritari que li correspon dins la nostra societat.

I com us deia al principi, SER MESTRE ÉS UN HONOR. Cap llei, cap decret, cap normativa impedirà que mestres i professors continuem el nostre compromís, --orgullosos de la nostra llengua, cultura i nació- per una educació de qualitat, inclusiva i en català, basada en el coneixement, els drets i les llibertats. Treballam perquè els nostres infants i joves puguin viure amb plenitud, la llengua de la nació que ens uneix. Perquè entenguin que només el coneixement els farà ciutadans lliures, cultes i amb criteri propi.

DES DEL MÉS PROFUND DEL COR DE TOTES LES NOSTRES ASSOCIACIONS, SINDICATS, ASSEMBLEES I COORDINADORES: MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE RECONEIXEMENT QUE ENS REAFIRMA EN LA NOSTRA LLUITA I ENS FA SENTIR UNA PART MÉS DEL PAÍS QUE COMPARTIM!

M. Antònia Font de l’STEI, en nom del Moviment de la comunitat educativa de les illes Balears.                                 
                                                                                    Barcelona, 26 de novembre de 2013
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA