Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 10 d’octubre de 2013

LA BATALLA PER LA LLENGUA: AVUI LES ILLES, DEMÀ NOSALTRES



Quim Torra
Publicat en elSingulardigital.cat dijous 26 de setembre del 2009

"Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal i civilitzat"

La batalla per la llengua té lloc als baluards de València i les Illes, però tots som a les muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra llengua i allà on la llengua és ferida, tots en som les víctimes. Per això questa batalla ens concerneix a tots, cal que hi siguem tots, perquè o la guanyem tots o la perdem tots.
Sabem molt bé les terribles conseqüències de mutilar l’ànima de la nació: la reducció al folklore, a la farsa grotesca del dialectisme bord, a la pèrdua de la identitat que ens fa poble. El provincialisme té la diana posada al bell mig de l’ensenyament del català i l’atac és amb tota la capacitat destructiva d’un Estat mobilitzat en tots els fronts per a assetjar tot allò que li és diferent i aliè a la seva tradició jacobita i ‘messetària’.

Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal i civilitzat, tant modern com qualsevol altre, en aquella república de les lletres -deixat enrere l’esclat enlluernador del modernisme i l’ordre ponderat del noucentisme-, de Josep Pla, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Just Cabot. O és que alguna altra vegada havíem arribat tan lluny? Gràcies a què? A la llengua.

Havia costat Déu i ajuda arribar fins allà. Després de la desfeta de 1714, res no va quedar dempeus, tampoc la llengua. Va caldre “re-néixer”, adonar-se que parlàvem una llengua apta per a l’estudi i la literatura!. I encara va caldre imaginar-se un idioma nou, dibuixar-lo, sentir-lo, tornar a fer-nos-el nostre, fer-ne milers d’esborranys a llapis, esborrar-los, discutir-los, cedir —sovint—, per acabar dibuixant amb carbonet cada mot, cada frase, lligats per sempre més a una geografia, a una terra i a una llum. Gràcies a Pompeu Fabra s’obria la porta a la modernitat per la via de la normalitat. Estrenàvem una llengua i la seves possibilitats van fer el miracle. Verdaguer n’havia salvat l’ànima; Fabra en salvava el cos. Ja no miraríem mai més a Madrid sinó a París, Londres o Berlín. El món sencer era nostre, perquè nosaltres ja podíem escriure sobre el món sencer. I la porta que vam saber obrir ens va permetre abocar-nos al cosmopolitisme autèntic, el que sap d’on ve,i tocar el futur amb la punta dels dits.

La setmana passada els parlava dels cosmopolites fòssils, hòrrids provincialistes que representen exactament el contrari d’aquella generació. Jo no vull renunciar al cosmopolitisme, ni a la paraula “ciutadà”, però només podrem recuperar-les si la llengua catalana venç la batalla.

A les Illes i a València ens ho juguem tot. Poques vegades com aquests dies els pobles de la nació catalana no ens sentim tan propers, tan íntimament lligats pel mateix objectiu. “La llengua i la història són el botí més preuat a l’hora de sotmetre un poble” va dir Àngel Guimerà. Prou espolis. Prou!

Xevi Xirgo Teixidor

Publicat a

Podríem cometre l'error de pensar que això que Bauzá està fent a les Illes amb el català ens agafa una mica lluny i que per tant no cal que ens hi encaparrem massa. No s'ho pensin. El que està fent el govern balear amb el català també és un atac al moll de l'os de la nostra societat i ens hi hem d'implicar. Un atac d'aquestes característiques a la llengua no ens el podem prendre a la lleugera. Perquè la llengua és l'espina dorsal d'una societat i l'element a partir del qual s'hi vehiculen moltes altres coses, i per això hem de negar-nos a posar en pràctica qualsevol bestiesa que ens proposin en aquest terreny, com ho han fet Mas i Rigau amb tot allò que té a veure amb la sentència del TC sobre l'Estatut i que afecta la immersió lingüística a Catalunya. Ferms. Bauzá és un animal; i el ministre Wert encara ho és més. I en aquesta mena de cursa que estan fent a veure qui ens maltracta més han comès un gran error: han menystingut la capacitat de mobilització no només dels mestres sinó també la dels pares i de tota la societat en general. I nosaltres no podem fer veure que no passa res. A Wert i a Bauzá en realitat no els importa ni l'anglès ni el castellà; el que realment els uneix és la seva ignorància i el menyspreu cap a la nostra cultura i la nostra llengua. I si ara són les Illes el curs vinent serà l'aplicació de la llei Wert a Catalunya. En plena efervescència per tot allò que significa el 2014, Wert no només continua entestat a defensar l'“espanyolització” dels alumnes catalans sinó que ara, a més a més, ho fa aliant-se amb UPyD. Faria bé la comunitat educativa d'aquí de començar a pensar com ens hi posarem. Perquè arribarà.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA