Cooficialitat plena és lenta dissolució

Albert Pla Nualart . Barcelona (1959), filòleg.

Una cooficialitat plena castellà-català consolida-ria un marc sociolingüístic gens simètric: el que fa que actualment la llengua comuna dels catalans, al-menys a les zones més poblades, sigui el castellà. Consolidaria, doncs, l’actual terreny de joc comuni-catiu, en què la llengua forta es va imposant per la seva pròpia inèrcia, sense forçar res. Aquesta inèrcia només es pot trencar amb una desin-hibida discriminació positiva del català en tots els àmbits públics, i la fórmula legal menys eufemística i més efectiva per acollir-la és l’oficialitat única.

L’objectiu hauria de ser exercir prou pressió institucional durant prou temps –si té, i només si té, un clar aval democràtic– perquè en un procés lent i gradual el català acabi desbancant el castellà com a llen-gua comuna. Renunciar a aquest objectiu (potser més utòpic que la in-dependència) comporta que, en la pràctica, la minorització del català segueixi avançant: tant pel que fa al retrocés de l’ús com a l’erosió de la seva identitat lingüística.

Saber castellà ha de continuar sent un valor –i més si ja no es percep com a llengua imposada– però tenint clar que la normalitat del català, i de qualsevol llengua, no és compatible amb el fet que el 99,9% dels seus parlants dominin amb un nivell de nadius una altra llengua molt més potent. Cap llengua en cap lloc del món ha sobreviscut a aquest cosmopolitisme suïcida. Però és cert que hauríem de ser molt més cosmopolites –a la sueca o a l’holandesa– i, per això, els catalans del futur haurien de saber molt més anglès (francès, rus, xinès, etc.) i una mica menys de castellà que els de principis del segle XXI.

Renunciar a desbancar el castellà com a llengua comuna suposa condemnar el català a un futur residual. Si el vot majoritari dels cata-lans, sabent que això és així, opta per aquesta via per afavorir la convi-vència caldrà acceptar-ho democràticament, però aquest vot no serà lliure i responsable si els que l’exerceixen no són plenament conscients de les seves conseqüències.