Article
publicat en el diari Levante-EMV
divendres 11de gener del 2013
Josep Miquel
Bausset
El discurs que
el rei va fer el 24 de desembre, va ser traduït a les quatre llengües de
l'Estat. He vist la gran diferència que hi ha del text en valencià i els textos
en eusquera, gallec i castellà, cosa que demostra que són llengües distintes.
Però a l'hora de comparar el text de les versions valenciana i catalana, he
trobat (en la primera pàgina del discurs) que d´un total de 309 paraules, només
13 són diferents: este i aquest, tots i tothom, eixida i sortida, exagere i
exagero, hui i avui, patix i pateix, seua i seva, pense i penso, jóvens i
joves, alcen i lleven, este i aquest, hui i avui i assegure i asseguri.
Torne a dir-ho: d´un total de 309 paraules que n´hi ha en la primera pàgina del
discurs, només 13 són diferents en el text en valencià i en el català! Ja
m´imagine la diferència de llengües que hi ha entre el valencià i el català,
quan comparteixen el 96 % de les paraules! Quan dues llengües com el valencià o
el gallec, l´eusquera o el castellà tenen la majoria de paraules diferents,
demostrem que són llengües diferents! Però quan dues llengües com el valencià i
el català tenen el 96 % de les paraules iguals, són llengües diferents?
No sé si l´alcaldessa de València, el senyor González Pons o el senyor Font de
Mora, que neguen sistemàticament la unitat de la llengua que parlem a Maó,
Vinaròs, Lleida, Elx, l´Alcúdia, Manresa, Borriana, Ciutadella, Vic o Alcoi, denunciaran
la catalanització que fa la Casa Reial de la nostra llengua, amb paraules com
assolit, altres, termini, garantir o vosaltres. O si la Real Acadèmia de
Cultura Valenciana i Lo Rat Penat denunciaran també la casa reial, per no
traduir el discurs del rei en les normes que utilitzen aquestes dues entitats!
O si l´exconseller Font de Mora protestarà a la Casa Reial per haver fet dos
textos que comparteixen el 96% de les paraules i que refermen la unitat de la
llengua, que l´exconseller negava! O bé, com demostren totes les universitats
del món, finalment el PP reconeixerà que encara que hi hagen paraules diferents
(com n´hi ha també entre el castellà de Màlaga i el de Bogotà) allò que parlem
a Verdú, Vila-real, Manacor, Benicolet, Santpedor i Sueca, és la mateixa
llengua.
M´agradaria que les versions valenciana i catalana del discurs del rei, servira
perquè, comparant els dos textos, s´acabara per sempre una postura irracional,
que nega allò que és obvi. De fet, quan un valencià de Borriana i un català de
Gironella comencen a parlar, s´entenen perfectament. Amb distints accents (com
el castellà de Salamanca i el de Mèxic) però s´entenen. I no és pel miracle de
Pentecostès. No sé si serà perquè el rei amb el seu discurs, ha fet el miracle
d´escriure dues versions en dues llengües diferents, però amb el 96 % de les
paraules iguals! Crec que les versions valenciana i catalana del discurs del
rei, que entenem sense necessitat de traduccions ni de diccionari
català-valencià, demostren un obvietat: la unitat de la llengua.
Ara resultarà que el text del rei demostrarà que valencians i catalans
compartim la mateixa llengua, una llengua que l´exconseller Font de Mora
s´obstinava a no reconèixer, no respectant les diverses sentències judicials
del Tribunal Constitucional, del Suprem i del Superior de Justícia Valencià,
que validaven la unitat lingüística i la legalitat de la denominació català.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada