Intersindical Valenciana denunciarà a Brussel·les les agressions contra el valencià

Serà en el marc de l’Assemblea de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles

---

Una de les escoles Valencianes, el 9 de març passat durant la jornada
de lluita d'Enllaçats per la Llengua.
Al País Valencià la lluita també hi ve de llunt.

Una representació de la Intersindical Valenciana participarà a Brussel·les el 31 de març, a l’Assemblea General de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles que es reunirà al Parlament Europeu. La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius del Pobles, del qual Intersindical Valenciana n’és membre fundador, es va constituir a Girona l’abril de 2010. Aquesta Xarxa és un espai d’articulació de moviments socials, organitzacions i sindicats d’arreu del món que actuen pel reconeixement, la promoció i l’aplicació dels drets col·lectius dels pobles.

La Xarxa va néixer en el marc del Fòrum Social Mundial, sobretot a l’impuls que aquest li donà en la seva edició de Belém l’any 2009 a Brasil. Un dels principals objectius de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles és la defensa de les agressions contra el territori, les llengües, les cultures i els béns naturals, com a patrimoni de tota la humanitat i a elements bàsics per a l’existència de tot poble, defensant-les de tota mena d’agressió.

Intersindical Valenciana continua amb la seva tasca de denúncia internacional de les agressions, tant del Govern Fabra del Govern espanyol, als drets col•lectius del poble valencià com per exemple: el tancament de RTVV, l’eliminació d’unitats escolars en valencià, la prohibició de les emissions de TV3 i CatRàdio al País Valencià, l’incompliment sistemàtic de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i de les normes internacionals signades pel govern espanyol sobre llengües regionals i minoritàries….

Intersindical Valenciana, junt l’STEI – Intersindical de les Illes Balears, també durà la veu dels Enllaçats per la Llengua al Parlament Europeu i denunciarà els atacs que pateix la nostra llengua al conjunt de territoris de parla catalana.

També, Intersindical Valenciana participarà el dia anterior, el 30 de març, a la manifestació convocada per la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) per demanar a les institucions europees que garantesca formalment que es respectaran els processos sobiranistes que hi ha en marxa actualment a Europa i perquè es rebutge qualsevol oposició antidemocràtica dels Estats perquè els ciutadans i ciutadanes de qualsevol nació que vulguen exercir el seu dret a l’autodeterminació ho puguen fer.

Font:

http://intersindical.org/llengua/article/intersindical_valenciana_denunciara_a_brusselles_les_agressions_contra_el_v

L'STEI denunciarà a Brussel·les les agressions del Govern i l'Estat al català

Font: http://dbalears.cat/actualitat/balears/stei-denunciara-brussel-les-les-agressions-del-govern-estat-catala.html

El sindicat de l'ensenyament de les Balears STEI, un dels impulsors de la Plataforma interterritorial ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, denunciarà les «agressions» del Govern i de l'executiu espanyol a la llengua pròpia de les Illes en el marc de l'assemblea que la Xarxa Mundial per als Drets Col·lectius dels Pobles mantindrà en el Parlament europeu el 31 de març.

Aquest sindicat ha indicat que la delegació que es desplaçarà a Brussel·les estarà integrada per la seva secretària de Política Educativa i Normalització Lingüística, Maria Antònia Font, i el seu secretari de Moviments Socials, Francesc M. Ramis.

L'objectiu de la Xarxa Mundial per als Drets Col·lectius dels Pobles, de la qual l'STEI n'és membre fundador i es constituí l'abril de 2010, és articular els moviments socials, organitzacions i sindicats que persegueixen el reconeixement, promoció i aplicació dels drets dels pobles, segons ha apuntat l'organització.

«L'STEI Intersindical contínua amb la seva tasca de denúncia internacional de les agressions, tant del Govern Bauzá com del Govern espanyol, als drets col·lectius dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers com per exemple l'eliminació del requisit del català, llengua pròpia de les Illes Balears, per a l'accés a la Funció Pública, el tancament de mitjans de comunicació en llengua catalana o l'atac permanent al sistema educatiu públic i en català», han apuntat.

També indiquen que l'organització participarà el 30 de març en la manifestació convocada per la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus «per a demanar a les institucions garanties formals que es respectin els processos sobiranistes que estan en marxa a Europa».

SOLIDARITAT AMB ELS TANCAMENTS AL PAÍS VALENCIÀ

ENLLAÇATS NO ACATEM DÓNA SUPORT A LA CRIDA DE LA PLATAFORMA PROU I, AMB ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ASSEMBLEA GROGA DEL PRINCIPAT I MAREA VERDA DE LES BALEARS, LA FA EXTENSIVA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS.

El proper 29 de Març donem veu a la lluita del País Valencià i la Plataforma PROU, llegint i difonent el seu manifest.

La Plataforma PROU, del País Valencià, anuncia una sèrie de tancaments i d'actes que es duran a terme a les escoles properament en defensa de l'educació pública i contra el tancament de línies educatives en valencià, la LOMQE i les retallades.

Des d'Enllaçats NO Acatem i Enllaçats per la Llengua, juntament amb L'Assemblea Groga del Principat i la Marea Verda de les Illes Balears, fem extensiva aquesta acció a la resta de Països Catalans.

Agraïm la difusió d'aquestes informacions.

M A N I F E S T

La Plataforma PROU, formada per distintes AMPES, CEIP, organitzacions, sindicats, entitats i persones a títol individual, proclamem que amb l’excusa de la baixada de la natalitat i la crisi, la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana pretén eliminar unitats (aules) de les escoles públiques. 

Açò és un emmascarament d’una intenció clara: PRIVATITZAR L’EDUCACIÓ.

Així, manifestem que:
1. ENS OPOSEM a l’eliminació d’unitats previstes per Conselleria perquè:
– No atén a motius de millora per a l’alumnat ni per als centres. 
– Ataca exclusivament l’educació pública i prioritza l’educació concertada, ja que als centres concertats no els afecten les eliminacions.

2. PROPOSEM:
– Que es lleve el concert en les escoles que tenen doble línia i en aquelles que no acompleixen el concert fent pagar quotes “voluntàries“ de manera obligada.
– Una disminució de la ràtio a 20 alumnes per aula –com estava anteriorment– cosa que assegurarà una qualitat digna en l’educació i una atenció personalitzada adequada. 
D’aquesta manera s’assegura el futur de les escoles públiques, ja que són innecessàries totes les supressions.

3. ENS OPOSEM frontalment a la LOMQE. Una llei totalment innecesària, elaborada a esquenes de la comunitat educativa, segregadora, antodemocràtica, discriminatòria, lligada al mercantilisme i la competició contínua.

Per tots aquests motius, escoles afectades per les eliminacions d’unitats del País Valencià s’han coordinat per a fer un tancament simultani en senyal de rebuig a les eliminacions d’unitats a les escoles públiques i a la LOMQE. Al CEIP Ciutat de Cremona i a la comarca de la Marina Baixa ara s’hi sumen el CEIP Bonavista i CEIP Martínez Valls d’Ontinyent i el CEIP Ramiro Jover de València. Algunes d’aquestes escoles han organitzat xarrades, assemblees i altres activitats per a informar i debatre al voltant de la privatizació de l’educació pública i d’altres aspectes de la LOMQE.

L’educació pública som totes les escoles públiques. Si toquen a una, ens toquen a totes. Us animem a sumar-vos als tancaments i fer de totes les veus que criden, una sola i ben forta.

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DIGNA I PER A TOTS I TOTES. PROU!

29 DE MARÇ JORNADA DE LLUITA, TAMBÉ EN SOLIDARITAT AMB EL PAÍS VALENCIÀ

MOBILITZACIÓ. 29 de març: nova manifestació pel manteniment de les unitats i les escoles.

El Cremona d’Alaquàs fa avui un mes que manté el tancament

Avui 18 de març fa quatre setmanes que el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs manté un tancament indefinit en defensa del manteniment de la única unitat d’infantil que la Conselleria pretén suprimir el curs que ve i que obligarà al tancament del centre en un futur. La lluita del Cremona s’ha convertit en un exemple i símbol de la lluita per l’escola pública al País Valencià.

STEPV crida a tota la comunitat educativa a participar de la marxa del 22 a Madrid i de les columnes del 29 a València

És precisament en el marc de l’assemblea del Cremona on s’ha acordat convocar una nova manifestació a València el pròxim dissabte 29 de març, a les 11h. La manifestació consistirà en quatre columnes que eixiran des de diferents punts de la ciutat i confluiran en la plaça Manises. 

En concret, aquestes quatre columnes són:

Nord: Eixida des de la confluència de l’Avinguda Peset Alexandre i Primat Reig. Av. Constitució fins el riu, Pla de Saïdia i Guadalaviar, Pont dels Serrans, Carrer Serrans fins plaça Manises.

Sud: Sant Agustí, Sant Vicent, Periodista Azzati, Plaça Ajuntament, Sant Vicent, Plaça Reina, Micalet, Pl. Mare de Déu, Manises.

Est: Facultat de Geografia i Història (Blasco Ibáñez, 28), Blasco Ibáñez, General Elio, Pont del Real, Pintor López, carrer del Salvador, Carrer de l’Almodí, Plaça Mare de Déu, plaça Manises.

Oest: Avinguda del Cid (parada de Metro), c/Linares, Àngel Guimerà, Ferran el Catòlic, Quart, Cavallers, Plaça Manises.

En cada una d’aquestes columnes aniran representants de la comunitat educativa dels centres escolars afectats per les supressions de l’arranjament escolar i tots aquells altres centres i persones que defensen l’escola pública.

Però prèviament, el dissabte 22 de març cal anar a Madrid a donar suport a les marxes de la dignitat que han anat eixint durant aquest mes de març des de tots els punts de l’estat espanyol i confluiran el 22 en una gran manifestació a Madrid en rebuig a les polítiques econòmiques i socials del govern de Rajoy. Tant STEPV-Intersindical Valenciana com el Ciutat de Cremona hi acudiran a la manifestació. És per això que s’estan organitzant autobusos per acudir el pròxim dissabte a Madrid. Des de STEPV fem una crida a tota la comunitat educativa a participar de la marxa del 22 a Madrid i de les columnes del 29 a València perquè també s’escolte la veu de l’escola en aquestes marxes de la dignitat i en la defensa de l’escola pública.

Més informació sobre les marxes en aquest enllaç.
FONT: http://stepv.intersindical.org/noticies/article/29_de_marc_nova_manifestacio_pel_manteniment_de_les_unitats_i_les_escoles

22 dies de tancament a un centre del País Valencià

Enllaçats NO Acatem i Enllaçats per la Llengua ens SOLIDARITZEM AMB LES COMUNITATS EDUCATIVES DE LES ESCOLES DEL PAÍS VALENCIÀ QUE LLUITEN PER L’ENSENYAMENT EN CATALÀ!!

I proposem una jornada de solidaritat dels Països Catalans amb la lluita per la dignitat que s'està donant al País Valencià. El setembre va ser a les Illes i ara passa al País Valencià. Amb les comunitats educatives al davant, la ciutadania s'està movent i està prenent iniciatives, mentre intenten que la informació resti en cada territori com a compartiments estancs.

TRENQUEM EL SILÈNCI CÒMPLICE I FEM DEL 29 DE MARÇ´UNA JORNADA DE SUPORT A LA LLUITA DEL PAÍS VALENCIÀ!!!

·         Convocatòries a centres educatius

·         Manifestacions i concentracions

Podeu enviar el vostre suport i documentació gràfica a enllacatsperlallengua@gmail.com

INFORMACIÓ:

La generalitat valenciana vol tancar centres que fan ensenyament en valencià. I no dóna resposta a més d’un centenar de famílies que demanen ensenyament en valencià. Com pot ser això? Ara que en Wert vol posar ensenyament en castellà als Països Catalans pagant per les administracions educatives, per davant d’altres necessitats més importants, al País Valencià es tanquen escoles que fan ensenyament en valencià. Però la gent resisteix. Des d’STEI i des d’Enllaçats per la Llengua organitzarem activitats de suport als companys del País Valencià que lluiten per un ensenyament de qualitat i en valencià.  

m. a. font

STEI (Illes Balears)

REBUT DE LA PLATAFORMA PROU DES DEL PAÍS VALENCIÀ

Ací tenim un gran exemple que és el CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs. Ja porten 22 dies de tancament. Estan fent una esplèndida feina i els pares, mares i mestres de l'escola estan demostrant dia a dia que estan units i que sí que es pot. Ens ha arribat la informació que Conselleria està intentant saber quins mestres estan donant suport al tancament i estan fent pressió. Espere que aguanten fins que comencem els nostres tancaments i entre tots tinguem més força.

El suport d'Enllaçats per la Llengua per a nosaltres és molt important. Sense voler, de vegades el negativisme s'enganxa i costa una miqueta alçar el cap!

Ací, el problema és que ha calat molt fons la idea que el govern fa el que els dóna la gana (i ben cert que és...) i que no podem fer res (amb açò ja no hi estic d'acord). La gent està més que farta del dia a dia del govern valencià i se sent impotent, a molts els és indiferent ja i la majoria assumeix que és el que ens toca perquè la majoria així ho vol (així almenys es va demostrar a les urnes). Sort que hi ha molta gent que té forces i fa per estirar de la resta. Sort que els uns als altres ens donem suport i ànims. A veure si entre tots fem veure que sí que podem fer front i plantar cara.

Podeu donar-los-hi suport a: http://plataformaprou.blogspot.com.es/p/ens-dones-el-teu-suport_24.html   

Us tindrem informats!

Marxa i Festa intercomarcal de l'Educació Pública, 29 de març a Ontinyent

La Marxa i la Festa intercomarcals de l'Educació Pública que estem coorganitzant amb l'Ajuntament d'Ontinyent i amb la col·laboració de l'STEPV, del Consell Local de la Joventuti de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i ús del valencià-Escola Valenciana ja va agafant forma i molta força.

Per a la Marxa, tenim l'orgull de poder dir que hi comptem amb els tabals i les xirimites del grup ontinyentí El Regall, i gràcies a Ad Libitum ens hi acompanyarà a més una batucada molt especial.

El verd serà el color protagonista de la jornada, així que us animem a vindre de verd, color de la Marea Verde estatal (i en breu, de la Marea Verda País Valencià) i a portar el banderí de la Marxa. Us recordem que hem posat a la venda les samarretes de la Plataforma PROU amb el lema "L'Educació Pública no es toca" i que podeu encomanar al nostre correu-e.

Acudirem tots i totes a la Plaça de la Concepció i la Marxa s'iniciarà a la rotonda més emblemàtica de la ciutat: la rotonda dels Moros i Cristians. Pujarem cap a munt per l'avinguda Daniel Gil i seguirem pel carrer Josep Iranzo fins acabar al recinte firal, on a l'aparcament de la Sala Gomis ens estarà esperant un taller d'elaboració del pa de mans del Gremi de Panaders d'Ontinyent, un taller per a cantar, ballar i aprendre amb Samarucs, a més, els xiquets i xiquetes podran provar com és anar en xanques, es podran provar els coneguts cabets i aprendre a tocar lesclosques. Hi comptarem amb els companys i companyes de la Plataforma MildeNou i amb l'Associació d'Editors del País Valencià.

Amb una gimcana informativa, podrem conéixer què és l'arranjament escolar, per què se suprimeixen unitats i quines, què és la Lomqe i per què ens hi oposem.

Un gran escenari ens presentarà les actuacions de Paco Muñoz, Andreu Valor, Toni de l'Hostal, el tio Fredo, Hugo Mas, Juan Carlos Colomer, Saba Nova, Zero Coma, Mai Mai,Assekes, Auxili, La Marabunta, Tankats, Kaoba, el Club Solitary, The Brut of Cat iAtzukak. 

Des de la Plataforma PROU no ens cansarem d'agrair-vos a tots i totes la vostra col·laboració en la Marxa i la Festa de l'Educació Pública. GRÀCIES!!

Les actuacions seran intercalades amb lectures de manifestos en defensa de l'educació pública. 

US ESPEREM A TOTS I A TOTES!!

CLAUS FEMINISTES PER A UNA SOCIETAT MALALTA

Accés al document en PDF per llegir o baixar-se'l

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Font:

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/eapc-rld/2014/02/20/l%E2%80%99oportunitat-de-valencia-josep-a-mas/

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.

És fàcilment constatable que el País Valencià ha estat històricament el territori on més esforços ha pogut dedicar l’espanyolisme a anul·lar les senyes d’identitat pròpies, com també ho és que ara mateix els valencians que volem fer valdre el dret de viure en la llengua pròpia estem patint una allau inaudita d’agressions en un estat que s’autoanomena democràtic. Aquest grau de fustigament es pot atribuir a la confluència de tres línies de força: a) els primers resultats d’una política lingüística de llarg abast, la política lingüística del PP per a Espanya; b) la intensificació d’altres actuacions més locals i un tant erràtiques, més dependents de les circumstàncies, tot i que sempre coherents amb aquella política lingüística general, i c) els danys col·laterals en la llengua de mesures amb altres objectius.

L’exemple més palmari del primer cas és l’atac als programes d’ensenyament bilingüe que tenen el català com a llengua base de l’aprenentatge. El fet que estiga donant-se d’una manera tan sincronitzada a tots els territoris del domini lingüístic, subratlla que aquesta és una part essencial de la política d’estat del PP en matèria lingüística. Balears és l’autonomia on sembla que es vol implantar amb més força l’alternativa espanyola a la immersió, el trilingüisme, mentre que a Catalunya el PP només pot intentar guanyar als jutjats el que no pot guanyar a les urnes, parafrasejant una dita que els dirigents d’aquest partit solen usar en altres circumstàncies. Quant al País Valencià, és cert que el plurilingüisme s’està aplicant sense substituir els models anteriors, si més no de moment, però, a l’hora de valorar l’impacte i la intencionalitat de la mesura, cal tindre en compte que l’escola és l’únic àmbit on la llengua ha aconseguit avanços significatius.

La segona línia d’actuació es refereix al foment de l’aïllacionisme simbòlic entre els diversos territoris on es parlen varietats de la nostra llengua. Ha estat sempre la “qüestió valenciana” per excel·lència, tot i que estem assistint, d’un temps ençà, a una activació generalitzada d’aquesta (la desaparició del terme catalàdels textos institucionals autonòmics a Balears, com denuncia Antoni Nadal en un apunt d’aquest mateix blog o l’esperpent del LAPAO a Aragó) que fa pensar que l’estratègia s’ha incorporat al manual del PP a nivell estatal com una de les respostes al procés d’autodeterminació català. Potser no tant per por al contagi del separatisme com simplement per càstig. Siga com siga, al País Valencià s’ha arribat a límits que sobrepassen el ridícul, com la declaració en seu parlamentària de l’origen ibèric del valencià o les recents manifestacions en contra de l’AVL per la definició de valencià del seu diccionari. Cal incloure ací la desconnexió dels senyals de TV3 i Catalunya Ràdio sota amenaça de sancions duríssimes, mentre dotzenes d’emissores il·legals emeten a plaer.

En canvi, el tall abrupte de les emissions d’RTVV no s’ha d’interpretar com un atac directe a la llengua. El tancament va tindre l’origen en un ERO tan mal fet que va ser declarat nul –sense que ningú haja dimitit per haver fet un nyap així– en un moment en què la nova direcció –que no va assumir l’ERO– semblava decidida a abandonar la senda del sectarisme, en adonar-se que era l’única via de remuntar unes dades d’audiència en mínims històrics. El panorama de la retransmissió televisiva de la desfilada de polítics del PP visitant els jutjats, no era gens afalagador. L’única manera de continuar evitant imatges i notícies negatives per al partit, que haurien d’haver estat per força més nombroses que en altres mitjans d’abast més ample que el valencià, era tancar RTVV. En definitiva, el fet que els valencians perderen el que havia sigut i podria tornar a ser el principal mitjà de comunicació en llengua pròpia va ser calibrat pel Consell com un dany col·lateral perfectament assumible.

Però les conseqüències d’aquesta política, lingüística i no, sobre la llengua dels valencians poden ser dramàtiques. No es tracta ara d’agitar el fantasma de la desaparició de l’idioma, sinó de tindre en compte la realitat que dibuixen les dades (SIES, AVL): el retrocés de l’ús oral de la llengua és significatiu i només hi ha algun avanç en les habilitats escrites –gràcies al model escolar que ara el PP vol dinamitar. I encara que no fóra així, la resposta hauria de ser igualment contundent: si els valencianoparlants assumeixen plenament que tenen el dret de viure en la seua llengua a la seua terra, no poden consentir que se’ls aplique una política lingüística supremacista que pretén blindar la posició de privilegi del castellà posant traves al més mínim avanç de la llengua pròpia i històrica.

D’altra banda, també hi ha circumstàncies favorables en aquests moments. Són, ras i curt, les desfavorables al PP, l’enemic més perillós del valencià. Aquesta és una dada objectiva si atenem tant a les actuacions de política lingüística que estem comentant com al discurs que les sustenta. Un discurs manipulador que descansa en l’igualitarisme de drets com a tapadora de la situació de desigualtat entre la llengua dominant i la minoritzada i en el populisme del sentiment enfront de la raó intel·lectual. Si aquest discurs ha aconseguit ser hegemònic és principalment pel control dels grans mitjans de comunicació, una de les bases dels governs del PP. Però això ara es clevilla, gràcies a les seues errades de càlcul i a les possibilitats que ofereix Internet.En un moment, cal afegir, que la manera de fer dels polítics professionals és observada críticament, en una societat més sensible que en altres moments a les denúncies d’estratègies de perpetuació en el poder i d’ingerència en assumptes de fora del seu àmbit.

Però la més important de les circumstàncies propícies al valencià és que tots els sondejos d’opinió assenyalen que el PP, ofegat per la corrupció i el descrèdit de la política, està perdent la seua hegemonia social i a punt de perdre la política. Així, és més que probable que el pròxim canvi de govern siga més favorable al valencià, per tal com els previsibles nous governants valencians tenen un discurs molt més compromés amb la normalització lingüística, incloent-hi un consens en la darrera campanya electoral que confiem que es repetirà en la nova comesa. Ara bé, limitar-nos a fregar-nos les mans davant aquest probable canvi de tendència seria mostrar una ambició de molt curta volada.

Sóc de l’opinió que ens trobem en una oportunitat històrica per al valencià. Més enllà d’uns canvis circumstancials i epidèrmics per a la pròxima legislatura, hauríem de treballar ja per a aconseguir uns veritables canvis de rumb permanents en determinats aspectes de la política lingüística que fins i tot minen sovint la convivència social. És a dir: cal començar a divulgar massivament, amb les correccions necessàries, el relat del conflicte lingüístic que es basa en estudis, en dades objectives, en el comparatisme amb altres situacions semblants a escala internacional. A construir-lo, si es vol, escoltant tota la pluralitat de veus de tots els realment compromesos amb els drets lingüístics dels valencianoparlants.

Això implica necessàriament no fer el de sempre, si no volem quedar-nos on sempre, i superar fins i tot rancúnies personals per qüestions de matís. L’oportunitat implica un repte molt considerable, per al qual cal amplitud de mires i visió de futur a llarg termini. Es tracta, ni més ni menys, que de transcendir el cercle dels convençuts, d’aconseguir que una majoria social considerable acabe assumint la normalització lingüística com un objectiu col·lectiu just i profitós per als valencians; que la majoria social diga no per sempre més a la cortina de fum de la valenciania buida de contingut i veja amb més simpatia el valencianisme del progrés social, econòmic i, per què no dir-ho, moral. Es tracta, al capdavall, d’incloure la política lingüística en l’agenda de la regeneració política necessària al País Valencià.

Josep A. Mas Castells

Professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.

Per a ampliar la informació, vegeu també l’article La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011 d’aquest autor, publicat al núm. 60 de la Revista de Llengua i Dret.

ESCOLA VALENCIANA OBTÉ EL PREMI INTERNACIONAL LINGUAPAX 2014

Linguapax Internacional és una organització no governamental creada per la Unesco i dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial. Linguapax afirma que totes les llengües són iguals en dignitat més enllà de les diferències entre comunitats lingüístiques en els aspectes demogràfics, polítics, econòmics i jurídics i que totes les llengües són patrimoni de la humanitat

  

El jurat del premi està conformat per especialistes de prestigi mundial en matèria lingüística. En aquest cas el rep una entitat com Escola Valenciana per la especial promoció de l’educació multilingüe al País Valencià amb la promoció dels programes que tenen com a llengua vehicular el valencià i pel treball que el moviment cívic està exercint en el camp de la defensa de la nostra llengua amb accions i activitats en diversos àmbits d’ús.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana: “Aquest és un reconeixement per a l’escola en valencià, les famílies, el professorat, l’alumnat i tota la gent que fa possible Escola Valenciana des de les comarques. És un premi per als Amics i Amigues de l’entitat, els voluntaris i els aprenents que participen en els tàndems lingüístics, els joves que vénen als concerts de música en valencià i a tantes i tantes persones que viuen i volen viure en valencià i que, per això,  treballen de forma anònima i voluntària per dur endavant aquest projecte”. 

Des d’Escola Valenciana es vol aprofitar aquest reconeixement dels màxims experts mundials en matèria de multilingüisme perquè la Conselleria d’Educació retire l’esborrany d’odre de desenvolupament del Decret de plurilingüisme, per la qual margina la nostra llengua en el sistema educatiu obstaculitzant l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés.   

Comunicat oficial de Linguapax Internacional

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, Linguapax fa públic el nom del guardonat del Premi Internacional. Entre les candidatures presentades, el jurat valora els mèrits d’Escola Valenciana en els seus trenta anys d’història.

Des de l'any 1999, el 21 de febrer és celebrat arreu del món com el Dia Internacional de la Llengua Materna amb l'objectiu de destacar la importància de la diversitat lingüística i de l'educació multilingüe. Com cada any, Linguapax Internacional aprofita aquesta commemoració per fer públic el nom del guardonat del Premi Internacional Linguapax que s'atorga com un reconeixement a lingüistes, investigadors i entitats de la societat civil que hagin destacat per la promoció de la diversitat lingüística o de l'educació multilingüe.

 En aquesta ocasió la candidatura guanyadora del premi és Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua. El jurat del premi, format per quaranta-cinc experts internacionals, ha valorat l’encert d’una col·laboració eficaç entre els múltiples actors que treballen pel futur de la llengua valenciana, el caràcter, constructiu, festiu i popular dels programes d’Escola Valenciana, i el fet que es tracta d’una experiència exemplar per a altres comunitats lingüístiques que treballen pel respecte a la diversitat lingüística i al pau.

L’acte de lliurament del premi es farà, com és habitual, en un acte consensuat entre Escola Valenciana i Linguapax Internacional.

Acta del Jurat del Premi Internacional Linguapax 2014 

El Premi Internacional Linguapax 2014 es concedeix a l’entitat Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.

El jurat valora molt positivament l’activitat d’Escola Valenciana com a impulsora de la normalització lingüística del valencià en tots els àmbits i especialment en el sistema educatiu valencià, des de fa més de trenta anys.

El jurat considera que Escola Valenciana ha creat una exemplar col·laboració entre els múltiples actors que treballen pel futur de la llengua valenciana. No solament mobilitza  educadors, pares i alumnes sinó també intel·lectuals, artistes i líders dels moviments socials en camps tan importants com els drets humans, la sostenibilitat i la democràcia participativa.

El jurat agraeix a Escola Valenciana que els seus programes i campanyes tinguin un aire constructiu i festiu i que arribin a centenars de milers de persones. En donen testimoni els molts premis rebuts com a reconeixement del seu caràcter de moviment popular.

El jurat anima Escola Valenciana a compartir la seva experiència exemplar amb altres comunitats lingüístiques que, a tot el món, es proposen reforçar la vitalitat de les llengües com a contribució al reconeixement de la dignitat de totes les cultures i a la pau universal.

El jurat està format pels següents membres:

§  Abbi, Anvita. Centre de Lingüística de la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Dehli, Índia

§  Ahmed Zaid Chertouk, Malika. Université Mouloud Mammeri, Tizi Ouzou, Algèria

§  Arenas, Carme. Pen Club Internacional

§  Areny, Maria. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

§  Bernabé, Lluís. Associació MWA UNESCO. Nova Caledònia

§  Bilash, Olenka. Universitat d’Alberta, Canadà

§  Carles Torner. Escriptor, Catalunya

§  Comrie, Bernard. Departament de Lingüística del Max Planck Institute, Leipzig, Alemanya

§  Cru, Josep. Sociolingüista, universitat de Newcastle, Regne Unit.

§  Cuevas, Susana. Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic

§  Cunningahm, Denis. Federació Internacional de Professors de Llengües Vives. Austràlia

§  David, Maya. Facultat de Llengües i Lingüística Universitat de Malaia. Malaisia..

§  Devy, Ganesh, Professor a l’Institut Dhairubhai Amabni. Índia

§  Domínguez, Jessica. UNESCO Etxea, País Basc

§  Finnbogadóttir, Vigdís. Expresidenta d’Islàndia

§  Fister-Stoga, Frances. Institut de Lingüística, Varsòvia, Polònia

§  Flores Farfán, José Antonio. Professor investigador de CIESAS, Mèxic

§  Florey, Margaret. Xarxa de Recursos per a la Diversitat Lingüística, Austràlia

§  Freeland, Jane. Universitat de Southampton. Regne Unit

§  Fuentes-Calle, Alícia. Sociolingüista, Universitat de Barcelona

§  Grin, François. Professor, Université de Genève, Suïssa

§  Higgins, Te Ripowai. Escola d'Estudis Maorís, Victoria University at Wellington, Nova Zelanda

§  Howard, Rosaleen. Professora d'Estudis Hispànics, University of Newcastle, Regne Unit

§  Jernudd, Bjorn. Consultor independent, Suècia i EUA

§  Khubchandani, Lachman. Symbiosis International University, Pune, Índia

§  Kornusova, Bosya. Universitat Estatal de Calmúquia, Elista, Rússia

§  Krauss, Michael. Catedràtic Emèrit, University of Alaska at Fairbanks, Estats Units

§  Landaburu. Jon. Ministeri de Cultura de Colòmbia

§  López, Luis Enrique. Director de PACE (Programa para el Avance de la Calidad Educativa), Guatemala

§  Martí, Fèlix. Filòsof, expert en drets humans i drets dels pobles

§  Melià, Bartomeu. Comissió Nacional de Bilingüisme, Paraguai

§  Novak-Lucanovic, Sonja. Institut d’Estudis Èrtnics, Ljubljana Eslovènia

§  Ponce, Marie Amélie Traductora. París, França

§  Poth, Joseph. Exfuncionari de la UNESCO, França

§  Riagáin, Dónall Ó - consultor independent, d'Irlanda

§  Sadembouo, Étienne. Sociolingüista, ANACLAC, Yaounde, Camerun

§  Sanwidi, Ignace, Expert en educació, Burkina Fasso

§  Sethna, Dobovsek Jelisava. Universitat d’Estudis Estrangers. Tòquio, Japó.

§  Sheils, Joseph, Director, Divisió de Política Lingüística, Consell d'Europa, Estrasburg, França

§  Stolz, Christel. Universitat de Bremen, Alemanya

§  Strubell i Trueta, Miquel. Professor, Universitat Oberta de Catalunya

§  Tsunoda, Tasaku. Investigador. Universitat de Tòquio. Japó

§  Varennes. Fernand de. Professor, University of Murdoch, Austràlia

§  Vlasselaer Jean-Jacques Van. Universitat de Waterloo, Canadà

§  Anton, Josep. Secretariat del jurat.

www.escolavalenciana.org

Fes-te amic o amiga d'Escola Valenciana ACÍ

Moció als ajuntaments de les Balears per a la declaració dels símbols d’interès locals

STEI continua promovent la campanya dels llaços quadribarrats, com a símbol de la defensa de la llengua catalana a les Illes Balears, i demana als Ajuntaments que aprovin mocions de declaració d'interès local a favor dels llaços i de la llibertat d'expressió.

Demanam als Ajuntaments que continuïn fent mocions per declarar el llaç quadribarrat i les quatre barres símbol d'interès local. Ja són més de trenta municipis que ho han fet! Aquest fet dóna cobertura legal als centres educatius dels seus municipis, perquè puguin continuar exhibint el llaç quadribarrat.

M. Antònia Font / STEI

Moció per a la declaració dels símbols d’interès locals i en favor de la llibertat d’expressió

L'article 4 de la Llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, aprovada pel Parlament en sessió de dia 19 de desembre, estableix una prohibició genèrica a l'ús de símbols en els mobles i immobles afectes als serveis públics propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, exceptuant-ne els oficials, per exemple, les banderes, ensenyes, els escuts i els "altres símbols distintius" acordats per les corporacions locals.

L'apartat 2b) d’aquest mateix article 4 també permet aquells altres símbols “representatius de declaracions oficials d'interès local, autonòmic, nacional o internacional”.

L'Estatut d'Autonomia (article 88.1), la Constitució Espanyola (article 20.1), la Declaració de Drets Humans, els pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals, i la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals, consagren, com un dret fonamental, expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. La Constitució precisa que “l’exercici d’aquest dret no podrà ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia”.

Els ajuntaments, com a poder públic, tenen el deure de respectar, protegir i promoure els drets fonamentals, entre els quals el de la llibertat d'expressió i el dret a la participació plural de la societat civil en la vida pública, a opinar, a dissentir i a manifestar qualsevol desacord, a través de diferents formes expressives.

La senyera de les quatre barres és un símbol tradicional de la identitat de Mallorca (està representada a la bandera i s’esmenta a l’himne) i les Illes Balears, i forma part del patrimoni simbòlic del poble de Binissalem, on s’ha usat en múltiples manifestacions culturals i festives, per la qual cosa escau declarar-la formalment com a símbol d'interès local als efectes de l'article 4 de la Llei de símbols.

Així mateix, moltes escoles han adoptat un llaç amb la senyera de les quatre barres com a expressió de compromís amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la seva normalització, per la qual cosa, aquest Ajuntament, a fi de preservar-los de la ignomínia d'una censura prèvia governamental, i respectar la seva llibertat, sigui per aquest símbol en concret, o pels que considerin adients en la seva tasca civicoeducativa, declara també símbols d'interès local els símbols que aprovin els centres escolars.

Aquesta declaració és una expressió de la llibertat de consciència i de la llibertat ideològica.

Per tot això, l'ajuntament de ............................................

proposa l'adopció dels següents acords:

1.      Declarar la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç

quadribarrat) com a símbol oficial d'interès local als efectes de l'apartat

2b) de l'article 4, de la Llei sobre l'ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2.      Declarar com a símbols oficials d'interès local totes aquelles

manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes de permetre als centres d’usar-los sense haver de demanar-ne l'autorització prèvia, segons estableix l'article 4, apartat 2) b).

3. Iniciar els tràmits urgents per oficialitzar la bandera i l’escut de ......................, ja que fins que no es faci tampoc no es podran penjar a la façana de l’Ajuntament.

El portaveu,

...........................................................

A .............................................. dia ............de ....................................de 2014 

FRONT VALENCIÀ: Fabra suprimeix unitats en valencià. 23F Cap de setmana de lluita

Intersindical Valenciana > Notícies de la Intersindical > Llibertats públiques

19 / 02 / 2014 | INTERSINDICAL

El dissabte 22 i diumenge 23 de febrer se celebraran manifestacions de rebuig de la “llei mordassa” en Alacant, Castelló i València. La protesta inclou altres normes, com la llei de l’avortament, la reforma de les pensions i la reforma laboral.

---

La convocatòria respon a un acord de la Marxa de la Dignitat que es farà a tot l’estat en el marc de la mobilització del 22M. Com a organitzadora de les Marxes, Intersindical Valenciana dóna suport a aquestes mobilitzacions.


No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista

A València s’eixirà a les 12:00 h. des de la Glorieta i s’anirà per Colom, Xàtiva, Marqués de Sotelo i Plaça Ajuntament. Es faran quatre parlaments: TSJCV, Delegació Govern, IES Lluís Vives i final manifestació. A València traurem la pancarta que tenim contra la repressió social i sindical. A més, dijous 20, a les 12 hores, a la Plaça de l’Ajuntament de València, es farà una roda de premsa de presentació de la manifestació amb alguna acció contra la pretensió de l’Ajuntament de València de restringir l’ús de diversos espais públics de la ciutat.

A Castelló, la marxa tindrà lloc el dissabte 22 des de la plaça Major, mentre que a Alacant partirà el diumenge 23 a les 18:00h. des de la plaça de Bous.

Per la seua banda, la plataforma Totes Juntes, de la qual forma part Intersindical Valenciana, ha emés un comunicat on contextualitza la mobilització del cap de setmana en la “sèrie de retrogrades reformes, ja iniciades amb l’anterior govern. Un atac desapiadat a les llibertats i a les condicions de vida i de treball de la immensa majoria de la població espanyola.”

A més denuncia les “tres lleis que van a fer-nos la voda encara més difícil, més pobra, més desigual”, és a dir, la Llei orgànica de Seguretat Ciutadana (coneguda com a “llei mordassa”), la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l’embaràs, i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

Per això, afirma que “des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes, som capaços d’enfrontar-nos radicalment a la limitació de les nostres llibertats” i crida a participar en les manifestaciones.

 Descarrega’t des d’ací el comunicat complet de Totes Juntes.

A continuació reproduïm el manifest de les manifestaciones:

Contra la repressió, en defensa de les llibertats

Ací estem, encara que aquest govern i el sistema econòmic volen que siguem una població submisa, obedient i silenciosa. No ofegaran les nostres més que justificades protestes, que cada dia són
més nombroses, perquè els motius per a dir que ja n’hi ha prou no deixen d’augmentar, com reflecteixen, l’un rere l’altre, els informes d’organismes gens sospitosos de radicalitats, com ara l’Inem, la Comissió Europea, Intermón, Unicef, Cáritas…


Taxes d’atur per damunt del 26% (el 51 % entre la joventut), vora la meitat de les persones aturades sense cap tipus de prestació, milions de persones en risc de pobresa i exclusió, augment de les desigualtats entre la població més rica i la més pobra de manera escandalosa…


Davant d’aquesta situació injusta i indignant que viu la majoria de la població, el poder i les grans fortunes (banquers, grans empresaris, la casa reial…) s’han aliat sense cap complex. Els polítics i les polítiques que han decidit estar al costat dels rics són els que han arribat a la política per forrar-se i gaudir d’uns privilegis que volen mantindre coste el que coste, i són còmplices, o almenys miren cap a una altra banda, de les malifetes dels uns i dels altres.


Aquest pacte entre els rics i aquesta classe política aprofitada és el que ha fet que siga possible des de fa temps, i actualment amb més força, el desenvolupament de l’estratègia d’imposar a la resta de la ciutadania les seues normes, les seues lleis, que no tenen altra motivació que mantindre i augmentar els privilegis als qui ja els tenen, per més que siga a costa de deixar la resta de la població en la misèria i sense dret a dir ni una paraula la seua situació ni exigir el que és de justícia.


Hui, estem ací per denunciar i exigir que es retiren les tres lleis que ens faran la vida més difícil, més pobra, més desigual:


La 1a llei que denunciem és l’anomenada llei orgànica de seguretat ciutadana. Un nom enganyós
que tracta d’amagar el veritable objectiu que té, que no és altre que reprimir qualsevol protesta o manifestació de la població. Aquesta llei, coneguda popularment com a llei mordassa, és una llei d’autodefensa il·legítima d’un estat i d’un sistema en descomposició.


Es tracta d’una norma contra tota la ciutadania i contra la democràcia. Una llei contra el que en aquests moments representen els carrers i les places, quan en els parlaments és pràcticament impossible fer política per a les ciutadanes i els ciutadans. Així, la creació d’aquest nou dispositiu repressiu beneficia les elits poderoses i només perjudica els de baix, ciutadania del carrer, en definitiva la classe treballadora.


Després de les retallades econòmiques vénen les retallades de les llibertats, multes desorbitades pel que cataloguen com a infraccions molt greus, greus o lleus, com ara alterar un acte públic; manifestar-se davant d’una infraestructura qualificada com a crítica; celebrar un espectacle públic no autoritzat; convocar una concentració per Internet; manifestar-se davant d’un parlament encara que estiga buit; paralitzar un desnonament; penjar una pancarta en un ministeri; ultratjar una bandera; plantar una tenda en una plaça, o penjar un vídeo de la policia apalissant gent indefensa. Volen sostreure’ns el dret fonamental d’expressió i de manifestació, i ho han fet per la il·legítima porta del darrere de les multes administratives, intencionadament desorbitades, i per evitar el control judicial de les seues malifetes legals.


Sota la lògica de la crisi, els aparells de l’estat han redescobert el deute com a mecanisme d’alienació de la població, amb l’objectiu d’instaurar una deutecràcia autoritària pròpia d’un estat
fallit i rosegat per la corrupció. Quina gran traïció va ser reformar en 2011 l’art. 135 de la Constitució!
La 2a llei que volem denunciar, manifestant el nostre total rebuig i indignació, és la contrareforma de la llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Aquesta llei suposa un retrocés i atac històric als drets humans i, en concret, a l’autonomia de les dones. No necessitem, perquè no són justos, tutelatges, condicions, interferències o penalitzacions que neguen el nostre estatus de persones autònomes amb plens drets a ser protagonistes actives dels nostres cossos i de les nostres vides.


Decidir quan i com ser mares, decidir si parir o no parir, és un dret de les dones, mai no pot ser una imposició externa.


Considerem un cinisme de l’Estat, si no un delicte, obligar les dones a ser mares al mateix temps que desatén les necessitats d’atenció als fills i filles nascuts, i de conciliació de la vida personal, laboral i familiar, no dotant de serveis públics i gratuïts com guarderies, menjadors escolars, acompanyaments psicopedagògics per a menors amb problemes, malalts, dependents…


Especialment en el cas de les treballadores que, des de sempre i actualment en gran manera, viuen de forma més greu les desigualtats salarials i professionals per raons de gènere.


La 3a llei que denunciem és la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local de
desembre 2013, que ha passat inadvertida davant els mitjans de desinformació, ja que no els interessa difondre el que no els reporta beneficis.

Deixar les persones: majors, dependents, malaltes… sense atencions sociosanitàries, sense protecció.

Deixar les famílies al carrer i en la misèria no és notícia (realment fa anys que passa en aquest país nostre).


Aquesta llei sanciona una retallada brutal de la democràcia organitzativa i estructural de serveis a la ciutadania; una retallada que afecta els drets humans. Les administracions més properes a la
ciutadania: els ajuntaments, veuen retallades competències i recursos per a atendre necessitats socials bàsiques. Concretament els municipis menors de 20.000 habitants no podran atendre determinades necessitats educatives, de salut, habitatge o serveis socials en cap cas.


No acceptem tornar a l’Espanya en blanc i negre, caciquista i centralista. La pèrdua de sobirania de les institucions autonòmiques i locals en benefici del govern central és d’una evidència absoluta. Faculta el govern central per a dissoldre institucions polítiques que haurien de tindre la seua
autonomia assegurada com reflecteix l’article 140 de la Constitució. Té quatre objectius essencials en relació amb el tutelatge del govern sobre els ajuntaments. Els tres primers són fixar-ne les competències, l’estructura organitzativa, el control financer i pressupostari, i el quart, que és nou: afavorir la iniciativa econòmica privada.


Així doncs, aquesta reforma de l’administració local no és més que una aplicació arbitrària de
els nous continguts incorporats –amb l’acord de PSOE, PP i PNB– a l’ article 135 de la Constitució i que han consagrat l’estabilitat pressupostària com un principi per damunt de qualsevol dret de ciutadania i especialment sobre drets socials.


Al País Valencià el que proposa la llei produirà una autèntica catàstrofe que afectarà els sectors socials més vulnerables i programes municipals d’atenció a les persones majors que estan soles i persones dependents, amb diversitat funcional, menors i joves en situació de risc, famílies monoparentals amb càrregues familiars i dones en situació de perill per violència masclista , drogodependents, immigrants, persones amb malalties mentals o persones sense sostre…
Aquesta reforma elimina, en un termini entre 3 i 5 anys, de 6.000 a 7.000 llocs de
treball si s’executa en els termes aprovats. Amb aquesta reforma de l’administració local es tornen a complir els tres principis d’actuació d’aquests governs:

• 
De primer complir el control del dèficit, després atendre les persones.

• Privatitzar serveis públics per afavorir els grans negocis dels amiguitos del alma.

• Llevar sobirania, autonomia i proximitat a la població en els assumptes públics.


En definitiva, dificultar el control i la participació ciutadana en els assumptes que ens concerneixen.


NO acceptem la submissió que pretenen imposar-nos a la força NI la inacceptable clausura
definitiva de la democràcia i l’expectativa de la seua regeneració. Des de la no-violència activa i la desobediència civil legítimes som capaços d’enfrontar-nos radicalment amb la limitació de les nostres llibertats. SÍ QUE ES POT!


Seguirem defenent la llibertat de les dones sobre les seues pròpies vides, cossos i maternitat.
És evident: les dones han de decidir, l’Estat garantir, i la societat i l’Església respectar. NO a aquesta reforma de la llei!

AVORTAMENT LLIURE, FORA DEL CODI PENAL, GRATUÏT I EN LA XARXA PÚBLICA!


LES PERSONES PRIMER! LA VEU DEL POBLE NO ÉS IL·LEGAL!


NO ENS FARAN CALLAR NI ACATAREM LES SEUES NORMES!


QUAN LA INJUSTÍCIA ÉS LLEI, LA DESOBEDIÈNCIA ÉS UN DEURE!

Fabra suprimeix unitats en valencià a 136 escoles i tanca 5 escoles

Escola Valenciana considera la mesura 'el major atac als programes d'ensenyament en valencià en els últims 30 anys'

El govern de la Generalitat Valenciana suprimeix unitats de valencià a 136 les escoles públiques per al curs 2014-2015 segons l'arranjament escolar publicat avui al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), segons denuncia Escola Valenciana (llista de centres afectats, pdf). L'entitat ha calculat que hi ha 72 unitats en valencià suprimides a infantil i primària i 83 més en centres amb doble línia educativa. En aquest segon cas queda per resoldre encara quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià.

Escola Valenciana diu que aquesta resolució de la conselleria d’Educació és un 'atac històric al nostre màxim tret d’identitat i el major atac per part d’un govern valencià als programes d’ensenyament òptims en els últims 30 anys'. 

'Amb aquesta resolució no s’ha respectat el context sociolingüístic de les escoles, en uns casos han matat directament als centres, en altres han assestat un colp duríssim a la normalització de la nostra llengua en les grans ciutats, Alacant, València i Castelló', ha dit Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.

Tancament de cinc centres

La supressió d'unitats en infantil a cinc centres del País Valencià suposarà "la seva mort" segons l'entitat. Es tracta del de Centre Públic (CP) Santa Quitèria d'Almassora, el CP Mestre Canós de Castelló de la Plana, el CP Sara Fernández de València ciutat, el CP Ciutat de Cremona d'Alaquàs i el CP l'Arc de Monòver .

Escola Valenciana ha anunciat que hi haurà mobilitzacions i emprendrà accions legals contra l'arranjament escolar. En aquest sentit, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una concentració el dimecres 26 de febrer a les 18:00 hores a la conselleria d'Educació.