Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 18 de setembre de 2018

La història no l'escriuen només «els guanyadors» | SEBASTIÀ LLITERES

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


SEBASTIÀ LLITERES
Historiador

Fa unes setmanes el món de la historiografia i de les lluites socials i de país va quedar orfe d'un dels seus referents més considerats: després d'una més que prolífica carrera professional, Josep Fontana ens havia deixat. Una de les seves principals ensenyances fou la idea que si d'alguna cosa serveix la història és per a fer-nos més conscients que els avenços socials no són possibles si no es lluita per a aconseguir-los. Que cal tenacitat, compromís i constància. I no defallir mai en la lluita.
Aquesta idea lliga, indefectiblement, amb l'essència pròpia de la memòria democràtica i la necessitat —imperiosa— de donar a conèixer, divulgar i mantenir vives les lluites, derrotes i victòries (sovint massa poques) de les persones i col·lectius que han deixat hores de la seva vida o que han pagat amb la vida per a aconseguir avançar socialment, en drets i llibertats, en benefici per al comú del poble.
Poc sentit tendria això d'investigar i escriure història si no ho féssim des del compromís constant i profund de treure a la llum episodis d'injustícia, d'opressió i també de lluites que han ajudat a conformar la nostra societat actual
El de la memòria democràtica no és un espai, com sovint se sol dir, on només càpiguen historiadors i historiadores. És un espai obert on, des de la societat civil i seguint els coneixements que sorgeixen de la historiografia compromesa, es reconeixen unes lluites, se celebren unes victòries o es commemoren unes derrotes que, en el moment en què es recorden, poden tenir un sentit per a la col·lectivitat que impulsa aquesta remembrança.
La història, paral·lelament i des d'una perspectiva professional, s'ha d'entendre com aquella ciència que ens ha de guiar i donar-nos llum sobre les experiències dels nostres avantpassats per a poder entendre l'avui. Al contrari que Josep Fontana, l'historiador Anthony Beevor diu que l'escomesa del gremi és bàsicament el simple deure d'entendre i després transmetre allò entès, i «res més que això». Però poc sentit tendria això d'investigar i escriure història si no ho féssim des del compromís constant i profund de treure a la llum episodis d'injustícia, d'opressió i també de lluites que han ajudat a conformar la nostra societat actual.
En el context del món líquid, efímer i infectat de feixisme que vivim avui, resulta tan necessari com l'aire que respiram el fet de «fer memòria» d'un patrimoni ètic que ha de servir per a recordar que no som els primers en la lluita
Però en el món que ens ha tocat viure no només és necessària aquesta història compromesa amb el present, sinó que també ho és espipellar en aquells episodis que, en recordar-los des de la base popular —i institucional—, dignifiquen uns valors que encara tenen sentit per a nosaltres, que ens estimulen a seguit lluitant per un món més digne i més just, i per a alliberar-nos d'aquelles cadenes que ens impedeixen avançar col·lectivament.
Partint de la coneguda premissa de Pierre Vilar de «pensar històricament», i en el context del món líquid, efímer i infectat de feixisme que vivim avui, crec que ens resulta tan necessari com l'aire que respiram el fet de «fer memòria» d'un patrimoni ètic que ha de servir per a recordar que no som els primers en la lluita. No oblidem mai que sense una història socialment compromesa, poca memòria podríem fer. I és que, tanmateix, la història no només l'escriuen «els guanyadors»: com deia Allende, és nostra i la fan els pobles!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Publica un comentari a l'entrada