Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 17 d’octubre de 2017

TOTS DAVANT DEL MIRALL

Policies nacionals a l’entrada d’un col·legi electoral de Tarragona el passat 1 d’octure. Foto: Eduard Boada.

Experts europeus alerten de la pervivència del franquisme a Espanya. Està bé que ho diguin, però ja ho sabíem. Només cal viatjar una mica per veure carrers i places dedicades a generals facciosos i homenatges als màrtirs per Espanya (i ja sabem què vol dir) ; o la legalitat de Falange o de la Fundació Francisco Franco, alimentada amb diners de tots, i la impunitat amb què actuen violentament arreu. No és d’ara. El procés d’independència l’ha fet aflorar amb més plenitud. Això és tot.
La situació actual ens posa a tots davant del mirall. Així que tenim burgesos independentistes, anarquistes antiestat manifestant-se al costat dels qui demanen la construcció d’un de nou, excomunistes cada cop més conservadors aplaudits per la dreta, socialistes que callen (o reaccionen forçats, tard i malament) davant la brutalitat policial contra els seus veïns i admeten sense embuts la intervenció de l’autonomia; gent d’esquerres a qui la defensa de la democràcia acosta al sobiranisme; capellans valents i bisbes covards (o directament neofranquistes), i molts ciutadans il·lusionats (i decebuts), i ferits i humiliats i ofesos.
“EL PROCÉS INDEPENDENTISTA FA AFLORAR AMB MÉS PLENITUD LA PERVIVÈNCIA DEL FRANQUISME”
Tenim ciutadans amb les mans enlaire que reben i ciutadans uniformats que peguen i d’altres sense uniforme que feliciten els qui peguen. I ciutadans estressats i enrabiats i desconcertats, a totes bandes, a favor i en contra. I mitjans de comunicació que inventen una realitat malgrat l’evidència.
I una ministra de defensa que obre un interrogant en lloc de garantir que l’exèrcitno es girarà contra els ciutadans, i un ministre d’exteriors que menteix sense vergonya en una televisió francesa dient que aquí no s’ensenya castellà, un portaveu del PP que amenaça de mort el president de la Generalitat  i un president de la comissió europea que diu que no dona suport a la independència perquè d’altres també podrien voler-la i Europa no pot tenir tants països (ell, de Luxemburg, que té menys població que Barcelona). Ah i Josep Piqué, ministre d’Aznar i extremadament bel·licós contra el procés, premiat amb el consell d’administració d’Aena. Sí, aquesta empresa estatal que funciona tan bé al Prat. Tots davant del mirall. Així estem, l’olla bull. Però no és un quadre estàtic. Mai no ho és.
“LES ELITS ESPANYOLES PORTEN SEGLES PARASITANT L’ESTAT. NO SABEN DIALOGAR”
Fet i fet, el món no ha canviat tant. Coses de la història, que sempre va a l’engròs i compta per mil·lennis. Des que Darwin va dir que havíem baixat dels arbres i ens havíem alçat han passat molts anys però ens hem allunyat poc de la soca. Just és reconèixer-ho. El benefici i el poder que el garanteix continuen sent l’eix de les nostres vides. Faríem bé de no oblidar-ho.
El govern d’Espanya se sent mascle alfa des de sempre (malgrat haver perdut un imperi i haver sortit vergonyosament corrent del Sàhara), així que no és capaç de dialogar, no en sap. Les elits extractives espanyoles (econòmiques, polítiques i funcionarials)  porten segles parasitant l’estat, convençudes que l’estat és seu. Ho hem d’entendre.
“OBLIDEU TOTA ESPERANÇA EN PP, PSOE I CIUTADANS. I EN AQUESTA EUROPA QUE FA NÚMEROS SENSE PRINCIPIS”
Un PP neofranquista nodrit d’ extractors: alts funcionaris, que en controlen efectivament la maquinària; empresaris enriquits pel BOE (i el DOG), i una munió de personatges que ostenten càrrecs ben remunerats (en l’esport, el turisme, la cultura, les comunicacions…) no poden tenir cap estímul per renunciar a la bicoca.
Tampoc pot esperar-se res més que duresa d’un Ciudadanos/Ciutadans que va semblant-se cada cop més a la Falange en la seva barreja d’extremisme dretà i populisme regeneracionista.
I el PSOE? Bé, després del que hem sentit de Guerra, González, Bono i Iceta (que ja dóna per bona la intervenció dels mossos) és difícil creure en el seu federalismefundacional  (recordem, d’altra banda, que Largo Caballero i Besteiro van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera.)
“TINGUEM ESPERANÇA EN NOSALTRES. LLARG O CURT, AQUEST ÉS UN CAMÍ D’UNA ÚNICA DIRECCIÓ”
Oblideu tota esperança en ells, doncs. Com diu un amic meu en clau de caricatura, som una granja de ponedores en el seu benefici (i en el de la gran patronal catalana).  I així ho deu veure també aquesta Europa que fa números amb més misèria que principis, i es deu preguntar qui pagarà el deute espanyol, ja per sobre del 100% del PIB si la granja s’independitza i qui haurà de posar els ous llavors.
Tinguem tota esperança, doncs, en nosaltres. Llarg o curt, més o menys costós i tortuós, aquest és un camí d’una única direcció. Moisés no va baixar del Sinaí amb un onzè manament per als espanyols consagrant la indissoluble unitat de la pàtria; les fronteres s’han mogut sempre. Recordem que no hi ha cap generació major d’edat que hagi conegut un únic mapa del món. Per què hauria d’aturar-se ara la història?

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA