Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 27 de març de 2017

País Valencià, Principat i Balears es troben per parlar de la llengua

Ester Franquesa, directora geberal de política lingüística de la Generalitat catalana Foto: EP.

La directora general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la directora general de política lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, es reuniran per primer cop en un acte públic demà, al País Valencià. Debatranl'homologació dels títols de coneixements de llengua catalana als diferents territoris del domini lingüístic, en el marc de la XXII Jornada de Sociolingüística, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans, l'IEC, i que se celebra avui i demà a Alcoi. ls governs de les Illes Balears, de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana han acordat la El mes de febrer, els governs de les Illes Balears, de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana van acordar la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.
La Jornada de Sociolingüística d'Alcoi té lloc cada any al voltant de la relació entre llengua i societat, concretament amb l'objectiu d'analitzar i debatre sobre l'ús del valencià i aconseguir la normalitat del seu ús en tots els àmbits socials. La XXII jornada se centra en els problemes pendents que afecten la normalització lingüística en el marc del nou Decret de Plurilingüisme: aplicació a l'educació i la societat, homologació als diferents territoris, marc legal de la competència lingüística i efectes de l'exempció. La Jornada de Sociolingüística se suma a la celebració del centenari del naixement del poeta alcoià Joan Valls, un dels millors poetes valencians del segle XX.

Font: El País Valencià, Catalunya i Balears es troben per parlar de la llengua | Redacció | Alcoi | Política | El Punt Avui | Notícia

REFLEXIONS D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

M. Antònia Font, en nom d’Enllaçats per la Llengua

Dia 20 de febrer de 2017 es reuniren a Mallorca els representants de les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Barlears i acordaren fer La Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, es comprometeren a:

Enfortir lligams històrics i culturals, intensificar els vincles entre els tres territoris i definir com s’interrelacionem culturalment.
Treballar conjuntament, crear sinèrgies i reforçar els projectes compartits
Seguir potenciant l'Institut Ramon Llull com a eina de projecció exterior i internacionalització. Cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut, i la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dins del Pla "Fes Cultura".
Potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori per construir un vertader corredor mediterrani cultural i facilitar-los el moviment entre els tres territoris.
Ampliar i impulsar els circuits de programació d'Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional.
Promoure la creació literària, la indústria editorial i els programes d'intercanvi d'autors.
En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública.
Entre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.
Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.

La valoració que en fem des d’Enllaçats és positiva. Que es reuneixin els responsables polítics de tres territoris, dels set que en formam part dels Països Catalans, ens alegra i ens enforteix com a poble que som, membres d’aquesta nació cultural catalana que pot esdevenir nació política si així ho decideix cada part del territori d’una manera pacífica i democràtica.
Recordem que en legislatures anteriors ja s’havien produït altres encontres entre els responsables polítics dels diferents governs de Catalunya, el País valencià i les Illes Balears i també se n’havien produït entre sindicats, entitats i organitzacions d’arreu dels PPCC. La consciència de ser un sol poble i parlar català existeix entre gran part de la població i existeix clarament entre alguns partits polítics de l’esquerra nacionalista catalana, eco-sobiranista i social.
Quan llegim els objectius que la Declaració fa públics ens n’adonem que sobretot parlen de promoció de la industria cultural i dels creadors d’art en tots els seus camps. Ho valoram molt positivament. Pel que fa a la llengua focalitzaran la seva acció en establir unes convalidacions entre les certificacions d’acreditació del coneixement de la llengua catalana dels tres grans territoris que s’exigeixen per cobrir alguns llocs de treball a l’administració pública, tant local com autonòmica. Una tasca escomesa a legislatures anteriors, però que és complexa i que es pot millorar encara més.

Un altre tema que fa referència directa a la llengua és la voluntat dels tres responsables institucionals en temes de política lingüística de donar resposta a polítiques estatals lesives contra el català. N’estam ben contents i ho trobam ben necessari. Els atacs que pateixen les llegües pròpies dels territoris que no estan normalitzades, gallec, basc, català... per part de l’administració de l’estat -i per part,  massa sovint, dels governs autonòmics que practiquen un nacionalisme espanyol excloent i radical-, necessiten respostes conjuntes de les institucions, persones, entitats, sindicats de tot el territori. És molt necessària la coordinació i la resposta conjunta. La LOMCE, amb en Wert al capdavant, va regular, en consonància amb la constitució del 78, la limitació de l’ús del català, el basc, el gallec, l’aranès... al sistema educatiu i va aprofundir en la desigualtat de drets de les comunitats lingüístiques de l’estat. Per això des del desembre de 2012 -abans de l’aprovació de la llei estatal i quan en Wert encara era ministre d’educació i va pronunciar aquelles paraules que tots recordarem “Hay que españolizar a los alumnos catalanes”- persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear primer, els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC i després, per crear Enllaçats pels Territoris amb persones i entitats que sempre han treballat pel basc, el gallec o el català.

També volem remarcar que, al Principat, amb un procés democràtic que va cap a la independència, caldria establir clarament el català com la llengua comuna i que comunica tots els catalans; els que a més parlen castellà, italià o francès.

Volem recordar en aquest punt tres accions importants que es varen dur a terme des de la Plataforma Enllaçats, amb l’STEI Intersindical, l’Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears i Drets humans de Mallorca, de comparèixer davant l’intergrup de minories ètniques i nacionals al Parlament d’Estrasburg per denunciar-hi la vulneració de drets de la comunitat lingüística catalana, l’assetjament institucional que patíem i demanàrem una regulació europea per garantir la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa.

Molt important també l’acció conjunta i simultània que es va fer des d’Enllaçats per la Llengua arreu dels PPCC dia 9 de març a BCN, Fraga Girona, Menorca, Perpinyà, Pitiüses, Mallorca, País Valencià, L’Alguer... i la que es va fer amb els bascos, catalans i gallecs al Congrés de diputats dia 12 de març de 2013.

La declaració parla de l’Institut Ramon Llull, que treballa per a la projecció exterior del català (IRL), però ens ha de quedar clar que, tot i que la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’IRL, encara no hi ha entrat. Trobam a faltar també una referencia a les entitats de la societat civil que ja fa estona que treballen de forma conjunta i que ho fan des de tot el domini lingüístic català, que són els Enllaçats per la Llengua, que enguany faran els cinc anys d’existència, o la Federació d’organitzacions per la Llengua catalana (FOLC) que en fa dotze, l’organització Som Països Catalans, la Federació Llull, que integra l’OCB, l’Òmnium Cultural i Acció cultural del País Valencià… i que tenguin en compte projectes culturals de construcció nacional com és l’Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb més de deu anys d’existència, o el Cor Joves dels Països Catalans uns projectes sorgits a iniciativa d’una dona mallorquina que ha comptat amb joves de tots els Països Catalans. Recordem també la feina que es fa per a la nació completa des de la Bressola a Catalunya nord, el moviment Franjolí per la llengua a la Franja de ponent o la tasca constant i present des d’Òmnium Cultural I el centre excursionista, aquest darrers de l’Alguer; i tantes altres organitzacions que treballen des de tots els racons del País. 

Ens hagués agradat també que la Declaració de Palma, recollís iniciatives a l’entorn dels tres pilars de la normalització lingüística com són en primer lloc, l’ús i l’acreditació de la competència lingüística del català  a l’administració,. Recordem que a les Illes Balears encara no existeix el requisit lingüístic a la sanitat... En segon lloc la possibilitat que, des de l’autonomia política i administrativa de cada part del territori, es caminàs cap a la confluència de sistemes educatius on el català fos el seu eix vertebrador i la  llengua de l’ensenyament i de la comunicació interna i externa, així com la transferibilitat de les pràctiques educatives vers el català a l’ensenyament a tot el territori. Recordem que a més de la unitat normativa de la llengua catalana, també podem aspirar a tenir una normativa semblant, normalitzada i normalitzadora, a tot el territori de manera que la llengua no es vegi afectada per tantes normatives diferents per a una llengua que la parlam uns deu milions de persones. I en tercer lloc trobam a faltar que no es parli, a la declaració de Palma, de la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques que emeten en català, cosa que està regulada a la Carta europea de les Llengües regionals i minoritàries i ratificada per l’estat espanyol. Recordem aquí la campanya que duim a terme des d’Enllaçats per un espai de comunicació en català i per la creació del Consell Audiovisual participat pels tres governs dels territoris més grans i proposat per Josep Gifreu, expert en matèria de comunicació.  Tot i aquests tres pilars també volem recordar que les administracions podrien fer campanyes conjuntes per a la transmissió generacional de la llengua, un dels pilars també de la normalització del català.

Esperam que les administracions dels tres territoris, que ara s’organitzen novament, valorin positivament la feina que, conjuntament, fan des de fa anys entitats, persones, organitzacions i sindicats  per la normalització lingüística, cultural i nacional del català i que els acords presos en matèria de llengua i cultura s’estenguin a la totalitat dels domini lingüístic, més enllà de les fronteres administratives.
    
Finalment volem agrair a la Directa que ens hagi demanat una valoració sobre aquesta declaració, la qual cosa ens ajuda a definir encara més el camí cap al ple assoliment dels drets lingüístics, culturals i nacionals.


ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

Palma, Març de 2017


Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA