Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 17 de març de 2017

La llengua trenca el silenci


L'etapa del PP va caracteritzar-se per la manca de polítiques públiques en favor del català. Amb el canvi polític, la truita s'ha capgirat. I tot i que l'Acord del Botànic va oblidar-se de la llengua, la instauració (excepte sorpreses) de la competència lingüística, la creació d'una Oficina dels Drets Lingüístics, l'augment rècord de les ajudes de promoció, la defensa del Consell dels drets lingüístics davant les vulneracions de les forces de seguretat, la guia d'usos lingüístics dels alts càrrecs i, fins i tot, el polèmic decret de plurilingüisme busquen posar fi al silenci que el català tenia a l'administració popular.


La botella, de vegades, es pot veure mig buida o mig plena. Després dels resultats de la darrera enquesta de coneixements de la llengua pròpia al País Valencià, se’n podia extreure dues conclusions oposades: o bé s’havia frenat la caiguda experimentada en el lustre anterior o bé les dades havien empitjorat. Una esquizofrènia de punts positius i negatius que feia palès la necessitat d’impulsar polítiques en favor de la normalització lingüística. Especialment, quan l’aportació dels executius del PPCV havia estat quasi desèrtica.
Tot i que a l’Acord del Botànic la llengua no pintava fava i el primer any de legislatura els únics canvis foren simbòlics, d’ençà que van bufar les veles del primer aniversari de vida del bipartit que la maquinària s’ha posat en marxa. I el català ha començat a guanyar terreny a l’administració valenciana després de dècades de silenci. Aquestes són les mesures impulsades:
-Competència lingüística. Que territoris com ara Galícia, on governa el PP, comptaren amb la certificació lingüística per accedir a la funció pública, no havia impossibilitat que els populars valencians es posicionaren radicalment en contra. Així, el País Valencià es trobava endarrerit respecte d’altres autonomies amb llengua pròpia.
Després d’unes negociacions intenses entre sindicats, partits d’esquerra i entitats culturals, va firmar-se un acord històric per la introducció -excepte a l’àmbit sanitari- de la competència lingüística a l’administració pública. Les diferències pels detalls i la forma de fixar-ho legalment van enfrontar PSPV i Compromís. Finalment, però, aquests van resoldre les posicions enconades i van acordar que la capacitació estiguera al reglament. Això sí, amb una disposició addicional a la llei que permetia posar-lo en marxa aquesta legislatura en cas que les negociacions sindicals pel reglament s’ajornaren més del previst.
Amb tot, l’informe de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana estableix que s’ha de regular a la llei. És a dir, dóna suport a les primeres tesis de Compromís, Intersindical i Acció Cultural del País Valencià, i que són rebutjades per socialistes, UGT i CCOO. Un entrebanc xicotet que pot despertar, de nou, polseguera, però que sembla difícil que desbarate el pacte entre sindicats, entitats i ambdós socis de govern.
-Contra les vulneracions de les forces de seguretat. Malgrat considerar-se normal el fet anormal, al País Valencià s’han produït diverses actuacions policials que han sigut contràries als drets lingüístics. Regidors, músics coneguts i gent anònima ha estat víctima de discriminacions lingüístiques. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, va reunir-se amb Juan Carlos Moragues, delegat del Govern espanyol i responsable dels cossos de seguretat, per enviar-li un informe amb els casos denunciats i acordar que la Generalitat Valenciana impartisca cursos en llengua pròpia als policies.
Els govern català, balear i valencià firmant la Declaració de Palma, un acord històric per la cultura i la llengua.
-Oficina de Drets Lingüístics. Les discriminacions lingüístiques no només provenen de les forces de seguretat. També de l’administració, dels restaurants o de botigues privades. Tal com va avançar aquest setmanari, el Consell ha impulsat un organisme que vetllarà per evitar la vulneració dels drets fonamentals dels catalanoparlants. Segons va detallar EL TEMPS, les funcions bàsiques seran les d’assessorament legal i les d’intermediació entre les parts en conflicte.-Català com a llengua prioritària. La normalitat exigida als agents policials també s’ha exigit als alts càrrecs del Consell. I malgrat algunes posicions encontrades, sembla que el decret d’ús de les llengües oficials a l’administració valenciana considerarà el català com a llengua vehicular. Una norma que si bé pot ser rebaixada respecte del projecte inicial, seguirà la filosofia de prioritzar la llengua pròpia.
-Promoció de la llengua. Més enllà de mesures concretes, la conselleria d’Educació i Cultura que dirigeix Vicent Marzà ha aprovat diverses ajudes a la promoció del català. L’augment ha sigut tan significatiu que s’ha aconseguit una xifra rècord. Destaquen els 2,7 milions d’euros destinats, entre altres qüestions, a la recuperació de la llengua en zones com El Carxe. La col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i la firma del pacte històric amb el Govern català i balear per la llengua i la culturacomunes són altres passos en favor de la normalització lingüística.
-Decret de plurilingüisme. Tot i que va estar fortament criticat per organitzacions com ara Escola Valenciana i Intersindical, el decret de plurilingüisme busca impulsar l’ensenyament en llengua pròpia -com també en altres llengües com ara l’anglès-. Així, i fruit d’un joc d’equilibris entre valencianistes i socialistes, va cuinar-se un decret que permet al centre l’elecció de l’idioma, però tenint en compte que a major nivell de català, major nivell d’anglès. Una aposta arriscada, diferent de la immersió lingüística, i que busca reforçar, si més no, la llengua pròpia a l’escola.
-Nova RTVV. La nova radiotelevisió pública valenciana no està encara marxa. Ara bé, el projecte escollit i la legislació de la corporació estableixen «el valencià com a llengua vehicular». De fet, la llengua pròpia estarà present en la major part dels continguts. I més quan el projecte de la directora escollida, Empar Marco, recull eines de consulta lingüística a la plataforma web i aposta perquè, fins i tot, els anuncis «siguen en valencià». La llengua pròpia comença a trencar el silenci.

Font: La llengua trenca el silenci – El Temps
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA