Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 10 de juny de 2014

El Tempir denuncia nou cas de vexació lingüística a la presó de Fontcalent i se solidaritza amb M. Carme Viudes

Publicat en la web de l'associació El Tempir diumenge 1 de juny del 2014

Fontcalent és una pedania de la ciutatvalenciana d'Alacant (l'Alacantí)
Més de trenta anys de democràcia i la normativa lingüística existent al País Valencià haurien d’haver servit per a evitar casos de xenofòbia lingüística. I seria possible evitar-los si els polítics que ens han governat i ens governen actualment hagueren treballat pel respecte i la valoració de la diversitat lingüística a tot el territori estatal. Però aquesta xenofòbia, lluny d’aturar-se o reduir-se, va a més cada dia. Així, El Tempir torna a denunciar un nou cas de pràctica lingüística xenòfoba al centre penitenciari de Fontcalent (Alacant). La professora elxana M. Carme Viudes, contractada recentment per treballar en aquesta presó, va anar el passat 21 de maig al despatx d’un funcionari que respon a les inicials J. R. a fi d’obtenir un permís per a poder moure’s dins el centre. Quan hi va entrar, i una vegada que el saludà amb un “Hola!”, aquest funcionari la va titllar de “maleducada” perquè dos dies abans ella havia entrat a la seua oficina parlant en valencià amb una companya i eixa conducta no era correcta perquè no li havia demanat permís per parlar-hi. En altres paraules, allí es parlava “en español y no en valenciano”. Tot seguit, M. Carme Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar permís perquè el valencià és una de les dues llengües cooficials de la Comunitat Autònoma.

Però la recriminació lingüística va continuar, ja que J. R. va tornar a argumentar que ell treballava per a l’Estat espanyol i que no acceptava que ningú s’adreçara a ell en valencià perquè “no me da la gana que me hablen en valenciano”. De fet, tot seguit va destacar que l’entenia ja que ell era de Callosa d’en Sarrià (població valencianoparlant de la Marina Baixa), de la qual cosa s’enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se’n va anar a viure a Alacant i, per tant, no admet l’ús del valencià davant ell. A més, va presumir en un to fatxenda que amb ella “no había sido muy hijo de puta. A un compañero tuyo, llamado Ximo, como no me hablaba en español, vino otro compañero a traducirlo, aunque yo lo entendía perfectamente, pero no me da la gana”. Finalment, malgrat que M. Carme Viudes no canvià de llengua durant la discussió, va eixir-ne amb el permís per a moure’s per la presó, però li tornà a recordar que no podria parlar-li en valencià en pròximes ocasions perquè, segons ell, si s’obstinava en eixa conducta, tindria problemes a Fontcalent.

El Tempir, a més de fer conéixer públicament aquest nou cas de discriminació lingüística i manifestar un compromís ferm amb totes les persones que han patit vexacions o discriminacions per utilitzar el valencià, vol expressar la solidaritat i el suport a M. Carme Viudes, a qui va assessorar en matèria de drets civils i lingüístics i va aconsellar-li quins passos legals calia seguir per a denunciar aquest cas. Cal recordar que aquest nou episodi de discriminació és un acte il·legal segons l’ordenament jurídic vigent: d’una banda, l’Estatut valencià i l’art. 10 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià garanteixen el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià davant les administracions públiques; i d’una altra, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada d’acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix en l’article 36 que els ciutadans de les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial poden utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de l’Administració de l’Estat.
Per tant, El Tempir torna a exigir novament a les autoritats públiques estatals i valencianes una implicació real i efectiva perquè no tornen a produir-se casos com el denunciat, sobretot en aquells sectors públics que continuen sent impermeables a la introducció del valencià, com són les presons o els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Així, per a El Tempir caldria prendre urgentment les mesures següents:

1.   L’Estat ha de posar punt final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al valencià que amb freqüència realitzen els seus funcionaris, de manera que no queden impunes aquests comportaments.
2.   La Generalitat Valenciana no pot dimitir del seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l’Estat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
3.   A causa de les retallades cal tornar a realitzar cursos d’alfabetització en valencià i de sensibilització lingüística per a tots els funcionaris de l’Estat perquè queden salvaguardats els nostres drets lingüístics.
4.   L’Estat ha d’assumir d’una vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia a fi d’evitar casos d’estigmatizació com el denunciat.
5.   Cal que la Generalitat Valenciana tinga la competència en la gestió de presons a fi de democratitzar lingüísticament un dels darrers reductes de xenofòbia lingüística cap a la nostra llengua.

Per acabar, El Tempir anima els ciutadans a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització pública (conscienciació de la ciutadania i dels responsables polítics) perquè l’Estat i la Generalitat Valenciana garantisquen l’oficialitat plena i efectiva del valencià a l’administració i al carrer.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA