Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 24 d’abril de 2013

La llengua catalana ja no és la nacional. Decret 148/2013


Publicat en el blog Coc Ràpid dissabte 6 d'abril del 2013
carme.laura | Al voltant de la Nació | dissabte, 6 d'abril de 2013

El propassat dia 2 del mes que som el Govern aprovà el Decret regulador dels Premis Nacionals de Cultura que relega la llengua catalana a minoritària tal com es llegeix a l'article1.2 que estableix "S'ha de tenir una cura especial a prendre en consideració les obres que emprin el català o l'occità, aranès a l'Aran, com a llengua d'expressió, quan escaigui, per la naturalesa artística o creativa."

El Govern català ha esborrat per decret de manera insultant l'existència de la llengua nacional a Catalunya. El premi Nacional de Cultura a la Creació Literària podrà atorgar-se a qualsevulla obra que hagi contribuït"singularment a la cultura catalana i al seu enaltiment", sense importar en quina llengua hagi estat escrita.

Ben segur que el conseller Mascarell, proposant del Decret, no té a l'imaginari  que el president Mas hagi d'atorgar el Premi Nacional de Literatura a una obra en rumanès o àrab, per exemple, però ben segur que veu a l'escenari un escriptor o escriptora  rebent el guardó de la Cultura Catalana escrita per una obra en castellà. 

Ja ho digué en Javier Cercas, a la tornada del Saló del LLibre de Paris, on hi anà convidat per l'Institut Ramon Llull. Cercas afirmà que era bo per a la literatura catalana anar al Saló amb "la gran". Anys fa que el conseller Mascarell comparteix aquesta opinió, la publicà l'any 1999 a "El Llibre Blanc de la cultura a Catalunya. Un futur per a la cultura catalana", quan era l'ideòlog de la cultura socialista des de l'Ajuntament de Barcelona. Allò nacional, llengua inclosa, era essencialista i provincià, "amb una concepció de la llengua tal, que només és català allò que es diu, s'escriu, es parla i es pensa en català" (pg.87),"la identificació entre llengua i cultura ha tingut un efecte nociu en el concepe mateix de cultura catalana ...el castellà ha quedat relegat a un paper secundari com a idioma de cultura." "És del tot imprescindible que la produció cultural en castellà pugui accedir a la categoria de bé públic  que fins ara ha estat reservada a la producció cultural en llengua catalana. (pg.90 ...).

Mascarell ha imposat el seu ideari, Carles Duarte s'ha transformat sorprenentment en un convers de la nova política , la seva col·laboració ha estat fonamental per a aconseguir que el Govern hagi ratificat la desaparició de la literatura nacional i que hagi estat inclòs al Decret que la literatura catalana és una literatura minoritzada que necessita una consideració especial. Aberrant!.

Una mala notícia per a la nostra llengua i literatura i per al nostre projecte educatiu i nacional. Un greu error del nostre Govern.

dilluns, 22 d’abril de 2013

VOLEN ESQUARTERAR LA LLENGUA I EL PAÍS


STEI intersindical

70.000 euros per a seguir esquarterant el país
  
El conseller d’Educació Rafel Bosch anuncià ahir que es destinaran 70.000 euros a subvencionar llibres de text editats en les modalitats lingüístiques balears. Crida l’atenció que un Govern que s’ha mostrat tan poc partidari de concedir subvencions, es despengi ara amb una quantitat generosa de doblers per a elaborar un material didàctic sense cap tipus de fonament científic, segons han posat de manifest des de la Universitat de les Illes Balears, mentre s’ha reduït d’una manera alarmant l’import dels programes de reutilització de llibres.

La brillant proposta del conseller Bosch es va fer pública l’endemà d’haver-se reunit amb els representants del Círculo Balear, un grupuscle extraparlamentari que diu que defensa els interessos de Mallorca, però que en realitat el que vol és trepitjar la llengua i la cultura dels formenterencs, l’eivissenc, el menorquí i el mallorquí. Un interès que també s’amaga darrere les bones paraules del president José Ramón Bauzá i del seu conseller Rafel Bosch, quan diuen que volen fomentar les modalitats balears.

Ens demanam si les editorials disposaran a partir del proper curs de llibres distints per a les Pitiüses, l’illa de Menorca o la de Mallorca, o si es faran ressò de les particularitats pròpies de parlars com el pollencí, el binissalemer o el maonès; una dispersió territorial de material didàctic que no es dóna en el cas del castellà a l’Estat espanyol. A més, des de l’STEI consideram que la riquesa dialectal de la nostra llengua ja està garantida amb els llibres de text vigents, i amb un professorat que fomenta la unitat i les varietats de la llengua catalana a cada un dels territoris de les Illes Balears.

Des de l’STEI rebutjam una vegada més la voluntat lingüicida del Govern Balear, que vol tudar 70.000 euros en un nou experiment polític sense cap tipus de fonament pedagògic, com és també el cas del decret de Tractament Integrat de Llengües. Un Govern que té un nivell moral tan baix que s’escolta més un grupuscle com el Círculo Balear mentre ignora el 87% de les famílies que el curs passat triaren el català com a primera llengua d’aprenentatge i obvia l’opinió que al voltant de la llengua i de la seva unitat s’emet des dels distints departaments de la Universitat de les Illes Balears.
____________________________________________________________

Publicat en VilaWeb dijous 11 d'abril del 2013

Ofensiva catalana al Parlament Europeu per a garantir la immersió a les escoles

Els eurodiputats de CiU, ICV i ERC demanen que es respecti la normativa europea que vetlla per la diversitat lingüística
Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en representació d'ERC) han presentat dues preguntes a les institucions europees en referència a la interlocutòria publicada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on defensa que l'atenció individualitzada en castellà no és suficient i que, si un sol alumne ho demana, s’ha d’adaptar el sistema educatiu a tota la classe o unitat escolar.
Els eurodiputats demanen a la Comissió Europea i al Consell Europeu que es posicionin davant d'aquesta qüestió que està amenaçant, una vegada més, la immersió lingüística en el sistema educatiu a Catalunya. Destaquen que aquest és un model d’èxit reconegut, entre d’altres, per l’informe del Grup d'Experts d'Alt Nivell sobre Multilingüisme a les Comunitats Europees, publicat el 2007.
La diversitat lingüística està protegida per l’article 22 de la Carta dels drets Fonamentals a la Unió Europea. A més, l’article 21 d'aquesta prohibeix la discriminació per raó de llengua. Per aquest motiu, els eurodiputats catalans demanen a les institucions europees que es pronunciïn i es faci valer el dret dels pares i les mares a educar els seus fills en la immersió lingüística, encara que un alumne de la classe demani el contrari.
En les preguntes parlamentàries presentades, els eurodiputats catalans demanen el posicionament concret del Consell Europeu, que s’ha manifestat en vàries ocasions a favor de la diversitat lingüística reconeixent la importància de l’ensenyament de les llengües oficials d’una comunitat per tal de garantir la integració de parlants no natius. En aquest sentit, demanen que Espanya compleixi la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, ja que va signar aquest document jurídic el 2001.
Els eurodiputats catalans han anunciat també que en la trobada que mantindran properament amb la Comissària Vassiliou, encarregada del departament de Multilingüisme, aquesta serà una de les qüestions que tractaran.

divendres, 19 d’abril de 2013

DEMANDA DE MÉS DE 3000 DOCENTS I MÉS D’UN CENTENAR DE CENTRES DE RETIRADA DEL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAL DE LLENGÜES

L’STEI INTERSINDICAL I L’ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ DE LES ILLES BALEARS REGISTRA LA DEMANDA DE MÉS DE 3000 DOCENTS I MÉS D’UN CENTENAR DE CENTRES DE RETIRADA DEL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAL DE LLENGÜES I FA UNA PROPOSTA PER MILLORAR L’APRENENTATGE D’UNA LLENGUA ESTRANGERA.

Presentació de la recollida de signatures per demanar la retirada
del decret i la proposta per millorar l’aprenentatge de les llengües
estrangeres que hem fet, avui
L’STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català varen posar en marxa fa uns mesos una campanya de recollida de signatures a totes les illes per demanar al govern de José Ramon Bauzá la retirada del Decret de tractament integral de llengües.
Dia 19 d’abril feim un primer lliurament d’aquestes signatures a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears. Pensam que el projecte de Decret va contra la progressivitat en la normalització de la Llengua catalana a l’ensenyament tal com preveu la Llei de normalització lingüística vigent. També sabem, i així ho hem expressat a tots els àmbits de negociació i consulta, que no hi ha prou professorat format i acreditat per impartir aquests ensenyaments i gestionar l’aula amb garanties d’èxit.
Estam a favor de posar les condicions perquè l’alumnat aprengui una llengua estrangera, però pensam que aquest no és un model vàlid. La nostra proposta passa pel reforç de l’àrea lingüística en anglès, ràtios baixes a les aules d’idiomes, col·laboració d’auxiliars de conversa i professors nadius, desdoblar grups, dotar els centres de laboratoris d’idiomes, fer un enfocament comunicatiu de la llengua, tenir més temps per treballar la llengua oral, fer formació permanent del professorat en llengües estrangeres, cercar la col·laboració amb les famílies, facilitar estades a l’estranger, fer intercanvis escolars,  pel·lícules en versió original i subtitulades  la televisió pública...etc.
Tenim un model lingüístic escolar que funciona i que treballa i garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i la cohesió social òptima en una terra on hi conviuen dues llengües, una que gaudeix de l’estatus de llengua pròpia del territori i de la comunitat autònoma i l’altra que és la llengua oficial a tot l’estat.
Més d’un centenar de centres i prop de 3.000 professors de totes les illes -i de l’escola pública però també quasi vint centres de l’escola privada concertada-, demanen la retirada del Decret de tractament integrat de llengües del Govern Bauzá. Les directives dels centres també demanen l’ajornament del decret i avisen de la impossibilitat d’aplicació de cara al curs 2013-2014. La UIB tampoc veu necessària l’aplicació d’aquest model lingüístic escolar. Un 87% dels pares i mares avalen el model lingüístic actual que permet, a tots els alumnes, conèixer les dues llengües oficials. El Consell Consultiu recomana també que l’aplicació s’ajorni i creu que el sistema educatiu illenc no està prou preparat per assumir amb garanties d’èxit el desenvolupament d’aquest decret. Marca la necessitat també d’un bon pla de formació fet amb temps i forma i dedicant anualment els recursos possibles i necessaris per dur a terme els objectius que es proposa aquest decret.

Per tant demanam la retirada del decret i feim un primer lliurament d’aquesta petició.

Gabriel Caldentey         M. Antònia Font                            Magdalena González
Secretari general STEI   Secretària Política Educativa STEI  Portaveu Assemblea Mestres


dimecres, 17 d’abril de 2013

UN PAS MÉS CONTRA EL CATALÀ

VIUS I LLIURES ENCARA A L'ESTAT ESPANYOL,
ELS SEUS MÈTODES TRIOMFEN DE MANS DELS SEUS FILLS IDEOLÒGICS

Publicat a


La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir les classes en castellà a les aules on així ho hagi demanat un alumne, i la seva demanda hagi obtingut una sentència judicial favorable, és un graó més en el despropòsit social i lingüístic amb què l'Estat espanyol, aquest cop per la via del poder judicial, intenta combatre la normalització lingüística. Una aberració com aquesta només pot emanar d'unes estructures estatals decidides a enfrontar-se amb la que consideren la seva pròpia població a Catalunya; concentrades a dinamitar la convivència lingüística si és necessari encenent els focs que convingui perquè el conflicte agafi força. La temeritat dels poders de l'Estat espanyol no només està posant en perill la convivència política, perquè són una fàbrica constant d'independentistes, sinó que intenta llançar uns ciutadans contra els altres en una espiral demencial.

No cal oblidar que la interlocutòria del TSJC no és cap altra cosa que l'esclat d'una de les mines judicials que va sembrar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. No ha estat el primer ni serà l'últim d'un seguit d'atacs que aconseguiran situar Catalunya fora de la legalitat espanyola, no tant perquè Catalunya incompleixi la llei, sinó perquè es demostrarà que les lleis espanyoles estan fetes contra els catalans, que majoritàriament abonen amb els seus vots reiteradament la política lingüística i altres fonaments polítics de l'autogovern. El TSJC suma un altre argument a la llista de motius pels quals la població d'aquest país cada cop té més clar que l'única solució per sobreviure com a poble a la península Ibèrica és situar-se fora d'una Espanya intolerant i intolerable.

Publicat a


Josep M. Fonalleras

Per si hi havia algú que dubtava de la càrrega política que s'amaga rere cada una de les reivindicacions de la llibertat que han de tenir els pares a Catalunya per poder triar la llengua en la qual aprendran els seus fills, la resposta de la consellera d'Ensenyament al diputat Millo és del tot concloent. En la frase que encapçala aquest article hi hauria d'haver escrit una altra cosa. M'hi he deixat “castellà”, que és la llengua amb què, pretesament, tota una gernació de famílies catalanes voldrien que s'eduquessin els seus fills, tot i que no poden, perquè el poder, a Catalunya, advoca per una política quasi estalinista d'imposició. És a dir, la llibertat, per a ells, vol dir exclusivament fer-ho en castellà i capgirar l'estat de les coses que es va instal·lar en aquest país en el moment d'implantar la normalització lingüística, que no va significar en cap moment una discriminació sinó un afany per salvar, almenys, els mobles del català. Doncs bé, de tot aquell maremàgnum, després de totes les sentències i els crits a favor de carregar-se allò que n'hem dit cohesió social, de tot aquell cafarnaüm de declaracions i d'intempestives notes a peu de pàgina, ara resulta que hi ha, a Catalunya, disset famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Disset! Contra 748.000 alumnes matriculats. I, per més inri, resulta que hem passat de les cent sis peticions del curs passat a les escarransides disset d'ara. Què ens demostra, tot això? Que els que bramen a favor de la convivència de les dues llengües com a llengües vehiculars de l'escola ho fan sense cap tipus de criteri pedagògic. I pitjor: sense tenir cap fonament real en les demandes i les voluntats concretes dels pares i les mares que duen els seus fills a l'escola. I què més? Que tota la bateria de despropòsits i de projectils llançats contra l'ensenyament en català són justament això: armes que s'utilitzen en benefici d'obscures maniobres que es plantegen amb la voluntat de fer creure el que no és i de provocar un estat de coses que només respon a l'objectiu d'atacar, de desestabilitzar, de corrompre.

Publicat a


Catalunya és un país que té la desgràcia, de moment, de pertànyer a un estat que l'ataca a cops d'intents d'imposar el castellà, però alhora té la gran sort de tenir uns ciutadans castellanoparlants molt més assenyats i intel·ligents que els polítics que diuen que en defensen els seus drets lingüístics. Una sensació que no només es desprèn als carrers i a les aules, sinó que té el suport de dades objectives facilitades aquesta setmana pel Departament d'Ensenyament, demostrant que només 17 famílies del total de 748.000 alumnes que hi ha al país han exigit expressament l'escolarització en castellà.

La dada és prou concloent per posar en evidència que les maniobres ignominioses de determinats polítics a casa nostra i l'ofensiva de tots els poders de l'Estat espanyol no només són una injustícia objectiva que ataca la supervivència d'una llengua, el català, que és percebuda com a estranya pels mateixos que consideren que Catalunya és espanyola, sinó que no respon en absolut a les demandes polítiques d'una societat catalana que considera absolutament normal allò que és normal: educar-se en la llengua pròpia del país. Els castellanoparlants saben perfectament que la immersió en català no només no va en detriment dels seus drets sinó que permet adaptar-se a una societat multilingüe com és la catalana, evitant el risc de marginació i ampliant les possibilitats de progrés social i professional. Amb aquestes últimes dades a la mà, l'Estat espanyol hauria de claudicar davant l'evidència que l'únic motiu de l'ofensiva contra la immersió és una vocació monolingüe absurda que a qui més acabaria perjudicant seria als ciutadans que vol defensar.


dilluns, 15 d’abril de 2013

El govern espanyol menysté una denúncia a la guàrdia civil per agressió lingüística


'És lamentable, mai no reconeixen que hi hagi hagut un conflicte lingüístic', es queixa el diputat Joan Tardà · Havia presentat preguntes a la mesa del congrés espanyol

Publicat en VilaWeb dijous 4 d'abril del 2013


El govern espanyol continua negant les agressions lingüístiques d'agents policíacs, tot i les denúncies presentades. Se n'exclama Joan Tardà, diputat d'Esquerra al congrés espanyol, que troba decebedores les respostes (pdf) a les preguntes que havia registrat a la cambra sobre el cas de Carles Mateu Blay, un veí d'Almenara retingut i denunciat per haver-se negat a parlar en espanyol a la guàrdia civil.
La resposta, d'un foli, és breu i menysté completament la denúncia d'agressió lingüística de Mateu Blay contra la guàrdia civil. De fet, es limita a fer una síntesi de la versió dels agents i a recordar que el judici oral és pendent de sentència. I s'escuda en el procés judicial obert per dir que 's'adoptaran les mesures oportunes d'acord amb la resolució que l'autoritat judicial pogués adoptar, si fos el cas, per a depurar responsabilitats que pogués haver-hi'.
'He vist molts casos com aquest, passen periòdicament'
'Sempre diuen igual, que la culpa és del ciutadà, i no reconeixen mai que hi hagi hagut un conflicte lingüístic. D'ençà que sóc al congrés, he vist molts casos com aquest', diu Tardà a VilaWeb. 'Fa molt de temps que ens impliquem en casos com aquest, i mai no ens n'hem sortit', lamenta, i explica que durant la legislatura anterior ja es van reunir amb el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, arran de les agressions lingüístiques en alguns aeroports de les Illes. 'Hi va haver el compromís, per part de l'administració espanyola, que aquells fet no es repetirien, que es prendrien mesures. Doncs, desgraciadament, casos com aquells passen periòdicament. És ben lamentable!'
Recorda que en els reglaments de la guàrdia civil i la policia van aconseguir d'incloure com a falta greu la discriminació lingüística. 'Ara cal evitar que, feta la llei, es faci la trampa. I la trampa és no reconèixer mai l'existència d'una agressió lingüística en un conflicte sorgit entre un agent i un ciutadà'.
'Cal una sanció exemplar contra les agressions lingüístiques'
El diputat defineix diu que avui es viu un 'escenari de permanent denúncia d'indefensió de la ciutadania', i considera que per a avançar el primer pas és establir una formació per tal que tots els funcionaris siguin competents en totes les llengües oficials de l'estat. I, seguidament, imposar sancions. 'Sempre hem dit que fins que no hi hagi una sanció exemplar específica en temes lingüístics, no ens en sortirem. Cal sancionar qualsevol atac a un ciutadà fet des d'una posició de força com és la d'un funcionari. Encara recordo les paraules de Rubalcaba: "Això no tornarà a passar mai més." Doncs va passar durant la legislatura socialista i torna a passar amb la del PP.'
Tardà en parlarà amb Fernández Díaz
Tardà, que va registrar les preguntes a final de gener, també va demanar una reunió amb el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que la hi ha acceptada. 'Hi anirem i li plantejarem que ja n'hi ha prou, que el 2013 encara passi això.'

dissabte, 13 d’abril de 2013

DIÀLEG


Publicat a

David Marín

El català de la Franja mai no ha rebut massa crèdit dels organismes oficials d'Aragó, però des que el PP va tornar al poder en aquella comunitat, el govern aragonès ha començat a executar la petita hipoteca que li havia concedit la llei de llengües en el darrer tram de govern del socialista de Bonansa Marcel·lí Iglesias. Si les lleis actuals permeten entrar a les cases amb policia i secretaris judicials a desallotjar les famílies arruïnades que les habiten, no és estrany que un govern pugui entrar impunement en l'hàbitat d'una llengua desprotegida per desmuntar tots els mobles i envans que la sostenen, treure-la d'allà com si estigués usurpant un espai que no li pertoca i canviar-ne el pany, o sigui el nom de la parla, per tal que aquella llengua no torni a entrar mai en les consciències dels parlants.
L'Institut d'Estudis del Baix Cinca ha denunciat aquest cap de setmana la intensitat del setge contra els precaris intents de normalització de la llengua catalana. Un setge, val a dir-ho, del qual també és víctima la llengua aragonesa, dany col·lateral de la dèria uniformitzadora contra la presència del català a Aragó. A més de l'anunci de substituir en la llei de llengües el nom català per l'imaginatiu variant oriental de la llengua aragonesa, el govern d'Aragó ja ha suprimit el projecte cultural Jesús Moncada, que des del curs 2000/2001 portava a les aules de la Franja escriptors, cantautors, grups musicals i exposicions sobre la llengua pròpia; ha anul·lat les 29 subscripcions escolars a la revista cultural en català Temps de Franja, i ha eliminat l'únic premi literari del govern d'Aragó en català, el Guillem Nicolau, que ara es fusiona amb el de llengua aragonesa, com si fossin el mateix idioma, i queda sense dotació econòmica. En un desnonament, no se'n salva ni la vaixella.
I mentre a la Franja desallotgen el català sense contemplacions, al Principat el govern de l'Estat s'ofereix com el campió mundial del diàleg per evitar que marxem de casa seva. Qui els entengui, que els compri.

Esolteu aquesta entrevista:

dijous, 11 d’abril de 2013

INTERLOCUTÒRIA DEL TSJC. COMUNICAT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

COMUNICAT
Davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta a substituir la llengua vehicular de qualsevol matèria,  del castellà al català i no a l’inrevés, només que un o una alumna ho reclamin;
També davant la campanya de persecució contra docents publicada al web de “Nuevas Generaciones” del PP de Castelló, i a la proposta de modificació dels llibres de text a les Balears, que pretén substituir el català normatiu per una expressió no científica i apòcrifa mal anomenada “baléà”,

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, a l’espera de consensuar en la propera reunió de València del 27 d’abril, com articularà noves respostes als atacs cada vegada més seguits i de més calat contra la llengua, es remet al seu Manifest fundacional.
Concretament quan a la introducció expressa:
“Els darrers mesos s'han succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua arreu del territori, que s'han intensificat arran de l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l'anomenada "Llei Wert". Amb aquests atacs, hi ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castellà esdevingui la llengua de referència i de prestigi.
I és que no s'ha acceptat la realitat plurilingüe existent, ans al contrari. S'ha emprès una persecució sistemàtica contra la llengua pròpia en els tres pilars fonamentals on s'estava començant a normalitzar mínimament: mitjans de comunicació, Administració pública i educació [...]

I ja en el text del manifest, afirma:
“[...] Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d'aquest país.
Defensem polítiques lingüístiques d'equitat que passen per avançar en la normalització de l'ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l'escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social[...]

[...] Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l'educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.
Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l'administració, la justícia i els cossos de seguretat.”

Seguim animant tant a les entitats, institucions, organitzacions i empreses, com a la ciutadania en general a manifestar el seu rebuig a aquests atacs.
En aquest sentit animem a signar el nostre manifest (http://exllengua.blogspot.com/p/sesta-carregant.html)  per reforçar a la denuncia davant les Institucions Europees, de la persecució que sofreix el català en tots els territoris, per part d’institucions espanyoles, de partits com el PP o d’associacions com “Convivéncia Cívica”.
També animem a anunciar les vostres activitats i actes a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-per-la-Llengua/411353605624643
Per la dignitat i per la igualtat!
Enllaçats per la Llengua compta amb l’adhesió de més de 800 entitats de tots els territoris.

dimecres, 10 d’abril de 2013

Omplim els Països Catalans de llibres en català!


Omplim els Països Catalans de llibres en català!
des de les 23 abril a les 10:00 fins a les 27 abril a les 23:55

L'organisme de construcció nacional Som Països Catalans convoca una acció reivindicativa a favor de la llengua catalana arreu dels Països Catalans, com a tret de sortida de la seva campanya lingüística. Aprofitem el dia del llibre, com a jornada cultural del territori, i la diada del País Valencià (i el 27 d'abrill, culminació de la celebració), com a reclams per tal d'activar l'augment de la força popular pel reconeixement de la llengua catalana als Països Catalans.

Una de les majors, i irrenunciables, eines actives del poble català n'és la llengua, a través de la qual s'estableixen les relacions quotidianes i diàries al país. És l'eina de socialització i cohesió de la societat catalana, la qual, per pròpia voluntat utilitza, malgrat les imposicions repressores —així com també pintoresques o maternalistes— de l'Estat espanyol i l'Estat francès. No obstant això, és el poble qui té tota la capacitat, organitzant-se, i força per activar tots els actes reivindicatius i subversius a favor de la seva llengua.

Avui, la lluita per la llengua és un fenomen més que demostra la vitalitat dels Països Catalans, malgrat la constant privació dels drets socials —per tant, també, lingüístics— i també la voluntat regionalitzadora del territori. Així, tenint en compte els atacs constants a la llengua catalana, en tots els àmbits, és l'hora de no amagar-se; de normalitzar l'ús del català que minoritzen, i d'aplicar l'aparent redundància de l'ús actiu de la llengua: parlar-la arreu, escriure-la arreu, i llegir-la arreu. L’ús de la llengua pròpia dels Països Catalans és un dret lingüístic, i com a catalans i catalanes no hi hem de renunciar, per tal de reafirmar-nos nacionalment.

Per tot plegat, i més que mai, cada acte que reforci l'ús de la llengua com a element inherent i cohesionador del territori és necessari. Volem uns Països Catalans units pel català de cadascú, amb una educació, uns mitjans de comunicació i una administració en la nostra llengua; cosa que afavoreix la cohesió social i garanteix la construcció d'una comunitat lliure.

Així, Som Països Catalans fa una crida a omplir de llibres i publicacions escrites en català el mapa del territori arreu del país. Serà un acte descentralitzat, dut a terme a les universitats, casals i ateneus, escoles, instituts i barris i pobles dels Països Catalans. L'objectiu d'aquesta activitat festiva és conscienciar de la construcció literal i metafòrica dels Països Catalans, des des tots els espais, des de tots els àmbits, des de totes les edats, i per a tothom. A partir d'un llibre o publicació en català de cadascú, omplirem el país de cultura i llibertat en la nostra llengua. I aconseguirem que el dia del llibre esdevingui, als Països Catalans, el dia del llibre en català.
Tots els llibres que unim per a la creació del mapa dels Països Catalans es podran donar a diversos espais i entitats del territori que vetllen per la presència activa i la socialització del català, i que hem proposat des de Som Països Catalans. Es tracta de diverses biblioteques, casals i ateneus i escoles d'arreu del país.

dimarts, 9 d’abril de 2013

Enllaçats denunciarà a l'Europarlament el menyspreu del català


Durant aquest mes d’abril, els representants territorials es reuniran al País Valencià per acabar de perfilar la iniciativa

Cristina Polls | 08/04/2013 |
  • Puntua-la amb 1 estrelles
Les representants de l’STEI-i, Maria Antònia Font, i de l’Assemblea, Magda González, varen ser les encarregades de transmetre allò que ha estat succeint a les Illes Balears.

Enllaçats per la Llengua ja s'ha començat a organitzar per anar al Parlament europeu a denunciar el menyspreu cap a la llengua catalana que s'està produint des dels governs de Balears, Madrid i del País Valencià. Durant aquest mes d'abril, els representants dels territoris de parla catalana tenen previst reunir-se al País Valencià per concretar com exposar a Brussel·les, durant el tercer trimestre, el que passa a l'Estat espanyol amb les llengües minoritàries.
L'atac a les comunitats amb llengua pròpia que suposarà la posada en marxa de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) motivà que des de Balears s'impulsàs un moviment de resistència comú a tots els Països Catalans, liderat per Enllaçats per la Llengua, que ara vol exportar la seva lluita a la resta dels territoris de parla catalana. L'atac més imminent per part del Ministeri d'Educació serà el que inclou per al català la llei Wert, que és relegar a un quart lloc les llengües pròpies. Això amenaça de ple el model d'escola en català, tal com està recollit en l'actual esborrany de l'avantprojecte.
El mes de desembre passat s'iniciaren els primers contactes interterritorials entre les comunitats amb llengua pròpia que veuen amenaçada la seva presència lingüística als centres educatius tal com la coneixem actualment.
Ja el 12 de març el malestar per la situació de les llengües pròpies es deixà sentir al Congrés dels Diputats, on els membres d'Enllaçats, acompanyats de CIEMEN, Kontseilua i A Mesa pola Normalizacion Lingüística exposaren als diputats de diferents formacions, a excepció del PP, com creuen que afectarà la llei Wert les seves comunitats lingüístiques.
El 9 de març, tots els territoris de parla catalana s'enllaçaren per primera vegada per dir prou a les agressions a la llengua pròpia que s'estan patint. Una cinquantena d'actes, de Perpinyà a Elx i de Fraga a l'Alguer, passant per les Balears, serviren per mostrar la unitat que existeix als diferents territoris per lluitar per una mateixa causa: la llengua pròpia. Segons l'entitat, "la participació i la repercussió obtingudes reforcen la nostra voluntat de continuïtat i de treballar en noves accions que garanteixin el respecte i la pervivència del català en tota la seva riquesa de variants, i el nostre futur com a poble".
De moment, s'han aconseguit 6.000 signatures a favor del manifest Enllaçats per la llengua i l'adhesió de més de 700 indicats a aquesta causa. Ara la passa següent és anar a denunciar davant del Parlament europeu el que ocorre a l'Estat espanyol.

dissabte, 6 d’abril de 2013

POTONEJADA A PERPINYÀ: UNA LLENGUA, UN DRET, UNA LLEI

 Manifest: UNA LLENGUA, UN DRET, UNA LLEI

Els sotasignats, persones d’àmbits diversos de la societat nord-­catalana abril del 2013 (Manifest en pdf)
Constatem
Que la llengua catalana, llengua pròpia dels Països Catalans va néixer a les nostres terres ara fa 1000 anys i hi va créixer naturalment.  Fins fa poques dècades, la llengua catalana ha estat la llengua d’ús social quasi exclusiva a Catalunya Nord.
La llengua catalana és en via de substitució, i aquesta substitució lingüística no té res de natural, sinó que és fruit de les diferents polítiques lingüístiques dutes a terme des de París. La continuïtat d’aquestes polítiques pot ser fatal per al nostre patrimoni, per a la nostra identitat.
De tots els territoris de parla catalana, l’únic on la llengua i els seus parlants no tenen drets, l’únic on l’ús oficial hi és prohibit, és el conjunt de les comarques sota administració francesa: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló i Vallespir. Manifestem
Que el procés de recuperació passa per un canvi rotund a tots els nivells:
  • L’Estat francès ha d’assumir les seues responsabilitats, ha de donar un marc legal i mitjans per a les llengües sota administració francesa per mor que aquestes puguin ser usades en tota normalitat i en tots els àmbits de la societat.
  • Les colectivitats territorials han de ser actors de la recuperació lingüística.
  • Els ciutadans catalanoparlants han de ser conscients de la seua responsabilitat en aquest procés de recuperació lingüística.
Proposem
Que l’Estat francès
  1. Modifiqui o suprimeixi de l’article 2 de la Constitució, “La langue de la République est le français.“ frase afegida el 25 de juny del 1992 que institueix el francès llengua de la República i impossibilita la ratificació de la Carta Europea de les llengües (dites) regionals o minoritàries;
  2. Legalitzi i institueixi a cada territori la presència de la llengua pròpia en tots els àmbits de la societat;
  3. Doni els mitjans econòmics a les col·lectivitats territorials per a fer possible una política lingüística eficaç.
Que cada colectivitat territorial aprovi una carta idèntica o similar a la“Carta a favor de la llengües i cultures catalanes i occitanes” aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre del 2007, o per l’ajuntament de Perpinyà el 2009, i que la nova Carta aprovada sigui totalment aplicada en un termini de 5 anys.
Que cada ciutadà catalanoparlant amb la voluntat d’ajudar a la integració dels nouvinguts, usi en prioritat la llengua catalana, acte que tindrà un doble efecte positiu:
  • Fer viure la llengua catalana, recuperar-ne el procès de transmissió natural
  • Integrar plenament els nouvinguts a la societat catalana.
Descarrega, imprimeix, firma i envia’ns el manifest el pots també fer circular i aconseguir així més suport.
a
Col.lectiu 2 d’abril
23 avinguda del Liceu
Perpinyà 66000

divendres, 5 d’abril de 2013

LA JORNADA DEL 9 DE MARÇ

“Les dones, dins els equips de feina, gestam projectes i unim persones”
Els actes de dia 9 de març de 2013 varen ser accions unitàries en defensa de la llengua catalana a tot el territori dels Països Catalans. Un acte de catalanitat que es va fer present a Mallorca, Menorca, Eivissa, Elx, Barcelona, Girona, Fraga, L’Alguer, Perpinyà, Castelló, València, Alacant... on participaren escoles, instituts, universitats, ajuntaments, entitats i organitzacions de tot el territori. En total, més d’una cinquantena d’actes en resposta a la nostra crida en defensa de la llengua catalana, unes 700 entitats adherides al manifest conjunt i més de 6.000 signatures individuals de suport.  
Aquesta acció es va començar a gestar en una primera reunió, dissabte dia 15 de desembre de 2012. Hi assistiren prop de vint entitats de diferents punts dels Països Catalans, ja que cercàvem una mobilització conjunta. Volíem fer una passa endavant i proposar una mobilització en què es visualitzàs tot el domini lingüístic. Davant els atacs organitzats dels lobbys nacionalistes espanyols i del govern espanyol (Avantprojecte de Llei LOMCE), pensàrem que era bo donar una resposta també conjunta.
El camí no ha estat gens fàcil, però la claredat i la fermesa de la iniciativa i el voler dur endavant la proposta per part del nucli dur de les entitats participants, va aconseguir superar els obstacles i arribar amb èxit a dia 9 de març, una fita històrica plena d’aprenentatges per a les persones i les entitats participants.
Valoram molt la qualitat dels actes realitzats, més que no la quantitat. A Mallorca, per exemple, no es féu una crida massiva a la participació a la concentració davant el Consolat, perquè el més important per a nosaltres era que es fes arreu conjuntament.
Estam contents d’haver aconseguit la lectura del manifest a tot el territori. N’Aina Moll a les Illes Balears, n’Isona Passola a Barcelona i en Vicent Moreno al País Valencià. També va ser llegit a Fraga, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. La unitat en la lluita, per poder viure en català, és una bona manera d’aconseguir el nostre objectiu.
Com molta gent sap els llaços van néixer a proposta d’uns alumnes d’un centre de secundària de Mallorca. D’allà, gràcies a la fòbia del president José Ramon Bauzá a les quatre barres, es van escampar per tots els centres de les illes i poc a poc es van convertir en el símbol de la resistència i de la defensa de la llengua. Dels centres passaren a balcons i façanes d’edificis públics i emblemàtics. Com més atacs a la llengua per part del govern Bauzá, més llaços s’escampaven per totes les illes.
El català està en franca recessió per la deixadesa en el procés de normalització lingüística i pels atacs que pateix del propi govern de les Illes Balears i del govern espanyol. A més, és parlat a quatre estats diferents i, per tant, regit per constitucions diferents. A l’Estat espanyol, a més, està dividida en comunitats autònomes diferents... si s’ataca la llengua a una part del territori això afecta el conjunt de la llengua, per tant tots els parlants d’aquesta llengua ho han de saber, n’han de ser conscients i han de tenir la possibilitat d’actuar junts.   
La participació i la repercussió obtingudes, reforcen la nostra voluntat de continuïtat i de treballar, ja des d’ara mateix, en noves accions que garanteixin tant el respecte i la pervivència del català en tota la seva riquesa de variants, com  el nostre futur com a poble.
M. Antònia Font

Secretària Política Educativa i Normalització Lingüística STEI Intersindical

dimarts, 2 d’abril de 2013

SUPORT AL MODEL EDUCATIU DEL CEIP NA CARAGOLA (Mallorca)


Un grup de families de l'AMIPA del CEIP NA Caragol hem redactat una carta en suport al model educatiu del centre i hem posat en marxa una campanya de signatures a través de la plataforma change.org ( Ja duim més de 800 signatures).
Enllaceu i doneu el vostre suport Aquí

La setmana passada, els pares d'un alumne denunciaren davant la conselleria d'Educació, assessorats per l'entitat ultraespanyolista Círculo Balear, que al seu fill no se li garantia l'escolarització en castellà.

26/03/2013 Llengua

Més d'un miler de persones han signat una carta oberta al conseller, Rafel Bosch per defensar el model educatiu que el CEIP Na Caragol d'Artà que du a la pràctica des de fa 25 anys. L'escrit assenyala que "el català a l’escola no divideix, sinó que justament fa tot el contrari: gestiona tota la diversitat lingüística que hi hi al nostre poble i fa compatibles les diferents identitats d’origen amb una identitat compartida, integrant en el nostre poble tots els que hi habitam, indiferentment de la nostra procedència”.
Aquest escrit, s'ha realitzat davant la denuncia dels pares d'un alumne a la conselleria d'Educació, assessorats per l'entitat ultraespanyolista Círculo Balear, que al seu fill no se li garantia l'escolarització en castellà.
Pares i mares del CEIP es plantegen engegar altres accions defensant el model educatiu i lingüístic del centre. Per exemple, fer camisetes defensant la llengua pròpia de les Balears. "La idea és que un dia a la setmana els estudiants i els pares la portem a l'escola", explicà una mare.
L'Ajuntament d'Artà també defensa el CEIP. El ple d'avui aprovarà una moció on es "fa constar el total i absolut suport del Consistori al CEIP Na Caragol per la seva tasca, continuada durant molts d'anys, en defensa de la cultura i la llengua pròpia, pel seu respecte a altres llengües i cultures, pel seu compromís inequívoc amb l'educació sense discriminacions i al costat dels sectors més necessitats". El text de la proposta rebutja també "el tractament que el diari El Mundo ha dispensat al seu equip directiu. Un tractament injuriós i calumniós que han hagut de suportar uns professionals de l'educació per haver fet complir el projecte lingüístic del centre, aprovat al seu dia pel Claustre i el Consell Escolar".
Segons informa el Diari de Balears, La conselleria d'Educació, per la seva banda, confirmà ahir que uns pares havien cursat una denúncia i que s'havia obert un expedient informatiu. Un inspector emetrà ara un informe desmentint o confirmant els fets. Cal recordar que el CEIP Ponent d'Inca ja va patir una campanya de desprestigi molt similar a la que ara es duu a terme contra Na Caragol.
Font:
http://www.llibertat.cat/2013/03/mes-d-un-miler-de-signatures-en-suport-al-model-educatiu-d-una-escola-d-arta-21205


Carta de les famílies en suport al model educatiu del CEIP Na Caragol

NA CARAGOL, INTEGRADORA I EN LA NOSTRA LLENGUA

A causa de la denúncia d’una família del CEIP Na Caragol per la forma en que l’escola tracta l’ensenyament del castellà als seus fills i amb el rerefons de la LOMCE, també anomenada llei Wert, i el Decret integral de Llengües, un grup de famílies creiem oportú defensar el model educatiu de l'escola Na Caragol que ha duit a terme amb èxit al llarg dels darrers  vint-i-cinc anys. 
La nostra llengua no és únicament un vehicle de comunicació sinó que és molt més, tal com es recull al preàmbul del nostre Estatut d’Autonomia “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat”.
Creiem sincerament que el català no divideix, sinó que justament fa tot el contrari: gestiona tota la diversitat lingüística que hi ha al nostre poble i fa compatibles les diferents identitats d'origen amb una identitat compartida, integrant en el nostre poble tots els que hi habitam, indiferentment de la nostra procedència.
Els que signam aquest text estam convençuts que la immensa majoria de les famílies de la nostra escola, en escolaritzar els nostres infants, ho hem fet precisament tenint en compte el projecte educatiu i lingüístic que aquesta escola té des de fa més de vint-i-cinc anys, que no vol segregar els seus alumnes per llengua, i que tants bons resultats ha donat, comprovables no només en els ex-alumnes de la nostra escola, sino en tots els alumnes escolaritzats en un sistema d’immersió, que converteix tots els infants, de qualsevol procedència, en persones bilingües -amb perfecte coneixement del castellà-, i els dóna un avantatge comparatiu respecte als infants monolingües i a la vegada facilita l’aprenentatge de terceres llengües (l’informe PISA  2009 de l’OCDE així ho avala).
Volem donar suport als mestres de la nostra escola, que darrerament han estat tatxats de desvergonyits i mal tractadors d’infants, afirmacions que per a nosaltres són falses, infames i oportunistes. Res més enfora de la realitat, les i els mestres de na Caragol, i de forma general el personal educatiu, són professionals d’un gran nivell què, amb recursos a dia d’avui més que limitats treballen per un ensenyament públic i de qualitat, i tracten els nostres fills amb tot l’amor amb què nosaltres també els tractam.
Grup de famílies de na Caragol i AMIPA CEIP Na Caragol



PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA