Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 5 d’abril del 2013

LA JORNADA DEL 9 DE MARÇ

“Les dones, dins els equips de feina, gestam projectes i unim persones”
Els actes de dia 9 de març de 2013 varen ser accions unitàries en defensa de la llengua catalana a tot el territori dels Països Catalans. Un acte de catalanitat que es va fer present a Mallorca, Menorca, Eivissa, Elx, Barcelona, Girona, Fraga, L’Alguer, Perpinyà, Castelló, València, Alacant... on participaren escoles, instituts, universitats, ajuntaments, entitats i organitzacions de tot el territori. En total, més d’una cinquantena d’actes en resposta a la nostra crida en defensa de la llengua catalana, unes 700 entitats adherides al manifest conjunt i més de 6.000 signatures individuals de suport.  
Aquesta acció es va començar a gestar en una primera reunió, dissabte dia 15 de desembre de 2012. Hi assistiren prop de vint entitats de diferents punts dels Països Catalans, ja que cercàvem una mobilització conjunta. Volíem fer una passa endavant i proposar una mobilització en què es visualitzàs tot el domini lingüístic. Davant els atacs organitzats dels lobbys nacionalistes espanyols i del govern espanyol (Avantprojecte de Llei LOMCE), pensàrem que era bo donar una resposta també conjunta.
El camí no ha estat gens fàcil, però la claredat i la fermesa de la iniciativa i el voler dur endavant la proposta per part del nucli dur de les entitats participants, va aconseguir superar els obstacles i arribar amb èxit a dia 9 de març, una fita històrica plena d’aprenentatges per a les persones i les entitats participants.
Valoram molt la qualitat dels actes realitzats, més que no la quantitat. A Mallorca, per exemple, no es féu una crida massiva a la participació a la concentració davant el Consolat, perquè el més important per a nosaltres era que es fes arreu conjuntament.
Estam contents d’haver aconseguit la lectura del manifest a tot el territori. N’Aina Moll a les Illes Balears, n’Isona Passola a Barcelona i en Vicent Moreno al País Valencià. També va ser llegit a Fraga, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. La unitat en la lluita, per poder viure en català, és una bona manera d’aconseguir el nostre objectiu.
Com molta gent sap els llaços van néixer a proposta d’uns alumnes d’un centre de secundària de Mallorca. D’allà, gràcies a la fòbia del president José Ramon Bauzá a les quatre barres, es van escampar per tots els centres de les illes i poc a poc es van convertir en el símbol de la resistència i de la defensa de la llengua. Dels centres passaren a balcons i façanes d’edificis públics i emblemàtics. Com més atacs a la llengua per part del govern Bauzá, més llaços s’escampaven per totes les illes.
El català està en franca recessió per la deixadesa en el procés de normalització lingüística i pels atacs que pateix del propi govern de les Illes Balears i del govern espanyol. A més, és parlat a quatre estats diferents i, per tant, regit per constitucions diferents. A l’Estat espanyol, a més, està dividida en comunitats autònomes diferents... si s’ataca la llengua a una part del territori això afecta el conjunt de la llengua, per tant tots els parlants d’aquesta llengua ho han de saber, n’han de ser conscients i han de tenir la possibilitat d’actuar junts.   
La participació i la repercussió obtingudes, reforcen la nostra voluntat de continuïtat i de treballar, ja des d’ara mateix, en noves accions que garanteixin tant el respecte i la pervivència del català en tota la seva riquesa de variants, com  el nostre futur com a poble.
M. Antònia Font

Secretària Política Educativa i Normalització Lingüística STEI Intersindical