Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 21 de novembre de 2012

El català perifèric


Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 12 de novembre del 2012

Josep Guia

Em referesc al català de fora del Principat però dins de l'Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d'Espanya.
Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d'Artur Mas, pontificant que l'espanyol també serà llengua oficial en el futur estat català (del Principat), i quan CiU ha incorporat aquesta perla sociolingüística al seu programa, no sé si són conscients (potser sí) del que significaria aquesta decisió per al català, no ja a dintre del “nostre estat” (que d'això ja se n'ha parlat, denunciant la previsible continuació de la substitució lingüística) sinó en la catalanitat perifèrica, a dintre de l'estat espanyol.
La susdita oficialitat del castellà a l'estat català del Principat comportaria l'abandó i la condemna del català dels territoris forans, ja que el nou estat català no tindria cap força per exigir a l'estat espanyol el reconeixement, amb mesures concretes, del català existent en aquests territoris. Tot el que es fes al Principat en favor de l'espanyol es faria per obligació interna (si l'espanyol hi és oficial) i no es podria fer valdre com a contraprestació de mesures favorables semblants envers el català per part de l'estat espanyol. O, dit d'una altra manera, si l'espanyol no fos oficial a l'estat català i aquest consentís que, per exemple, la televisió espanyola es pogués veure amb normalitat a Barcelona, en pactes d'estat a estat i per justa reciprocitat, l'estat espanyol hauria de consentir que la televisió catalana es pogués veure amb normalitat a Madrid (i a València i a Palma...). Altrament, amb l'espanyol oficialitzat a dintre de casa, tenir televisió en espanyol a Barcelona seria una obligació de l'estat català, el qual no podria exigir res, en aquest sentit, a l'estat espanyol. Ni tant sols que reconegués oficialment que la llengua que es parla a la Franja i al País Valencià (i a les Illes) és el català.
I és que totes les renúncies van plegades. La independència, l'oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa van en el mateix paquet, formen un tot. Per això, qui en renega d'una part també ho fa de la resta. Postular l'oficialitat del castellà al futur Principat independent és rebaixar la independència, posar en perill el català a dintre, condemnar-lo a desaparèixer a fora i oblida-se'n dels Països Catalans.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA