Companys i companyes que treballau per la terra i el país,
Ara que comença aquesta nova ofensiva del govern Bauzá, des del sindicat
continuarem organitzant resposta que volem donar en aquests atacs continuats a
la coherència pedagògica. Volem organitzar les accions de resistència i de
defensa del model lingüístic escolar i per al manteniment de la presència de la
llengua i a cultura pròpia d’aquestes illes als centres educatius. Volem ser
impulsors d’estratègies per atacar els vertaders problemes que té el nostre
sistema educatiu i que han d’anar encaminats a la millora de l’exercici del
dret a una educació de qualitat per a tothom.
El sindicat ara treballa en una sèrie d’accions. Primer dir-vos que l’STEI
impugnarà, tot d’una que surti al BOIB, el Decret de tractament integral de
llengües. I segon informar-vos que estam estudiant, amb el servei jurídic de
l’STEI, la possibilitat que els professor puguem exercir l’objecció de
consciència davant propostes antipedagògiques del govern i que a més a més van
contra la normativa establerta.
Quan comenci el procés d’admissió d’alumnat a principi del mes d’abril podem
fer algunes coses.
1. Establir
punts d’informació a cada poble, vila i ciutat. La conselleria obrirà 31 nous
punts d’informació per al procés d’admissió. Nosaltres, si ho trobeu convenient
i és possible n’hauríem d’obrir 62. Ben distribuïts per totes les illes
tendrien l’efecte de defensar l’escola que tenim i que molts dels bons mestres
que ens han precedit han posat, amb el seu esforç i el seu bon fer, uns
fonaments a una construcció que ara no deixarem que ens esbuquin.
2. Explicar,
repartir, fer arribar l’ARGUMENTARI que elaboràrem l’any passat a favor dels
projectes educatius i el models lingüístics escolars que garanteixen
l’aprenentatge de les dues llengües oficials i el manteniment de la convivència
i la cohesió social. Us el reenviï en còpia adjunta. Recordau que es va fer amb
la col·laboració de les Assemblees de Mestres i professors en català de totes
les illes.
3. Venir
a l’Assemblea que farem a Mallorca a l’IES Marratxí, dimarts 26 de març a les
17.30h. Veniu i en parlam de com ens podem organitzar en aquest tema i en tots
els altres. Aquesta assemblea està convocada pels quatre sindicats presents a
la mesa sectorial d’educació. Pel que fa a les altres illes, Pitiüses i
Menorca, si ho trobeu convenient, podem organitzar una assemblea a cada
illa dins el mes d’abril.
ARA CONVÉ ACTUAR DE FORMA CLARA, CONTUNDENT I
COORDINADA. No restarem mans plegades. Som-hi! Entre tots ho farem tot!!
ARGUMENTARI
Aquest
full l’ha elaborat l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes
Balears, que s’ha constituït a les Pitiüses, a Menorca i a Mallorca i que té el
suport de l’STEI-i, l’OCB, Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’estudis Eivissencs,
el Moviment de renovació pedagògica de Menorca, Moviment de renovació
pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, L’Associació 8 d’agost de les
Pitiüses... Vol esser un document útil i pràctic per als mestres, professors,
pares i mares, alumnes... perquè en facin l’ús que més els convengui. És un
punt d’inici per tenir arguments per explicar les bondats de l’ensenyament en
català. Ha estat consensuat a les assemblees fetes a tres illes i ara (setmana
5-9 de març) és en procés de consens amb la COAPA. Es pot modificar, fer-li
afegits, simplificar-lo o adaptar-lo a les necessitats del moment i de cada
col·lectiu. Està fet amb la intenció de facilitar la feina a qui ho necessiti.
|
Per
posar el nom i el LOGO del centre
|
Per
posar el nom i el LOGO de l’Associació de pares i mares
|
ENSENYAMENT EN CATALÀ PER
A TOTHOM,
GARANTIA DE QUALITAT I
DE COHESIÓ SOCIAL
El nostre centre, el CEIP
.................................................................. fa
ensenyament en català perquè és la llengua del territori, de ( ...............
el nom del poble o ciutat) i de (........... el nom de l’illa)
L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol
mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment
junts i enriquits amb les aportacions de tots.
Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un
projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i
ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en
dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver
d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització
obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues
llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.
Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua
estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només
s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.
Els
infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el
domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a
tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri
la seva escolarització.
Elegir l'aprenentatge de la
lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues
llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és
elegir que n'aprenguin només en una.
Els mestres d’aquesta escola volen recomanar a les famílies que
viuen i treballen a (nom de l’illa............... ) que és bo per als seus
fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de
la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que
els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar
oportunitats futures.
Les
escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment
perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben
articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història
i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places
de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues
llengües.
Els
infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre
llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per
ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el
coneixement d’una altra llengua.
Els
infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan
més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i
el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn
més proper.
Una
formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi,
oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de
trobar feina a les nostres illes.
Cada
curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de
la selectivitat en català.
Els
alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia,
obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà
a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de
l’Estat.
Estudiar
català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els
seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben
entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam
interculturalitat i no només multiculturalitat.
La
immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un
bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un
mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de
la Unió Europea.
Separar
l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat
històrica de les illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no
està en igualtat de drets respecte d’altres grups.
Començar per aprendre el castellà durant dos o tres
cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no
catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de
segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida
acadèmica normal del centre.
