Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 23 de març de 2013

organitzam la resistència al Decret TIL. Qui s'hi apunta?


Companys i companyes que treballau per la terra i el país,

Ara que comença aquesta nova ofensiva del govern Bauzá, des del sindicat continuarem organitzant resposta que volem donar en aquests atacs continuats a la coherència pedagògica. Volem organitzar les accions de resistència i de defensa del model lingüístic escolar i per al manteniment de la presència de la llengua i a cultura pròpia d’aquestes illes als centres educatius. Volem ser impulsors d’estratègies per atacar els vertaders problemes que té el nostre sistema educatiu i que han d’anar encaminats a la millora de l’exercici del dret a una educació de qualitat per a tothom.
El sindicat ara treballa en una sèrie d’accions. Primer dir-vos que l’STEI impugnarà, tot d’una que surti al BOIB, el Decret de tractament integral de llengües. I segon informar-vos que estam estudiant, amb el servei jurídic de l’STEI, la possibilitat que els professor puguem exercir l’objecció de consciència davant propostes antipedagògiques del govern i que a més a més van contra la normativa establerta.
Quan comenci el procés d’admissió d’alumnat a principi del mes d’abril podem fer algunes coses.
1.      Establir punts d’informació a cada poble, vila i ciutat. La conselleria obrirà 31 nous punts d’informació per al procés d’admissió. Nosaltres, si ho trobeu convenient i és possible n’hauríem d’obrir 62. Ben distribuïts per totes les illes tendrien l’efecte de defensar l’escola que tenim i que molts dels bons mestres que ens han precedit han posat, amb el seu esforç i el seu bon fer, uns fonaments a una construcció que ara no deixarem que ens esbuquin.
2.      Explicar, repartir, fer arribar l’ARGUMENTARI que elaboràrem l’any passat a favor dels projectes educatius i el models lingüístics escolars que garanteixen l’aprenentatge de les dues llengües oficials i el manteniment de la convivència i la cohesió social. Us el reenviï en còpia adjunta. Recordau que es va fer amb la col·laboració de les Assemblees de Mestres i professors en català de totes les illes.
3.      Venir a l’Assemblea que farem a Mallorca a l’IES Marratxí, dimarts 26 de març a les 17.30h. Veniu i en parlam de com ens podem organitzar en aquest tema i en tots els altres. Aquesta assemblea està convocada pels quatre sindicats presents a la mesa sectorial d’educació. Pel que fa a les altres illes, Pitiüses i Menorca, si ho trobeu convenient, podem organitzar una assemblea a cada illa dins el mes d’abril.
ARA CONVÉ ACTUAR DE FORMA CLARA, CONTUNDENT I COORDINADA. No restarem mans plegades. Som-hi! Entre tots ho farem tot!!


ARGUMENTARI
Aquest full l’ha elaborat l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears, que s’ha constituït a les Pitiüses, a Menorca i a Mallorca i que té el suport de l’STEI-i, l’OCB, Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’estudis Eivissencs, el Moviment de renovació pedagògica de Menorca, Moviment de renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, L’Associació 8 d’agost de les Pitiüses... Vol esser un document útil i pràctic per als mestres, professors, pares i mares, alumnes... perquè en facin l’ús que més els convengui. És un punt d’inici per tenir arguments per explicar les bondats de l’ensenyament en català. Ha estat consensuat a les assemblees fetes a tres illes i ara (setmana 5-9 de març) és en procés de consens amb la COAPA. Es pot modificar, fer-li afegits, simplificar-lo o adaptar-lo a les necessitats del moment i de cada col·lectiu. Està fet amb la intenció de facilitar la feina a qui ho necessiti.

Per posar el nom i el LOGO del centre
Per posar el nom i el LOGO de l’Associació de pares i mares

ENSENYAMENT EN CATALÀ PER A TOTHOM,
GARANTIA DE QUALITAT I DE COHESIÓ SOCIAL

El nostre centre, el CEIP .................................................................. fa ensenyament en català perquè és la llengua del territori, de ( ............... el nom del poble o ciutat) i de (........... el nom de l’illa)
L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i enriquits amb les aportacions de tots.
Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.
Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.
Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.
Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.
Els mestres d’aquesta escola volen recomanar a les famílies que viuen i treballen a (nom de l’illa............... ) que és bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.
Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.
Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.
Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.
Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.
Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.
Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.
Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.
La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de la Unió Europea.
Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.
Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA