Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 13 de desembre del 2012

El PP ha fet una programació temporitzada de l’extermini de la llengua catalana


Article publicat a indirecte.cat dimecres 5 de desembre del 2012

JOAN LLADONET


Durant el segle XVIII, Felip V pretenia castellanitzar les terres catalanes de tal manera que la gent ni se n’adonàs, “para que se consiga el efecto sin que se note el cuydado”, però avui la pocavergonya i la prepotència fan que els dirigents del PP es dediquin a fer desaparèixer el català a cara descoberta i desafiant tots les persones que parlen el català. Wert,.l’espanyolitzador de Catalunya, braç executor de la política promoguda per l’home del bigoti (FAES-PP), prepara una Llei que suposa la desaparició de la llengua catalana en menys de tres generacions, si no hi ha la corresponent reacció, que no és altra que seguir els dictats de la gent que va anar a votar, que és la de decidir llevar-se el jou del país colonitzador, Espanya, i declarar-se independents, formant un nou estat, dins la comunitat internacional, europea o no.

Al blog que tinc a Indirecte.cat hi ha desenes d’articles que denuncien els atacs constants del PP a la llengua catalana a les Illes Balears; i al Principat, com si sentissin ploure, la cosa no anava amb ells. El Govern de la Generalitat mai no faria les barrabassades que estava fent el de José Ramón Bauzá: fer elegir la llengua del primer ensenyament, esbucant tot l’edifici que s’havia anat construint durant trenta anys, encara que no li va sortir així com pensava; eliminar la llengua dels mitjans de comunicació, tancant televisions i suprimint ajudes. No enumeraré totes les malifetes contra la llengua que va fer aquí, que les podeu trobar a altres articles dels més de dos-cents quaranta publicats, però la que li causava una ferida mortal era suprimir el requisit per a accedir a la funció pública, ja que eliminava el fet de ser atès en català, per part de totes les persones que hi accedissin sense saber-lo. Contra aquesta decisió, a més d’un article afirmava que s’havien d’utilitzar els tribunals, d’aquí o d’Estrasburg, però que aquesta decisió era contrària a la nostra Constitució, l’Estatut d’Autonomia.

Contra la decisió d’eliminar el català del primer ensenyament, al·legava i aconsellava que no s’escollís l’espanyol, perquè sabia per una llarga experiència, que la major part de l’alumnat que no aprengués a llegir en català, mai no aprendria bé la llengua catalana, i, per tant, si s’havia de complir la Llei de Normalització Lingüística, en acabar l’ESO, no dominarien la llengua catalana i, per tant, no podrien obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria. Era obvi que s’havia d’escollir la llengua catalana per aprendre a llegir, ja que s’aprenen les dues llengües simultàniament, en tenir un alfabet semblant i el català un sistema fonètic més complicat, per exemple vuit sons vocàlics que contenen els cinc sons vocàlics espanyols, però aquests no contenen els vuit catalans. Era una decisió que, tenint en compte les lleis, la decisió d’usar la llengua pròpia com a llengua de cohesió i la didàctica de l’aprenentatge, era molt fàcil d’encertar.

Resulta que el ministre del PP que ha d’espanyolitzar l’alumnat, decideix en una nova Llei d’educació, que la llengua catalana no sigui assignatura troncal, que no sigui assignatura d’especificitat, sinó que sigui d’especialitat. Això significa que la llengua espanyola i la llengua anglesa serien assignatures troncals, l’alemanya o la francesa serien d’especificitat i la quarta llengua seria la llengua catalana, de la qual no caldria examinar-se si un no es creia preparat, o si no la conegués suficient, per a obtenir el títol de Graduat en ESO. Per tant, ara l’alumnat ja pot escollir com a llengua d’ensenyament la llengua espanyola, no aprendre la llengua catalana i obtenir el Graduat.

Si amb les condicions actuals, l’ús de la llengua catalana entre el jovent disminueix de manera alarmant, amb les condicions que prepara el PP, la llengua catalana desapareixeria de la circulació, i l’alumnat només sabria l’espanyol, la llengua espanyola. Si a tot això hi afegim el currículum de ciències socials que prepararà aquest ministre i el PP, un currículum que res no tindrà a envejar als llibres de Formación del Espíritu Nacional de la postguerra, s’haurà complit l’objectiu del PP i de Wert d’espanyolitzar les colònies que fins avui havien mantingut trets propis diferenciats.

Acab de veure la rialla del ministre en el moment que la consellera d’Educació del Principat abandonava la reunió disposada a no acatar un projecte de Llei que trepitja la pròpia Llei actual, portant-la al Tribunal Constitucional, i prometent aplicar la Llei d’educació catalana. Paral·lelament a això és ben necessari continuar el procés començat cap a la independència i no tenir en compte totes les persones que el volen paralitzar. El Principat ha independitzar-se del jou espanyol i després no ha d’oblidar el País Valencià ni les Illes Balears, ja que cada ferida que es faci al català, allà on sigui, és una ferida contra la llengua en general i això, el Principat no ho ha d’oblidar.

dimecres, 12 de desembre del 2012

El govern espanyol contra el català a l’escola i contra els catalans (Manifest de la FOLC)


ENLLAÇATS NO ACATEM, signa el manifest de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Al final del text trobareu totes les entitats signants.

El govern espanyol contra el català a l’escola i contra els catalans
 
La FOLC denuncia la proposta del Ministre espanyol d’educació Wert el qual aprofitant una pretesa Reforma de la llei educativa ha envaït  les competències en educació, i a perpetrat un esborrany en què la llengua catalana deixa de ser matèria troncal, de tal manera que el català passaria a ser una matèria optativa i es tombaria el model d’immersió lingüística.
 
Tanmateix aquesta proposta no és nova. És la culminació a les agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem espanyol del desembre del 2011, les quals, emparant-se amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya, i ratificades per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2012 reintrodueixen el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i acaben de manera definitiva amb la immersió lingüística.
El model lingüístic escolar que proposa ara la LOMCE  suposa que  des de l’escola es facilitarà la descohesió social, la ruptura de la coherència pedagògica dels projectes educatius dels centres, i es trencarà la convivència social. En primera instància els més perjudicats serien els alumnes que no tenen el català com a llengua familiar ja que no tindrien la possibilitat d’adquirir-la a l’escola catalana.
 
El primer esborrany  manté i intensifica l’atac a la immersió lingüística.  La llengua pròpia de cada comunitat autònoma, queda relegada a quarta llengua en l'ensenyament, a primària i a secundària. Aquesta proposta de model lingüístic incompleix tant la constitució com els estatuts d’autonomia de les diferents comunitats. 
 
El 2n esborrany de la LOMCE estableix tres categories en les assignatures del currículum: les troncals (castellà i primera llengua estrangera), les específiques (segona llengua estrangera) i les especialitats (català). A més a més els alumnes podran obtenir el títol d'ESO o el del batxillerat sense necessitar el català, ja que per assolir aquests títols els alumnes s'hauran d'examinar de totes les assignatures troncals, algunes específiques i només una d'especialitat, on hi ha el català. 
 
Mentre que les comunitats autònomes no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares i mares poden triar la llengua vehicular de l’ensenyament en què han de rebre els ensenyaments els seus fills i podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l'administració educativa haurà de pagar les despeses que ocasioni aquesta tria. 
El projecte, clarament polític i sense cap motivació pedagògica, pretén imposar un nou model genocida de la llengua catalana a les Illes Balears i al País Valencià, on les autoritats educatives del PP ja han fet part del camí per destruir el model d’immersió lingüística. Pel que fa al Principat un dels objectius seria crear un conflicte impulsat pels sectors més espanyolistes per anar minant el model lingüístic i fer créixer el lerrouxisme a Catalunya.
 
La política del PP ha  col·locat en la mateixa situació d’assetjament i intent de destrucció de la llengua comuna dels Països Catalans sota l’Estat Espanyol, inclòs l’atac a la Franja; i i a un atac conjunt hi correspon una defensa conjunta: cal una gran mobilització dels Països Catalans en conjunt.
La FOLC s’afegeix a totes les iniciatives contra aquest projecte lingüicida, assassí de la llengua i detonant de futurs conflictes socials, i anima la comunitat educativa a respondre amb fermesa i contundència i mobilitzar-se per impedir que s’aprovi i s’implanti en els centres educatius.
 
Aquesta proposta del govern espanyol hauria de servir per obrir els ulls als catalans sobre la impossibilitat de continuar a la presó de nacions que és Espanya.
 
La unió fa la força: 
El dia 15 de desembre tothom a Castelló!!
 
 
Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)
En nom de les entitats següents:
Àgora Literària de Ponent, Àgora Literària dels Països Catalans, Amics de la Llengua Catalana, Angelets de la Terra, Arrels dels Països Catalans, Arxiu de Tradicions de l'Alguer, Associació Cívica de Guardamar, Associació Cívica El Tempir, Associació Cívica pel Valencià l’Antina de Santa Pola, Associació Cívica per a la Normalització Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Associació Cultural Alambor, Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural El Raig de Crevillent, Associació Cultural Serra Grossa, Associació d’Amics de l’Escola Comte Guifré de Perpinyà, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), L'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras, Associació Llengua Nacional, Associació per la Llengua, Associació SAC XIROI, Associació Tallers per la Llengua, CAPPEPV- Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament  Públic en Valencià, CAPPEPV- Marina Alta, Casal Argentí a Barcelona, Català sempre, Centre Cultural- Casal Jaume I de Perpinyà, Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris (CEL), Centre d’Estudis Solivellencs, Cercle XXI, Col·lectiu de la Llengua i la Cultura de Castelló, Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Coordinadora de l’Alcoià- Comtat pel Valencià, Coordinadora de la Plana Baixa Ensenyament en Valencià, Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i l’Ús del Valencià, Coordinadora Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera, Coordinadora Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa, Coordinadora Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Ribera Alta, Coordinadora pel Valencià Camp de Túria, Coordinadora pel Valencià de les Valls del Vinalopó, Coordinadora pel Valencià El Guaix d’Horta Sud, Coordinadora pel Valencià Horta Nord, Coordinadora per l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre, Coordinadora Safor- Valldigna pel Valencià, Cultural Nord, Dignitat Nacional, Escola Catalana, Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la Llengua, Espai País Valencià, Falla El Raconet, Falla del Port de Cullera, Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana a Perpinyà, Freecatalonia, Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, Fundació Privada Esport Català, Institució Cultural de la Franja de Ponent, Joves de Mallorca per la Llengua, La Crida del Segle XXI, Obra Cultural Balear (OCB), Òmnium Cultural de Catalunya-Nord, Òmnium Cultural Reus- Baix Camp, Organització Capital de la Cultura Catalana, Parlacatala.org, Plataforma per la llengua, Plataforma per la llengua d’Eivissa i Formentera, Softcatalà, STEI-i, STEPV- Intersindical Valenciana, Units - Associació Internacional de Voluntariat i Veu Pròpia, Xarxa Cultural de l’Ebre i de Ponent.

"El català, llengua vehicular!" - Vídeo de Josep M. Porté




Benvolguts i benvolgudes:

Sóc un mestre de Balaguer que el curs passat va publicar la cançó-videoclip "El català, llengua vehicular!" i voldria convidar-vos novament a escoltar-la i utilitzar-la com a suport visual i musical inèdit que defensa i argumenta la necessitat de mantenir el català com a llengua vehicular a les escoles catalanoparlants. 
http://www.youtube.com/watch?v=GRuhUc_-lP4

Salutacions i endavant sempre!

Josep M. Porté

dilluns, 10 de desembre del 2012

En suport a la manifestació per la llengua del 15 de desembre a Castelló





Des d'ENLLAÇATS NO ACATEM, ens sumem al suport unitari als actes de celebracvió dels 80 anys de les normes de Castelló, el proper 15 de desembre a aquesta ciutat del País Valencià.

Animem a tothom a participar-ne i a engrandir la gran manifestació prevista per al mateix dia 15 de setembre en defensa de la llengua

diumenge, 9 de desembre del 2012

UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT

"L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà

Article publicat en elsingulardigital.cat dilluns 19 de novembre del 2012
Quim Gibert

Membre de Tallers per la Llengua
El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d’altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m’ho va fer veure: «encara no t’has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral•lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m’havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n'acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l’exemple d’aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s’identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrùpol ser confosos per catalans.

L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l'escola, tant abans com ara, s’inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l'extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l'existent manca de consciència lingüística no és gens estrany. Això també explica que aquells aspectes vinculats a la llengua pròpia quedin associats a situacions de conflicte, de les quals ningú en vol saber res per no picar-se els dits. Ben mirat, el silenci entorn la llengua autòctona, malgrat la seva galopant degradació, és esfereïdor. En rigor, Artur Quintana, filòleg i president d’Iniciativa Cultural de la Franja, apunta que la transmissió del català a Aiguaviva de Bergantes i La Codonyera, viles del Matarranya, està força malament, «Hi ha gent que va deixant de transmetre’l. Diuen que el seu parlar és massa estrany». Quintana afegeix que no diuen mai que parlen català, «però no tenen cap problema a parlar-hi amb la gent que ve de Catalunya o de València. Sembla que antigament el català havia arribat fins més enllà, fins al riu Martín. La toponímia així ho fa pensar». La dinàmica en el qual Espanya ha immers la Franja de Ponent és la mateixa que voldria per tot l’àmbit lingüístic català.

Amb el propòsit d’impulsar les etapes de l’aprenentatge escolar, amb el català com a primera llengua, el projecte Catxapet, un futur centre educatiu infantil, vol fer-se un lloc en aquests verals. A fi i efecte que la iniciativa, actualment en estat embrionari, vagi prenent volada, es fa necessari disposar del nombre màxim de complicitats institucionals i particulars.

Ara és l’hora d’estendre el camp dels possibles, que proposava Jean-Paul Sartre el maig del 68 a París. Sí senyor, ara és l’hora d’eixamplar la visió de les coses.

Tallers
per la
Llengua
Tallers per la llengua (www.tallers.cat) és una entitat que, mitjançant tallers de caire pedagògic, es proposa donar un impuls decidit a l'ús social de la llengua catalana.
gestio@tallers.cat

dissabte, 8 de desembre del 2012

ESTELLÉS

València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta

Publicat en el diari ARA dimecres 28 de novembre del 2012



Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés EstellésEl Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances', organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos artistes. L'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment, imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot. 

A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua. 

Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor. 

Buscar la foto fixa d'Estellés

Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics. 

Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès". 

Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".

Estellés es reivindica

L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta

Un retrat del poeta Vicent Andrés Estellés que s'exhibeix al Centre del Carme de València on es pot visitar l'exposició de l'AVL fins al 17 de febrer. Foto: ACN.
1
La mostra destaca la seua contribució a la normalització lingüística i a la identitat de país
Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés, amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.
L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.
La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.

‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori

Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià, ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”. La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.

divendres, 7 de desembre del 2012

DECLARACIÓ UNITÀRIA LLENGUA I EDUCACIÓ

DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA I D’UN MODEL EDUCATIU PROPI

La darrera proposta del ministre Wert suposa una agressió clara al model educatiu vigent a les Illes Balears i a la resta de comunitats autònomes amb llengua pròpia al llarg de les darreres dècades. Un model educatiu centrat en les competències autonòmiques a l’hora de fixar unabona part dels continguts curriculars i en un sistema que garanteix la competència lingüística i comunicativa de les dues llengües oficials al nostre alumnat.
S’intensifica la recentralització per part de l’estat i, per tant, les comunitats autònomes perden poder de decisió a l’hora de fixar els continguts que fan referència al coneixement més proper del nostre entorn físic, patrimonial, lingüístic i cultural. La reforma és recentralitzadora  i suposa un atac molt fort a un model propi d’escola basat en l’arrelament a l’entorn i a una gestió adequada d’unes competències educatives pròpies que ara queden molt malmeses.
Les diferents proves, informes i avaluacions de diagnòstic que s’han fet, tant per part de l’IAQSE com per part d’altres entitats, han posat de manifest que el sistema vigent actual de fer l’aprenentatge d’una manera majoritària en la llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot amb uns resultats millors que altres territoris de l’estat espanyol monolingües en castellà.
L’embranzida estatal contra la presència del català a les aules pretén donar un cop mortal a la llengua catalana, pilar de la cohesió social que el model educatiu vigent ha garantit fins ara, i ha fet dels centres escolars espais de convivència, de respecte i de trobada de la diversitat. Sides del Ministeri s’obri la porta a la possibilitat de finançar amb doblers públics escoles privades per als fills d’aquelles famílies que volen rebre un ensenyament exclusivament encastellà, ens trobarem amb una segregació molt preocupant dels alumnes de les nostres illes,que seran separats en funció de la llengua elegida pels pares, cosa que estronca d’arrel els àmbits de convivència de què hem gaudit fins ara.
Per altra banda, tampoc entenem que en un moment tan dur de retalls i amb un nivell de deute enorme, tant amb els centres públics com amb els concertats, les administracions autonòmiques hagin d’assumir una despesa per a una demanda que, a la nostra comunitat autònoma, és del tot irrellevant.
Reclamam que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català, la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.
Demanam al Govern de les Illes Balears i als nostres diputats al Congrés que defensin els interessos de les Illes Balears i que no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l’avantprojecte contempla i que menysprea l’Estatut d’Autonomia.

ORGANITZACIONS ASSISTENTS A LA LECTURA DE LA DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA I DEL MODEL EDUCATIU PROPI:

STEI-i
UGT
CCOO
ANPE
OCB
Associació cultural Albopàs
Associació cultural Glosadors de Mallorca
FADAE Balears (Federació Autònoma d'Associacions d'Estudiants de
les Illes Balears)
IDEES (Associació d'Estudiants de les Illes Balears)
ADESMA (Associació de directors i directores d'Educació Secundària de
Mallorca)
ADIPMA (Associació de directors i directores de centres de primària de
Mallorca)
FAPA Mallorca (Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Mallorca)
COAPA (Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de
les Illes Balears)
Moviment d'Escoles Mallorquines
Assemblea de mestres i professors en català
Avançam
ERC
EU
PI
PSM-IV-ExM
PSIB-PSOE
Entesa d'Eivissa
PSM-Més per Menorca
Gent per Formentera
Antoni Pastor, Diputat no adscrit al Parlament de les Illes Balears
SPIB (Sindicat de Periodistes de les Illes Balears)
Joves de Mallorca per la Llengua
ANC Mallorca (Assemblea Nacional Catalana de Mallorca)


Softcatalà presenta la versió 1.4 del Catalanitzador per al Windows:

Pots descarregar el programa des d'aquest enllaç: 

Un programa que permet fàcilment tenir el windows en català. Fa tots els canvis sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res. Des de la publicació el 22 d'abril del 2012, més de 38.000 usuaris han catalanitzat el seu PC amb el Catalanitzador per al Windows.  Permet que l'usuari pugui treballar en català amb qualssevol versió del windows.

Tenir en català els sistemes operatius com ara el Linux és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, per fer el mateix als windows cal un esforç de l'usuari: fer canvis a la configuració, baixar paquets d'uns quants llocs web que són específics per a certes versions del windows, etc.

L'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat en català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, i fer créixer l'ús del català.

La importància de navegar en català: Si tenim el navegador en català, els usuaris s'identificaran com a catalanoparlants quan naveguin, i les aplicacions web que siguin multilingües es mostraran en català.
Aquest canvi és molt important, perquè que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, que ara no es pot saber. A més, permet veure en català les webs d'empreses i institucions.
Els cercadors d'Internet mostren els resultats seguint dos criteris: l'estat on és l'ordinador, i la llengua definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no surt a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, que veuen unes altres llengües en comptes de la catalana. Aquest problema afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic.

Institucions i entitats que hi donen suport

Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.
Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows.

dijous, 6 de desembre del 2012

Posicionament i Accions de Mobilització, Illes, PPCC, Estat ...


STEI INTERSINDICAL
OBRA CULTURAL BALEAR
ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ – ILLES BALEARS
ESCOLES MALLORQUINES
MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA. 5 DE DESEMBRE DE 2012. 
                       
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA ARA MÉS QUE MAI!
                                                                   
Deim NO, a l’actitud irresponsable del ministre Wert.
Deim NO, a una actitud poc respectuosa, políticament incorrecta i estratègicament equivocada.
Deim NO a l’extermini lingüístic que proposa el projecte de  la LOMCE de Wert.
Deim NO, a la declaració de guerra del ministre . Però, la nostra resposta feta des del seny, la claredat i la voluntat de preservar la convivència pacífica, serà ferma i contundent.
Deim NO, a obeir lleis anticonstitucionals proposades per polítics radicals i li recordam que la resistència ens farà més forts i lliures.
Deim NO, a un model lingüístic escolar que no millora el que tenim ni tampoc garanteix el coneixement de la llengua pròpia del territori. Només es garanteix l’aprenentatge del castellà.
Deim NO, a l’intent d’un govern centralista de travessar una línia vermella que la comunitat educativa no està disposada a consentir.
Per tot això, constituirem un front unitari dels representants de la comunitat educativa i les entitats socials que recullen el sentir de la ciutadania. NO ens podem desentendre de la política. La política és important , afecta directament les nostres vides  i no la podem reduir a una votació cada 4 anys, ni tampoc deixar-la en mans de polítics que fan una deriva dels seus programes electorals cap a posicions radicalitzades, sense expressar la nostra opinió.
La desigualtat lingüística comença a la Constitució Espanyola, quan, la carta magna ens obliga a tots a conèixer el castellà i no ens obliga a tots a conèixer la llengua pròpia del territori on vivim i treballam.
Per tot això, el professorat diu PROU als atacs planificats que rep l’escola per ser la garant de la democràcia, dels drets i de les llibertats.
En un temps de crisi no es poden fer propostes desestabilitzadores del sistema educatiu. El ministre, des del centre peninsular, dinamita un possible acord pel Pacte per l’Educació.
Ara que ens lleven els drets socials, ens desnonen de les nostres cases, de la democràcia, ens precaritzen les condicions laborals, puja la xifra de persones aturades i sense feina, més gent sense prestació de l’atur...  no consentirem que a més a més ens vulguin llevar la identitat i ens espanyolitzin a tots. Som una nació, tenim una llengua i una cultura que és objecte de respecte i protecció.

En conseqüència les circumstàncies ens obliguen a articular una resposta contundent, immediata i conjunta, per la qual cosa hem programat una sèrie d’ACCIONS:
  1. A LES ILLES
    1. Demanar la dimissió immediata del ministre Wert.
    2. Fer una campanya informativa i de conscienciació social per fer conèixer les pretensions equivocades del projecte Wert i de la seva falta de recerca del consens amb la comunitat educativa.
    3. Promoure una reprovació del ministre per part dels centres
    4. Promoure un manifest i realitzar una acció conjunta de partits polítics, sindicats, organitzacions representatives i associacions de la comunitat educativa, i altres entitats per demanar al Govern Autonòmic que defensi els interessos socials, educatius, culturals, i lingüístics dels ciutadans de les illes balears.
    5. Reunió, amb caràcter urgent, dia 5 de desembre, a les 17.30h, al CEIP Rafal Vell de Palma.
  2. A LA RESTA DEL TERRITORI DELS PAÏSOS CATALANS
    1. Reunió dissabte a Mallorca amb representants de diferents entitats d’arreu dels PPCC
    2. Trobada dia 15 de Desembre a Castelló. 80 anys de la celebració de les Normes de Castelló, per articular accions de protesta.
    3. Converses per establir accions conjuntes amb USTEC-STES, IAC, STEPV Intersindical Valenciana, Plataforma per la Llengua, Federació d’organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Somescola.CAT, Escoles Valencianes, Escoles Mallorquines, Moviment de Renovació pedagògica de Mallorca, OCB, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Assemblea de Mestres i Professors en català – Illes Balears...
  3. A L’ESTAT EN COL·LABORACIÓ AMB LA RESTA DE COMUNITATS QUE TENEN  LLENGÜES PRÒPIES
Acte conjunt a Madrid, o al davant de les Delegacions del Govern de l’Estat a cada comunitat autònoma en llengua pròpia, de representants dels sindicats i entitats educatives dels territoris en llegües pròpies al voltant de dia 19 de desembre, data de la propera reunió de la Conferència Sectorial d’Educació on es debatrà novament el projecte de llei Wert dins el marc de la Campanya ENLLAÇATS PER LA LLENGUA , ARA MÉS QUE MAI!
Campanya a tots els territoris en llengua pròpia en què hi participaran sindicats, partits polítics i amb totes les entitats socials que treballen per la llengua. Des de les illes proposam la campanya ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ARA MÉS QUE MAI! (en català, en basc i en gallec) i ha de dur els tres llaços: el d’Euskal Herria, el dels Països Catalans i el de Galícia. Els llaços són els símbols de la resistència, de la dignitat del poble i de la defensa per la llengua del territori.
  1. A NIVELL INTERNACIONAL. AL PARLAMENT EUROPEU.
Acció de denúncia de les pretensions del ministeri d’Educació del Govern de l’Estat en contra de les Llengües pròpies. Volem igualtat de drets de les comunitats lingüístiques amb llengua pròpia.

dimecres, 5 de desembre del 2012

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ARA MÉS QUE MAI!


 MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ - ILLES BALEARS
DONAM SUPORT A:

La bona feina feta pels docents dels centres educatius de les Illes Balears a favor de l’ensenyament en català, eina de normalització i de cohesió social, des de la transició democràtica fins ara, i que compta amb el 87% del suport dels pares i mares.
Els projectes lingüístics dels centres (PLC) que fan l’ensenyament en català i que garanteixen que al final de l’escolarització obligatòria l’alumnat acabarà sabent les dues llengües oficials.
Un model educatiu que potenciï l’ensenyament d’una llengua estrangera amb professors formats i acreditats per garantir la qualitat de l’ensenyament de la llengua i dels continguts de les matèries no lingüístiques que s’imparteixin. Ara no es disposa de prou pressupost per fer un pla de formació.
La immersió lingüística en català que s’aplica als centres amb el consens de la comunitat educativa. Les avaluacions certifiquen que la competència lingüística dels alumnes és igual de bona amb les dues llengües oficials.
La presència majoritària d’hores lectives en català, ja que sinó és impossible que un infant que a ca seva parla castellà, o una altra llengua, acabi l’escolarització obligatòria sabent el català.
L'escola que no separa els alumnes ni en centres, ni tampoc en aules diferents, on els infants i joves participen de les mateixes experiències, conviuen i s’enriqueixen amb les aportacions de tots.  Una escola inclusiva i integradora que avança pedagògicament i socialment.
L’ensenyament en català perquè tots el puguin saber i puguin exercir la llibertat de triar amb quina llengua volen parlar i puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.
El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC) que atén l’alumnat immigrat que no coneix la llengua pròpia i que l’ajuda en la integració al centre, s’ha de mantenir. 
El manteniment i l’augment de les competències del Consell Escolar com a garantia de la participació democràtica i equilibrada de tota la comunitat educativa.
La continuïtat en l’exercici de la responsabilitat dels cossos docents en qüestions pedagògiques i organitzatives als centres i en la presa de decisions que afecten el currículums, els objectius, els continguts, les competències bàsiques o qualsevol aspecte que afecti els Projectes lingüístics o els Projectes educatius del Centre.
El reforç a l’àrea d’anglès en desdoblaments, laboratoris d’idiomes, ràtios més baixes, intercanvis, pel·lícules en versió original en anglès, auxiliars de conversa, materials didàctics innovadors i grups de conversa.
Declaració a favor de garantir:
  1. El coneixement i l’ús de la llengua pròpia.
  2. Assegurar la competència lingüística en les dues llengües oficials.
  3. Facilitar l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Com que pensam que el present model no garanteix cap de les tres coses demanam la  RETIRADA DEL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAL DE LLENGÜES.

Els sotasignats mestres, professors, professores,
del Centre................................................................................................................................................  Localitat ................................................................................................ Illa...........................................
Nombre total de docents al centre ......................................................

Nom i llinatges
Document d’identitat
Signatura