UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT

"L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà

Article publicat en elsingulardigital.cat dilluns 19 de novembre del 2012

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/un_futur_per_a_la_franja_de_ponent_90950.php

Quim Gibert

Membre de Tallers per la Llengua

El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d’altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m’ho va fer veure: «encara no t’has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral•lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m’havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n'acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l’exemple d’aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s’identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrùpol ser confosos per catalans.

L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l'escola, tant abans com ara, s’inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l'extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l'existent manca de consciència lingüística no és gens estrany. Això també explica que aquells aspectes vinculats a la llengua pròpia quedin associats a situacions de conflicte, de les quals ningú en vol saber res per no picar-se els dits. Ben mirat, el silenci entorn la llengua autòctona, malgrat la seva galopant degradació, és esfereïdor. En rigor, Artur Quintana, filòleg i president d’Iniciativa Cultural de la Franja, apunta que la transmissió del català a Aiguaviva de Bergantes i La Codonyera, viles del Matarranya, està força malament, «Hi ha gent que va deixant de transmetre’l. Diuen que el seu parlar és massa estrany». Quintana afegeix que no diuen mai que parlen català, «però no tenen cap problema a parlar-hi amb la gent que ve de Catalunya o de València. Sembla que antigament el català havia arribat fins més enllà, fins al riu Martín. La toponímia així ho fa pensar». La dinàmica en el qual Espanya ha immers la Franja de Ponent és la mateixa que voldria per tot l’àmbit lingüístic català.

Amb el propòsit d’impulsar les etapes de l’aprenentatge escolar, amb el català com a primera llengua, el projecte Catxapet, un futur centre educatiu infantil, vol fer-se un lloc en aquests verals. A fi i efecte que la iniciativa, actualment en estat embrionari, vagi prenent volada, es fa necessari disposar del nombre màxim de complicitats institucionals i particulars.

Ara és l’hora d’estendre el camp dels possibles, que proposava Jean-Paul Sartre el maig del 68 a París. Sí senyor, ara és l’hora d’eixamplar la visió de les coses.

Tallers
per la
Llengua

Tallers per la llengua (www.tallers.cat) és una entitat que, mitjançant tallers de caire pedagògic, es proposa donar un impuls decidit a l'ús social de la llengua catalana.
gestio@tallers.cat

ESTELLÉS

València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta

Publicat en el diari ARA dimecres 28 de novembre del 2012

http://www.ara.cat/llegim/Vicent_Andres_Estelles-Poesia_0_818318329.html

Vicent Andrés Estellés

El Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances', organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos artistes. L'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment, imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot. 

A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua. 

Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor. 

Buscar la foto fixa d'Estellés

Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics. 

Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès". 

Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".

Estellés es reivindica

L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta

28/11/12 02:00 - VALÈNCIA - TERE RODRÍGUEZ

Publicat a

• El Punt Avui. Comarques Gironines 28-11-2012 Pàgina 66
• El Punt Avui. Edició Nacional 28-11-2012 Pàgina 38

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/598039-estelles-es-reivindica.html

Un retrat del poeta Vicent Andrés Estellés que s'exhibeix al Centre del Carme de València on es pot visitar l'exposició de l'AVL fins al 17 de febrer. Foto: ACN.

1

La mostra destaca la seua contribució a la normalització lingüística i a la identitat de país

Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés, amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.

L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.

La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.

‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori

Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià, ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”. La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.

DECLARACIÓ UNITÀRIA LLENGUA I EDUCACIÓ

DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA I D’UN MODEL EDUCATIU PROPI

La darrera proposta del ministre Wert suposa una agressió clara al model educatiu vigent a les Illes Balears i a la resta de comunitats autònomes amb llengua pròpia al llarg de les darreres dècades. Un model educatiu centrat en les competències autonòmiques a l’hora de fixar unabona part dels continguts curriculars i en un sistema que garanteix la competència lingüística i comunicativa de les dues llengües oficials al nostre alumnat.

S’intensifica la recentralització per part de l’estat i, per tant, les comunitats autònomes perden poder de decisió a l’hora de fixar els continguts que fan referència al coneixement més proper del nostre entorn físic, patrimonial, lingüístic i cultural. La reforma és recentralitzadora  i suposa un atac molt fort a un model propi d’escola basat en l’arrelament a l’entorn i a una gestió adequada d’unes competències educatives pròpies que ara queden molt malmeses.

Les diferents proves, informes i avaluacions de diagnòstic que s’han fet, tant per part de l’IAQSE com per part d’altres entitats, han posat de manifest que el sistema vigent actual de fer l’aprenentatge d’una manera majoritària en la llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot amb uns resultats millors que altres territoris de l’estat espanyol monolingües en castellà.

L’embranzida estatal contra la presència del català a les aules pretén donar un cop mortal a la llengua catalana, pilar de la cohesió social que el model educatiu vigent ha garantit fins ara, i ha fet dels centres escolars espais de convivència, de respecte i de trobada de la diversitat. Sides del Ministeri s’obri la porta a la possibilitat de finançar amb doblers públics escoles privades per als fills d’aquelles famílies que volen rebre un ensenyament exclusivament encastellà, ens trobarem amb una segregació molt preocupant dels alumnes de les nostres illes,que seran separats en funció de la llengua elegida pels pares, cosa que estronca d’arrel els àmbits de convivència de què hem gaudit fins ara.

Per altra banda, tampoc entenem que en un moment tan dur de retalls i amb un nivell de deute enorme, tant amb els centres públics com amb els concertats, les administracions autonòmiques hagin d’assumir una despesa per a una demanda que, a la nostra comunitat autònoma, és del tot irrellevant.

Reclamam que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català, la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.

Demanam al Govern de les Illes Balears i als nostres diputats al Congrés que defensin els interessos de les Illes Balears i que no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l’avantprojecte contempla i que menysprea l’Estatut d’Autonomia.

ORGANITZACIONS ASSISTENTS A LA LECTURA DE LA DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA I DEL MODEL EDUCATIU PROPI:

STEI-i

UGT

CCOO

ANPE

OCB

Associació cultural Albopàs

Associació cultural Glosadors de Mallorca

FADAE Balears (Federació Autònoma d'Associacions d'Estudiants de

les Illes Balears)

IDEES (Associació d'Estudiants de les Illes Balears)

ADESMA (Associació de directors i directores d'Educació Secundària de

Mallorca)

ADIPMA (Associació de directors i directores de centres de primària de

Mallorca)

FAPA Mallorca (Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Mallorca)

COAPA (Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de

les Illes Balears)

Moviment d'Escoles Mallorquines

Assemblea de mestres i professors en català

Avançam

ERC

EU

PI

PSM-IV-ExM

PSIB-PSOE

Entesa d'Eivissa

PSM-Més per Menorca

Gent per Formentera

Antoni Pastor, Diputat no adscrit al Parlament de les Illes Balears

SPIB (Sindicat de Periodistes de les Illes Balears)

Joves de Mallorca per la Llengua

ANC Mallorca (Assemblea Nacional Catalana de Mallorca)

Softcatalà presenta la versió 1.4 del Catalanitzador per al Windows:

Pots descarregar el programa des d'aquest enllaç: 

http://catalanitzador.softcatala.org

Un programa que permet fàcilment tenir el windows en català. Fa tots els canvis sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res. Des de la publicació el 22 d'abril del 2012, més de 38.000 usuaris han catalanitzat el seu PC amb el Catalanitzador per al Windows.  Permet que l'usuari pugui treballar en català amb qualssevol versió del windows.

Tenir en català els sistemes operatius com ara el Linux és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, per fer el mateix als windows cal un esforç de l'usuari: fer canvis a la configuració, baixar paquets d'uns quants llocs web que són específics per a certes versions del windows, etc.

L'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat en català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, i fer créixer l'ús del català.

La importància de navegar en català: Si tenim el navegador en català, els usuaris s'identificaran com a catalanoparlants quan naveguin, i les aplicacions web que siguin multilingües es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, perquè que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, que ara no es pot saber. A més, permet veure en català les webs d'empreses i institucions.

Els cercadors d'Internet mostren els resultats seguint dos criteris: l'estat on és l'ordinador, i la llengua definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no surt a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, que veuen unes altres llengües en comptes de la catalana. Aquest problema afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic.

Institucions i entitats que hi donen suport

Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.

Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows.

Posicionament i Accions de Mobilització, Illes, PPCC, Estat ...

STEI INTERSINDICAL

OBRA CULTURAL BALEAR

ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ – ILLES BALEARS

ESCOLES MALLORQUINES

MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA. 5 DE DESEMBRE DE 2012. 

                       

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA ARA MÉS QUE MAI!

                                                                   

Deim NO, a l’actitud irresponsable del ministre Wert.

Deim NO, a una actitud poc respectuosa, políticament incorrecta i estratègicament equivocada.

Deim NO a l’extermini lingüístic que proposa el projecte de  la LOMCE de Wert.

Deim NO, a la declaració de guerra del ministre . Però, la nostra resposta feta des del seny, la claredat i la voluntat de preservar la convivència pacífica, serà ferma i contundent.

Deim NO, a obeir lleis anticonstitucionals proposades per polítics radicals i li recordam que la resistència ens farà més forts i lliures.

Deim NO, a un model lingüístic escolar que no millora el que tenim ni tampoc garanteix el coneixement de la llengua pròpia del territori. Només es garanteix l’aprenentatge del castellà.

Deim NO, a l’intent d’un govern centralista de travessar una línia vermella que la comunitat educativa no està disposada a consentir.

Per tot això, constituirem un front unitari dels representants de la comunitat educativa i les entitats socials que recullen el sentir de la ciutadania. NO ens podem desentendre de la política. La política és important , afecta directament les nostres vides  i no la podem reduir a una votació cada 4 anys, ni tampoc deixar-la en mans de polítics que fan una deriva dels seus programes electorals cap a posicions radicalitzades, sense expressar la nostra opinió.

La desigualtat lingüística comença a la Constitució Espanyola, quan, la carta magna ens obliga a tots a conèixer el castellà i no ens obliga a tots a conèixer la llengua pròpia del territori on vivim i treballam.

Per tot això, el professorat diu PROU als atacs planificats que rep l’escola per ser la garant de la democràcia, dels drets i de les llibertats.

En un temps de crisi no es poden fer propostes desestabilitzadores del sistema educatiu. El ministre, des del centre peninsular, dinamita un possible acord pel Pacte per l’Educació.

Ara que ens lleven els drets socials, ens desnonen de les nostres cases, de la democràcia, ens precaritzen les condicions laborals, puja la xifra de persones aturades i sense feina, més gent sense prestació de l’atur...  no consentirem que a més a més ens vulguin llevar la identitat i ens espanyolitzin a tots. Som una nació, tenim una llengua i una cultura que és objecte de respecte i protecció.

En conseqüència les circumstàncies ens obliguen a articular una resposta contundent, immediata i conjunta, per la qual cosa hem programat una sèrie d’ACCIONS:

1. A LES ILLES
1. Demanar la dimissió immediata del ministre Wert.
2. Fer una campanya informativa i de conscienciació social per fer conèixer les pretensions equivocades del projecte Wert i de la seva falta de recerca del consens amb la comunitat educativa.
3. Promoure una reprovació del ministre per part dels centres
4. Promoure un manifest i realitzar una acció conjunta de partits polítics, sindicats, organitzacions representatives i associacions de la comunitat educativa, i altres entitats per demanar al Govern Autonòmic que defensi els interessos socials, educatius, culturals, i lingüístics dels ciutadans de les illes balears.
5. Reunió, amb caràcter urgent, dia 5 de desembre, a les 17.30h, al CEIP Rafal Vell de Palma.
2. A LA RESTA DEL TERRITORI DELS PAÏSOS CATALANS
1. Reunió dissabte a Mallorca amb representants de diferents entitats d’arreu dels PPCC
2. Trobada dia 15 de Desembre a Castelló. 80 anys de la celebració de les Normes de Castelló, per articular accions de protesta.
3. Converses per establir accions conjuntes amb USTEC-STES, IAC, STEPV Intersindical Valenciana, Plataforma per la Llengua, Federació d’organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Somescola.CAT, Escoles Valencianes, Escoles Mallorquines, Moviment de Renovació pedagògica de Mallorca, OCB, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Assemblea de Mestres i Professors en català – Illes Balears...
3. A L’ESTAT EN COL·LABORACIÓ AMB LA RESTA DE COMUNITATS QUE TENEN  LLENGÜES PRÒPIES

Acte conjunt a Madrid, o al davant de les Delegacions del Govern de l’Estat a cada comunitat autònoma en llengua pròpia, de representants dels sindicats i entitats educatives dels territoris en llegües pròpies al voltant de dia 19 de desembre, data de la propera reunió de la Conferència Sectorial d’Educació on es debatrà novament el projecte de llei Wert dins el marc de la Campanya ENLLAÇATS PER LA LLENGUA , ARA MÉS QUE MAI!

Campanya a tots els territoris en llengua pròpia en què hi participaran sindicats, partits polítics i amb totes les entitats socials que treballen per la llengua. Des de les illes proposam la campanya ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ARA MÉS QUE MAI! (en català, en basc i en gallec) i ha de dur els tres llaços: el d’Euskal Herria, el dels Països Catalans i el de Galícia. Els llaços són els símbols de la resistència, de la dignitat del poble i de la defensa per la llengua del territori.

4. A NIVELL INTERNACIONAL. AL PARLAMENT EUROPEU.

Acció de denúncia de les pretensions del ministeri d’Educació del Govern de l’Estat en contra de les Llengües pròpies. Volem igualtat de drets de les comunitats lingüístiques amb llengua pròpia.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ARA MÉS QUE MAI!

 MESTRES I PROFESSORS EN CATALÀ - ILLES BALEARS

DONAM SUPORT A:

La bona feina feta pels docents dels centres educatius de les Illes Balears a favor de l’ensenyament en català, eina de normalització i de cohesió social, des de la transició democràtica fins ara, i que compta amb el 87% del suport dels pares i mares.

Els projectes lingüístics dels centres (PLC) que fan l’ensenyament en català i que garanteixen que al final de l’escolarització obligatòria l’alumnat acabarà sabent les dues llengües oficials.

Un model educatiu que potenciï l’ensenyament d’una llengua estrangera amb professors formats i acreditats per garantir la qualitat de l’ensenyament de la llengua i dels continguts de les matèries no lingüístiques que s’imparteixin. Ara no es disposa de prou pressupost per fer un pla de formació.

La immersió lingüística en català que s’aplica als centres amb el consens de la comunitat educativa. Les avaluacions certifiquen que la competència lingüística dels alumnes és igual de bona amb les dues llengües oficials.

La presència majoritària d’hores lectives en català, ja que sinó és impossible que un infant que a ca seva parla castellà, o una altra llengua, acabi l’escolarització obligatòria sabent el català.

L'escola que no separa els alumnes ni en centres, ni tampoc en aules diferents, on els infants i joves participen de les mateixes experiències, conviuen i s’enriqueixen amb les aportacions de tots.  Una escola inclusiva i integradora que avança pedagògicament i socialment.

L’ensenyament en català perquè tots el puguin saber i puguin exercir la llibertat de triar amb quina llengua volen parlar i puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.

El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC) que atén l’alumnat immigrat que no coneix la llengua pròpia i que l’ajuda en la integració al centre, s’ha de mantenir. 

El manteniment i l’augment de les competències del Consell Escolar com a garantia de la participació democràtica i equilibrada de tota la comunitat educativa.

La continuïtat en l’exercici de la responsabilitat dels cossos docents en qüestions pedagògiques i organitzatives als centres i en la presa de decisions que afecten el currículums, els objectius, els continguts, les competències bàsiques o qualsevol aspecte que afecti els Projectes lingüístics o els Projectes educatius del Centre.

El reforç a l’àrea d’anglès en desdoblaments, laboratoris d’idiomes, ràtios més baixes, intercanvis, pel·lícules en versió original en anglès, auxiliars de conversa, materials didàctics innovadors i grups de conversa.

Declaració a favor de garantir:

1. El coneixement i l’ús de la llengua pròpia.
2. Assegurar la competència lingüística en les dues llengües oficials.
3. Facilitar l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Com que pensam que el present model no garanteix cap de les tres coses demanam la  RETIRADA DEL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAL DE LLENGÜES.

Els sotasignats mestres, professors, professores,

del Centre................................................................................................................................................  Localitat ................................................................................................ Illa...........................................

Nombre total de docents al centre ......................................................

Nom i llinatges	Document d’identitat	Signatura

SI TU CALLES ELLS GUANYEN. CAL FERMESA

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ARA MÉS QUE MAI.

Fa ja molt temps que la darrera gota ha omplert el vas i això ha estat possible per l’habilitat de les institucions espanyoles i espanyolistes en diversificar els atacs a la llengua.

No en van tenir prou amb trinxar la unitat de la llengua al País Valencià amb les teories blaveres

Ni amb contravenir la Carta de Llengües europea impedint que les televisions de Balears, País Valencià i Principat es puguin sintonitzar en tots els territoris naturals, és a dir els que compartim la llengua catalana com a pròpia, és a dir els Països Catalans.

Tampoc es van arronsar en contravenir la seva “constitución española” en l’article tercer, on garanteix teòricament la igualtat de tracte de les mal anomenades “modalidades linguísticas”.

No n’han tingut prou impedint l’escolarització en valencià a 125.000 famílies i decretant que aquesta llengua passi a ser residual en l’ensenyament per darrere del plenipotenciari castellà i de l’anglès.

No els ha saciat l’agressivitat del Govern Balear per impedir la normalització lingüística consensuada per tots els grups polítics de la transició ni tampoc el relegar la llengua en el funcionariat de requisit a mèrit.

No els ha tremolat el pols en canviar el nom de la llengua a “aragonés oriental” a la Franja,  o a “llengua cooficial distinta del castellà” a les Balears.

Han prevaricat amb la sentència del tribunal constitucional que treu força a la llengua catalana com a vehicular en l’ensenyament al Principat.

I així podríem continuar in eternum, citant els centenars de lleis, decrets, resolucions i sentències que des del franquisme i amb la “democràcia”, han anat minant, limitant, amputant i exterminant l’ús social, educatiu i ple de la llengua catalana.

En totes aquestes agressions i atacs a la llengua han comptat amb la inestimable col·laboració, involuntària per descomptat, d'entitats, institucions i associacions que vetllen per la llengua en qualsevol dels territoris.

Aquestes, desbordades en moments puntuals, s’han vist obligades a defensar-se en cadascun dels territoris per separat, atès el fraccionament i la diversificació dels atacs. Quan no era al País Valencià, l’atac es centrava jurídicament en el Principat i quan aquest remetia, intensificaven la demència política a les Balears.

Aquesta estratègia ha vingut forçant als territoris a respondre en moments i intensitats diferents de manera desordenada, i ha obligat a les entitats més amunt al·ludides a convocar per separat en cada territori les accions, protestes, manifestacions i concentracions pertinents amb, com a molt, algun manifest de recolzament, nota de solidaritat o similar provinent de la resta de Països Catalans.

PERÒ AQUESTA VEGADA EL DECRET QUE PREPARA EL MINISTERI WERT ATACA EL CONJUNT DE LA LLENGUA i la seva situació futura en l’ensenyament i en tots els territoris. És fa doncs IMPRESCINDIBLE UNA RESPOSTA UNITÀRIA I DE FERMESA a tots els Països Catalans. Els que són ocupats per l’estat espanyol i amb la solidaritat dels que es troben més enllà de les fronteres d’aquest estat.

Per tant fem una crida als Partits de tots els territoris dels Països Catalans, als Sindicats i a les Entitats culturals a fixar dates per a una cimera que posi fi d'una vegada a les agressions a la llengua i cultura catalanes, i seguint la lluita iniciada pel moviment Enllaçats per la Llengua sorgit del col·lectiu de docents, de l'Assemblea de Mestres i Professors de Català - Illes Balears o de l'STEI- Intersindical, que defensen la llengua i s'oposen als Decrets de Convivència i de Símbols  que amenaça en el seu article 154 amb la suspensió total o parcial i fins i tot el desterrament a qui la incompleixi,

INSTEM:

a les institucions amb més capacitat de convocatòria a FER UN FRONT COM, és a dir: a Acció Cultural de Menorca, Acció Cultural del País Valencià, Assemblea d'Escriptors en Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Eivissencs, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, a LIDERAR AMB FERMESA LA DEFENSA DE LA LLENGUA, amb el suport implicació de les altres entitats i associacions escampades pels territoris, els Sindicats i els Partits Polítics. Així mateix demanem a la ciutadania que es comprometi i que els sol·liciti aquest lideratge mitjançant l’enviament de correus electrònics.

Acció Cultural de Menorca	accioculturalmenorca@gmail.com
Acció Cultural del País Valencià	info@acpv.cat
Assemblea d'Escriptors en Llengua Catalana	aelc@escriptors.cat
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana	info@folc.cat
Institut d'Estudis Catalans	alacant@iec.cat
	informacio@iec.cat
	castello@iec.cat
	lleida@iec.cat
	palma@iec.cat
	perpinya@iec.cat
Institut d'Estudis Eivissencs	info@estudiseivissencs.cat
Obra Cultural Balear	ocb@ocb.cat
Òmnium Cultural	oc@omnium.cat
Plataforma per la Llengua	info@plataforma-llengua.cat

RELACIONAT:

1. CASTELLÓ PER LA LLENGUA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ
2. PUNT PER PUNT DE L'INCOMPLIMENT DE LA CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES
3. Europa avisa de l'ensenyament en català al País Valencià
4. EUROPA INTERVÉ EN EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC A LES BALEARS
5. L'escola en català: ara i sempre
6. 2n ESBORRANY DE LA LOMCE. NOU ATAC FRONTAL ALSISTEMA EDUCATIU PÚBLIC

ACCIONS CONVOCADES:

Principat: Concentració el dia 6 a la Pl. Sant Jaume de Barcelona a les 12h

País Valencià: Manifestació 80è aniversari de les Normes de Castelló dia 15 a Castelló de la Plana

Illes Balears: Manifestació de la Diada del 30 de Desembre a Palma

CRIDA A PARTICIPAR EN L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE MALLORCA

La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta dels Països Catalans tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable.