Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 11 de març de 2019

MARC MENTAL | Bernat Deltell

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de marco mental

Bernat Deltell

Divendres 14 de desembre de 2018. Programa Més 324 dirigit pel periodista Xavier Grasset. Esther Vivas, David Minoves, Isabel Llauger i Josep Joan Moreso participen en la tertúlia a la qual, com a convidat especial, hi assisteix també l’historiador Josep Lluís Martín Berbois.  Xavier Grasset també entrevistarà a la presidenta del Parlament galès, Elin Jones, que s’ha desplaçat a Catalunya per signar un manifest en suport a Carme Forcadell. Fins aquí, les dades.
Cap al minut 44 del programa, la llicenciada en filologia hispànica i experta en comunicació (entre moltes altres coses) Isabel Llauger mostra la seva preocupació per la nul·la capacitat de diàleg entre les parts enfrontades pel procés d’independència de Catalunya. La periodista Esther Vivas, molt educadament, puntualitza: “Que hi hagi tensió política no vol dir que hi hagi divisió social, jo crec que hi ha sectors que creen un discurs i un escenari de confrontació social a Catalunya i que també ho plantegen a fora que no és cert”. Just quan Llauger vol fer la contrarèplica apareix Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret, amb un exemple personal. És aquest: “No estic d’acord en aquest sentit, si no ho voleu reconèixer és perquè vosaltres no us moveu en aquest cercle, però hi ha hagut famílies que han deixat de parlar d’això; a mi m’ha passat, a la meva família, per tant això a mi no em podeu dir que hem hagut de parlar d’això per no barallar-nos, i això no ens havia passat mai”.
Però el millor de tot plegat arriba una mica més tard, quan Moreso, de la seva experiència personal,  en fa una teoria sobre l’independentisme i les famílies trencades: “Quina és la diferència fins fa vuit anys en grups d’amics i famílies entre Catalunya i el País Basc? Mentre al País Basc fa temps que no es podia parlar, i això ho havien resolt i no es parlava, i tots tenim amics bascos, aquí sempre s’havia pogut parlar, i quatre riures, i ja està, i se sabia qui era independentista i qui ho era menys, sempre s’havia pogut parlar, això mai havia estat un element de tensió en la meva vida, i ara s’ha convertit en un element de tensió”.
Josep Joan Moreso té raó. L’independentisme no havia estat mai vist com un problema perquè no fa ni vint anys tenia el 15% de partidaris i la cadireta i la pagueta dels governants (i no només governants)  no perillava. “Quatre riures i ja està”, perquè com molt bé diu Moreso, “tots sabíem qui era independentista i qui ho era menys” i estàvem perfectament acotats i controlats en una reserva. Però ai, quan aquest moviment es converteix en majoritari de cop i volta trenca famílies i crea tensió en la societat. En canvi, abans, els independentistes no creaven cap tensió perquè per a la societat dominant érem vistos com uns romàntics que no tocàvem de peus a terra i només servíem per provocar “quatre riures” en un sopar d’amics.
Però els temps canvien, i per això, ara, la culpa de l’existència de VOX és de l’independentisme. A qui se li acut ser independentista? Que no veus que despertes l’extrema dreta?
Quins temps aquells, quan amb quatre “riures” ja estava tot resolt i les famílies eren compactes i estaven unides, oi? Per què voler canviar les coses?
Com traeix el subconscient, i amb quina rapidesa es trenquen els marcs mentals…
Bernat Deltell. Publicat el dijous 7 de març de 2019

Font: https://bernatdeltell.cat/marc-mental/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial