Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 4 d’agost de 2018

Trilogia del Procés (II). Desembre 2018: el deute pot marcar el camí | Joan Canadell

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Aquest article és la segona part del que vaig publicar la setmana passada a Canal República i que portava per nom El final del procés és a prop…. Ha demostrat un alt interès, més de 88.000 lectures i per això crec que cal aprofundir-hi més.




En l’article explicava que Merkel ha tingut un paper destacat en la caiguda de Rajoy com a interlocutor incapaç de resoldre el procés català, i espera que Sánchez sigui astut per negociar una proposta acceptable per la majoria de catalans. Aquest tema de l’acceptació dels catalans és clau, l’han expressat des de la cancelleria Alemanya i el Presidente Sánchez ho ha repetit aquesta setmana, i és evident que marcarà el final del procés. Tot i que el paper de la UE els dies posteriors a l’1 d’octubre van decebre la majoria de catalans, això no vol dir que tothom acceptés de bon grat el que va veure. Els alemanys van recolzar Rajoy, amb reticències, per l’aplicació del 155, però a canvi van exigir fer les eleccions el primer dia possible, és a dir el 21 de desembre. En perdre Rajoy, Merkel va tenir clar que no era l’interlocutor vàlid, però no va poder actuar de seguida perquè recordem que tenia problemes per formar govern. Un cop format, una de les primeres carpetes a atendre seria la catalana. Esperarien aprovació de pressupostos, sentència de Gurtel i moció de censura. Sense escarafalls, va ser un dit i fet. I a partir d’aquí, amb pressa i sense dissimular, establiment de negociacions de Sánchez amb Torra per trobar una solució, i sense renunciar de partida al dret a l’autodeterminació.
Però per què Merkel (de fet la UE) té tanta pressa? Doncs perquè al final de l’any 2018 el BCE deixarà de comprar deute del regne d’Espanya, que haurà de cercar creditors al mercat. Però què passarà si els cerca amb el procés català encallat, sense acord i amb una població disposada a fer una vaga general i una aturada llarga de país? Que ningú dubti que el 3 d’octubre va ser una clara demostració del que som capaços de fer.
L’aturada no és la prioritat si hi ha una negociació real amb final votat per tot el poble de Catalunya, òbviament, però si cal es farà. Si això passés, la manca de confiança dels mercats en el regne d’Espanya seria automàtica i en conseqüència la prima de risc a l’alça, sense fre… Aquest escenari seria molt difícil de controlar per part de la UE i esdevindria la major amenaça sense dubte per a la Unió. Vet aquí que els catalans ara tenim més força que mai per negociar i l’haurem de saber utilitzar. De fet, jo m’atreveixo a suggerir a tothom que estalviï per poder viure una setmana sense sou, per si cal fer-ho per exemple durant la primavera del 2019…
Sánchez és molt conscient de tot això, però ell també té cartes per jugar, com la de la por, molt efectiva entre la població catalana, els mitjans de comunicació i en definitiva el poder de l’Estat. El primer que haurà de resoldre, abans de tornar a seure a negociar, és l’alliberament dels presos polítics. Després de la retirada de l’euro ordre per part del jutge Llarena no hi ha cap més excusa perquè els presos polítics siguin un dia més a la presó. Torra hauria de posar aquesta condició per tornar a seure a negociar…
La segona cosa que ha de fer Sánchez és una proposta acceptable per a la majoria de catalans i que no suposi una traïció des del punt de vista del poble espanyol. Pensem que ni el PP ni Ciudadanos afluixaran,i per tant aquest escenari esdevé gairebé impossible. Qualsevol proposta acceptable per portar a referèndum perquè decideixi el poble català passa per un reconeixement real del dret a esdevenir un Estat independent, sigui a través de la fórmula que sigui.
L’única carta que té Sánchez és que els sectors dels partits independentistes principals que defensen postulats febles acabin proposant sortides del tipus federalista dins de l’Estat espanyol (revisables en 10-20 anys, per exemple). En aquest cas, el MHP Torra hauria de deixar clar que no és acceptable. L’única manera que té de fer-ho és que els catalans no ho permetem i ho demostrem amb tota la pressió que calgui als carrers. En aquest sentit doncs, l’única amenaça real que tenim és que ERC i PDCat acceptin “rebaixes” (cosa que no podem permetre).
Si la societat sap estar al seu lloc i pressiona perquè el pacte inclogui un Referèndum pactat per una República catalana (com espero), aleshores Sánchez només podrà triar entre acabar el procés amb una independència pactada o tirar per la via no pactada. Si aquest darrer fos el cas, molt probablement abans de final d’any la UE haurà de provocar una intervenció com van patir Itàlia i Grècia no fa pas massa i posar un govern tècnic que a més seria l’encarregat de resoldre el cas català. En aquest cas, Merkel i Macron probablement farien una proposta que els catalans hauríem d’acceptar per seguir a la UE o no acceptar-la i apostar per altres espais com l’EFTA. Òbviament si això passa, hi haurà temps per negociar amb tranquil·litat, tot i el soroll de sabres que sense dubte apareixerà…
Entretant, gràcies al darrer moviment de Llarena, el MHP Puigdemont tornarà aviat a Waterloo per posar en marxa el Consell de la República. Això posarà molt nerviós l’Estat espanyol, que pressionarà encara més, i de fet també serà una senyal per la UE (en el sentit que, si al final la solució no és pactada, tindrem una República a punt dissenyada des de Brussel·les).
Fa setmanes que explico que aquest estiu ens hem d’agafar unes vacances reals de procés perquè la pilota ja no és a la nostra teulada. Ha de ser l’Estat i la UE els que decideixin si volen acabar això a les bones o a les males, però pensin que a Catalunya hi ha més de 6.800 multinacionals (de fet cada dia més) que són aquí perquè som sens dubte un dels 4 motors europeus (i a ningú li convé que deixem de ser-ho). Si ho tenim clar i ho fem valer, guanyarem; sinó, també… però potser seguirem donant més voltes a la sínia…
Fem vacances, descansem ara i arranquem novament l’11S amb molta més força que mai. Inundem els carrers amb el lema Fem la República Catalana, que hem triat des de l’ANC, deixem clar als partits que no els permetrem solucions descafeïnades i demostrem al món que estem disposats a defensar fins al final la nostra República!
Joan Canadell
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis
Primera part aquí
Tercera part aquí


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Publica un comentari a l'entrada