Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 1 de gener de 2018

La Diada de Mallorca congrega milers de persones a Palma en defensa del dret a l'autodeterminació

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Els CDR també simplanten a Mallorca

Ara mateix a Palma estan actius tres CdR; a Canamunt, a Pere Garau i a Bons Aires, i als pobles en podem trobar una dotzena més; a Manacor, Campanet, Llubí, Inca, Alaró-Santa Maria, Esporles, Felanitx, Binissalem, Sineu, Vilafranca, Puigpunyent i Sant Jordi. A Menorca també s'ha organitzat un CdR a Maó. A més dels CdR, s'han anat realitzant reivindicacions espontànies, com "cops de clàxon" contra l'aplicació de l'article 155 o cantades regulars del "Cant dels ocells" a la plaça de Cort, demanant l'alliberament dels presos polítics derivats del procés independentista a Catalunya.>>

Capçalera del Bloc d'Unitat Popular a la manifestació d'ahir. La formació lamenta que el Consell de Mallorca hagi organitzat la diada al marge de les organitzacions que durant anys l'han tirat endavant sense cap suport institucional. Irene Jaume

Al voltant de 5.000 persones recorregueren, ahir 30 de desembre, els carrers de Palma amb motiu de la manifestació de la Diada de Mallorca, l'acte més reivindicatiu i popular de la cita en la qual més que celebrar una conquesta (la de l'illa per part dels exèrcits de Jaume I, el 31 de desembre de 1229, origen de l'actual Festa de l'Estendard) es defensa el dret a l'autodeterminació.
Els càntics més escoltats durant la marxa foren "els carrers seran sempre nostres" i "llibertat presos polítics", fet que evidencia que la diada d'enguany ha estat fortament influenciada per la situació viscuda els darrers mesos a Catalunya. Malgrat l'èxit de participació en
la primera Diada de Mallorca reconeguda oficialment com a tal pel Consell de Mallorca (que és qui organitza els actes institucionals), a la lectura dels manifestos al final del recorregut, el Bloc d'Unitat Popular (BUP) –un dels dos col·lectius organitzadors de la manifestació– va expressar el seu disgust amb el tracte rebut per part del consell. Des del bloc s'afirma que la institució ha organitzat la primera diada oficial "al marge i d'esquena" a les entitats que fa 30 anys que dinamitzen aquesta data sense cap suport institucional.
Durant el recorregut es va presentar una nova iniciativa popular, Arruix!, que planteja treballar per a la desmilitarització de Mallorca
La manifestació va transcórrer amb normalitat llevat d'algunes provocacions puntuals de persones amb banderes espanyoles. Durant el recorregut es va presentar una nova iniciativa popular, Arruix!, que planteja treballar per a la desmilitarització de Mallorca. Com ja va sent habitual, en acabar la manifestació, una part de les manifestants es va dirigir a l'ofrena floral que es realitza anualment front l'estàtua del rei Jaume I, on s'hi també s'hi agrupen sectors espanyolistes, gonelles (contraris a la unitat de la llengua catalana) i grups polítics d'extrema dreta com VOX. Ambdós grups es van aplegar a banda i banda del monument, sense barrejades. Dues participants foren identificades per la policia quan un membre del sector espanyolista intentava accedir al costat on es situaven les persones que provenien de la manifestació.
Aquests darrers mesos han estat frenètics políticament a Catalunya, però també a les Illes. L'1 d'octubre, no foren poques les mallorquines que agafaren l'avió o el vaixell per no ser espectadores de primera fila i posar els seus cossos en defensa de les urnes. Tot i les bales de goma i les càrregues policials, la majoria allargaren la seva estança fins a la vaga del 3-O.

Capçalera oficial en la manifestació d'ahir a Palma / Irene Jaume
Abans, el 20 de setembre la macrooperació de la Guàrdia Civil contra departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya havia servit de catalitzador, i es convocaren 16 manifestacions simultànies arreu de les Illes que es varen repetir durant els primers dies d'octubre. Setmanes abans de la proclamació de la República a Catalunya, arran d'una assemblea oberta, on convergiren una cinquantena d'individualitats de diferents tendències polítiques provinents no únicament de Ciutat, començaren a sorgir els Comitès de Defensa de la República (CdR) a Mallorca.

Els CdR també s'implanten a l'Illa
Ara mateix a Palma estan actius tres CdR; a Canamunt, a Pere Garau i a Bons Aires, i als pobles en podem trobar una dotzena més; a Manacor, Campanet, Llubí, Inca, Alaró-Santa Maria, Esporles, Felanitx, Binissalem, Sineu, Vilafranca, Puigpunyent i Sant Jordi. A Menorca també s'ha organitzat un CdR a Maó. A més dels CdR, s'han anat realitzant reivindicacions espontànies, com "cops de clàxon" contra l'aplicació de l'article 155 o cantades regulars del "Cant dels ocells" a la plaça de Cort, demanant l'alliberament dels presos polítics derivats del procés independentista a Catalunya. Ambdues accions han acabat amb la identificació de les persones que hi varen participar per part de la Policia Nacional espanyola.

La motivació d'aquestes activistes s'ha d'entendre com part del moviment i no una expressió purament solidària. Sovint no s'ha fet una lectura correcta des del principat de què passava a les Illes. El naixement de CdR a les Illes n'és un exemple clar, com explicava Àlvar Hervalejo a l'Aguait, les impulsores dels CdR mallorquins voldrien "menys agraïments i més camins compartits" des de Catalunya. 

Ara mateix a Palma hi ha actius tres comitès de defensa de la república, una dotzena a altres localitats de Mallorca i també en funciona un a Maó (Menorca)

Per acabar d'esbossar l'escenari d'aquests darrers mesos a les Illes, cal parlar de l'extrema dreta. S'han fet més visibles als carrers, com arreu dels Països Catalans. A Mallorca, l'espanyolisme –sovint de la mà del gonellisme– ha organitzat manifestacions, boicots a actes dels CdR o de la CUP i contra manifestacions sobiranistes. El nerviosisme d'aquests grupuscles es va evidenciar el passat 7 d'octubre, durant una manifestació espanyolista on es varen produir dues agressions i es va destruir la paradeta que munta cada dissabte l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, i una dona va rebre una pedrada al cap per increpar a manifestants des de la distància. El primer atac fou protagonitzat per Joan Font Rosselló, expresident de la Fundació Jaume III, de línia gonellista, que actualment exerceix de professor a la Universitat de les Illes Balears, fet que va causar controvèrsia a les xarxes socials.

L'independentisme a les Illes està en un dels seus moments àlgids. La proclamació de la república ha paralitzat una època de reflexió i autoavaluació interna, i ara el full de ruta dels col·lectius sobiranistes illencs el marcarà, segurament, l'esdevenir dels fets a Catalunya.




Vídeo de 
Ruptly TV



Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Publica un comentari a l'entrada