Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 9 d’abril de 2017

Les ràdios locals s'associen per a crear la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes

El projecte, que es presentarà al maig, aplega fins a 30 emissores amb una plantilla total de 100 treballadors


Ignasi Muñoz / País Valencià

Quan el govern de Mariano Rajoy va clausurar les emissions de Catalunya Ràdio el 21 de gener del 2014, va establir-se el lloc comú que els valencians s'havien quedat sense mitjans de comunicació públics en la seua llengua. La gran davallada havia arribat uns mesos abans, amb el tancament, ordenat per Alberto Fabra, de Canal 9 i Ràdio 9, amb la fosa a negre i el silenci de les emissores de la Generalitat.
Aquest buit, però, mai no va ser complet. Una quarantena d'emissores municipals, la majoria de localitats valencianoparlants i que fan servir el valencià com a llengua principal, han continuat funcionant. Mislata, Manises, Cocentaina, Sant Vicent del Raspeig, Picassent, Almàssera, L'Eliana, La Llosa, Alzira, Godella, Benicarló, Burjassot, Utiel, Vilamarxant, Pego, Altea, Albal, Monfort i Petrer, entre altres ajuntaments, disposen de ràdios municipals.
La Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) està promovent amb el suport del secretari autonòmic de Comunicació, depenent de la Presidència de la Generalitat, José María Vidal, una associació d'aquestes emissores que els permeta compartir continguts i, sense arribar a funcionar en cadena, formar una xarxa que abaste informativament un percentatge significatiu del territori valencià. S'anomenarà Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes (XEMV) i estarà integrada a la FVMP. La presentació oficial, on s'espera l'assistència dels alcaldes implicats en el projecte i del President de la Generalitat, Ximo Puig, està prevista per a començaments de maig.
La Federació Valenciana de Municipis i Províncies impulsa el projecte en col·laboració amb la Generalitat
Si se sumen els treballadors de totes les ràdios, la plantilla conjunta frega el centenar de contractats, la major redacció del País Valencià si actuaren coordinats. A Petrer, per exemple, hi ha 12 treballadors que fan tasques radiofòniques i televisives, a banda d'elaborar un butlletí municipal en paper (BIM). Entre quatre i cinc treballadors porten endavant les emissores de Mislata i Manises. La major part de servicis radiofònics, però, a penes ocupen un o dos treballadors que fan tasques periodístiques i tècniques i que omplin la major part de la programació amb voluntaris.
Finançament de les ràdios municipals
Com a empreses públiques o departaments dependents directament d'una regidoria, les ràdios municipals no poden optar a subvencions públiques com ara les ajudes al valencià atorgades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació als mitjans privats. Ara només reben aportacions externes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 9.000 euros repartits entre totes les emissores en la darrera convocatòria. 
El finançament, quasi totalment dependent dels pressupostos municipals, és un dels problemes que la XEMV vol treballar, segons assenyala Julio Gómez, coordinador de Ràdio L'Om de Picassent. "Semblem invisibles. ¿Com s'entén que no puguem accedir a una ordre d'ajudes al valencià de 3,5 milions i que entre tots els mitjans públics locals, audiovisuals i escrits, ens hàgem de conformar amb 30.000 euros de l'AVL?", explica Gómez. Ràdio L'Om ha rebut enguany 980 euros d'aquestes ajudes. La que més ha rebut, la ràdio municipal de Pego, se n'ha emportat 1.800.
El responsable de l'emissora de Picassent destaca que "per fi una administració supramunicipal està reunint voluntats al voltant del periodisme de proximitat" i recorda que l'intent anterior de crear una xarxa amb una dotzena d'ajuntaments de l'àrea metropolitana de València va trontollar per les rivalitats entre alcaldes i va anar-se'n en orris després de la davallada de l'esquerra a les ciutats del cinturó de València i l'arribada del PP a governs municipals com el d'Aldaia. L'alcaldessa del moment d'aquesta localitat de l'Horta Oest, Carmen Jávega, va tancar l'emissora local i va intentar, al final del seu mandat, que Aldaia perdera la llicència d'emissió per a evitar-ne la reobertura.
Relació amb la CVMC
Encara està per definir quina serà la relació que aquesta xarxa establirà amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Hi ha dos possibilitats principals: que funcionen amb un vincle directe amb els nous mitjans de la Generalitat, de manera que les ràdios i televisions locals facen alhora de corresponsalies comarcals o que, més enllà de col·laboracions concretes, la xarxa treballe en paral·lel i acabe, fins i tot, sent la competència de la ràdio i la televisió autonòmiques pel que fa a la informació de proximitat.
Tot plegat està sense definir. Una reunió de mitjans públics locals celebrada el passat octubre al MUVIM de València va aplegar 60 representats, entre els quals n'hi havia de ràdios en funcionament -40- i de municipis sense aquest servici que en el futur podrien rescatar alguna emissora clausurada o crear-ne una de nova.
Malgrat la indefinició, la directora general de la CVMC, Empar Marco, va avançar durant la seua primera compareixença a les Corts la intenció de potenciar una xarxa d‘emissores i televisions locals i comarcals que pogueren retroalimentar les plataformes d'à i viceversa. En aquesta xarxa, que no va especificar si seria íntegrament pública, estarien immerses les ràdios locals. En aquest sentit, Julio Gómez explica que la relació que tindran les emissores municipals amb la CVMC serà la que l'ens "decidisca".
Està per definir quin tipus de relació tindran la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Xarxa d'Emissores Municipals
Els models català, gallec i andalús
La xarxa s'insereix al procés d'ordenació de freqüències, tant públiques com privades, encetat per la Generalitat. Les ràdios municipals hauran d'ocupar la franja entre el 107.0 i el 107.9 de la freqüència modulada, com ordena el Pla Tècnic de Radiodifusió estatal aprovat el 2006.
La xarxa valenciana té tres models on emmirallar-se. La Xarxa de Comunicació Local de Catalanuya (antiga COM) funciona com a una plataforma multimèdia que dóna suport tècnic i centralitza els servicis informatius dels mitjans adherits. L'andalusa EMA-RTV aplega cent emissores que comparteixen continguts amb la denominació comuna d'Onda Local de Andalucía, amb audiències que freguen el 33%. A Galícia, unes 30 empreses, que abasten la meitat del territori, formen la xarxa EMUGA (Emisoras Municipais Galegas), amb uns 73.000 oients, una audiència semblant a la de Ràdio 9 a principis del segle XXI.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA