Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 25 de juliol de 2016

Mesa de Diàleg dels Directors: un ou de dos vermells (Maria Antònia Font)

OBSERVATORI

MARIA ANTÒNIA FONT

Aquest mes la Conselleria ha creat la Mesa de Diàleg Permanent amb els directors dels centres educatius. Valoram positivament que l’Administració educativa parli i dialogui amb tothom, però una cosa és dialogar i l’altra crear un òrgan que afecta la participació de la comunitat educativa i en dilueix els òrgans ja establerts per llei.
La Conselleria d’Educació diu que aquesta proposta és calcada a la creació de la Mesa de Diàleg de Pares i Mares. Però nosaltres hi veim diferències molt significatives. La Mesa de Pares i Mares es va crear amb un decret, va passar pels òrgans de consulta i negociació, no es va integrar a l’estructura orgànica de l’Administració Caib, es va adscriure a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i el va signar la consellera Núria Riera i el president Bauzá (Decret 36/2015. BOIB 16 de maig 2015). La Mesa de Directors és una resolució, no ha passat per cap òrgan de consulta o negociació, la integren a la Conselleria d’Educació (!), s’adscriu a la Direcció General de Planificació i Centres i va signada pel conseller d’educació i el director general de planificació i centres (Resolució. BOIB 9 de juliol 2016).
Anem per parts. Ja hi ha un òrgan –establert per una Llei orgànica i una Llei autonòmica: el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB)– que treballa per la millora del sistema educatiu. És un òrgan representatiu de tota la comunitat educativa, és consultiu i no vinculant, respon a un mandat constitucional per garantir la “participació efectiva de tots els sectors ” (art. 27.5 de la Constitució) i ho fa de manera proporcional a la representativitat que ha de tenir cada sector que en forma part.
D’altra banda, existeix la Mesa Sectorial d’Educació (MSE), pública, amb els representants legítims del conjunt dels docents d’aquestes illes sense distinció de la funció que fan o del lloc que ocupen, que negocia amb l’Administració les condicions laborals dels docents i la millora de tot el sistema educatiu. No són representants de diferents associacions corporatives. També existeix la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat amb representació dels treballadors i membres de les patronals.
La Mesa de Diàleg Permanent amb els directors de centres públics i privats concertats estarà formada pel conseller, el director general de Planificació i Centres -fins fa poc president de l’Associació de Directors de Secundària–, a més de tots els directors generals de la Conselleria que es reuniran amb un membre de cada una de les associacions i federacions d’associacions de directors de l’ensenyament públic, tres directors de privada concertada, un director de les cooperatives d’ensenyament i dues persones –exdirectors o exdirectores– de reconegut prestigi... i preveuen fer una reunió cada tres mesos. Ni el CEIB, ni tampoc les MSE de pública o de privada concertada poden fer, cada tres mesos, una reunió amb el conseller i tots els directors generals. Ja ens agradaria!
Hem de tenir en compte també que la LOE i la LOMQE, a poc a  poc, han llevat participació democràtica als pares i mares i han donat més poder a les direccions dels centres. Els consells escolars ja no trien el director o la directora, els tria l’Administració. Hem passat de tenir directors que són els representants del centre davant l’Administració a tenir directors que són representants de l’Administració davant els claustres i consells escolars.  Concentrar més poder en una sola persona, no és el model de funcionament democràtic que volem. Diàleg sí. Crear òrgans que aprofundeixen en el desplegament ideològic de la LOMQE, no. No pot ser.

Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA