Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 27 de juliol de 2016

FUNCIÓ PÚBLICA I COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

Ferran Puchades: «És bàsic que la nova regulació de la Funció Pública incloga la competència lingüística dels empleats públics»

Data: 21/07/2016 01:39

«Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en valencià. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense», va dir l’Ovidi en al·lusió a les cotilles que censuren la llibertat d’expressió. Aquesta frase pren rellevància aquests dies perquè bé podria haver-se formulat ara per defensar els valors democràtics i els drets humans arran de les últimes declaracions del diputat del PP Javier Beresaluce contra la llibertat de parlar valencià. Amb l’objectiu de corregir la desigualtat social de no saber valencià i potenciar la llengua dins de les administracions públiques, els mitjans de comunicació, el comerç, la indústria, l’economia... Escola Valenciana va desenvolupar a l’Aula Magna de la Nau - Universitat de València una jornada de debat amb cinc experts de diferents àmbits.

          taula_redona.jpg
• Ferran Puchades, Anselm Bodoque, Vicent Pitarch, Rafa Xambó i Karlos Bernabé, van participar en la taula redonaParlem de drets lingüístics. L'ús del valencià en la funció pública, organitzada per Escola Valenciana. 
• A través de cinc eixos fonamentals, els experts van opinar sobre drets lingüístics i la necessitat d'introduir la plena competència lingüística com a requisit per a treballar en les administracions públiques.
El secretari autonòmic de Justícia i Administració Pública, Ferran Puchades; el filòleg i sociolingüista, Vicent Pitarch; el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València, Anselm Bodoque; el psicòleg i educador social, Karlos Bernabé, i el professor de Sociologia de la Universitat de València, Rafa Xambó, van projectar les seues opinions a través del prisma dels drets lingüístics, en la taula redona Parlem de drets lingüístics. L'ús del valencià en la funció pública, organitzada per Escola Valenciana dins la campanya ‘Pels nostres drets lingüístics'.
        t_r.jpg
La periodista i extreballadora de RTVV, Reis Juan, fou l'encarregada de moderar aquest col·loqui, centrat en cinc eixos fonamentals d'anàlisi: la situació actual dels drets lingüístics en les administracions públiques, mesures per afavorir la normalització de la llengua i el respecte cap als drets humans, els desavantatges de les exempcions de valencià en zones històricament castellanoparlants i les possibilitats laborals de saber valencià, la creació d'un cos legislatiu de la funció pública que reconega la plena competència lingüística com a requisit per a treballar en les administracions públiques.

          pb_2.jpg 

Garantir la igualtat idiomàtica

El professor Anselm Bodoque té clar que «llevat d'alguns àmbits educatius, tota la política lingüística valenciana es basa en el compromís i en la voluntarietat personal i no en l'obligació institucional de respectar els drets lingüístics de tots els ciutadans.» Bodoque és conscient que l'escola no pot ser l'única via per normalitzar la convivència de les dues llengües i va assenyalar: «hi ha molts polítics, funcionaris, jutges, policies, notaris, professors i empleats públics de tota mena, de dreta i d'esquerra, per als quals és una molèstia que es parle valencià i, sobretot, que siga una llengua oficial», per la qual cosa, «fan i faran tot el que estiga en les seues mans per a evitar que siga una llengua igual al castellà i que es respecten realment els drets lingüístics dels valencianoparlants.»
        reis_juan.jpg 

Política lingüística eficaç

La major part dels ponents van coincidir amb la mesura fonamental de modificar l'actual Llei de la Funció Pública i implementar la política lingüística del Govern valencià. El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch, a més, va posar en relació la cohesió social i ho va exposar amb aquestes paraules: «amb el benentès que hi ha de topar amb resistències socials increïbles, no oblidem que en bona part la qualitat democràtica de qualsevol govern valencià es mesura també per les seues conviccions en la funció vertebradora del país que té el valencià i, doncs, per la contundència i eficàcia de la política lingüística que hi aplique, sense timideses, servilismes ni complexos.»
          entit.jpg 

Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

Un dels elements que es conjuga com a essencial en el procés de normalització d'una llengua és la presència de mitjans de comunicació en llengua pròpia. Així ho va remarcar durant la seua intervenció el professor i músic Rafa Xambó: «els mitjans de comunicació i, en especial, la televisió, són una eina fonamental per a l'aprenentatge i l'ús de qualsevol llengua en tota mena de situacions.» En aquesta línia, Xambó va declarar que «una llengua sense televisió, sense pantalles digitals, és una llengua en perill d'extinció» i ha conclós: «tinc l'esperança que podrem redreçar la desfeta actual.»
         ponents_2.jpg

Les exempcions de valencià

Arran del nou decret del conseller Vicent Marzà, que preveu derogar el polèmic Decret de Plurilingüisme i que fins a la tardor no veurà la llum, ha reaparegut el debat de l'exempció de l'assignatura de valencià en els anomenats, segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, territoris de predomini lingüístic castellà. La taula redona va comptar amb el punt de vista de l'oriolà Karlos Bernabé, que va manifestar: «cal encabir la identitat castellanoparlant amb un nou projecte conciliador, amb un espai de trobada amb el valencià, sense que açò supose un trencament de la idiosincràsia i les singularitats dels pobles», amb l'objectiu «d'avançar cap al bilingüisme, cap al multilingüisme, i enriquir-nos a nivell cultural, alhora que s'incrementen les possibilitats de trobar feina gràcies al coneixement del valencià.» En aquests termes, Bernabé va assegurar que «hem de ser capaços d'atraure a la gent a la llengua amb la millora de les condicions educatives i la forma de vida, així la ciutadania tindrà les eines necessàries per poder aprendre-la i poder fer-ne ús». A tall de síntesi: «hem da canviar imposició per seducció.»
        pla_gen.jpg 

Nova llei de la Funció Pública

Durant l'acte, Reis Juan va esbossar el plantejament d'Escola Valenciana respecte dels drets lingüístics: «tots els treballadors de totes les administracions públiques del país haurien de poder comunicar-se en valencià i, per a poder garantir-ho, sols és possible amb la implantació del requisit lingüístic en la nova Llei de la Funció Pública.» En aquest context, la periodista li va preguntar al secretari autonòmic: «es fa necessari que el govern i les Corts Valencianes generen un cos legislatiu que regule i implante de manera efectiva l'ús oficial del valencià?» Per la seua banda, Ferran Puchades, va declarar: «des de la Generalitat hem de garantir el dret de totes les persones a fer un ús normal i efectiu del valencià en totes les esferes de les administracions públiques i, per aconseguir-ho, és bàsic que la nova regulació que estem preparant en matèria de Funció Pública incloga la regulació de la competència lingüística de les empleades i empleats públics.»
La taula redona Parlem de drets lingüístics va concloure amb un debat àgil enriquit amb les valoracions del públic. Aquesta jornada dialèctica va ser una anàlisi completa sobre l'actual estat dels drets lingüístics i la necessitat d'introduir mesures de pes, com la implantació de la plena competència lingüística en la nova Llei de Funció Pública i el viratge de la política lingüística adaptada a una societat multilingüe. La importància d'aquest col·loqui ve marcada per la prioritat de normalitzar el valencià en les administracions públiques de tot el país, però també en sectors com la cultura, l'oci, l'economia, la indústria, el mercat, l'educació, els esports... com a aposta de futur i segell de qualitat en un món globalitzat.
Els propers dies es podrà visualitzar a través del canal de Youtube d'Escola Valenciana el vídeo complet de l'acte. El col·loqui va comptar amb bon nombre de representants de diferents entitats i organitzacions, com Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Compromís, Podemos-Podem, Els Verds del País Valencià (EVPV), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Intersindical Valenciana, Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), Federació d'Ensenyament de CCOO PV, Confederació Sindical de CCOO PV, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de la Província de València (FAPA-València), Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Plataforma per la Llengua, Associació d'Editors del País Valencià (AEPV), Gremi de Llibrers de València, Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV).
         img_3580.jpg 

Concentració davant de les Corts

Amb caràcter previ a la taula redona Parlem de drets lingüístics, Escola Valenciana ha desenvolupat la quarta concentració davant de les Corts Valencianes per demanar al Consell la introducció del requisit lingüístic per a poder ser treballador en la funció pública. Aquest acte simbòlic ha comptat amb la participació de l'intèrpret del conjunt Al TallVicent Torrent, que ha sumat la seua veu amb la del cantautor David Reig per cantar la cançó Tio Canya, composició que escrigué fa 40 anys per denunciar la substitució lingüística i que, a hores d'ara, Escola Valenciana pren en les concentracions ‘Pels drets lingüístics'. La propera cita tindrà lloc el 15 de setembre a les 19 hores.
           img_3592.jpg 
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA